Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 4 d’octubre de 2019

JARDINS D'ETE + AGUILLE DE GUE


DIMARTS, 24 DE SETEMBRE

Ja portem uns dies per aquestes terres i el factor climatològic el comencem a controlar, tot i els trenta quatre graus de temperatura i i l’ humitat del 20% que fan que no suïs gens .
Avui hem fet el plantejament de fer dues escalades, una pel mati, i la segona per la tarda , deixant les hores del migdia per anar a la kashba i fer un mos del “galufo” que portem.



La primera proposta és anar als jardins d’ete per fer una combinació de vies que l’any passat van fer els companys i que es veu prou atractiva, a més si els càlculs no ens fallen , quan arribi el sol a la paret nosaltres ja estarem sortint.
La proposta consta de cinc tirades de tres vies diferents.



La primera tirada pertany a la via “pour trouber” i és una placa de cinquè grau ben assegurada , trobem una reunió descuelgue que es la que fan servir la gent al fer esportiva, però nosaltres anem a una situada uns cinc metres més amunt, just al peu d’un díedre per tal de facilitar-nos la connexió amb la següent tirada.



La segona tirada es per connectar amb la via “are you sure?”. Primer cal fer un díedre de cinc metres per arribar a una plataforma ampla on hi ha un munt de descuelgues d’esportiva i una corda que els uneix tots. Nosaltres ens cal travessar tota la plataforma i fer reunió just al final.



La tercera tirada , comença amb flanqueig delicat a la dreta i que cal protegir, fins arribar a la línia de parabolts que puja recte de sota i que pertanyen a la segona tirada de la via “are you sure?.



La quarta tirada, és quasi un canvi de reunió, cal fer un flanqueig a la dreta no gaire difícil fins una reunió que veiem un quinze metres a la dreta i un xic per sobre nostre. Aquesta reunió pertany a la via “mais s’est bien ici” .
És una tirada llarga i força mantinguda en el cinquè grau, però amb un passatge més atlètic a mitja tirada.
Per sobre tan sols ens queda una darrera tirada amb vint metres, que per no liar les cordes la fem amb “yo yo” 
La baixada la fem amb tres ràpels, el darrer bastant just de metres, però una canal a la dreta ens estalvia fer més maniobres.
Hem aconseguit fer la via sense que el sol ens emprenyi i marxem a descansar a la frescor de la kashba.



Per la tarda, a les cinc, tornem a posar-nos en marxa. Aquesta vegada anirem a fer una via clàssica. La via “del díedre” a l’aguille de Gue. .
La primera tirada és fàcil, tan sols es complicat entrar a la paret, la resta, una canal sense dificultats especials. Fem reunió al principi del diedre propiament dit.



La segona tirada ja és més complicada, hi ha dues assegurances en tot el recorregut i fem reunió en un tram on el díedre perd verticalitat.



La tercera és una tirada potent, quaranta metres de díedre molt vertical i llis, on tan sols recordo haver trobat tres parabolts, el díedre es podria cosir si portéssim camalots grans, però aquesta vegada s’han quedat a casa. La tirada és molt mantinguda.



La quarta tirada és molt curta i de les característiques de l’anterior o més vertical, l’unica diferencia que no hi ha cap assegurança i ens ha fet por posar-nos-hi.
Per sort just a la dreta i per l’aresta hi ha una altre via de les clàssiques, “el pilier du defilé” . Aquesta via, segons la guia esta desequipada o amb les assegurances dolentes, però el tram que ens interessa llueixen dos parabolts com a dues cases que ens animen a sortir per allà i ens estalviem el tram de díedre final.



La jugada ha sortit be, i amb un tram de cinquè superior o sis a  podem salvar l’escalada.
Arribats al cim tenim una nova sorpresa i el nostre primer contacte amb els “talibans” que hem comprobat també n`hi ha.
Teòricament al cim hi ha una instal·lació de ràpel per poder accedir al pilier de gueteur però aquesta ha desaparegut, tan sols hi ha els espàrrecs. Per sort som gent amb recursos i portem plaquetes i famelles per roscar  i podem salvar la situació.  



Ara tan sols ens queda una caminada de deu minuts per arribar a la carretera i tornar a fer el ritual de cada dia.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada