DIMECRES, 25 DE
SETEMBRE
La formula emprada
ahir per anar a escalar a resultat encertada i avui volem repetir amb dues
noves propostes.
A mati ens llevem
aviat i desprès d’esmorzar sortim vers les gorges, aquesta vegada volem provar una
via més mantinguda, la via “Pierre i le loup”, aquesta via puja al contrafort
del pilier de Couchard.
Tenim la via just al costat de la que varem fer ahir i també en caldrà mullar-nos els peus per passar el riu.
Com que es aviat i no
hi ha gaire gent per les gorges, el començament de la via es tranquil i sense
curiosos.
La primera tirada no és gaire difícil, però veiem algun espàrrec sense plaqueta ni femella i ens posa en tensió, no sigui que ens trobem com ahir i ens portem algun ensurt.
Les peces que falten estan
en llocs on es possible posar-hi flotants i no afecta l’escalada, però..... ?
La segona tirada ja
es posa més seria i vertical obligant a concentrar-te i estudiar bé el
recorregut. Aquí les assegurances hi son encara que una mica allunyades.
La tercera tirada
segueix les mateixes característiques que la segona al igual que la quarta.
La cinquena puja el llom del contrafort i va a buscar la canal que hi ha a la dreta del pilier couchard que és per on baixarem.
Una vegada tots sobre
el contrafort tan sols cal baixar un tros de canal fins a trobar les
instal·lacions de ràpel que ens deixaran amb dos ràpels de seixanta metres just al costat on hem començat la via.
Avui ens ha sobrat temps per escapolir-nos del Sol, sobretot perquè els ràpels van per una canal amagada del Sol tot el dia.
Com que comença a massificar-se
la gent que hi ha a les gorges, marxem a la kashba per menjar i descansar unes
hores perquè per la tarda volem tornar-hi.
Per la tarda esperem que a la zona dels Jardins d’ete, ja estiguin a l’ombra perquè volem fer una via recomanada per tothom que l’ha fet, la via “Tik Sap”.
Aquesta via, de quatre tirades, puja directa com el canó d’una escopeta amb una dificultat de cinquè i cinquè superior , però perfectament assegurada.
La teníem a la llista de pendents, però com que l’Isabel ja va fer-la l’any passat, avui ha decidit acompanyar-nos però mirar el toro des de la barrera.
Tornem al hotel quan ja les gorges estan completament silencioses i tan sols queden alguns venedors de catifes i els empleats dels albergs, és l’hora de parlar amb ells i conversar amb tranquil·litat, axó si mentre fem un te.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada