EL TRABUCAIRE

DISSABTE, 14 DE MAIG

PER FI  !!!  ............(No recordava el cansament i la feina que representava un canvi de domicili, però després de tres mesos de dedicació , ja puc tornar a sortir)

Aquesta setmana, amb la família ja instal·lada, començo a preparar una escapada de dissabte per tantejar si encara recordo això d’escalar.

El divendres truco a diferents companys per cercar cordada, però molts ja tenen compromís, però en Paco Vargas em diu que van tres i podria acompanyar-los. El seu objectiu no és el més indicat per fer, desprès d’una parada tan llarga, (no sé com anirà), però tinc mono d’escalada i accepto el repte sense dubtar-ho.

El dissabte a les vuit , baixo fins Abrera per trobar-nos, anirem, el Paco, la Maika que ja conec  d’altres sortides i en Jordi, un jove de Sant Esteve de Sesrovires que  comença a fer via llarga.

El nostre objectiu, la via “El Trabucaire” de Busa, una via de la factoria Joan Vidal que sobre el paper presenta una graduació una mica massa potent per a un test d’estat de forma, però com que vaig amb dos cracs!!, no pateixo.....

Desprès d’esmorzar a Solsona a les 10, 30 ja estem al pàrquing i preparant el material.

Una petita excursió, la mateixa que per la via “Maneras de vivir” en deixa a peu de via on repartim les cordades, primer anirà la Maika i el Paco i nosaltres darrera , fent dues cordades diferents.

Li proposo al Jordi que trií quines tirades vol fer de primer, però declina l’oferiment, donat que fa poc temps que practica via llarga  i vol agafar rodatge.

La primera tirada es pot fer bé, encara que hi ha un tram molt vertical a mitja tirada que t’obliga a concentrar-te, llàstima de l’entrada a la reunió que és una mica marrana, però la resta molt bonic i amb bona roca.

La segona presenta un inici amb díedre per passar poc desprès a una placa que en principi perd verticalitat i però amb un tram final, força vertical, que obliga a llegir bé la roca, si no vols quedar crucificat. Personalment és la tirada més fàcil de la via i tot i així....... deu ni do !!..

La tercera és amb diferencia la millor tirada de la via, arribes a la reunió amb els braços com a bombetes, sort de la cordada de davant que va deixar-me un parell de bagues llargues si no ens hauria calgut posar algun estrep.

En aquest punt ja comencem a tenir la mosca darrera l’orella, unes gotes escadusseres i uns trons que sentim per la part de Berga   ens avisen que no podem entretenir-nos gaire.

La primera cordada ja està acabant la via i jo enfilo darrera, més pendent de la cortina d’aigua que veig acostar-se per la Vall d’ Aigua d’ Ora que no pas per l’escalada, la veritat que entre els trons, els llampecs, la cortina d’aigua que s’acosta i la terra mullada del darrer tram, he pujat aquest tros, com un mico, d’assegurança en assegurança, fins arribar al pla on hi ha els companys.

Darrera meu puja en Jordi al que hem deixat tot el material posat i que acaba la via semblant un arbre de Nadal. 

Però no tenim temps per miraments i planegem una baixada rapida per la mateixa via, jo baixo primer muntant ràpels i la resta darrera recollint cordes. Per sort el vent mentre baixem canvia de direcció i envia la pluja vers el Sud. Ens hem salvat d’una dutxa .. per els pels.!!!.  

J. ESTRUCH