BERNATAC

DIMECRES, 31 DE MAIG

Aquest dimecres , inicialment teníem previst anar a cercar fresca al Pirineu, però van anunciar pluges   i els nostres objectius van quedar-se al tinter. Calia cercar una alternativa i la proposta del Josep va esser anar a Vilanova de Meià.

Com que no tenim l’objectiu porto totes les ressenyes de la zona i mentre esmorzem a Artes , acabem de decidir.

Pujarem a Rúbies i una vegada allà decidirem.

A les 10 estem al pàrquing de Rúbies , més sols que la una, mentre anem pujant fem memòria de les vies que hem cada un per tal d’anar descartant possibilitats i finalment ens decidim per la Bernatac o la nova via dels companys, Remi, Asin i Santasusana.

Per allò de deixar que les vies millorin amb les repeticions, donem temps a la via Carall trempat perquè es netegi (je, je som uns aprofitats!!!) i ens decidim per la Bernatac.

El problema de no tenir definit l’objectiu és que no tens presents petits detalls que surten a les piulades i t’orienten en determinats moments de la via. Avui ens ha passat que no tenim clar per on comença la via i hem vist unes lletres gravades a la paret (BC) i em cregut que era la via, resultat que el Josep desprès de patir uns primers metres que eren molt més difícils del que deia la ressenya ha decidit baixar per iniciar una línea que hem vist més tard per la dreta i que no ens havíem adonat abans de la seva existència. (En alguna piada ja parla d’aquesta circumstancia  de les lletres).

Ara faig l’intent jo i la veritat que és molt més factible i lògic aquest itinerari, a més està assegurada amb espits que es diu més amb la època de la via.

La primera tirada, preciossaaa!!! Una placa amb un grau per gaudir-la al màxim, l’única pega és la reunió  que és molt incomoda i penjada , a més amb dos espits on les plaquetes ballen.

La segona la fa el Josep que ja s’ha tret el mal rotllo de sobre, comença amb un petit desplom, factible i ben assegurat per entrar en una placa molt i molt fina que hem fet amb dos passos de A1(va bé posar un alien verd abans d’un altre alien abandonat i sortir d’allà amb una sortida potent però factible, la resta fins la reunió fàcil.

La tercera comença més fàcil però amb roca sanejada  fins sota uns petits sostres, jo no he vist clar el pas dels sostres, segons marca la ressenya i he sortit pel díedre de l’esquerra per tornar a enllaçar amb la via sobre dels sostres i continuar la tirada fins  la reunió.

La quarta reunió sembla lletja per la roca però una vegada situats es deixa fer be i la roca es força bona fins el cim.

Com que anem be de temps, una vegada al cotxe, decideixo anar per la pista de les pedreres de Rúbies per fer una bona foto de la paret i malauradament he tingut una punxada que ens ha condicionat la tornada i la cervesa, finalment una vegada solucionat el problema, anem fins Artesa per fer un mos i una bona cervesa.

J. ESTRUCH