Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 31 de maig de 2018

VIA AINA + ESPORTIVA


DISSABTE, 26 DE MAIG.


Després del lapsus de dimecres, aquesta setmana no vull quedar-me sense escalar, encara que faci mal temps !!.
Però tampoc cal anar a cercar l’aigua, prou que ve ella a buscar-nos a nosaltres.
He quedat amb el VISA per sortir i ates que prefereix vies amb poca aproximació i poc retorn , em toca buscar zones amb aquestes característiques.


Aleshores he recordat que ell no ha escalat mai a la serra de Carranima, vàrem anar-hi un dia  d’hivern però hi havia neu a la pista i la proposta va esser cancel·lada per a tornar amb millor temps.
Aquesta zona reuneix tots el requisits que demana, poca aproximació i nul retorn.
A darrera hora s’apunten per venir la Cristina i el Xavier, per tant preparo ressenyes per si volen anar a una altre via. Per la nostra part li proposo la via Tempus fugit i la Aina.
Arribats a Abella, el temps no es mostra gaire segur, però sembla que aguantarà, per si canvia decidim anar tots a la via Aina, primer perquè no hi ha passatges d’artificial i segona perquè és més curta.


La primera tirada hi ha un primer tram bonic , un tram intermig , un xic potent i la part final amb fang per entrar a la reunió.


La segona vol fer-la el VISA i sense pensar-s’ho comença l’ascensió, és una tirada bonica amb un pas més difícil que la resta a mitja tirada i una reunió en un bon replà. Al VISA li ha agradat molt i ha pogut gaudir-la fent de primer.


La tercera l’hem trobat un xic forçada , primer un tram vertical per entrar en una gran feixa i en acabar aquesta un gran flanqueig a la dreta per anar a cercar un diedre , just sota la reunió, però les cordes en aquest punt tiben molt i no et deixen gaudir del tram.


La baixada la fem amb tres ràpels fins el peu de via.
Aquí veiem que el temps encara ens dona una treva i decidim fer una via d’esportiva que hi ha just a l’esquerra.


El Xavi agafa el comandament de la cordada i ens prepara la tirada que anem repetint un darrera l’altre, aquesta tirada creiem que presenta una dificultat de sis a més en un petit tram central i de sis a la resta.


Acabada aquesta no volem temptar més la sort i decidim deixar l’escala per avui. Un dia que podem acabar sense mullar-nos cal aprofitar-ho.
Anem directes a Isona per fer la cervesa de rigor i tornar a casa a una hora acceptable.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada