DISSABTE, 21 DE SETEMBRE
Aquest dissabte amb les previsions meteorològiques tan dolentes som pocs els que pugem al Bruc per esmorzar i veure si podem sortir a escalar , encara que sigui tan sols per fer una matinal.
VIA SALA BAQUÉS
Finalment som quatre els que ens decidim a sortir per provar sort.
Escollim pujar al Monestir de Montserrat per la seva facilitat de protegir-nos de la pluja ràpidament. Avui pujarem a Sant Joan per fer la via Sala Baques a l'Agulla de la Font de Jacob , una opció propera al funicular de Sant Joan per si tenim que sortir per cames.
A Sant Joan les perspectives no son gens bones, la boira ho envolta tot sobretot per la vessant Nord, i per la Sud sembla que estigui mes clar.
Anem fins el començament de les escales de Jacob on comença la via i fem dues cordades. Al davant el Ton i jo i per darrera el Ramon i el Joan.
La primera tirada és molt fàcil però sense cap assegurança, nosaltres hem començat per sobre d'on s'acaben les herbes. També hauríem pogut entrar caminant a l'altura de la primera reunió però hem preferit escalar una estona més.
La segona tirada comença amb un tram desplomat que es pot fer en A0 però que hem preferit posar-hi un estrep per comoditat, per sobre una tirada de placa força mantinguda en cinquè grau i amb les assegurances espaiades. Aquest tram ens porta fins un llavi on fem reunió. Hi ha sis parabolts.
La tercera tirada es un xic més suau i també mes llarga, trobarem set parabolts , fent reunió sota del cim.
Per arribar al cim cal grimpar uns metres sense assegurances.
VIA CAMPS MAGNÈTICS
Una vegada al cim quasi no veiem res per la boira que ens ha acompanyat en tot el recorregut, i per no agafar fred decidim baixar i fer alguna escalada a la Miranda de les Magdalenes mentre esperem als companys.
La baixada que es pot fer desgrimpant amb compte està molt humida i decidim fer un petit rapel de la baga que hi ha.
Baixem fins el peu de la Miranda i no sabem quina via fer, finalment ens decantem per la via “Camps Magne tics” a la dreta de la Canaleta de les nimfes, la clàssica de la paret.
Amb la humitat la via m'ha resultat contundent sobretot la primera tirada amb un passatge més difícil que la resta, per sort està ben assegurada amb parabolts.
La segona tirada més suau ens deixa sota la rampa final.
Aquí no tenim clar si baixar en rapel o acabar la paret i baixar caminant, però la humitat de les cordes ens aconsellen baixar caminant, (es incomode baixar amb les cordes molles o humides). Fem els darrers metres fins la carena i mentre pleguem les cordes comença a ploure,........ era previsible que en un moment o altre començaria a fer -ho.
Per no perdre temps baixem amb tot el material fins la vauma de Sant Onofre on no ens mullarem per repartir el material i d'allà directes al “funi”.
Hem aprofitat el mati al màxim i tornem al Bruc satisfet d'haver pogut escalar.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM.......................................... Sala Baqués
APERTURISTES...................... J. Sala, J. Baqués
CORDADA................................ Ton Antich, Josep Estruch
MATERIAL.................................. 10 cintes
DIFICULTAT................................ V/Ae
DADES DE LA VIA
NOM............................................. Camps Magnetics
APERTURISTES........................... SEAM
CORDADA...................................... Ton Antich, Josep Estruch
MATERIAL.................................... 10 cintes
DIFICULTAT................................... V+
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada