DIMECRES, 15 D’AGOST
Entre dues sortides
per vacances, aquest any a tocat passar uns dies a casa, per fer el típic canvi
de maletes, i un d’aquests dies m’agradaria aprofitar-ho per sortir a escalar.
Donat que el millor
dia per poder sortir , és el dimecres, decideixo enviar un missatge de socors a
la colla, encara que sé que tothom esta fora. Però tinc sort i l’ Isabel està
per la zona i amb ganes de sortir com jo. Bé, ja tinc companya !!.
Vaig llençant
propostes, però no desitja marxar gaire lluny i decidim quedar-nos per
Montserrat, tot i que aquests dies és un forn.
L’ Isabel proposa
anar a fer la via Aresta Sampietro, que és una de les que no he fet a la Cara
de Mico i jo li proposo arrodonir la jornada fent alguna via de la Gorra
Frigia.
Quedem al forn , no
gaire aviat, no tenim intenció de pujar caminant i el tren no comença fins les
deu, per tant aprofitar i a esmorzar amb tranquil·litat.
Com que les vies que
volem fer, estan equipades, pugem relativament descarregats i cercant l’ombra,
cosa que inicialment aconseguim sense gaires problemes.
A peu de via ens
repartim les tirades i em toca començar a mi, per un díedre, mentre pujo li
comento que a l’esquerra hi ha un seguit de burils amb plaqueta gran i ella diu
que corresponen a un projecte inacabat, llàstima. La nostre via podria començar
un xic més avall i guanyar uns primers metres
bonics.
La segona tirada és
més fàcil i ens deixa al peu d’un espero molt pronunciat per on puja la tercera
tirada.
La tercera tirada
comença vertical i es pot forçar fins la segona assegurança amb passos finets a
l’esquerra de l’esperó, però a partir d’allà, res de res, he tingut que posar
l’estrep fins que la paret s’ha fet menys vertical i aleshores sortir en lliure
fins la reunió.
La tercera, és una
placa molt estètica que ens deixa al cim.
Desprès de fer el
ràpel, veiem que encara anem be temps i decidim posar-nos a la via Pere
Navalon.
La primera tirada la
hem solventat amb cinquè A0 donat que les assegurances estan molt properes.
La segona i tercera ,
ens hem liat un xic perquè ens hem decantat a l’esquerra i hem aparegut a la
reunió de la Lajarin. Encara que a la tercera hem rectificat i hem tornat al
itinerari real.
La quarta tirada de
transició, tan sols la dificultat de trobar l’itinerari correcte de la Navalon.
La cinquena, i més
interessant de la via, el primer tram fins arribar a la confluència amb les
vies que surten per aquell embut, la Gavina,.... etc.
Aquest primer tram
millor no subestimar-lo perquè les assegurances estan allunyades i cal
progressar amb cura. Una vegada arribats als parabolts vermells l’exposició i
la dificultat baixen.
Una vegada al cim,
directes a buscar el trenet perquè la cerves ens espera al Bruc
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada