TERRA INCOGNITA

DIMECRES 13 DE JULIOL

Avui serà un dia relaxat, sense horaris que complir, he quedat amb el Josep Sole per fer una escapada i ha acceptat en fer una via que tenia en cartera, però que unes vegades per canvis d’objectius i d’altres per ocells que niuen en les reunions sempre havia quedat pendent.

Quedem a les 8 del mati  a Llinars del Valles, però vaig despistat per l’autopista i passo de llarg la sortida, quan me’n adono ja estic a Sant Celoni, bé cap problema, el truco i quedem aquí, però sorpresa, no hi ha manera de contactar.

Per sort, el Josep té inventiva i aconsegueix contactar-me i finalment ens trobem a Sant Celoni quan ja quasi tan ell com jo donàvem el dia per perdut.

Tot normal, encara que un xic més tard, però com que avui no tenim horari, endavant !!.

Pugem la tartera i seguint les fites arribem a peu de via.

La primera tirada, li toca al Josep, hem decidit triar les tirades pel mètode dels palets, una tirada força vertical i amb un parell de passatges picants, per sort la roca està sanejada i et permet tibar amb tranquil·litat.

La segona és un xic més fàcil, però molt estètica, primer supera un esperó pels seu fil per desprès travessar una placa i entrar a la reunió que està sobre un veritable balcó amb panoràmica.

La tercera és una tirada que surt en tots el comentaris de la xarxa, el flanqueig de sisè, al Josep li ha costat un xic perquè és baix, però jo amb la corda per davant he pogut eixarrancar-me i fer el pas amb un sol moviment, la resta és anar superant plaques fins la reunió.

Aquesta tirada representa el final del primer tram, ara cal caminar fins el peu del segon tram, que ens ha costat un xic trobar perquè en poc espai hi ha tres vies.

La primera tirada del segon tram , la fa el Josep, comença per un terreny amb preses arrodonides i molsoses que no dona confiança però poc a poc la roca va millorant a la vegada que es posa vertical i finalment te l’entrada a la reunió per un díedre molt marcat.

La segona és per mi la millor de la via, amb un grau assumible i amb passatges molt bonics i estètics.

La tercera, presenta al sortir de la reunió un petit contrafort que acaba en una placa d’adherència, en aquesta placa hem trobat per casualitat un burí sense plaqueta, (les ressenyes recomanen portar-ne dues, però nosaltres la segona no la hem trobat). 

Superada aquesta placa venen el passos més durs de la via, per sort ben assegurats i ja enfilem directes a la darrera reunió.

La darrera tirada no hi ha res , cal protegir-la amb flotants, però és menys difícil, nosaltres hem començat just per sobre la reunió i hem seguit el fil de l’aresta.

Una vegada al cim, cal remuntar la carena fins el cim de les agudes i baixar pel camí normal de pujada .

La via ens ha agradat encara que hem trobat que algun passatge està  forçat per cercar la dificultat , però en general molt bona via.

De baixada, hem fet l’aturada per fer la cervesa i cada un a casa seva.

J. ESTRUCH