20.000 GOSSOS

DIMECRES, 01 DE NOVEMBRE

Aquesta setmana , el dimecres és festa, per tant serà difícil trobar company, el Josep no pot sortir i no estic acostumat a sortir els dies festius.

Per sort al trucar al Pere, ell està lliure i podrem fer una escapada.

La seva proposta és anar a Abella de la conca per fer la via 20.000 gossos dels companys Remi i Solé, és una bona oportunitat per fer-la perquè amb el Josep ja la ha fet i no voldrà repetir-la.

A les vuit ens trobem a Carme per deixar un cotxe i anem directes fins Artesa on ens aturem per esmorzar i d’ allà directes a Abella de la Conca, més concretament a la serra de Carranima

Al aparcament ja hi ha sol i ens permet fer els preparatius amb caloret, però el fred ja comença a fer-se notar. La via fins a mitja via sol , la resta ombra encara.

Les ressenyes que portem ens fan dubtar, però ell ja ha fet un tram de via, de fet les dues primeres tirades van fer-les però a partir de la segona van equivocar-se i van anar per una via que la creua d’esquerra a dreta i ara li queda fer la resta.

Nosaltres hem fet la primera tirada pel fil de l’esperó, encara que la ressenya que portem assenyala que va per la dreta , per la via Emilio Amor.

Encara dubto, perquè els graus que assenyala la ressenya són més forts que els que hem trobat. Però tan dona amb 55 metres ens presentem a la primera reunió de la via Inner.

La segona comença per dins d’una feixa però poc a poc va enfilant-se pel díedre  fins que a pocs metres de la reunió el deixa per entrar a aquesta per la placa amb uns passatges d’adherència força bonics.

La tercera tirada és la estrella de la via, uns passos d’artificial ens situen sobre un gran bloc amb formacions característiques , una vegada sobre la via surt per la vessant contraria amb un seguit de passatges d’artificial força espectaculars.

Preparant el material no m’he fixat que en Pere agafava dos estreps, jo per murri vaig amb un de sol (això passa per no mirar la ressenya amb bons ulls).

Al fer la tirada jo de segon he vist la pifiada que he fet, d’entrada m’ha costat deixar la seguretat de la pedra i penjar-me al sostre i per fer els tres moviments de sostre m’ha calgut improvisar de valent.

La darrera tirada tot i ser fàcil , és incomoda de progressar sobretot per les savines que hi ha per barrar-te el pas d’entrada al díedre, la resta incòmode però es fa bé.

Una vegada a la reunió cimera decidim anar a fer la darrera tirada de la Inner que al Pere li manca de la darrera visita.

Fem la carena fins arribar al ràpel que hi ha per anar al coll i ens preparem per fer la darrera tirada que presenta un tram força difícil si atenem a la graduació que li donen.

Una vegada feta la tirada fem un ràpel fins la feixa i baixem caminant, a peu de via li comento per fer les dues tirades inter mitges de la Inner per poder donar-la per feta però el Pere no esta per la labor i decidim deixar-ho per un altre dia.

De retorn a casa ens aturem a Artesa de Segre per fer la cervesa de rigor

J. ESTRUCH