LA HISTÒRIA INACABABLE

DIUMENGE, 11 DE JUNY

Aquesta setmana he quedat amb el Pere per tornar a sortir i en principi serem tres perquè ell puja amb l’Angel, però a darrera hora m’ha trucat el Genis que pot saltar-se les obligacions i vol venir per conèixer la zona, ja que no hi ha esclat mai.

A les 8, 30 ens reunim tots a Manresa per deixar un cotxe i fer el viatge plegats.

La segona parada al bar Gusi de Ribes, on agafem forces per una llarga jornada de calor.

Quan arribem a Queralbs , la situació de la carretera és caòtica, no comprenc com hi ha gent que és capaç de deixar el cotxe com el deixen, però el principi de la carretera de Fontdalba és un veritable caos. Per sort al lloc on deixem el cotxe encara hi ha espai i aparquem sense problemes.

La pujada fins peu de via es fa dura amb aquesta calor però cal fer-la.

Creiem trobar moltes cordades a la paret però estem sols,......

Remuntem per sobre del túnel i ens quedem als arbres per evitar fer la reunió al principi del díedre que és molt incòmode i perillosa.

La primera tirada és mantinguda, sobretot per culpa de la molsa que és molt abundant però amb les assegurances que hi ha i un petit camelot que hem posat per reduir un allunyament es fa bé.

La segona tirada és com la primera però un xic més amable, a mi m’ha agradat molt més i el flanqueig d’arribada a la reunió és molt estètic

La tercera comença amb un flanqueig a la dreta per fer un canvi d’esperó i fer la reunió en una feixa, però ens ha semblat molt curta i hem seguit fins la següent, en aquesta tirada hem posat dos camelots en el segon tram per poder superar un díedre molt humit.

La quarta tirada comença per una placa molt i molt lliça però ben assegurada, entrant per l’esquerra m’ha semblat més fàcil, una vegada superada la placa un tram ajagut ens porta a un nou tram més vertical sobre el qual hi ha una reunió que també ens hem saltat per seguir en diagonal ascendent a la dreta per un díedre que acaba en un petit sostre, aquest passatge impressiona però amb una bona obertura de cames és supera bé.

La reunió esta darrera un arbre i costa de veure.

Fins aquí la via ens ha semblat molt maca però amb el grau suau, però aquí la cosa canvia, aquesta tirada m’ha costat molt superar-la , ja sigui perquè estava un xic mullada, la roca no era tan bona com a la secció primera i que no se si m’he saltat assegurances, (el Genis ha dit que m’havia saltat algun parabolt), la veritat no ha estat per gust, si els arribo a veure , els aprofito segur !!!.

La reunió esta just superat el desplom, però tan sols he vist un parabolt i he preferit seguir la canal fins arribar a la feixa.

Ara tan sols ens queda la darrera tirada i tots els comentaris de la xarxa diuen el mateix, ull!!!.

La veritat és que tenen raó i molta, els primers metres còmodes , fins arribar a un parabolt, en mig d’una paret llisa. Per sobre resten uns quatre metres sense res , i quan dic res és res, tan sols una mini rapissa a l’esquerra i una petita fissura cega que ratlla la paret, he intentat pujar per aquí i no he pogut , finalment per la dreta he pogut posar una ungla que m’ha permès arribar a un canto del que he pogut tibar per superar el tram. La resta de tirada , grimpada pel bosc fins un arbre.

D’aquest arbre , encara hem fet 60 metres de canal fins arribar al camí que baixa per la vessant nord i d’allà al camí del cremallera.

De tornada aturada obligada al Gusi, per recuperar energies i carretera i manta cap a casa.

JOSEP ESTRUCH