Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

diumenge, 26 de novembre de 2017

FUNCIÓ DELTA

DISSABTE, 25 DE NOVEMBRE

Aquesta setmana  he quedat en sortir amb el Jordi que cada cert temps pot escapar-se i fer una escalada. Aquesta setmana  ho deixem tot a decidir pels darrers dies de la setmana per veure com evoluciona el temps. Aquest per fer-nos una mala passada no ens vol donar l’excusa per fer festa, segueix amb un temps de pel·lícula !!, per tant podem anar on vulguem.
Tenim dues zones que ens fan gracia , Ager i Canalda, aquesta última  em fa molta més patxoca que Ager perquè és molt difícil trobar company que vulgui acompanyar-me. A mi, tot i fer-me molt de respecte escalar-hi, m’agrada la seva essència i estil. He fet poques vies però m’han deixat amb un bon regust .
Mentre esmorzem a Sant Llorens Morunys acabem de concretar el nostre objectiu i jo com que soc un “boques” proposo la via “Somni pirata” que és un objectiu llargament cobejat, tot i que sé que les passaré “pu....”.


El Jordi, que tampoc es talla gens, diu que de segon anem on vulgui.
Arribem a peu de via sense gaires problemes, no hem vist cap cotxe a cap aparcament o sigui que estarem sols, jo mentre pujo vaig apretant les dents pensant amb el flanqueixos de la tercera i quarta tirada, els hi tinc respecte-


La primera tirada de la Somni Pirata és bastant expo i decidim començar per l’ entrada directa de la Funció Delta que esta assegurada amb espits i al torn del Jordi li costa molt anar recuperant el material amb les sigues sagues que fa l’ itinerari  per saltar les vaumes.


A la reunió li proposo canviar de via i seguir per la Funció Delta pensant que estaria re equipada com la primera tirada, (també pensant en la tercera i quarta tirada , je je).
Dit i fet, seguim per La Funció Delta.
La segona tirada  es curta i franca, un mur que es deixa fer amb les assegurances força lluny, però hi son.


La tercera, crec que aquí ja hem perdut els espits hi tan sols veiem burins, crec recordar, per acabar-ho de complicar la via comença a ensenyar les dents amb algun pas entretingut i uns flanqueixos que no tels perdis de vista


A la quarta  ha començat el merder , els burils estan camuflats i coberts de molsa i no es veuen, he estat una bona estona passejant per la feixa sense veure per on anar fins que finalment el Jordi ha localitzat un burí quasi sobre la reunió.


 Aquesta tirada presenta un parell de trams força difícil , un d’ells amb flanqueig horitzontal i amb una distancia considerable entre assegurances..


La cinquena ja entrem dins el díedre final però primer cal superar una placa molt vertical i fina que no es veu lògic per on agafar-la, el primer tram de díedre és amb dos passos d’ artificial per sortir en lliure en una zona completament plena de molsa  i la reunió està en una vauma una vegada superat aquest tram.


La sisena , és la última tirada de la via, desprès enllaça amb la via  Isabella, però aquí ha estat el meu topall.  La tirada comença amb tres burils  amb una sortida d’estreps força difícil, per sobre un díedre molt vertical amb roca dolenta però assegurat per un pitó, aquest tram es tot ell molt mantingut i et porta fins una savina gran que està just sota d’un díedre obert i desplomat  cobert de molsa. Segons la ressenya és cinquè superior, però.......



Aquí he trobat el meu taló d’Aquil·les, que m’ha estat impossible de superar, (tenia la reunió uns cinc metres per sobre) . He intentat tot, posar flotants però la fissura era cega i coberta de molsa, creuant un balmat i anar per fora del esperó però la roca esmicolada m’ha fet tornar. (la veritat no sé com es deu fer aquest passatge)


Aleshores amb la cua entre les cames he baixat fins la savina i hem decidit rapelar la via.
També ha estat una sort perquè una vegada al cotxe i mentre fèiem material la boira ha envaït tot i ha comença a ploure.


Llàstima, perquè la via ens ha agradat molt, però la ment, (o la por) juga males passades.

Tot i el disgust,  el plat de braves i la cervesa a Sant Llorens Morunys no l’hem perdonat.

J. ESTRUCH

5 comentaris:

  1. felicitats per la visita! m'has fet recordar que havíem parlat amb el Xuxe de restaurar-la del tot... quan torni a allargar el dia si vols hi tornem i ens hi posem! Aquí ho comentem.. tb que hi havia algun clau mòbil, potser ja no el vau trobar i fou el pas que no et va sortir..
    http://edunz.blogspot.com/2011/10/funcio-delta-2260m-6aae-roca-de-canalda.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Edunz,
      vaig veure a la teva ressenya que el clau està en el diedre de sota , ara n'hi ha un amb un sol amb un mallo. Aquest pas vaig poder fer-lo, però sobre hi ha un diedre que desploma amb la savina als peus i ni rastre de cap forat per pitó. Vaig intentar sortir a la dreta vers la Isabella però tot eren dubtes de si arribaria o no . Per no jugar-me-la vaig posar una cinta a la savina i avall.
      Si poseu quelcom al diedre diguem-ho i segur que hi torno. Las via va agradar-me molt.
      Gracies
      Josep

      Elimina
  2. ah doncs, aques llarg el vaig escalar jo, xo ja fa massa temps i no recordo el pas com anava.. és una bona via que es mereix una restauració. Abraçada

    ResponElimina
  3. Hola,yo me baje antes,de la 5,si me recupero la intentamos,los flanqueos tienen tela.Recuerdos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Juan Carlos, espero que te recuperes pronto, el otro dia ya vi que fuiste a la Liebe Claudia, (buena senyal).
      Si esperamos que la re equipen ningun problema, me gustaria repetir-la. Como esta ahora me atragantaria en el mismo paso. No le veo color.
      Salud i espero no veamos pronto
      Josep

      Elimina