Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 3 d’octubre de 2019

VIA " QUI L'EUT CRUE"


DIUMENGE, 22 DE SETEMBRE

Un dia més a terres marroquines, ahir mentre sopàvem varem decidir l’activitat que volem fer avui i per tal d’anar sumant tant dificultats com metres, varem decidir que el millor lloc per anar seria els “Jardins d’ete” on tenim diferents propostes a fer.
Ens decantem per la via “ QUI L`EUT CRU” , una via llarga i ben assegurada.


El dia abans hem anat a comprar la nova guia de la zona on assenyala els horaris del sol sobre les diferents zones d’escalada i segon diu tindrem sol a partir de les onze o sigui que cal matinar.
Ens llevem a les set i a les vuit ja quasi hem arribat a la paret.


Fem dues cordades independents i comencem a enfilar llargs, que tenen una dificultat mantinguda de cinquè amb algun passatge més picant de cinquè superior, això si, molt ben assegurada. Tot i portar camalots no n’ hem posat cap.


A les onze estem al ombro i cal cercar la segona part de la via. L’ Isabel que va fer-la l’any passat no recorda per on continua i tan sols recorda que van caminar molt per trobar la continuació.


Com que la ressenya que portem no diu els metres que te aquest canvi de reunió ens liem i fem una caminada considerable direcció Oest fins que veiem que tècnicament es impossible que algu que hagi obert una via, fes un passeig tan llarg fora de l’itinerari lògic i decidim tornar al coll on hem vist un seguit de parabolts just sobre nostre . Que resulta son la via en qüestió.


Avis per navegants, una vegada acabada la primera part tan sols cal caminar uns cent metres fins a trobar la segona part de la paret i en el mateix coll hi ha el principi de la segona part de la via.


Aquesta segona part , segueix la mateixa tònica que la primera i per sort esta mig orientada al Oest de manera que en alguns trams tenim sol però en d’altres podem escalar a l’ombra.
En total han estat deu tirades  que ens deixen al cim oposat al que varem fer ahir i també a l’entrada de les gorges.


A la baixada aquesta vegada no hem tingut tanta sort, tota la baixada esta orientada a Sud i sense una sola ombra, a més la baixada es molt llarga perquè cal travessar totes les gorges per sobre i baixar per la vessant de les mateixes.


El fet que hi ha moltes fites i que recordo el camí de baixada del Pilier  Couchard, ens ajuda a orientar-nos. Però la calorada no ens la treu ningú.
Una vegada a la carretera, cal desfer els cinc cents metres que ens separen del hotel, però ens aturem a la mateixa botiga d’ahir per fer una coca cola. Aquest fet ja es farà quotidià i el Moha ens tindrà preparada una coca cola freda cada dia.
Una vegada al hotel i desprès d’una dutxa refrescant un bon sopar s’imposa amb una bona sobretaula regada amb el omnipresent Te .

J. ESTRUCH





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada