ESCALADORS BUCOLICS +PEP GUARDIOLA A LA PARET DE COSTAFREDA

 DIUMENGE, 25 D'OCTUBRE

Després de molts dies sense coincidir, aquest diumenge tornem a trobar-nos amb la colla del Penedes, com sempre sense tenir res definit, tal sols amb una proposta, anar a una zona boletaire!!!.

Jo he preparat algunes propostes amb aquests paràmetres, però després de trobar-nos a Manresa, decidim anar a Costa Freda, tot i no ser un lloc ideal per anar-hi ara que ja comença a apretar el fred.

VIA    ESCALADORS    BUCOLICS

Hem quedat en trobar-nos amb la hora vella , o sigui que ens trobem quasi amb el Sol que encara no s'ha llevat i marxem vers el Berguedà.

Arribem a Maçanes i el termòmetre encara està per sota del que ens agrada per escalar i decidim quedar-nos al bar per esmorzar, després amb el pap ple, la temperatura es veu diferent.

Arribem a la explanada del pàrquing i estem sols, no m'estranya, no hi ha gaires bojos que els agradi passar fred.

Aquí preparem el material i fem les cordades, en Pere i jo som els que hem fet mes vies en aquesta paret, però les que he fet no coincideixen amb les que ha fet ell, per tant , no farem cordada. El Pep no ha fet cap via i l'Angel tan sols una.

Finalment fem cordada el Pep i jo per anar a fer la via “Escaladors Bucòlics” i després si tenim ganes la darrera via oberta, “Pep Guardiola”.

Mentre el Pere i l'Angel faran aquesta darrera primer i després aniran a la via “Ziga Zaga”

La via “Escaladors bucòlics” comença amb un pas dur que fem amb estrep per després seguir tot un diedre que ens deixa a la feixa superior. Hem trobat sis parabolts.

La segona es mes suau, però puja just al costat d'una caiguda d'aigua i els primers metres estan completament mullats, per sort es un tram fàcil. Superat el tram cal fer un flanqueig a la dreta i encarar un eslab molt fi que ens deixa a la reunió en una altre feixa, aquesta molt petita.

La tercera tirada, com totes les altres vies, es la tirada difícil de la via amb una roca molt llisa i pati nosa a mes en algun tram , cal trepitjar herbes que estan mullades i després rellisca molt la paret. A la tirada hem trobat dotze parabolts.

Per baixar hem fet un sol rapel de quasi seixanta metres.

Ara la temperatura a millorat un xic, però de Sol , res de res, tot i així decidim fer la segona via.

Aquesta vegada em toca a mi.

La via també comença amb un pas d'estrep, per després enfilar-se per un sistema de fissures verticals amb alguns passatges els parabolts estan allunyats, però amb bones fissures netes per posar flotants i bones mans per tibar, els peus no son tant bons. La tirada puja fins la primera feixa, però els companys que la han fet abans han empalmat les dues tirades i nosaltres fem igual que ells, el segon tram es molt bonic per un diedre equipat fins arribar a un punt on trobarem un passamà que ens porta a la reunió darrera un pi característic.

                                                       VIA    PEP GUARDIOLA

Aquesta propera tirada li toca al Pep i es la tirada difícil de la via, no se com s'ho fa però amb un sol pas de A0 la ha fet tota en lliure.

Jo al darrera he intentat fer-ho però tan sols he arribat a la quarta assegurança sense “pillar-me” i tota al resta fins quasi la reunió he tirat de A0 i en algun punt d'estrep.

Els darrers deu metres si que m'han permès tocar roca.

Un sol rapel ens torna a deixar al terra.

Ara amb dues vies mes al sarró decidim que anirem a fer una ullada pels voltants a veure que trobem de bolets........... total, res de res., i marxem cap a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM........................... Escaladors Bucòlics

APERTURISTES........ Joan Baraldés, Francesc Panyella

CORDADA................. Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL................. 15 cintes

DIFICULTAT............... 6a/Ae

DADES DE LA VIA

NOM........................... Pep Guardiola

APERTURISTES........ Joan Baraldés, Francesc Panyella

CORDADA................. Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL................. 18 cintes

DIFICULTAT............... 6a/Ae

MATINAL A LA SERRA DE CANALS

 DIMECRES, 21 D'OCTUBRE

Aquest dimecres hem passat de ser dos a ser cinc, el que ens ha fet replantejar on anirem.

Sortim d'Esparreguera a les set i mitja per trobar-nos amb el Pep sobre les vuit a Jorba i d'allà marxar tots junts.

                                                     VIA   SOMNIS ROCOSOS

Hem decidit acostar-nos a la Serra de Canals i fer alguna de les vies que encara tenim pendents a la zona dreta de la paret.

El primer pensament era esmorzar al pàrquing, però la presencia de boira baixa ens fa replantejar el tema i decidim esmorzar de forquilla a Ca la Marisol mentre esperem que marxi la boira.

Una vegada al pàrquing, encara en tenim que esperar una estona que s'esvaeixi la boira i aprofitem per parlar amb el Remi i un company seu que també han fet la mateixa pensada que nosaltres i volen anar també a les mateixes vies.

Nosaltres farem dues cordades , per un costat el Genis i el José Luis faran cordada i volen anar a les vies “Rara Avis” i “Totum Revolutum” que estan a l'esquerra de les que volem fer.

Nosaltres serem tres, el Guillem, el Pep i jo i com a objectiu tenim les darreres vies obertes a la zona per en Joan Vidal i la Isabel Notivoli.

Escollim començar per la via “Somnis rocosos”.

                                                       VIA    DESPERTARS   RODONS

L'aproximació la fem pel camí de baixada de la ferrada i una vegada a peu d'aquesta flanquegem a l'esquerra tot travessant rampes de roca a voltes molla però amb alguna fita per anar seguint.

El peu de via no el veiem però trobem una reunió amb un buril llarg poc posat i un parabolt del vuit al costat d'una fletxa , pensem que es la via però després descobrim que ens hem saltat el peu de via de la nostra, cap problema perquè la primera tirada es molt fàcil i es pot anar d'una via a l'altre sense problemes.

La primera reunió està en una franja de arbres, uns trenta metres per sobre i a la tirada trobarem un arbre llaçat i dos parabolts.

A la segona tirada ja s'escala mes, tot i ser fàcil la roca es millor i està mes neta, farem reunió uns quaranta metres mes amunt, just on la paret comença a posar-se dreta. A la tirada trobarem quatre parabolts.

La tercera tirada es la mes bonica, poc a poc la paret va redreçant-se i acaba amb un mur que flaquejarem per sota d'una llastra abans d'entrar a la reunió. Trobarem nou parabolts.

                                                   VIA CONJETURA DE GOLDBACH

La reunió està equipada per rapelar.

Amb dos ràpels tornem a peu de via i aquesta vegada ens posem a la via de l'esquerra “ Despertars rodons”.

Les dues primeres tirades son de les mateixes característiques que la via anterior.

La tercera tirada ja es una tirada que et fa apretar, primer es va posant vertical fins arribar a una fissura que remuntarem, entrar a la fissura ja cal mirar be el rocam i sortir d'ella també, entra a la reunió per una placa vertical amb bona roca, un xic mes difícil que la mateixa tirada de la via anterior.

Una vegada dalt tornem a baixar a peu de via i anem a unes vies que hi ha en un pany de paret just a la dreta d'aquestes. Son les vies “Conjectura de Goldbach” i “Frobenius” .

Son unes vies de dos llargs cada una.

La primera, “Conjetura de Goldbach” es una via per a no repetir. Te una primera tirada fàcil i una segona que comença be però hi ha un tram final amb roca completament trencada que cau tan sols amb la mirada. Tan sols un petit tram de la segona tirada presenta una roca acceptable.

                                                        VIA    FROBENIUS

Per baixar anem per la carena fins a trobar on acaba la via “Frobenius” on trobem un arbre amb una baga i un maillon que aprofitem per baixar fins a peu de via.

Una vegada a peu de via , recuperem les cordes i la fem amb dues tirades, la primera sense historia i la segona amb un passatge final on cal apretar de valent per fer-lo amb lliure (o bé fer A0).

Per no caminar tornem a baixar amb un sol rapel i ja en tenim prou per avui.

Fem el camí d'aproximació fins la baixada de la ferrada i anem al cotxe per esperar als companys i d'allà marxem a Pons per fer un bon àpat de comiat.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...................................... Somnis Rocosos

APERTURISTES.................. Joan Vidal, Isabel Notivoli

CORDADA............................ Guillem Estruch, Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL............................ 10 cintes

DIFICULTAT.......................... V+

DADES DE LA VIA

NOM...................................... Despertars Rodons

APERTURISTES.................. Joan Vidal, Isabel Notivoli

CORDADA............................ Guillem Estruch, Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL............................ 10 cintes

DIFICULTAT.......................... 6a

DADES DE LA VIA

NOM...................................... Conjetura de Goldbach

APERTURISTES.................. Javier Aznar, Albert Gili, Taki Garrido

CORDADA............................ Guillem Estruch, Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL............................ 10 cintes

DIFICULTAT.......................... V+

DADES DE LA VIA

NOM...................................... Frobenius

APERTURISTES.................. Javier Aznar

CORDADA............................ Guillem Estruch, Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL............................ 10 cintes

DIFICULTAT.......................... 6a

MATINAL D'INTENTS PER LA NOGUERA

 DIMECRES, 14 D'OCTUBRE

Hi ha dies que el dia comença malament i per molt que ho intentis, acaba malament o quasi malament.

Avui ha estat un d'aquests dies, hem quedat el Ramir, el Genis i jo per sortir , i tos portem alguna proposta engrescadora, totes elles per Ponent .

El Ramir proposa anar a Mont Roig i jo proposo una via del Joan Vidal que no es fa gaire .

Per convèncer al personal poso un afegitó que es una via orientada a Nord i aviat no podrem anar-hi. El Genis no hi ha estat mai. El Ramir diu que fa uns anys va fer-la fins la segona tirada però varen baixar i jo tan sols he visitat la zona per localitzar la via però no vaig fer cap intent de pujar-la.

Total que decidim anar a provar.

Esmorzem a Artesa de Segre i marxem directes al pàrquing de sota la paret.

Aquí ens costa una mica trobar la fita que hi ha a peu de carretera, però una vegada trobada ens veiem col·lapsats per les branques i arbres que hi ha per tot arreu i no som capaços de trobar el camí, caldrà anar-hi amb tisores de podar.!!!.

Tornem al cotxe amb la cua entre cames i ara toca cercar un objectiu de consolació per no fer el viatge en va.

Per les rodalies tenim, Alòs de Balaguer, Camarasa però en aquestes zones cal caminar per culpa de dels barreres que han posat al camí i ja anem justos d'horari.

Finalment recordo tenir les ressenyes d'unes vies obertes al Sector l'Estret d'Alòs de Balaguer que tenien una graduació assequible i no el setens i vuitens que hi ha a a zona.

Per provar no hi perdem res i fem els pocs quilometres que ens separen del sector.

Al pàrquing no ens costa gaire localitzar la paret on hi ha les vies i tot i presentar un aspecte lleig decidim anar a provar, (no tenim el dia per a gaires miraments).

Just sobre el pàrquing surt un corriol amb alguna fita i amb l'ajuda d'aquestes i un xic d'orientació arribem a peu de via.

La imatge de la paret no es gaire encisadora, restes d'arbres cremats i molta molsa negre que farceix tota la paret. Ara cal localitzar les vies.

Just sota un diedre molt marcat comencen les vies “Diedragonal” i “Hardtek incorporat” , hem vist una fletxa picada a la paret, però aquestes vies son difícils i preferim obviar-les.

El nostre objectiu , es una via situada a l'esquerra que es diu “Pa sucat amb oli” que segons la ressenya te un grau assumible de quart superior /cinquè.

No veiem la fletxa que teòricament hi ha a peu de via, però a base de mirar , localitzem un arbre llaçat amb una corda ennegrida a uns sis o set metres del terra.

Es la hora de començar, una tirada on cal navegar entre plaques amb molsa, arbres cremats i matolls. Molt poc agraïda si no coneixes a on vas.

A uns trenta cinc metres les cordes em tiban molt i decideixo fer una reunió improvisada en una petita cova. Sort de portar fissurers que puc foradar algun pont de roca i amb bagues muntar una reunió decent.

A la tirada he trobat dos arbres llaçats amb les cordes ennegrides i un espit.

La segona tirada la fa el Ramir, just sobre la reunió hem vist un pitó i després res mes fins la reunió, aquí la roca millora un xic.

La tercera tirada li toca al Genis, hi ha dues opcions, recte amunt sobre la reunió on no es veu res o una placa llisa a l'esquerra que ens porta fins un desplom, també sense res.

Escollim , la placa llisa perquè a meitat del recorregut presenta una fissura on posar algun flotant, el Genis puja fins la fissura però no ho veu clar i baixa. El Ramir i jo ens ho fem a sorts i em toca a mi.

Pujo fins el desplom, sense res mes que el flotant que ha posat el Genis, al desplom poso un camalot del nº 1 en un forat i sobre n'hi ha un altre però cap de les peces que porto hi encaixen be, de fet en un intent el segon que he posat em surt disparat als morros.

No veig com passar sense jugar-me una garrotada i decideixo baixar desmuntant tot el que hem posat.

A la reunió muntem un rapel i directes al terra.

Desprès mirant a casa he vist que la nostre via seguia la placa de sobre la reunió, però la decisió estava presa i ho deixem per a una propera visita.

De tornada ens aturem a dinar a Artesa de Segre.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................. Pa sucat amb oli

APERTURISTA................. Gerard Folch

MATERIAL........................ 10 cintes, Joc de Camalots fins nº 2

DIFICULTAT....................... V

VIES SUBASTA NOTARIAL I PARULLA CANINA AL SECTOR TORRE DE GUAITA (AGER)

 DIUMENGE, 11 D'OCTUBRE

Tot i ser un cap de setmana llarg , jo tan sols puc sortir un dia que es diumenge. De totes formes pujo el dissabte a esmorzar al Bruc i veure els companys.

                                                 VIA SUBASTA NOTARIAL

Avui hi ha gent que com sempre s'apunten a la Codolosa i pwe dema sembla que no sortira ningú, per sort passa a saludar-nos la Isabel que tampoc surt avui però pot sortir dema i quedem en trucar-nos per definir on anar per la tarda.

Després de la trucada quedem d'entrada en pujar fins a Collegats, per tant preparo el material per anar a aquella zona.

Al mati acabem de parlar-ho però fa molt de pal fer tants quilometres i decidim fer un canvi d'objectiu, tot i que les ressenyes que porto son del Pallars.

Decidim quedar-nos per la Noguera i li proposo visitar la zona oberta per el Joaquim Olmo a la Torre de guaita de Corçà, mentre esmorzem a Bellcaire aprofito per baixar les ressenyes que tinc de la zona.

La Isabel no recorda haver-la visitat tot i que després comprovarem que si la visitar, però no recorda res.

D'entrada m'agradaria fer alguna via que no he fet i proposo la via “ Subasta Notarial”.

La via està a la paret Est d'aquest sector i gracies a les indicacions que hi ha a peu de via , la trobem fàcilment.

La primera tirada d'uns trenta metres comença per un terreny no gaire agraït amb arbres i terra, dos arbres llaçats ens indiquen l'itinerari. El recorregut està brut i amb roca a controlar, tot i que no s'ha trencat res, però te un aspecte insegur. Per sobre dels dos arbres trobarem un parabolt i dos pitons mes que acaben de complementar les assegurances del llarg.

La segona tirada ja ha deixat enrere els arbres i la roca dubtosa per entrar en una llarga travessia a l'esquerra per un diedre tombat i amb una roca coral·lina molt bona. Aquesta tirada de trenta metres també està protegida per dos pitons i un pont de roca.

En aquesta tirada m'he sortit d'itinerari , hi ha un punt on pots seguir l'angle del diedre on pots posar flotants en forats, sense excessivament difícil fins arribar a un punt on veurem la reunió uns metres per sota, entrar a la reunió es força difícil, però una vegada a la reunió he vist que a l'altura del pont de roca, en lloc de seguir el diedre , es pot agafar una vira horitzontal molt fàcil que et porta a una reunió amagada uns dos metres per sota de la que he fet jo, i amb molta menys dificultat.

                                                      VIA  PATRULLA CANINA

La tercera tirada es curta , uns quinze metres de placa de roca coral·lina amb uns primers metres molt tiesos per tornar a entrar al diedre i després sortir d'aquest just sota el rapel de baixada. En aquesta tirada hi ha dos parabolts.

La reunió està equipada per rapelar i amb dos ràpels arribar a peu de via, però hem tingut problemes al recuperar les cordes als dos ràpels que ens han fet perdre molt de temps.

Una vegada tot recollit anem a l'aresta Sud per on puja la via “Patrulla Canina” que jo ja he fet , (després hem vist que la Isabel , també la havia fet).

Aquesta via, molt mes fàcil que l'anterior la fem ràpidament i baixem del primer rapel que trobem per no repetir la baixada anterior.

Ara ja en tenim prou i marxem a Les Avellanes per fer una bona cervesa i agafar forçes per tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM......................................... Subasta Notarial

APERTURISTES...................... J. Olmo, D. Zinovyev

CORDADA............................... Isabel Notivoli, Josep Estruch

MATERIAL............................... 10 cintes, Joc de Camalots fins nº 2

DIFICULTAT............................... V+

DADES DE LA VIA

NOM......................................... Patrulla canina

APERTURISTES...................... J. Olmo, D. Zinovyev

CORDADA............................... Isabel Notivoli, Josep Estruch

MATERIAL............................... 10 cintes,

DIFICULTAT............................... IV

CRESTA DEL NINET sortida ONLY FARM'S als MOLLONS

 DIMECRES, 07 D'OCTUBRE

Aquest dimecres disposo de molt poc temps per sortir a escalar i a mes el fet de que quasi tota la nit ha estat plovent em donen poques expectatives de poder escalar avui.

He quedat amb el Guillem i el Genis de totes maneres per sortir i mes no anar a esmorzar al Bruc.

A les vuit sortim d'Esparreguera encara envoltats de núvols i amb la muntanya completament tapada de boira baixa per tant ens ho agafem amb filosofia i resignació.

A ca l'Anna tan sols hi som nosaltres fins que apareixen el Manel i el Pepe, aleshores comencem a pensar en fer quelcom. Ells prefereixen cercar refugi a la Codolosa, però jo proposo anar als Mollons de la Pobla de Claramunt per fer alguna via , ja que es terreny calcari i sempre s'asseca mes ràpidament que el conglomerat a mes es una zona que el Guillem no coneix i em permetrà ensenyar-li per si vol tornar-hi amb els seus companys.

Sortim del Bruc direcció Igualada completament envoltats de boira baixa i fins que no creuem el tunel del Bruc no comencem a veure clarianes. Just sobre Igualada ja veiem la línia que separa les boires del Sol, molt ben definit i marcat de Nord a Sud.

Quan arribem al pàrquing, els Mollons encara estan tapats però ja tenim el canvi de temps a sobre i no dubtem que tindrem Sol.

Per poder ensenyar-li quasi tota la escola decidim anar a fer la clàssica Cresta del Ninet que està al Molló Petit, així creuarem per sota totes les parets.

Comencem la via i a la reunió em trobo la sorpresa ,han equipat la reunió amb dos parabolts i anella,- Moltes gracies als equipadors !!!- La resta està com sempre.

Es una lliçó que tindríem que ensenyar a tots els escaladors, les reunions son sagrades i cal mantenir-les amb condicions.

Les tirades cal que estiguin com van deixar-les els aperturistes o com a màxim fer canvis de peça per peça, ( el material es fa vell i cal renovar-lo com ho fem amb els peus de gat)

La segona tirada la fem fins sota el Ninet i la tercera ens entretenim en pujar-lo i despenjar-nos des de la reunió que hi ha al cim.

La darrera tirada la fa el Guillem però en lloc de sortir per la cresta a vist la sortida de la Only Farm's que es mes evident que la creta i ha sortir per ella.

Una vegada a la creu veiem que ja tinc el temps masa just per fer una nova via i decidim anar a fer la cervesa al Bruc.

Una bona matinal, curta però aprofitada.

J. ESTRUCH.

DADES DE LA VIA

NOM............................... Cresta del Ninet sortida Only Farm's

APERTURISTES …....... F. Aguilera , J. Vives, R. Villarrubias (Cresta del Ninet)

J. Vidal, S. Alella (Only Farm's)

CORDADA.................... Guillem Estruch, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL.................... 12 cintes

DIFICULTAT................... V+

CRESTA DE LA VALL-LLONGA AL SOLSONES

 DISSABTE, 03 D'OCTUBRE

Aquest cap de setmana ho miris per on ho miris les previsions son molt dolentes i a partir de dissabte per la tarda hi haurà restriccions de mobilitat a tot el litoral i el pre litoral.

A darrera hora decideixo preparar el material i pujar a esmorzar a Ca l'Anna per veure si hi ha algú que vulgui sortir a escalar.

A l'esmorzar tan sols som el Ramir i el Carles els que desafiant el mal temps han sortit de casa per intentar escalar.

Ara resta el mes difícil, escollir un objectiu. Montserrat està molt mullat, tan sols resta cercar per l'interior.

Aleshores recordo que hi ha una via amb poca aproximació i grau amable que podríem fer i que ens permetria tornar al Bruc a l'hora de dinar.

La meva proposta es fer la “Cresta de la Vall-Llonga” una carena llaminera que hi ha a prop de Sant Llorenç de Morunys. Ells no hi han escalat mai i jo he fet una via, el que ens permet conèixer l'aproximació i el descens.

Com que el Carles es el mes ràpid conduint, optem perquè sigui ell el que posi el cotxe. I amb poc mes d'una hora ja som aparcats al pàrquing on cal deixar el cotxe.

Ens repartim el material i comencem l'aproximació, creuem el tunel i el pont en direcció a Sant Llorenç i abans d'entrar al següent tunel ens decantem a la dreta per saltar la tanca de la carretera, la via la tenim a cinquanta metres d'aquesta.

La primera tirada la veiem plena de regalims però també veiem algun parabolt i sense dubtar-ho comencem l'escalada.

Entre els regalims i la roca d'aspecte poc fiable anem pujant fins que a uns trenta cinc metres trobem la reunió amb dos espits. A la tirada hem trobat quatre espits/ parabolts i un pitó. La roca a tractar amb molta cura.

La segona tirada es una matada, es molt mes fàcil però amb roca mes trencada on cal anar amb comte per no apedregar als companys, la llargada de la tirada tampoc acompanya, uns seixanta metres fins arribar a la carena on fem reunió en una savina característica.

En la tercera tirada tenim el primer contacte amb la roca de la cara Nord, que està molt xopa i regalima, la herba mullada tampoc ajuda. Segons la ressenya es una tirada de primer grau però amb aquests condicionants la hem trobat mes difícil. Amb seixanta metres arribem a peus d'un mur que serà la següent tirada. La reunió es un gran pi a peus de la paret.

La quarta tirada en lo que es refereix a l'escalada es la millor, una placa de bona roca dona pas a una fissura oberta que ens deixa sobre un gendarme, per sobre cal superar un mur amb roca de paret Nord que per sort està ben protegit. Als trenta metres hi ha un pi gran que hem aprofitat per fer reunió. A la tirada hi ha dos ponts de roca, dos espits i dos pitons.

Aquí creiem que tan sols ens quedaven dues tirades, una com la tercera i una altre un xic mes difícil er arribar al cim. Però no, la cinquena tirada ha estat de seixanta metres de grimpada de tercer entre matolls, roca trencada i caminar i he fet reunió ens uns arbres a peu d'un mur.

La sisena tirada superem el mur fins un coll on hi ha un gran pi, però per sobre encara ens resta un tram de cresta fàcil, tal hem fet trenta metres per fer reunió en uns arbres que hi ha a la carena sota un ressalt on veiem un parabolt.

La setena tirada segons intuïm a la ressenya es de quinze metres, els primers verticals i assegurats pel parabolt que hem vist, però després cal carenejar fins a trenta metres per trobar un arbre on fer reunió, just després de superar el cim.

Una vegada reunits tots a la reunió desgrimpem uns metres per arribar a una savina d'on recordo haver baixar en rapel. Trobem la instal·lació amb un maillon però no hi ha manera de saltar a la paret i decidim baixar per la carena Oest fent dos ràpels de trenta metres fins el coll.

Ara si des del coll veiem alguna fita que ens porta per sota la paret Sud fins la carretera i el cotxe.

Mentre baixem veiem que les boires guanyen terreny i abans d'arribar a Cardona ja la tenim sobre i no ens deixa fins arribar al Bruc.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Creta de la Vall-Llonga

APERTURISTES................. Marià Garriga, J. Mª. Cases

CORDADA.......................... Carles Farre, Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL.......................... 12 cintes, Joc discret de Camalots

DIFICULTAT......................... V

VIES DRECERA VERTICAL + ANTONIO ALARCON A SERRAT DE LA PASTERETA

 DIMECRES, 30 DE SETEMBRE

Avui la meteo no es presenta gaire bona i tota la colla fem cap a ca l' Anna per esmorzar i decidir que farem.

A primera hora ja som uns deu companys que tenim ganes d'escalar, cada un amb les seves prioritats. Mentre esmorzem els grups es van definint però com sempre tots apunten al pla conservador i opten per anar a la Codolosa o als Graus.

Per sort avui també s'ha apuntat el Guillem i decidim marxar nosaltres a l'aventura.

                                                           VIA DRECERA VERTICAL

Fa un temps en Joan Rovira va fer-me arribar la ressenya de la via “Antonio Alarcon” una via que havien obert amb en Jaume Prat al Fals espero de la Pastereta (un espero situat just a la dreta de la Pastereta on ell mateix juntament amb en Carles Llovet havien obert la via “Fals espero de la Pastereta” que vaig fer, però que no em va agradar gaire (l'esperó en si, no dona per mes).

Això va fer que no li dones importància a aquesta nova via i la deixes arraconada.

L'any passat van obrir també una petita via sota la carena de la Pastereta ,de dues tirades, però que no em va cridar l'atenció.

Avui amb el dia rúfol i amb el condicionant de tenir que estar pendent del telefon per temes familiars, crec que es bon moment per anar a tastar-la o tastar-les depenent de si tindrem temps o no.

                                                         VIA   ANTONIO ALARCON

Nosaltres anem directes al pàrquing on cal deixar el cotxe per pujar pel Clot de la Mònica i comencem a pujar-lo fins arribar al pi on surt la drecera que ens puja fins la Pastereta, uns metres mes amunt d'aquesta drecera s'intueix una altre drecera que ens apropa a peu de via del nostre primer objectiu , la via “ Drecera Vertical”

La primera tirada te trenta metres i fa reunió al costat d'un arbre, a la tirada trobarem dos parabolts (just al començar) i un arbre llaçat amb una baga. El pas mes difícil es posar els dos peus a la paret, la resta es deixa fer be.

La segona tirada surt per l'esquerra de la reunió on hi veurem dos parabolts, es un tram vertical que hem pogut fer amb A0, per sobre del segon parabolt hi ha un tram fi fins a trobar un pitó que no es veu fins arribar a tocar-lo, després fàcil però trencat. El mes difícil es trobar un lloc on fer reunió, després de superar varies savines que hem desestimat per dolentes hem arribar a una olivera borda on hem fet reunió, aquests darrers 20 metres son caminant.

Mentre fèiem aquesta tirada han caigut quatre gotes que no han arribat a mullar el terra i decidim seguir.

Ens calcem les sabates i caminem un centenar de metres direcció al fals esperó. Una vegada a lloc, la foto de la via no ens quadra amb el que veiem. Aleshores la estudiem amb cura fins a esbrinar que la via comença molt mes a la dreta, en plena cara Est.

Anem vers el Est per un terreny trencat i un xic perillós però trobem el peu de via sense problemes.

Aquí em porto la primera sorpresa del dia, la paret no te res a veure amb el “Fals espero de la Pastereta”, un mur vertical amb molt bona roca s'ens presenta al davant per començar.

El primer tram, els tres primers parabolts, es molt exigent i difícil , nosaltres hem fet A0 després ja es suavitza de grau però continua la bona roca. Tan sols el darrer tram de la tirada presenta un roca a controlar. Trobarem onze parabolts i un arbre llaçat.

La primera reunió la reconec, estem a la dreta del pany de paret anomenat “Totxo de la Pastereta” i la via “Fals espero de la Pastereta” va per tota l'aresta.

La nostra via va un xic a la dreta i supera una fissura amb forma d'arc a la dreta, molt bonica.

Aquesta tirada comença amb uns passatges difícils (un xic menys que els de la tirada anterior) però que també fem amb AO, però aviat ja ens permet pujar en lliure per la placa de la dreta però fent servir alguna vegada la fissura , una vegada finalitzat el diedre ve un tram de roca dolenta que cal negociar amb compte abans d'arribar a la reunió.

A la tirada trobarem 2 ponts de roca i onze parabolts.

A la reunió hi ha dos parabolts i un mallon, si volem podem rapelar per la vessant Oest del espero i arribaríem a peus de vies del “Totxo de la Pastereta”.

Nosaltres ens decantem per seguir pujant.

La tercera tirada comença amb un tram de quart grau protegit per dos parabolts, després la carena s'ajeu i no trobem res mes fins arribar als trenta metres on hi ha un parabolt.

Nosaltres seguim pujant i fem reunió al capdamunt de l'agulla, un 65 metres en total.

Aquí ens trèiem les cordes i els peus de gat.

Encar ens toca remuntar per plaques ajagudes fàcils fins el cim de la Pastereta i després anar seguint un corriol que ens deixa al camí de l'ARtiga Baixa que ve de les Gorres fins el Colt de la Mònica i d'allà sense pèrdua fins el cotxe. Un bon passeig !!!.

Per celebra-ho tornem al Bruc per fer la cervesa amb els companys que segurament hi seran dinant.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...................................... Drecera Vertical

APERTURISTES.................. Joan Rovira, Jaume Prat

CORDADA............................ Guillem Estruch, Josep Estruch

MATERIAL............................ 10 cintes, Joc Camalots fins nº1

DIFICULTAT........................... A0/V+

DADES DE LA VIA

NOM........................................ Antonio Alarcon

APERTURISTES ................... Joan Rovira, Jaume Prat

CORDADA............................ Guillem Estruch, Josep Estruch

MATERIAL............................ 14 cintes, Joc Camalots fins nº1

DIFICULTAT........................... A0/V+