Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dissabte, 5 d’octubre de 2019

VIA HANNAH CHEZ LES GRANDS


DIJOUS, 26 DE SETEMBRE

La nostra estada a Marroc cada dia es va escurçant , ara tan sols ens queden dos dies d’escalada i moltes vies a fer.
Hi ha una paret que per la seva situació i aspecte , des de el primer dia ens te ensimis mats, ja sigui perquè la tenim davant de la kashba ja sigui per que es molt estètica.
Parlem de la paret de llevant, tan sols te un inconvenient, és una paret completament orientada a Sud/Est i des de primera hora el Sol l’escalfa  .
Però es una paret que cal fer i més ja que tenim la ressenya d’una via ben assegurada que la solca de dalt a baix.
Per aquest dijous volem anar a provar la via “Hannah chez les grands”.



Donat que el Sol l’escalfa pel mati cal estudiar el millor moment per anar-hi i segons la guia a partir de les dotze ja tindrem ombra.
A primera hora hi ha núvols que enteranyinen el cel i sembla que podran ajudar-nos, per tant decidim sortir de l hotel a les onze i guanyar una hora amb l’aproximació.



Aquesta no és gaire dura , sobretot si sortim directes i no hi anem per la gorga. De fet en quaranta minuts ens hem plantat a peu de via, axó si el poc Sol que hi ha ens ha fet suar de valent.



Preparem dues cordades, l’Isabel i jo i l’Angel i el Pere, com sempre.
La primera tirada és dura de veritat, cal escalar i apretar, tot i que esta equipada com a esportiva, a mitja tirada hem trobat una reunió per despenjar-se però nosaltres hem seguit fins el principi d’un diedre.



La tirada es exigent i l’Isabel i l’Angel, més pensant amb la tornada que en la via, decideixen no seguir i deixar-nos l’activitat al Pere i a mi.
Per sort amb un rapel arriben a terra i poden emportar-se les cordes no  necessitarem .
La segona tirada també es forta però menys que la primera.



Les tres tirades següent, son bastant normaletes i ben assegurades i no és fins el darrer tram de la via que no es torna a complicar l’ascensió.



A la tirada sis és la tirada on hem trobat el passatge més expo de totes les vies que hem fet fins el moment, una placa amb una sola assegurança on la caiguda era lletja sobre una rapissa, aquest passatge ens ha costat força fer l’envestida per a superar-lo.



Les dues darreres tirades son mantingudes però la dificultat és mes de continuïtat que no de força.



L’anècdota de la via ha estat que ha la reunió sis hi ha un formiguer que ens ha obligat a fer la reunió uns metres mes amunt perquè les formigues se’ns menjaven vius.... ufff com mosseguen !!!



Una vegada al final de la via, hem fet un mos i comencem la llarga tornada, primer cal remuntar fins quasi al cim seguint alguna fita (poques) fins que intuïm un camí que agafa l’orientació oest carenejant. Aquest camí ens porta fins un ampli coll. Des de aquest coll ja veurem a l’Est les palmeres i el poble de Tirghir que es on hi ha la kashba.



Tot plegat unes dues hores caminant sota un sol de justícia., per sort els companys ens esperen amb una bona coca cola fresca (al final ens farem addictes a la coca cola)

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada