DIUMENGE, 13 DE MAIG
Després de molts dies
fugint o patint les turmentes , ja tenim ganes d’escalar amb tranquil·litat.
Per avui la meteo
dona aigua per tota la zona Nord de Catalunya, o sigui que no tenim més remei
d’anar al Sud. Tot i que aquí bufarà fort el vent, però sempre és millor
capejar el vent que remullar-te.
Aquesta vegada sortim
, en Pere , l’Angel i jo. Ens trobem a Vilafranca o sigui que l’únic que tindrà
que matinar soc jo.
Sortim com sempre a
les set de casa, de fet, triguem quasi igual anar a Horta que pujar a Ager ,
(en temps clar)
A les nou ja estem al
pàrquing dels Estrets fent un petit esmorzar,(avui per aprofitar i anar rapits
, hem preferit portar l’entrepà)
El nostre objectiu,
la via de les Gronses 27 i més, te tots els ingredients per passar una bona
matinal, aproximació curta, assegurada i bona roca.
La primera tirada és
fàcil, però un regalim d’aigua a la canal per on va la via fa que anem en
compte.
La segona, segueix la
mateixa canal fins que aquesta s’apropa a una barrera en forma de sostre a
l’altura d’un gran arbre, aquí la deixem per anar a l’esquerra fins una fissura
on farem reunió.
La tercera comença
amb un tram un xic descompost però fàcil de protegir fins entrar en unes
plaques que anem creuant d’esquerra a dreta fins arribar a un esperó, pel que
pujarem fins la reunió.
La quarta, surt per
l’esquerra de la reunió per anar a cercar la millor roca, poc després creua una
placa d’esquerra a dreta en diagonal ascendent fins entrar en una canal ,
remuntant la canal trobarem la reunió, molt incomoda .
La cinquena, segueix
per la mateixa canal fins que aquesta s’acaba i fa reunió sobre , en un replà.
Aquest , si , molt còmode.
La sisena torna a
l’esquerra per anar a cercar l’aresta de l’esquerra i la millor roca , fent
reunió en un repla que es l’avant cim.
La darrera tirada,
sense dificultat fins la carena cimera..
Aquí pleguem les
cordes i desgrimpem fins el coll sense gaires problemes.
Una vegada als
Estrets, veiem que encara és aviat per deixar d’escalar i com que portem mono
de tants dies, decidim fer una segona via.
Ens decidim per la
via EL retorno de la inquisición , que segons les ressenyes està equipada.
Les tres primeres
tirades les fem al ensamble i aviat ens plantem sota la part final, hi ha
moltes assegurances que van marcant el camí per on pujar.
La segona tirada
presenta un mur ja més vertical però amb una dificultat moderada. La reunió la
fem en la instal·lació d’un petit ràpel que tindrem que fer per baixar a la
canal.
Fins aquí ens les
prometíem molt fàcils, però en aquest tram la cosa canvia. Un diedre molt bonic
però més complicat de superar amb roca molt relliscosa en fa canviar la nostra
visió de la via. Algun pas de A0 i algun passatge picant, deixen d’aquesta
tirada un bon regust.
La quarta tirada
comença per un encastament molt gran i fàcil amb alguna panxeta més potent a
superar fins que finalment poc abans de la reunió cal sortir de la seguretat
del encastament per superar un mur vertical, aquest tram és difícil i un estrep
col·locat estratègicament ens ha facilitat la progressió.
La cinquena, és molt
bonica i vertical, amb algun passatge que ens ha calgut fer A0 i algun tram de anar amb decisió fins la
següent assegurança.
La reunió , just sota
el cim per escapolir-nos del vent .
La baixada la fem per
la vessant Sud que baixa
directa fins els Estrets i molt a prop del cotxe.
Avui, si que hem
pogut fer un munt de metres amb tan sols l’inconvenient del vent gelat que
bufa, millor això que no mullar-nos.
De tornada, en volem
aturar a fer la cervesa però ens costa un munt trobar un lloc per fer ho . Però
finalment ho aconseguim i tornem a Vilafranca sense problemes.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada