DIMECRES, 24 DE MAIG
Com cada dimecres, he
quedat amb el Josep per fer una escapada curta perquè tinc compromisos
familiars per la tarda. Aquesta vegada s’ha apuntat també l’ Enric o sigui que serem tres.
El Josep proposa anar
a Busa i enfilem carretera direcció a Solsona per aturar-nos a esmorzar. Aquí
acabem de concretar el nostre objectiu que serà la via Shangri-la .
Una via amb molt
bones referències, (segons comentaris és la millor de Busa). De nosaltres no
l’ha fet ningú.
(ressenya extreta del llibre Solsones - Guia d'escalades de Josep Mª Cases)
(Si és possible quan tingui una foto bona de la paret amb la ressenya , la canviaré)
L’Enric ens porta amb
el seu cotxe fins l’aparcament que hi ha per anar al Capolat i d’aquí agafem el
camí de la “ presó” on teòricament trobarem un corriol que en portarà a peu de
via.
Com no som gaire
coneixedors de la zona ens perdem per petits corriols sense trobar el camí de
baixada i acabem arribant al pont de la “ presó”. Ara segur que ens hem passat
el creuament.!!
Tornem al cotxe i
enfilem avall per uns clars del bosc fins que finalment trobem unes fites que
senyalen un camí. Ara si que l’hem trobat .
Poc a poc el camí va
endinsant-se per una canal i en 30 minuts ja podem dir que segur que anem bé .
Just quan el camí deixa l’estretor de la canal agafem per sota les parets i
aviat trobem el nostre objectiu
Apareixem a la via a l’altura
d’un parabolt, uns cinc metres per sota de la primera reunió i decidim començar
l’escalada aquí mateix.
La primera tirada se
la demana el Josep i per sorpresa nostre troba moltes més assegurances de les
pensàvem trobar, tan sols ha posat un camelot en un passatge per sobre una
savina per evitar un allunyament massa perillós, la resta se l’ha treballat
molt còmodament.
Darrera nosaltres,
(al menys jo, he pujat com si trepitges ous) , la roca de Busa no m’inspira confiança.
A la reunió, decidim
que segueixi el Josep, i la segona resulta una escalada molt i molt bonica, la
roca de primera i amb passatges molt bonic.
La tercera presenta
la mateixa pinta que l’anterior, però crec que ja hem caigut en la dinàmica de
deixar-nos portar i com que el Josep esta pujant com una daina decidim que
sigui ell el que lideri la cordada fins el cim. Aquesta tercera també resulta
molt franca a excepció d’un tram central (molt assegurat) on la roca és de
pitjor qualitat , la resta molt bonica.
La quarta (que no és
de la via , signo que pertany a la veïna via del Kike) és la que presenta
pitjor roca i està menys assegurada. Una sortida de reunió amb roca dolenta per
arribar a un pas d’encastament que cal protegir i desprès sortida per
l’esquerra fins arribar a la línea d’arbres.
D’aquí grimpada fins
el bosc i a cercar el camí de la presó .
Ens ha costat trobar
la via per ha valgut la pena, és una molt bona via, espero tornar-hi algun dia
per poder gaudir-la de primer.
La baixada la fem
directes fins a Monistrol on ens aturem per fer la cervesa de rigor. Jo encara
arribaré “on time” per complir amb les obligacions familiars , tal i com havíem
quedat.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada