VIES AYOUR DU TODGHA + ALOULEA

DIVENDRES, 27 DE SETEMBRE

Avui si, es el nostre darrer dia per anar a escalar, dema hem demanat que un taxi ens passi a recollir a les cinc del mati per poder estar a Fez sobre les dues de la tarda.

Però el darrer dia cal aprofitar-lo per fer una bona escalada al mati i deixar la tarda per fer compres i preparar la maleta.

La proposta és anar a la zona inicial de les gorges i fer alguna via on faci ombra

Tenim la ressenya de la via  “Smouf ondweb” que van fer els companys en el darrer viatge, però a la guia hem vist que  paral·lela a ella n’hi ha una altre de similars característiques, a més proposo als companys embarcar-nos en una aventura al desconegut.

Porto un dossier que fa molts anys va sortir publicat a la revista Extrem sobre les gorges de Todra i en un planell assenyala un munt de vies que no surten a la guia (no sabem si han desaparegut o si la guia és tan sols de les vies que ha preparat el Julio Soares).

Proposo fer la primera part de l’escalada d’avui pel contrafort del pilier couchard , concretament per la via “Ayour du todgha” i seguir escalant fins el cim de l’aguille de Grabe per la via “Aloulea” (que no sabem si encara existeix.).

La primera via segueix l’esperó que separa el contrafort del pilier i com totes les vies del contrafort presenta cinc tirades.

La primera tirada, surt del nivell del riu i seguint l’esperó fa reunió sota un diedre amb poca dificultat.

La segona tirada igual que la seva veïna, ja t’obliga a concentrar-te en la feina i la tercera tirada acaba d’apretar un xic més la feina.

A partir d’aqui l’aresta perd verticalitat i conflueix com totes en el cim del contrafort.

Ara entren en terreny desconegut, nosaltres hem girat un xic a la dreta per agafar un contrafort que segueix l’aresta i no hem trobat senyals d’assegurances però als cinquanta metres quan ja estava buscant un espai per fer reunió amb flotants......... sorpresa !!! una reunió amb dos parabolts.

La segona segueix les mateixes característiques que la primera però buscant i buscant no he trobat cap reunió. El resultat una tirada de seixanta metres llargs i una reunió sobre el fil de l’espero amb flotants....... per sort aquests queden de meravella posis el que posis.

Una tercera tirada de vint metres ens deixa al cim de l’agulla.

La via a resultat tenir uns 130 metres i una dificultat de quart superior/cinquè això si, a equipar, cosa que no havíem fet en cap altre escalada.

La baixada d’aquesta agulla no presenta cap problema, la recordo perfectament de quan vaig fer el pilier couchard i en trenta minuts ja estem a la carretera.

J. ESTRUCH

VIA HANNAH CHEZ LES GRANDS

DIJOUS, 26 DE SETEMBRE

La nostra estada a Marroc cada dia es va escurçant , ara tan sols ens queden dos dies d’escalada i moltes vies a fer.

Hi ha una paret que per la seva situació i aspecte , des de el primer dia ens te ensimis mats, ja sigui perquè la tenim davant de la kashba ja sigui per que es molt estètica.

Parlem de la paret de llevant, tan sols te un inconvenient, és una paret completament orientada a Sud/Est i des de primera hora el Sol l’escalfa  .

Però es una paret que cal fer i més ja que tenim la ressenya d’una via ben assegurada que la solca de dalt a baix.

Per aquest dijous volem anar a provar la via “Hannah chez les grands”.

Donat que el Sol l’escalfa pel mati cal estudiar el millor moment per anar-hi i segons la guia a partir de les dotze ja tindrem ombra.

A primera hora hi ha núvols que enteranyinen el cel i sembla que podran ajudar-nos, per tant decidim sortir de l hotel a les onze i guanyar una hora amb l’aproximació.

Aquesta no és gaire dura , sobretot si sortim directes i no hi anem per la gorga. De fet en quaranta minuts ens hem plantat a peu de via, axó si el poc Sol que hi ha ens ha fet suar de valent.

Preparem dues cordades, l’Isabel i jo i l’Angel i el Pere, com sempre.

La primera tirada és dura de veritat, cal escalar i apretar, tot i que esta equipada com a esportiva, a mitja tirada hem trobat una reunió per despenjar-se però nosaltres hem seguit fins el principi d’un diedre.

La tirada es exigent i l’Isabel i l’Angel, més pensant amb la tornada que en la via, decideixen no seguir i deixar-nos l’activitat al Pere i a mi.

Per sort amb un rapel arriben a terra i poden emportar-se les cordes no  necessitarem .

La segona tirada també es forta però menys que la primera.

Les tres tirades següent, son bastant normaletes i ben assegurades i no és fins el darrer tram de la via que no es torna a complicar l’ascensió.

A la tirada sis és la tirada on hem trobat el passatge més expo de totes les vies que hem fet fins el moment, una placa amb una sola assegurança on la caiguda era lletja sobre una rapissa, aquest passatge ens ha costat força fer l’envestida per a superar-lo.

Les dues darreres tirades son mantingudes però la dificultat és mes de continuïtat que no de força.

L’anècdota de la via ha estat que ha la reunió sis hi ha un formiguer que ens ha obligat a fer la reunió uns metres mes amunt perquè les formigues se’ns menjaven vius.... ufff com mosseguen !!!

Una vegada al final de la via, hem fet un mos i comencem la llarga tornada, primer cal remuntar fins quasi al cim seguint alguna fita (poques) fins que intuïm un camí que agafa l’orientació oest carenejant. Aquest camí ens porta fins un ampli coll. Des de aquest coll ja veurem a l’Est les palmeres i el poble de Tirghir que es on hi ha la kashba.

Tot plegat unes dues hores caminant sota un sol de justícia., per sort els companys ens esperen amb una bona coca cola fresca (al final ens farem addictes a la coca cola)

J. ESTRUCH

VIES PIERRE I LE LOUP + TIK SAB

DIMECRES, 25 DE SETEMBRE

La formula emprada ahir per anar a escalar a resultat encertada i avui volem repetir amb dues noves  propostes.

A mati ens llevem aviat i desprès d’esmorzar sortim vers les gorges, aquesta vegada volem provar una via més mantinguda, la via “Pierre i le loup”, aquesta via puja al contrafort del pilier de Couchard.

Tenim la via just al costat de la que varem fer ahir  i també en caldrà mullar-nos els peus per passar el riu.

Com que es aviat i no hi ha gaire gent per les gorges, el començament de la via es tranquil i sense curiosos.

La primera tirada no és gaire difícil, però veiem algun espàrrec sense plaqueta ni femella i ens posa en tensió, no sigui que ens trobem com ahir i ens portem algun ensurt.

Les peces que falten estan en llocs on es possible posar-hi flotants i no afecta l’escalada, però..... ?

La segona tirada ja es posa més seria i vertical obligant a concentrar-te i estudiar bé el recorregut. Aquí les assegurances hi son encara que una mica allunyades.

La tercera tirada segueix les mateixes característiques que la segona al igual que la quarta.

La cinquena puja el llom del contrafort i va a buscar la canal que hi ha a la dreta del pilier couchard que és per on baixarem.

Una vegada tots sobre el contrafort tan sols cal baixar un tros de canal fins a trobar les instal·lacions de ràpel que ens deixaran amb dos ràpels de seixanta metres  just al costat on hem començat la via.

Avui ens ha sobrat temps per escapolir-nos del Sol, sobretot perquè els ràpels van per una canal amagada del Sol tot el dia.

Com que comença a massificar-se la gent que hi ha a les gorges, marxem a la kashba per menjar i descansar unes hores perquè per la tarda volem tornar-hi.

Per la tarda esperem que a la zona dels Jardins d’ete, ja estiguin a l’ombra perquè volem fer una via recomanada per tothom que l’ha fet, la via “Tik Sap”.

Aquesta via, de quatre tirades, puja directa com el canó d’una escopeta amb una dificultat de cinquè i cinquè superior , però perfectament assegurada.

La teníem a la llista de pendents, però com que l’Isabel ja va fer-la l’any passat, avui ha decidit acompanyar-nos però mirar el toro des de la barrera.

Tornem al hotel quan ja les gorges estan completament silencioses i tan sols queden alguns venedors de catifes i els empleats dels albergs, és l’hora de parlar amb ells i conversar amb tranquil·litat, axó si mentre fem un te.

J. ESTRUCH

JARDINS D'ETE + AGUILLE DE GUE

DIMARTS, 24 DE SETEMBRE

Ja portem uns dies per aquestes terres i el factor climatològic el comencem a controlar, tot i els trenta quatre graus de temperatura i i l’ humitat del 20% que fan que no suïs gens .

Avui hem fet el plantejament de fer dues escalades, una pel mati, i la segona per la tarda , deixant les hores del migdia per anar a la kashba i fer un mos del “galufo” que portem.

La primera proposta és anar als jardins d’ete per fer una combinació de vies que l’any passat van fer els companys i que es veu prou atractiva, a més si els càlculs no ens fallen , quan arribi el sol a la paret nosaltres ja estarem sortint.

La proposta consta de cinc tirades de tres vies diferents.

La primera tirada pertany a la via “pour trouber” i és una placa de cinquè grau ben assegurada , trobem una reunió descuelgue que es la que fan servir la gent al fer esportiva, però nosaltres anem a una situada uns cinc metres més amunt, just al peu d’un díedre per tal de facilitar-nos la connexió amb la següent tirada.

La segona tirada es per connectar amb la via “are you sure?”. Primer cal fer un díedre de cinc metres per arribar a una plataforma ampla on hi ha un munt de descuelgues d’esportiva i una corda que els uneix tots. Nosaltres ens cal travessar tota la plataforma i fer reunió just al final.

La tercera tirada , comença amb flanqueig delicat a la dreta i que cal protegir, fins arribar a la línia de parabolts que puja recte de sota i que pertanyen a la segona tirada de la via “are you sure?.

La quarta tirada, és quasi un canvi de reunió, cal fer un flanqueig a la dreta no gaire difícil fins una reunió que veiem un quinze metres a la dreta i un xic per sobre nostre. Aquesta reunió pertany a la via “mais s’est bien ici” .

És una tirada llarga i força mantinguda en el cinquè grau, però amb un passatge més atlètic a mitja tirada.

Per sobre tan sols ens queda una darrera tirada amb vint metres, que per no liar les cordes la fem amb “yo yo” 

La baixada la fem amb tres ràpels, el darrer bastant just de metres, però una canal a la dreta ens estalvia fer més maniobres.

Hem aconseguit fer la via sense que el sol ens emprenyi i marxem a descansar a la frescor de la kashba.

Per la tarda, a les cinc, tornem a posar-nos en marxa. Aquesta vegada anirem a fer una via clàssica. La via “del díedre” a l’aguille de Gue. .

La primera tirada és fàcil, tan sols es complicat entrar a la paret, la resta, una canal sense dificultats especials. Fem reunió al principi del diedre propiament dit.

La segona tirada ja és més complicada, hi ha dues assegurances en tot el recorregut i fem reunió en un tram on el díedre perd verticalitat.

La tercera és una tirada potent, quaranta metres de díedre molt vertical i llis, on tan sols recordo haver trobat tres parabolts, el díedre es podria cosir si portéssim camalots grans, però aquesta vegada s’han quedat a casa. La tirada és molt mantinguda.

La quarta tirada és molt curta i de les característiques de l’anterior o més vertical, l’unica diferencia que no hi ha cap assegurança i ens ha fet por posar-nos-hi.

Per sort just a la dreta i per l’aresta hi ha una altre via de les clàssiques, “el pilier du defilé” . Aquesta via, segons la guia esta desequipada o amb les assegurances dolentes, però el tram que ens interessa llueixen dos parabolts com a dues cases que ens animen a sortir per allà i ens estalviem el tram de díedre final.

La jugada ha sortit be, i amb un tram de cinquè superior o sis a  podem salvar l’escalada.

Arribats al cim tenim una nova sorpresa i el nostre primer contacte amb els “talibans” que hem comprobat també n`hi ha.

Teòricament al cim hi ha una instal·lació de ràpel per poder accedir al pilier de gueteur però aquesta ha desaparegut, tan sols hi ha els espàrrecs. Per sort som gent amb recursos i portem plaquetes i famelles per roscar  i podem salvar la situació.  

Ara tan sols ens queda una caminada de deu minuts per arribar a la carretera i tornar a fer el ritual de cada dia.

J. ESTRUCH

PILIER DELS PALMERALES

DILLUNS, 23 DE SETEMBRE

Portem dos dies d’escalada  i hem acumulat més de mil metres, ja és hora de fer un recés si no volem cremar-nos i avui dilluns ha sorgit l’oportunitat.

El Ahmed (propietari del alberg) diu que baixarà a Tinghir per comprar al mercat i decidim acompanyar-lo. Això de visitar mercats és deformació professional i sempre que visito llocs nous m’agrada visitar el seu mercat.

Mentre ell fa les compres, nosaltres fem el tafaner per les diferents parades fins el migdia en que decidim tornar al alberg i fer una petita escalada per la tarda.

Com que ja coneixem les diferents orientacions de les parets ens decidim per anar a l’aguille des palmieres per on puja una via que darrerament s’ha fet coneguda per el seu traçat i l’abundància d’assegurances. La via “Berbertraum”.

Nosaltres volem fer el primer tram i deixar la part superior per un altre dia ( el descens d’aquesta part superior és complicat) tot i que la guia assenyala com a descens equipat amb ràpels.

Comencem la via per una zona on hi ha varies vies equipades per fer esportiva tan a dreta com a esquerra , però seguint la linia de parabolts arribem a la reunió corresponent.

La segona tirada comença per un díedre i superat aquest s’enfila per unes plaques  fins un gran amfiteatre on trobem la segona reunió just sota la paret on comença la següent tirada.

La tercera tirada és la més mantinguda i excessivament assegurada, comença amb un tram molt vertical i poc a poc va perdent força fins una reunió mig amagada, crec que nosaltres hem fet dues tirades en una.

La quarta tirada és curta amb un flanqueig a l’esquerra fins a situar-nos sota un díedre, aquesta reunió és còmoda.

La cinquena tirada supera el díedre que és mes impressionant que no difícil i una vegada superat i sobre una petita agulla fem un pas per situar-nos a les plaques de la dreta i que remuntarem fins sota la cúpula final de l’agulla.

La darrera tirada és curta i bonica, supera uns murs vertical fins el cim d’aquesta primera agulla. És el final de la nostra escalada, a partir d’aquí la via s’endinsa en una paret més gran seguint una canal i acaba uns 150 metres més amunt sobre “l’aguille des palmeraies”.

Nosaltres, en lloc d’ascendir , fem una petita desgrimpada vers la dreta (est) per anar a cercar un seguit d’instal·lacions de ràpel que ens deixaran a peu de via.

Cal dir que per anar i tornar d’aquesta via, cal travessar el riu i no hi ha cap pont, per tant toca descalçar-se i mullar-se procurant no caure.

De tornada a la kasbha el mateix ritual de cada dia, coca cola fresca  per beure in situ i un parell de garrafes d’aigua per portar a casa.

J. ESTRUCH

VIA " QUI L'EUT CRUE"

DIUMENGE, 22 DE SETEMBRE

Un dia més a terres marroquines, ahir mentre sopàvem varem decidir l’activitat que volem fer avui i per tal d’anar sumant tant dificultats com metres, varem decidir que el millor lloc per anar seria els “Jardins d’ete” on tenim diferents propostes a fer.

Ens decantem per la via “ QUI L`EUT CRU” , una via llarga i ben assegurada.

El dia abans hem anat a comprar la nova guia de la zona on assenyala els horaris del sol sobre les diferents zones d’escalada i segon diu tindrem sol a partir de les onze o sigui que cal matinar.

Ens llevem a les set i a les vuit ja quasi hem arribat a la paret.

Fem dues cordades independents i comencem a enfilar llargs, que tenen una dificultat mantinguda de cinquè amb algun passatge més picant de cinquè superior, això si, molt ben assegurada. Tot i portar camalots no n’ hem posat cap.

A les onze estem al ombro i cal cercar la segona part de la via. L’ Isabel que va fer-la l’any passat no recorda per on continua i tan sols recorda que van caminar molt per trobar la continuació.

Com que la ressenya que portem no diu els metres que te aquest canvi de reunió ens liem i fem una caminada considerable direcció Oest fins que veiem que tècnicament es impossible que algu que hagi obert una via, fes un passeig tan llarg fora de l’itinerari lògic i decidim tornar al coll on hem vist un seguit de parabolts just sobre nostre . Que resulta son la via en qüestió.

Avis per navegants, una vegada acabada la primera part tan sols cal caminar uns cent metres fins a trobar la segona part de la paret i en el mateix coll hi ha el principi de la segona part de la via.

Aquesta segona part , segueix la mateixa tònica que la primera i per sort esta mig orientada al Oest de manera que en alguns trams tenim sol però en d’altres podem escalar a l’ombra.

En total han estat deu tirades  que ens deixen al cim oposat al que varem fer ahir i també a l’entrada de les gorges.

A la baixada aquesta vegada no hem tingut tanta sort, tota la baixada esta orientada a Sud i sense una sola ombra, a més la baixada es molt llarga perquè cal travessar totes les gorges per sobre i baixar per la vessant de les mateixes.

El fet que hi ha moltes fites i que recordo el camí de baixada del Pilier  Couchard, ens ajuda a orientar-nos. Però la calorada no ens la treu ningú.

Una vegada a la carretera, cal desfer els cinc cents metres que ens separen del hotel, però ens aturem a la mateixa botiga d’ahir per fer una coca cola. Aquest fet ja es farà quotidià i el Moha ens tindrà preparada una coca cola freda cada dia.

Una vegada al hotel i desprès d’una dutxa refrescant un bon sopar s’imposa amb una bona sobretaula regada amb el omnipresent Te .

J. ESTRUCH