Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 23 d’agost de 2018

ARESTA SAMPIETRO + PERE NAVALON


DIMECRES, 15 D’AGOST

Entre dues sortides per vacances, aquest any a tocat passar uns dies a casa, per fer el típic canvi de maletes, i un d’aquests dies m’agradaria aprofitar-ho per sortir a escalar.
Donat que el millor dia per poder sortir , és el dimecres, decideixo enviar un missatge de socors a la colla, encara que sé que tothom esta fora. Però tinc sort i l’ Isabel està per la zona i amb ganes de sortir com jo. Bé, ja tinc companya !!.
Vaig llençant propostes, però no desitja marxar gaire lluny i decidim quedar-nos per Montserrat, tot i que aquests dies és un forn.


L’ Isabel proposa anar a fer la via Aresta Sampietro, que és una de les que no he fet a la Cara de Mico i jo li proposo arrodonir la jornada fent alguna via de la Gorra Frigia.
Quedem al forn , no gaire aviat, no tenim intenció de pujar caminant i el tren no comença fins les deu, per tant aprofitar i a esmorzar amb tranquil·litat.


Com que les vies que volem fer, estan equipades, pugem relativament descarregats i cercant l’ombra, cosa que inicialment aconseguim sense gaires problemes.


A peu de via ens repartim les tirades i em toca començar a mi, per un díedre, mentre pujo li comento que a l’esquerra hi ha un seguit de burils amb plaqueta gran i ella diu que corresponen a un projecte inacabat, llàstima. La nostre via podria començar un xic més avall i guanyar uns primers metres  bonics.


La segona tirada és més fàcil i ens deixa al peu d’un espero molt pronunciat per on puja la tercera tirada.
La tercera tirada comença vertical i es pot forçar fins la segona assegurança amb passos finets a l’esquerra de l’esperó, però a partir d’allà, res de res, he tingut que posar l’estrep fins que la paret s’ha fet menys vertical i aleshores sortir en lliure fins la reunió.


La tercera, és una placa molt estètica que ens deixa al cim.
Desprès de fer el ràpel, veiem que encara anem be temps i decidim posar-nos a la via Pere Navalon.


La primera tirada la hem solventat amb cinquè A0 donat que les assegurances estan molt properes.


La segona i tercera , ens hem liat un xic perquè ens hem decantat a l’esquerra i hem aparegut a la reunió de la Lajarin. Encara que a la tercera hem rectificat i hem tornat al itinerari real.


La quarta tirada de transició, tan sols la dificultat de trobar l’itinerari correcte de la Navalon.
La cinquena, i més interessant de la via, el primer tram fins arribar a la confluència amb les vies que surten per aquell embut, la Gavina,.... etc.


Aquest primer tram millor no subestimar-lo perquè les assegurances estan allunyades i cal progressar amb cura. Una vegada arribats als parabolts vermells l’exposició i la dificultat baixen.
Una vegada al cim, directes a buscar el trenet perquè la cerves ens espera al Bruc

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada