VIA ITZI

DIUMENGE, 14 DE JUNY

Desprès de l’ ensurt de dimecres, aquesta setmana no vull forçar i evito sortir el dissabte amb la colla, però per diumenge he quedat amb el meu fill Guillem per fer una sortida suau. (Em servirà  per veure com respon el cos).

Li proposo anar al Montseny, ara que tenim semi llibertat per visitar tota la regió Sanitària.

No portem cap via concreta pensada, depenent de que trobem, però porto totes les ressenyes que tinc de la zona.

Sortim a les set i fem l’ aturada obligada per esmorzar (les bones costums no cal perdre-les), aquesta la fem a Sant Celoni, just abans de començar la pujada.

Quan arribem al pàrquing, ufff !!!. Hi ha cotxes per tot arreu. Al pàrquing normal de la corba hi ha tres furgonetes, abans d’ arribar al pàrquing , on hi ha dos petits aparcaments també plens. Avui axó es la rambla.

Bé, que hi farem !!!. Alguna cosa trobarem a fer.

Pugem la tartera i a la segona part del camí ja veiem entre els arbres que algú esta escalant la primera tirada de “ Mar d’ estels”. Ja tenim una opció menys !!!.

Arribats a peu de via , veiem que son tres persones, a més a peu de via hi ha dos escaladors més.

Saludem (com és preceptiu) i els dos escaladors no acaben de decidir que volen fer. Nosaltres els diem que atès que la Mar d’ estels esta ocupada nosaltres anirem a la Itzi . Ells que no coneixen la zona decideixen acompanyar-nos, i parlant resulta que uns d’ ells es d’ Olesa de Montserrat, (el mon és un mocador).

Mentre ens estem preparant per començar la via, venen els escaladors que estaven a la via veïna (resulta que han entrat per l’ altre via però la seva intenció era fer la Itzi??? ).

Ara nosaltres ja hem fet els plans i no els canviem, mentre ells fan reunió uns metres per sobre nostre, nosaltres sortim i  anem directes a la reunió primera. Tan sols hem coincidit amb ells en el darrer tram de la primera tirada on hi ha el pas més compromès de la tirada. Desprès ja no els hem vist més.

Hem anat pujant i a les dotze ja som dalt la carena.

La via ens ha agradat força, és suau però hi ha passatges bonics.

Mentre fem material , veiem que el company d’ Olesa encara esta molt per sota nostre, no han pogut passar la cordada de tres.

Nosaltres finalment decidim anar acabant l’ activitat i marxem sense preses a cercar el cotxe.

Quan arribem al pàrquing encara veiem als companys com estan sortint de la via.

L’ activitat m’ ha anat de conya per provar-me. El maluc em fa mal a les pujades, però no a les baixades i escalant el dolor es suportable, tot i que veig que carrego més l’ altre cama que la adolorida , és normal.

La cervesa l’ hem fet a Esparreguera perquè trobar un bar sense reserva a l’ hora de dinar per la zona , és pràcticament impossible

Espero que per dimecres, ja hauran baixat les molèsties i anirem tornant a la normalitat.

J. ESTRUCH