DIMECRES, 18 DE SETEMBRE
Per aquest dimecres, la meteo no és gaire encoratjadora però les ganes d'escalar ho poden tot.
Avui hem quedat amb el “Visa” de trobar-nos al bar Anna per esmorzar i acabar de decidir si sortim a escalar. A les 8,30 com dos rellotges suïssos estem tots dos entrant per la porta.
La temperatura es fresca, però sembla que la pluja s'ha allunyat de la zona i ens deixara fer alguna escalada.
Mentre esmorzem acabem de decidir i finalment optem per la opció més conservadora, pujar a Gorros amb el “trenet” .
Escollim anar a fer la via “Adrià” que encara que sembli mentida, el “Visa” no ha fet.
Avui , sembla mentida però no hi ha cap cordada a la vista, ni a Sant Benet ni a Gorros sembla que la gent s'ha espantat.
La via, és com totes les vies del Gorro Frigi , molt bona de roca i ben assegurada, algunes piulades la titllen de “polida” però no ho hem trobat gens.
Una primera tirada on trobarem set parabolts, molt difícils de veure, crec que hem començat més a l'esquerra de la via, però ens ha semblat millor roca.
La segona, es un divertiment per la quantitat de preses grans que vas trobant i una dificultat baixa, hi hem trobat tres parabolts tot i que alguna ressenya en parla de quatre.
La tercera tirada és la que presenta més dificultat tot i que no es excessiva, d'entrada ja és mes vertical amb algun passatge de decisió fins arribar sota un petit desplom, que agafat recte per les assegurances pot ser necessari fer un A0 però que flanquejant un metre a la dreta baixa la dificultat considerablement. La tirada te deu parabolts alguns amb el seu espit vell , just al costat. Fem reunió al “water” , (reunió carismàtica de quan fèiem la “Mompart”).
La quarta tirada coincideix amb aquesta i fa reunió on comença la llastra de sortida de la Mompart , hi hem trobat quatre parabolts.
La darrera tirada supera la llastra ajaguda i una vegada a l'altura de la berruga s'enfila directe al cim amb un passatge molt bonic i estètic. Trobarem cinc parabolts.
Ara toca baixar, tot el mati hem estat en un joc de posar-nos i treure'ns el forro pel ventet que feia a l'aresta, però ara al cim s'ha calmat.
Hem fet la via amb una sola corda i portem l'altre dins la motxilla per si calia baixar. Ara a l'hora del rapel ens ha fet mandra de treure-la i hem baixat amb tres ràpels.
Una vegada al cotxe marxem directes al Bruc per fer un bon àpat.
J.ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM....................................... De l' Adrià
APERTURISTES ................... A. Cardona, A. Montesinos
CORDADA............................. “Visa”, Josep Estruch
MATERIAL............................. 10 cintes
DIFICULTAT ........................... V
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada