VIA JOAN FRANCESC

DIJOUS, 05 DE NOVEMBRE

Avui volíem aprofitar el bon temps que preveien els meteoròlegs, però no varem tenir present que les turmentes d’ahir podien haver sigut fortes a la zona on anem i que la roca estaria encara xopa. Per si fos el cas, sempre portem una opció B.

Hem coincidit tres , el Pere , l’ Isabel i jo i volem anar a la zona Boixols per fer una via difícil.

Arribem al lloc on cal deixar el cotxe i ens rep una glopada d’aire fred amb ratxes fortes que ens decau la moral i ens fa dubtar. També la llarga pujada fins l’objectiu i per últim i que ha estat la justificació de la nostra renuncia, una primera tirada amb forces regalims d’aigua, sobretot en tot l’itinerari que segueix la via que teníem en ment fer.

Atès que no volem patir en excés, s’imposa el pla B i deixar aquesta activitat per anar-hi a primavera.

El pla B, consisteix en baixar a Abella de la Conca on encara ens queden algunes vies a fer. Però que aprofitant que acabem de copiar la darrera ressenya que ens planteja el company de bloc “Sisbemessanapren” , ens decidim per anar a tastar-la.

Sabem que la trobarem “tendre”, però és de grau amable i la paret es poc mantinguda per tant te tots els al·licients per anar-hi.

Fem l’aproximació a la zona de vies d’esportiva i ens dirigim a les que hi ha més a l’esquerra i aviat localitzem el peu de via amb les lletres JK pintades a la paret.

Ens repartim la via i farem dues tirades cada un, el Pere farà el primer tram.

La primera tirada s’enfila seguint un rastre de parabolts però una vegada arribant a la reunió hem vist que aquesta es la primera via d’esportiva i que la nostra reunió esta uns metres a l’esquerra, cal desviar-se la  línea de parabolts una vegada fets els dos o tres primers a anar a l’esquerra creuant una petita canal. Nosaltres no hem vist el desviament i hem anat recte amunt.

Per desfer el lapsus, en Pere ha baixat un parell d’assegurances i ha flanquejat a l’esquerra fins enllaçar amb la via just per sota la reunió. Ara si que estem en el lloc correcte.

La segona tirada puja en diagonal a la dreta fins sota un sostre, d’entrada sembla potent el pas que cal fer per superar-lo però una vegada al lloc hi ha presa molt bona per fer-ho.

Aquí agafa el relleu l’ Isabel. Una tirada que comença amb un petit mur i desprès grimpar fins el peu del següent ressalt.

La següent tirada es curta, cal superar un mur vertical amb una sèrie de desploms però amb molt bona presa i fer reunió just al acabar aquest, però l’ Isabel no estava còmoda a la reunió i a preferit fer la següent tirada que és molt fàcil fins el peu del següent mur, (hi ha fites per seguir l’itinerari en aquest tram).

Aquí fem canvi de cordes i enfilem les dues darreres tirades, superar primer un mur tot seguint una fissura, és una tirada mantinguda i molt bonica.

La darrera tirada segueix un caos de blocs on cal afinar per trobar la reunió, perquè a la tirada tan sols hi ha un parabolt a la sortida de la reunió i es pot pujar per tot arreu.

La baixada es entretinguda entre ràpels i des grimpades, nosaltres hem rapelat les dues ultimes tirades, hem des grimpat la següent. Un nou ràpel curt per salvar el mur de la quarta tirada. Seguir unes fites que ens porten a La reunió tercera i que ens permet muntar el dos últims ràpels fins el terra.

Recollim el material i retorn al cotxe sense preses perquè encara es aviat, però el dia es curt i no cal abusar.

La cervesa la fem al pàrquing perquè com que no podem fer parades als bars, portem les cerveses nosaltres. Les bones costums no es poden perdre.

J. ESTRUCH