Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 18 de maig del 2018

VIES 27 I MÉS + EL RETORNO DE LA INQUISICION


DIUMENGE, 13 DE MAIG

Després de molts dies fugint o patint les turmentes , ja tenim ganes d’escalar amb tranquil·litat.
Per avui la meteo dona aigua per tota la zona Nord de Catalunya, o sigui que no tenim més remei d’anar al Sud. Tot i que aquí bufarà fort el vent, però sempre és millor capejar el vent que remullar-te.
Aquesta vegada sortim , en Pere , l’Angel i jo. Ens trobem a Vilafranca o sigui que l’únic que tindrà que matinar soc jo.
Sortim com sempre a les set de casa, de fet, triguem quasi igual anar a Horta que pujar a Ager , (en temps clar)
A les nou ja estem al pàrquing dels Estrets fent un petit esmorzar,(avui per aprofitar i anar rapits , hem preferit portar l’entrepà)


El nostre objectiu, la via de les Gronses 27 i més, te tots els ingredients per passar una bona matinal, aproximació curta, assegurada i bona roca.
La primera tirada és fàcil, però un regalim d’aigua a la canal per on va la via fa que anem en compte.


La segona, segueix la mateixa canal fins que aquesta s’apropa a una barrera en forma de sostre a l’altura d’un gran arbre, aquí la deixem per anar a l’esquerra fins una fissura on farem reunió.


La tercera comença amb un tram un xic descompost però fàcil de protegir fins entrar en unes plaques que anem creuant d’esquerra a dreta fins arribar a un esperó, pel que pujarem fins la reunió.


La quarta, surt per l’esquerra de la reunió per anar a cercar la millor roca, poc després creua una placa d’esquerra a dreta en diagonal ascendent fins entrar en una canal , remuntant la canal trobarem la reunió, molt incomoda .
La cinquena, segueix per la mateixa canal fins que aquesta s’acaba i fa reunió sobre , en un replà. Aquest , si , molt còmode.


La sisena torna a l’esquerra per anar a cercar l’aresta de l’esquerra i la millor roca , fent reunió en un repla que es l’avant cim.
La darrera tirada, sense dificultat fins la carena cimera..


Aquí pleguem les cordes i desgrimpem fins el coll sense gaires problemes.
Una vegada als Estrets, veiem que encara és aviat per deixar d’escalar i com que portem mono de tants dies, decidim fer una segona via.


Ens decidim per la via EL retorno de la inquisición , que segons les ressenyes està equipada.
Les tres primeres tirades les fem al ensamble i aviat ens plantem sota la part final, hi ha moltes assegurances que van marcant el camí per on pujar.


La segona tirada presenta un mur ja més vertical però amb una dificultat moderada. La reunió la fem en la instal·lació d’un petit ràpel que tindrem que fer per baixar a la canal.
Fins aquí ens les prometíem molt fàcils, però en aquest tram la cosa canvia. Un diedre molt bonic però més complicat de superar amb roca molt relliscosa en fa canviar la nostra visió de la via. Algun pas de A0 i algun passatge picant, deixen d’aquesta tirada un bon regust.


La quarta tirada comença per un encastament molt gran i fàcil amb alguna panxeta més potent a superar fins que finalment poc abans de la reunió cal sortir de la seguretat del encastament per superar un mur vertical, aquest tram és difícil i un estrep col·locat estratègicament ens ha facilitat la progressió.


La cinquena, és molt bonica i vertical, amb algun passatge que ens ha calgut fer A0  i algun tram de anar amb decisió fins la següent assegurança.
La reunió , just sota el cim per escapolir-nos del vent .
La baixada la fem per la vessant Sud  que baixa directa fins els Estrets i molt a prop del cotxe.


Avui, si que hem pogut fer un munt de metres amb tan sols l’inconvenient del vent gelat que bufa, millor això que no mullar-nos.
De tornada, en volem aturar a fer la cervesa però ens costa un munt trobar un lloc per fer ho . Però finalment ho aconseguim i tornem a Vilafranca sense problemes.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada