DIMARTS, 13 D’AGOST
Aquest mes d’agost es
difícil trobar company per sortir a escalar, cal aprofitar les oportunitats que
es plantegen. Per això al tenir un petit lapsus en les vacances familiars i
trobar a l’ Isabel disponible per sortir a escalar no vaig dubtar en fer-li una
proposta deshonesta.
Una via que fa molt
temps tinc ganes de fer, i no hi ha manera de trobar-hi company, uns per que l’han
fet i d’altres perquè no els agrada pedalejar.
La proposta, la via
Mar de pedra a la Miranda dels Ossos, una via on tan sols cal estreps, cintes i
ganxos, bé i una bona dosi de patiment .
Quedem al Bruc per esmorzar
i agafar forces per l’activitat i després marxem amb cotxe fins el pàrquing de
Can Massana. Ara tan sols resta anar caminant fins poc abans de la Cadireta i
agafar una canal que ens pugi fins sota la paret. El camí esta molt perdut, o no
hem agafat la canal bona, però fent el senglar en uns quinze minuts estem a peu
de paret.
La primera tirada ,
és cansada, de fet, és la tirada de la via i et fa perdre molt temps. La tònica
de la tirada es trobat un espit i despres dos passos de ganxo, algun d’ells no
gaire fiable i que et fa alentir la progressió, també hi ha passos no gaire
visibles i que costa de trobar. De fet aquesta tirada ens ha costat més d’una
hora.
La segona tirada
segueix en artificial però no hi ha tants passatges amb ganxo però si que hi ha
espits sense plaquetes i un o dos passos de ploms, però tot i així es bastant
mes rapida de fer que la primera.
La tercera , es de
les mateixes característiques que la segona però mes llarga, un popurri de espits (no recordo
si és en aquesta tirada o la següent, que els espits es converteixen en
parabolts i donen més seguretat en l’ascensió). En aquestes tirades no recordo haver
fet cap pas de ganxo.
La quarta tirada és
la tirada del canvi, després de uns metres amb artificial cal deixar la
comoditat dels estreps per sortir en lliure, no gaire difícil però costa
agafar-li el to després de tants metres de pedalejar, també influeix la
distancia entre les assegurances. Hi ha
un parabolt a uns cinc metres de la sortida en lliure i no n’hi ha cap
més fins uns dos metres sota la reunió. Que per cert no he vist fins que era a
la reunió assegurat i controlant a la companya .
La cinquena tirada,
es curta, uns trenta metres, no gaire difícils però amb aire entre
assegurances. De fet hi ha una a la sortida de la reunió per evitar el factor
dos i una segona a uns quinze metres i que cal saber trobar.
Una vegada al cim un
petit ràpel ens deixa en un collet, nosaltres hem remuntat una petita agulla
que hi ha davant i hem baixat per la canal que queda darrera les Bessones.
Una vegada a terra
ferma, canals avall fins el refugi i directes al Bruc per fer la nostre
merescuda cervesa.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada