DIUMENGE, 04 DE MAIG
Avui les prediccions meteorològiques son dolentes arreu i no sabem on anar, però el Genis i jo decidim pujar amb el material per si veiem una escletxa de bon temps i escapar-nos per escalar, d'entrada anirem a Ca l'Anna a esmorzar i ja decidirem.
Mentre esmorzem arriben en Pere i el Pep, que jo creia que serien a Camarasa, però veient el temps, han decidit quedar-se per la zona com nosaltres.
Una vegada esmorzats i veient que el temps aguanta, decidim pujar al Monestir i fer quelcom proper al cotxe per si tenim que sortir corrents.
Decidim que un bon lloc seria la Granota , un dels llocs més propers al Monestir.
Fent l'aproximació ens trobem un grup de escaladors francesos que estan al càmping i ens pregunten on anem, al dir-los que volem fer , ells diuen que també tenen pensat pujar a la mateixa zona, però que tenen que recollir el material que tenen al càmping.
Nosaltres ens acomiadem i marxem al nostre objectiu, però en previsió del que faran ens saltem les primeres tirades que hi ha al Via Crucis i anem directes a la segona part de la paret.
El Genis i jo ens posem a la via “ Pique Longue” i el Pep i el Pere es posen a la via “Que pum , que pam” o sigui que ens anirem veient en tot el recorregut.
Mentre fem la primera tirada arriben els francesos i els caldrà esperar.
Aquesta via, fa molts anys que la havia fet i es d'aquestes vies que no costa repetir perquè està perfectament assegurada i la graduació es amable.
De la via poc per explicar, moltes assegurances on trobarem espits i parabolts i algun pont de roca.
La tirada més difícil pot escaquejar-se per unes escales de gat que han muntat a la dreta per facilitar l'accés a les xarxes i detectors de moviment que han instal·lat en punts susceptibles de donar un ensurt als visitants del Monestir
En arribar a la tercera reunió que seria la cinquena si comencem pel peu de via també arriben els companys i fem les darreres tirades de la nostra via junts, (la seva via acaba just on estem ara).
Una vegada arribats a la darrera tirada comencem a desfer la via perquè hem deixat la motxilla a peu de via i en el darrer rapel ens creuem amb la colla de francesos que son més dels que pensàvem, (com a mínim quatre corades, que s'han repartit per les vies de la Granota), per sort el rapel sort del recorregut que fan i no els molestem.
El temps ens a respectat, tot i que a la segona reunió ha fet un intent de ploure que a passat rapit.
Mentre baixem, pel camí i veient que anem amb temps, decidim aturar-nos a fer les dues primeres tirades que ens hem saltat en el contrafort, però en lloc de pujar per la “Pique Longue” ens decantem per fer la primera tirada de la via “El tren de la bruixa” i la segona tirada de la via “Directa” que es veu més interessant.
Una vegada fets aquestes dues tirades un sol rapel en deixa al terra i marxem al Bruc per fer la cervesa de comiat.
No teníem expectatives de poder escalar avui, però hem acabat fent una bona via.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM.................................... Pique Longue
APERTURISTES................. Marcel Millet, Nando Dalmases, Jordi Coma
CORDADA.......................... Gines Rodríguez, Josep Estruch
MATERIAL........................... 15 cintes
DIFICULTAT ….................... 6a
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada