Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 15 d’agost de 2019

VIA MAR DE PEDRA


DIMARTS, 13 D’AGOST

Aquest mes d’agost es difícil trobar company per sortir a escalar, cal aprofitar les oportunitats que es plantegen. Per això al tenir un petit lapsus en les vacances familiars i trobar a l’ Isabel disponible per sortir a escalar no vaig dubtar en fer-li una proposta deshonesta.
Una via que fa molt temps tinc ganes de fer, i no hi ha manera de trobar-hi company, uns per que l’han fet i d’altres perquè no els agrada pedalejar.


La proposta, la via Mar de pedra a la Miranda dels Ossos, una via on tan sols cal estreps, cintes i ganxos, bé i una bona dosi de patiment .
Quedem al Bruc per esmorzar i agafar forces per l’activitat i després marxem amb cotxe fins el pàrquing de Can Massana. Ara tan sols resta anar caminant fins poc abans de la Cadireta i agafar una canal que ens pugi fins sota la paret. El camí esta molt perdut, o no hem agafat la canal bona, però fent el senglar en uns quinze minuts estem a peu de paret.


La primera tirada , és cansada, de fet, és la tirada de la via i et fa perdre molt temps. La tònica de la tirada es trobat un espit i despres dos passos de ganxo, algun d’ells no gaire fiable i que et fa alentir la progressió, també hi ha passos no gaire visibles i que costa de trobar. De fet aquesta tirada ens ha costat més d’una hora.


La segona tirada segueix en artificial però no hi ha tants passatges amb ganxo però si que hi ha espits sense plaquetes i un o dos passos de ploms, però tot i així es bastant mes rapida de fer que la primera.


La tercera , es de les mateixes característiques que la segona però  mes llarga, un popurri de espits (no recordo si és en aquesta tirada o la següent, que els espits es converteixen en parabolts i donen més seguretat en l’ascensió). En aquestes tirades no recordo haver fet cap pas de ganxo.


La quarta tirada és la tirada del canvi, després de uns metres amb artificial cal deixar la comoditat dels estreps per sortir en lliure, no gaire difícil però costa agafar-li el to després de tants metres de pedalejar, també influeix la distancia entre les assegurances. Hi ha  un parabolt a uns cinc metres de la sortida en lliure i no n’hi ha cap més fins uns dos metres sota la reunió. Que per cert no he vist fins que era a la reunió assegurat i controlant a la companya .


La cinquena tirada, es curta, uns trenta metres, no gaire difícils però amb aire entre assegurances. De fet hi ha una a la sortida de la reunió per evitar el factor dos i una segona a uns quinze metres i que cal saber trobar.


Una vegada al cim un petit ràpel ens deixa en un collet, nosaltres hem remuntat una petita agulla que hi ha davant i hem baixat per la canal que queda darrera les Bessones.
Una vegada a terra ferma, canals avall fins el refugi i directes al Bruc per fer la nostre merescuda cervesa.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada