DIMECRES, 31 DE MAIG
Aquest dimecres , inicialment
teníem previst anar a cercar fresca al Pirineu, però van anunciar pluges i els nostres objectius van quedar-se al
tinter. Calia cercar una alternativa i la proposta del Josep va esser anar a
Vilanova de Meià.
Com que no tenim
l’objectiu porto totes les ressenyes de la zona i mentre esmorzem a Artes ,
acabem de decidir.
Pujarem a Rúbies i
una vegada allà decidirem.
A les 10 estem al
pàrquing de Rúbies , més sols que la una, mentre anem pujant fem memòria de les
vies que hem cada un per tal d’anar descartant possibilitats i finalment ens
decidim per la Bernatac o la nova via dels companys, Remi, Asin i Santasusana.
Per allò de deixar
que les vies millorin amb les repeticions, donem temps a la via Carall trempat
perquè es netegi (je, je som uns aprofitats!!!) i ens decidim per la Bernatac.
El problema de no
tenir definit l’objectiu és que no tens presents petits detalls que surten a
les piulades i t’orienten en determinats moments de la via. Avui ens ha passat
que no tenim clar per on comença la via i hem vist unes lletres gravades a la
paret (BC) i em cregut que era la via, resultat que el Josep desprès de patir
uns primers metres que eren molt més difícils del que deia la ressenya ha
decidit baixar per iniciar una línea que hem vist més tard per la dreta i que
no ens havíem adonat abans de la seva existència. (En alguna piada ja parla
d’aquesta circumstancia de les lletres).
Ara faig l’intent jo
i la veritat que és molt més factible i lògic aquest itinerari, a més està
assegurada amb espits que es diu més amb la època de la via.
La primera tirada,
preciossaaa!!! Una placa amb un grau per gaudir-la al màxim, l’única pega és la
reunió que és molt incomoda i penjada ,
a més amb dos espits on les plaquetes ballen.
La segona la fa el
Josep que ja s’ha tret el mal rotllo de sobre, comença amb un petit desplom,
factible i ben assegurat per entrar en una placa molt i molt fina que hem fet
amb dos passos de A1(va bé posar un alien verd abans d’un altre alien abandonat
i sortir d’allà amb una sortida potent però factible, la resta fins la reunió
fàcil.
La tercera comença
més fàcil però amb roca sanejada fins
sota uns petits sostres, jo no he vist clar el pas dels sostres, segons marca
la ressenya i he sortit pel díedre de l’esquerra per tornar a enllaçar amb la
via sobre dels sostres i continuar la tirada fins la reunió.
La quarta reunió
sembla lletja per la roca però una vegada situats es deixa fer be i la roca es
força bona fins el cim.
Com que anem be de
temps, una vegada al cotxe, decideixo anar per la pista de les pedreres de
Rúbies per fer una bona foto de la paret i malauradament he tingut una punxada
que ens ha condicionat la tornada i la cervesa, finalment una vegada solucionat
el problema, anem fins Artesa per fer un mos i una bona cervesa.
J. ESTRUCH
Enhorabona ! mica en mica les tatxareu totes.
ResponEliminaHola Jaume,
EliminaTu tampoc estas parat que diguem.
Que tal la Llorens Joan, he sentit comentaris de tot tipus?
Salutacions i bones escalades
Josep