DIJOUS, 01 DE MAIG
Aquest dimecres vaig sortir però finalment no varem pogué escalar i tan sols varem fer l'aproximació al peu de via, tot plegat una bona excursió per un entorn que no coneixia i que em servira per a una propera visita.
Al arribar a casa i revisant els WhatsApp del dia , he trobat que el “Mam” deia per sortir a fer una escalada, (ell surt d'una lesió i vol anar poc a poc). Total que quedem en trobar-nos al Bruc i esmorzar plegats per després decidir que fer. Poca estona després el Pep també s'apunta.
Esmorzem tranquil·lament i anem fent propostes fins que finalment ens decantem per anar a Monestir i provar la via del Místic que fa molts anys que no he repetit.
Allà també trobem al Enric que s'apunta a l'aventura.
Marxem direcció al Monestir i el pàrquing el trobem ple de gom a gom, feina tenim per trobar un petit forat on posar el cotxe, (per sort porto el cotxe de l'Ester que ocupa poc lloc, si vaig amb el meu, tenim que marxar sense poder aparcar).
Mentre preparem la motxilla l'Enric reb una trucada que el Ton també s'apunta, ell encara que ha arribat i diu que ens agafara a peu de via.
Arribem a peu de via i fem les cordades, davant anirem el Pep i jo i darrera l'Enric , el Mam i si arriba el Ton.
La primera tirada li deixo al Pep , recordo que es la tirada que més em costava i la recordo difícil, un primer tram porta a un desplom que superem per una fissura, el tram més difícil es superar la fissura i enganxar-se a la placa superior a més les assegurances estan molt separades i cal escalar entre elles.
La segona tirada tenim dues opcions, per la dreta la variant que supera una fissura cega i difícil i per l'esquerra una placa molt vertical i també molt difícil, escollim pujar per la placa , uf !!! no recordo que les assegurances estiguessin tan allunyades, sort que la roca es de primera , no val a badar i cal pujar amb tranquil·litat.
La tercera tirada es la més senzilla comença amb un tram de quart grau fins un punt on s'ajunta l'esperó per on pugem amb el següent esperó i d'allà en diagonal a l'esquerra va cercant el millor rocam per arribar a cim d'aquest nou esperó on trobarem la reunió en un bon replà.
La quarta tirada es com la segona , per sota d'una gran llastra va progressant per una `placa amb molt bona roca fins superar l'esperó però ens quedarem abans de la rampa final per tal de facilitar el rapel a la baixada.
La darrera tirada i cinquena es per superar la bola final, es un tram de quinze metres amb un sol parabolt just on la dificultat es més gran. Nosaltres hem fet la bola un xic a la dreta de l'assegurança on la dificultat es mes petita que no fent-ho directament, això si !!! ull en no caure perquè la costellada al terra seria important. Hem fet aquesta tirada sense desmuntar la reunió i ens hem despenjat del cim.
Una vegada em acabat amb dos ràpels tornem a ser a peu de via.
No la recordava tan mantinguda, els anys no passen en va.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM.................................... Esperó del Místic
APERTURISTES …............ Xavi Martin, Josep Reche
CORDADA …...................... Pep Riba, Josep Estruch
MATERIAL.......................... 12 cintes
DIFICULTAT........................ 6a
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada