07 DE
DESEMBRE
Aquestes setmanes amb
moltes festes és un trasbals per a tothom, el dimecres no hem pogut sortir amb
el Josep però hem posposat la sortida al dijous. Mentre fem els plans per
sortir s’apunta el Lluis que no troba companys per sortir i pot fer-ho el
dijous.
Nosaltres encantats,
sempre va bé poder disposar d’un mono amb solvència a la cordada.
El nostre objectiu
inicial és la via Armendariz al pic del Martell però amb la companyia del Lluis
m’ atreveixo a incloure la via Acid lactic que fa molt de temps que tinc a la
llista de pendents.
Quedem amb el Josep
en trobar-nos al bar Antonio de Garraf i d’allà recular per anar al pic del
martell.
Al pàrquing ja hi
trobem un parell de cotxes però veiem que estan fent esportiva a la penya
ginesta. Nosaltres enfilem camí que ens deixarà a peu de via sense gaires
preses que encara fa fred.
La primera tirada de
la via Armendariz se l’adjudica el Josep i una vegada tots a la reunió demana
poder fer la segona també. Encara que no és el pla inicial, accedim (que no
farem per un desig d’un company)
Una vegada tots tres
a la reunió de sobre l’encastament , negociem com seguim la resta de via i el
plantejament ens surt rodo, jo faig aquesta tirada fins el cim i al Lluis li
encolomem les tirades de l’altre via, je , je (ens ha sortit rodo, ni
calculant-ho podia sortir millor)
La dues tirades de
sobre l’encastament les empalmo en una sola, seixanta metres justos, justos,
encara que els darrers metres he tingut que tibar de la corda molt però es
poden fer.
Just a l’esquerra de
la reunió hem trobat una instal·lació de ràpels que amb dos ens deixa a peu de
via.
Ara li toca el torn
al Lluis, la primera tirada un 6b molt potent i amb les assegurances mal
posades sobretot la segona que et condiciona a pujar per un lloc molt difícil,
el Lluis se l’ha tret bé però nosaltres hem preferit entrar per la dreta i tot
i així hem suat de valent.
Com que aquesta
tirada és molt curta el Lluis ha decidit fer les dues d’una tacada i aquest
tram tot i estar graduat de molt menys, crec que és quasi tan difícil com
l’anterior i amb passatges no gens evidents.
Les tirades següents
segueixen la mateixa tònica, assegurances a contramà i algun passatge força
picant., seguint amb la mateixa tónica el Lluis també a fet dues tirades amb
una sola, de manera que amb dues tirades ens hem presentat al final de la via.
Aquesta vegada no fem
ràpel i baixem caminat directes al pàrquing.
Per no tornar a
Garraf anem a les Casetes de Sitges per fer una cervesa i acomiadar-nos del
Josep que enfila direcció Barcelona.
J. ESTRUCH
Bo l'encastament per entrar al díedre del segon llarg, eh?
ResponEliminaSalutacions Joan,
EliminaL'entrada a l'encastament és estranya, però va costar-me més el tram entre la reunió i aquesta entrada.
La via en general molt bonica, felicitats!!!
La zona de Castelldefels és un bon recurs ara que fa fred.
Josep