Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 3 d’octubre de 2019

PILIER DELS PALMERALES


DILLUNS, 23 DE SETEMBRE

Portem dos dies d’escalada  i hem acumulat més de mil metres, ja és hora de fer un recés si no volem cremar-nos i avui dilluns ha sorgit l’oportunitat.
El Ahmed (propietari del alberg) diu que baixarà a Tinghir per comprar al mercat i decidim acompanyar-lo. Això de visitar mercats és deformació professional i sempre que visito llocs nous m’agrada visitar el seu mercat.


Mentre ell fa les compres, nosaltres fem el tafaner per les diferents parades fins el migdia en que decidim tornar al alberg i fer una petita escalada per la tarda.


Com que ja coneixem les diferents orientacions de les parets ens decidim per anar a l’aguille des palmieres per on puja una via que darrerament s’ha fet coneguda per el seu traçat i l’abundància d’assegurances. La via “Berbertraum”.
Nosaltres volem fer el primer tram i deixar la part superior per un altre dia ( el descens d’aquesta part superior és complicat) tot i que la guia assenyala com a descens equipat amb ràpels.


Comencem la via per una zona on hi ha varies vies equipades per fer esportiva tan a dreta com a esquerra , però seguint la linia de parabolts arribem a la reunió corresponent.
La segona tirada comença per un díedre i superat aquest s’enfila per unes plaques  fins un gran amfiteatre on trobem la segona reunió just sota la paret on comença la següent tirada.


La tercera tirada és la més mantinguda i excessivament assegurada, comença amb un tram molt vertical i poc a poc va perdent força fins una reunió mig amagada, crec que nosaltres hem fet dues tirades en una.
La quarta tirada és curta amb un flanqueig a l’esquerra fins a situar-nos sota un díedre, aquesta reunió és còmoda.


La cinquena tirada supera el díedre que és mes impressionant que no difícil i una vegada superat i sobre una petita agulla fem un pas per situar-nos a les plaques de la dreta i que remuntarem fins sota la cúpula final de l’agulla.


La darrera tirada és curta i bonica, supera uns murs vertical fins el cim d’aquesta primera agulla. És el final de la nostra escalada, a partir d’aquí la via s’endinsa en una paret més gran seguint una canal i acaba uns 150 metres més amunt sobre “l’aguille des palmeraies”.
Nosaltres, en lloc d’ascendir , fem una petita desgrimpada vers la dreta (est) per anar a cercar un seguit d’instal·lacions de ràpel que ens deixaran a peu de via.


Cal dir que per anar i tornar d’aquesta via, cal travessar el riu i no hi ha cap pont, per tant toca descalçar-se i mullar-se procurant no caure.
De tornada a la kasbha el mateix ritual de cada dia, coca cola fresca  per beure in situ i un parell de garrafes d’aigua per portar a casa.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada