VIA MIRAMAR

DIUMENGE, 3 DE DESEMBRE

Aquesta setmana teníem pensat amb el Jordi fer una escapada lluny, a cercar una paret Sud amb caloreta assegurada , però a darrera hora varem tenir que anul·lar els plans per culpa de la logística familiar.

El dissabte tenim un dinar amb la colla per celebrar un aniversari (FELICITATS!!!) i el que passa a les festes, tenen la capacitat de canviar tots el plantejaments.

En plena sobretaula , va sorgir la proposta de sortir a escalar, TOTS junts el diumenge i clar davant la proposta, qui és capaç de negar-se??, je, je.

El diumenge ens trobem nou persones, (i encara han fallat dues),  amb l’ intenció de passar una matinal entretinguda al Garraf.

Amb tanta aglomeració s' imposa diversificar i ens repartim en dues vies diferents, cinc van a la via Mendigos del mar,  i quatre, (jo, el Grau, el Dani i el Jordi), optem per anar a la via Miramar.

Aquesta via te el començament on totes les que solquen la paret sud, (vessant mar) i comparteix amb totes elles la primera tirada. Una tirada en flanqueig assegurada per un parell de químics.

De la segona tirada el Josep Solé va comentar-me que era molt bonica i vaig demanar-me-la. La veritat no vaig quedar decebut pas , és una tirada molt bonica, vertical i amb molt bona roca, vaig trobar-la de cinquè potent i mantingut amb un tram un xic més difícil.

La tercera tirada és curta i cal superar un díedre amb uns passatges estètics.

La quarta tirada és un canvi de reunió per un bosc penjat que ens porta al cable que s’utilitza per baixar de les vies de la cantera, desprès cal seguir fins arribar a la reunió sota un díedre d’aspecte molt llis , els darrers metres de la tirada són de grimpada .

La cinquena tirada no te res a veure amb la resta de via  per la seva morfologia, presenta una placa molt llisa on cal confiar amb l’adherència dels peus i l’equilibri. El pas més difícil és al deixar la placa per anar a cercar l’aresta, la resta força còmode fins arribar a la reunió.

La sisena , te una sortida de la reunió de força bruta per la seva verticalitat, però fàcil per les preses que hi ha , la resta és anar seguint la carena fins uns químics on estan collats uns cables de seguretat que controlen uns grans blocs.

Una vegada aquí seguim la carena fins el cim i emprenem la baixada per l’aresta Est, directes al pàrquing i al bar. 

J. ESTRUCH