DISSABTE, 26 DE MAIG.
Després del lapsus de
dimecres, aquesta setmana no vull quedar-me sense escalar, encara que faci mal
temps !!.
Però tampoc cal anar
a cercar l’aigua, prou que ve ella a buscar-nos a nosaltres.
He quedat amb el VISA
per sortir i ates que prefereix vies amb poca aproximació i poc retorn , em
toca buscar zones amb aquestes característiques.
Aleshores he recordat que ell no ha escalat
mai a la serra de Carranima, vàrem anar-hi un dia d’hivern però hi havia neu a la pista i la
proposta va esser cancel·lada per a tornar amb millor temps.
Aquesta zona reuneix
tots el requisits que demana, poca aproximació i nul retorn.
A darrera hora
s’apunten per venir la Cristina i el Xavier, per tant preparo ressenyes per si
volen anar a una altre via. Per la nostra part li proposo la via Tempus fugit i
la Aina.
Arribats a Abella, el
temps no es mostra gaire segur, però sembla que aguantarà, per si canvia
decidim anar tots a la via Aina, primer perquè no hi ha passatges d’artificial
i segona perquè és més curta.
La primera tirada hi
ha un primer tram bonic , un tram intermig , un xic potent i la part final amb
fang per entrar a la reunió.
La segona vol fer-la
el VISA i sense pensar-s’ho comença l’ascensió, és una tirada bonica amb un pas
més difícil que la resta a mitja tirada i una reunió en un bon replà. Al VISA
li ha agradat molt i ha pogut gaudir-la fent de primer.
La tercera l’hem
trobat un xic forçada , primer un tram vertical per entrar en una gran feixa i
en acabar aquesta un gran flanqueig a la dreta per anar a cercar un diedre ,
just sota la reunió, però les cordes en aquest punt tiben molt i no et deixen
gaudir del tram.
La baixada la fem amb
tres ràpels fins el peu de via.
Aquí veiem que el
temps encara ens dona una treva i decidim fer una via d’esportiva que hi ha
just a l’esquerra.
El Xavi agafa el
comandament de la cordada i ens prepara la tirada que anem repetint un darrera
l’altre, aquesta tirada creiem que presenta una dificultat de sis a més en un
petit tram central i de sis a la resta.
Acabada aquesta no
volem temptar més la sort i decidim deixar l’escala per avui. Un dia que podem
acabar sense mullar-nos cal aprofitar-ho.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada