DIUMENGE, 17 DE
JULIOL
Divendres per la
tarda i el Lluis no ha trucat, aquesta setmana no ens hem vist el dimecres, ell
va anar a caminar pel Pirineu i jo vaig sortir amb el Josep però varem quedar
l’anterior setmana que dissabte ens veuríem.
Bé, és igual, si no
ha trucat senyal que no pot sortir o te altre feina a fer.
El dissabte a primera
hora al Bruc tan sols hi ha els companys del Maresme que van a la zona de
Diables, però les dues propostes que porten , fa poc temps que les he fet, per
tant decideixo recórrer al pla B que és trucar al Grau per sortir el diumenge,
encara que sigui anar a fer una matinal.
Sortint d’ esmorzar
del forn, vaig al bar Anna on hi ha diferents companys que em conviden anar amb
ells, però ja he decidit i prefereixo tornar a casa.
Diumenge, ens trobem
a les 9 del matí a Collbató i anirem a la Pastereta, amb l’ objectiu de fer la
via Vilmanbar, que encara que ja l’ he feta, fa força temps, al menys estiraré
els músculs.
Som quatre i ens
dividim les cordades, davant en Joan Urquiza i la Gloria i darrera en una altre
cordada el Josep Grau i jo.
Al repartir-nos les
tirades em toca començar i m’ enfilo darrera la Gloria fins la primera reunió,
aquesta tirada és força mantinguda i hi ha un parell de passatges força
picants, a més la roca és un xic lliscosa.
La segona la fa el
Josep i en aquesta la roca canvia completament, presentant una escalada
vertical i plena de forats.
La tercera segueix la
mateixa tònica que l’ anterior però bastant més llarga i acaba al bosquet penjat
on van a parar quasi totes les vies d’ aquest sector.
La quarta estem
indecisos per quina agafar i finalment
decidim pujar per la Josep Nieto i recordar la cordada de la obertura.
Una vegada a la
carena baixem tots junts i ens preparem per la solejada de la baixada. Fins ara
ens ha respectat el sol, però de baixada no hi ha ombra que ens salvi.
Arribem al cotxe calents i decidim anar a mullar-nos per dintre al bar Muntanya que ara ja
esta molt més tranquil que aquest mati
Com que la via és
curta quan arribo a casa encara tinc temps de dinar amb la família. Una nova activitat encara que sense el compromís de les que m'agrada fer
J. ESTRUCH
Una molt bona línia aquesta, i a l'ombreta del matí, no fa mandra repetir-la, ara, no et sembla que cada cop que hi tornes costa mes ha ha ha
ResponEliminaSalutacions Jaume, tens raó molt bonica i no va tocar-nos el sol fins la penúltima tirada, (era molt tard). No ho sé però la primera cada vegada em costa més
ResponEliminaJosep Estruch