DISSABTE, 03 D’OCTUBRE
A mitja setmana
encara tinc un nus a l’estomac pensant amb l’escalada del dissabte passat, però
el fet d’haver vist i parlat amb el Lluis aquests darrers dies i al veure la
franca millora en l’ evolució de tot plegat , la tensió comença a afluixar-se,
per axó al trucar-me el Jordi per preguntar-me si sortia aquest dissabte he dit
que si,( no vull passar-me el dia pensant), i comencem a fer els preparatius
per una ascensió suau. però llarga que és el que m’ha demanat que vol fer.
De totes les
propostes que li faig , ha escollit anar a Terradets, (condicionats pel
meteoblue que diu que serà dels pocs llocs on el temps serà bo).
La via escollida,
l’Anglada Guillamon, la clàssica per excel·lència de la paret i a més és una de
les vies que tens que fer, però que mai trobes el moment d’anar-hi perquè
sempre surt una altre opció de via, més difícil, o més assegurada, o menys
llarga, etc....
Desprès d’aturar-nos
a Bellcaire per esmorzar arribem al parquing de la font de la figuera on encara
no hi ha cap cotxe d’escaladors i sense aturar-nos gaire enfilem camí del peu
de via.
La primera tirada no
presenta cap complicació a més jo ja la he fet quan vaig fer la via Vidal
Farreny, un llarg no gaire difícil amb forces possibilitats d’autoprotecció.
A continuació hi ha
una llarga caminada per la feixa fins arribar al començament d’unes vires que s’enfilen
en direcció a l’aresta en diagonal ascendent. Nosaltres hem fet reunió poc
abans d’arribar-hi en un petit replà .
La tercera hem
arribat fins la marcada aresta i hem remuntat fins un gran arbre, en tot aquest
tram no hi ha material (o no l’hem vist) però la dificultat és baixa encara que
la roca és a controlar.
La següent tirada ha
estat fins arribar a una gran savina que tapa una vauma, en aquest tram ja
podem dir que comences a escalar per roca més compacta i amb més continuïtat.
En el següent tram
hem enllaçat dues tirades i ens hem plantat a una petita feixa resultant un
tram força llarg, uns 50 metres, i amb una dificultat de cinquè grau sobretot
al tram final.
La tirada següent esta
graduada de cinquè superior però aquest tram hem fet dos passos de A0 com una
casa, abans de posar un camelot per protegir un tram de bavaresa en una llastra
desenganxada, a continuació una placa molt compacta et deixa a la reunió.
En la següent tirada
ens hem perdut una mica, el Jordi a pujat fins una savina per un terreny
precari i una vegada allà a vist una reunió per sota i a la dreta i ha anat a
fer reunió allà, jo he vist més clar fer un flanqueig horitzontal a la dreta i directe a la reunió, fins aquí cap
problema, però el Jordi havia deixat tres camelots per protegir-se i he tingut
que desfer la tirada per recuperar el material. Algunes ressenyes senyalen que
cal sortir recte amunt de la reunió i d’altres que cal fer el flanqueig a la
dreta???. Quina és la millor?.
La veritat que
nosaltres hem fet reunió en dos parabolts sikats i la mar de bé.
La següent tirada ,
just a la sortida hi ha un cargol xafat però es pot protegir fàcilment amb
flotants, cal travessar una placa en diagonal a la dreta i entrar per una canal
que et deixa a la feixa, sense gaires dificultats.
El tram final hem
volgut fer-lo per la via original, encara que no hi ha cap assegurança fins la
darrera reunió.
Aquest tram de via la dificultat va pujant a mida que vas més
amunt, primer comença amb quart grau i la traca final és la darrera tirada que
amb una dificultat de cinquè superior (diuen), et treu els colors, nosaltres
hem fet dos passos de A0 al tram més vertical on hi ha tres claus i un fart de
patir en el tram horitzontal per arribar a aquest. El tram més tranquil de la
tirada ha resultat el díedre inicial, que tot i tenir un aspecte de roca
dolenta, aquesta és força bona i compacte.
De baixada cap
problema i amb una horeta ja estem al cotxe i directes a fer la cervesa.
J. ESTRUCH.
Enhorabona, L'Anglada per molts va ser la primera via que vam escalar a Terradets. Les generacions d'ara ja comencen més fort
ResponEliminaHi ha una combinació molt bonica: neurona desidente, la part mes maca de l'Anglada i sortir per la Vidal-Farreny
Hola Mingo,
ResponEliminaÉs veritat els joves prefereixen seguretat a aventura.
De la combinació que dius no conec la primera part, neurona desidente, la resta , si que la conec i pot quedar una bona via
Salutacions
Josep
Celebro que el Lluís vagi millorant! l'Anglada és una via que es va complicant a mesura que fas metres, recordo algun tram per mirar-s'ho.
ResponElimina