DISSABTE, 26 DE SETEMBRE
Un dissabte normal i
poc podíem pensar-nos el que arribaria a canviar.
Sortim d’Esparreguera
com tenim per costum, a les 7 del matí i enfilem direcció Coll de Nargó on
volem aturar-nos per esmorzar. No tenim molta presa però tampoc ens convé
entretenir-nos perquè el nostre objectiu
és una mica llarg.
Tenim intenció de fer
la via “del Nifo” fins el cim, tot i que el Lluis no està gaire convençut,
recorda quan va fer la part inferior, que va suar força, però jo encara que la
primera part l’he feta dues vegades tinc
ganes de fer la part superior per la seva aurea d’aventura i les poques
ascensions que se li coneixen.
Tan convençuts estem
de poder fer-la, que deixem el cotxe al costat de la cadena del camí de
baixada, pensant que estarem molt cansats a la tornada i escurçarem el descens,
ara podem fer un passeig més llarg per
l’aproximació.
La primera tirada la
faig jo sense problemes, ja que la dificultat no apreta gaire i hi ha dos
pitons per protegir el primer tram, la resta és fàcil de protegir.
La segona la fa el
Lluis però al arribar al gendarme les cordes li tiben molt i decideix fer la
reunió just abans de passar-lo.
La tercera ja ensenya
les dents, primer em cal superar el gendarme fins la reunió bona, però tan sols he fet cinc
metres i cal seguir amunt. Per sortir de la reunió hi ha dues possibilitats,
primera baixar a peu de díedre i remuntar-lo o segona creuar una placa molt
dreta fins arribar al díedre. Les dues vegades que he fet la via he passat pels
dos costats però el tram de la placa recordo que era molt bonic i també li
recordava un pont de roca en un llavi. Per tant enfilo per aquest tram, però de
pont de roca res de res, el que si es mantenia és la dificultat del tram,.....
uufff!!!.
Una vegada al díedre,
tot i mantenir-se la dificultat no és tant expo (portem molts flotants).
La quarta segueix el
marcat díedre i tot i que la tirada està neta pots protegir-la al gust i el fet
de tenir les reunions equipades, dona confiança.
La cinquena segueix
la mateixa tònica, més o menys difícil però possibilitats de protegir- se a
gust.
La sisena tirada
comença fàcil per una feixa terrosa però aviat s’enfila per un díedre per
deixar-lo uns metres més amunt i creuar una placa molt i molt compacte, per
sort al vell mig hi ha un pitó que tranquil·litza la progressió i permet
encarar els darrers metres amb tranquil·litat.
Les altres vegades
que vaig fer la via varem anar a cercar la reunió de la via “La banda del
tako”, però avui no, i enfilem bosc amunt per anar a cercar la part superior de
la paret.
El primer tram,
indefinit, encara que sabem que cal anar a un coll que formen el contrafort i
la paret, sense problemes arribem a una alzina molt gran on fem reunió.
La segona tirada (novena
de la via) la fa el Lluis, s’enfila per un díedre i fa reunió sobre un
contrafort al acabar aquest. Fins ara hem trobat unes dificultats suaus, però
això si , sense cap protecció a la vista.
La tercera, em toca a
mi, tenim com a referència un díedre molt marcat i ple d’arbres que hi ha per
sobre nostre, travesso una placa de dreta a esquerra i enfilo recta amunt, aquí
ja començo a trobar uns passatges picants fins que arribo a un gran arbre amb
una baga, al menys sembla que anem pel bon camí, i decideixo fer reunió.
La quarta li toca al
Lluis i enfila recte amunt resseguint el díedre i fent arbre tracció de tal
manera que en poca estona queda darrera un bosc i tan sols sento les tibades de
la corda quan demana per progressar.
En aquesta situació
sento un crit i un cop sec, però cap sotragada de la corda i començo a
cridar-lo , sense obtenir resposta.
Desprès de varis
intents de cridar-lo i no respondre, començo a preparar-me per intentar arribar
on és però aleshores comença a respondre i dir-me que ha caigut i que li costa
molt moure’s.
A la vista de tot
s’imposa trucar al 112 i demanar ajut.
En menys d’una hora
ja tenim tot el dispositiu al voltant nostre amb un desplegament de tres
helicòpters i un equip del GRAE que s’apropa al Lluis des de dalt.
Gracies a la seva
eficiència abans de fer-se fosc aconsegueixen treure al Lluis i portar-lo al
hospital. La resta de personal , amb mi inclòs, ens tocarà sortir amb els
nostres mitjans, la foscor s’ha presentat i el helicòpter no pot fer més
viatges, tenim dues opcions, sortir per dalt o rapelar quasi tota la paret.
Com que tan sols ens
resten uns vuitanta metres per acabar la via , decidim sortir per dalt
A hores d’ara, mentre escric aquestes ratlles, el
Lluis segueix al hospital recuperant-se del trencament d’algunes costelles però
ja molt més tranquil.
Moltes gràcies a tots
els que van participar de forma directe o indirecte en el rescat, als companys
bombers del GRAE, bombers de suport, pilots, metges, bombers voluntaris, i demés
personal, per la seva professionalitat, dedicació i esperit de sacrifici.
J. ESTRUCH
Ei. Dona-li molts ànims al Lluís. M'alegra saber que va millorant mica en mica.
ResponEliminaParce.
Bon dia Lluis,
EliminaJa tenim al Lluis a Barcelona, és tot una molt bona noticia, tot i estar delicat sembla que evoluciona favorablement, i el fet d'estar a prop de casa facilita les coses.
Salut i bones escalades
Josep
En horabona per que tot hagi estat un ensurt sense més consecències nefastes!!! Salutacions al lluis i que es recuperi aviat per poder tornar a escalar...
ResponEliminaSalut i tàpia, companys
Hola Joan,
EliminaTot i les penalitats que encara li tocarà passar, podem dir que va tenir sort. Ja li donaré records de part teva.
Salut i bones escalades
Josep
Ànims i a recuperar-se aviat que per sort no ha estat massa greu.
ResponEliminaSalut i a escalar
Hola Joan,
EliminaA la vista del que hages pogut ésser, varem estar de sort i les costelles trencades són un mal menor.
Salut i bones escaladfes
Josep
Renoi, quin ensurt Josep! què li va passar al Lluís? se li va trencar una presa ?
ResponEliminaaventura aventura, sort dels bombers. A recuperar-se, ànims a tots dos.
Hola Jaume,
EliminaLa veritat que les vegades que hem parlat no he tret el tema, ja sortirà algun dia.
El bombers que vols que et digui que no sigui evident...... uns molt bons professionals.!!!
Salut i bones escalades
Josep
Espero que el LLuis es recuperaria el mes ràpid possible. Ànims.
ResponEliminaRicard (vam coincidir a la via Núria, a Sant Honorat).
Hola Ricard,
EliminaMoltes gràcies, sembla que tot va per bon camí, trigarà una mica però cal tenir paciència.
Salut i bones escalades
Josep