VIA " QUI L'EUT CRUE"

DIUMENGE, 22 DE SETEMBRE

Un dia més a terres marroquines, ahir mentre sopàvem varem decidir l’activitat que volem fer avui i per tal d’anar sumant tant dificultats com metres, varem decidir que el millor lloc per anar seria els “Jardins d’ete” on tenim diferents propostes a fer.

Ens decantem per la via “ QUI L`EUT CRU” , una via llarga i ben assegurada.

El dia abans hem anat a comprar la nova guia de la zona on assenyala els horaris del sol sobre les diferents zones d’escalada i segon diu tindrem sol a partir de les onze o sigui que cal matinar.

Ens llevem a les set i a les vuit ja quasi hem arribat a la paret.

Fem dues cordades independents i comencem a enfilar llargs, que tenen una dificultat mantinguda de cinquè amb algun passatge més picant de cinquè superior, això si, molt ben assegurada. Tot i portar camalots no n’ hem posat cap.

A les onze estem al ombro i cal cercar la segona part de la via. L’ Isabel que va fer-la l’any passat no recorda per on continua i tan sols recorda que van caminar molt per trobar la continuació.

Com que la ressenya que portem no diu els metres que te aquest canvi de reunió ens liem i fem una caminada considerable direcció Oest fins que veiem que tècnicament es impossible que algu que hagi obert una via, fes un passeig tan llarg fora de l’itinerari lògic i decidim tornar al coll on hem vist un seguit de parabolts just sobre nostre . Que resulta son la via en qüestió.

Avis per navegants, una vegada acabada la primera part tan sols cal caminar uns cent metres fins a trobar la segona part de la paret i en el mateix coll hi ha el principi de la segona part de la via.

Aquesta segona part , segueix la mateixa tònica que la primera i per sort esta mig orientada al Oest de manera que en alguns trams tenim sol però en d’altres podem escalar a l’ombra.

En total han estat deu tirades  que ens deixen al cim oposat al que varem fer ahir i també a l’entrada de les gorges.

A la baixada aquesta vegada no hem tingut tanta sort, tota la baixada esta orientada a Sud i sense una sola ombra, a més la baixada es molt llarga perquè cal travessar totes les gorges per sobre i baixar per la vessant de les mateixes.

El fet que hi ha moltes fites i que recordo el camí de baixada del Pilier  Couchard, ens ajuda a orientar-nos. Però la calorada no ens la treu ningú.

Una vegada a la carretera, cal desfer els cinc cents metres que ens separen del hotel, però ens aturem a la mateixa botiga d’ahir per fer una coca cola. Aquest fet ja es farà quotidià i el Moha ens tindrà preparada una coca cola freda cada dia.

Una vegada al hotel i desprès d’una dutxa refrescant un bon sopar s’imposa amb una bona sobretaula regada amb el omnipresent Te .

J. ESTRUCH