Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esparreguera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esparreguera. Mostrar tots els missatges

dilluns, 14 de març del 2022

VIA PÍXEL

 DIUMENGE, 13 DE MARÇ

Avui la meteo sembla “horribilis” però nosaltres fidels a les costums decidim trobar-nos per veure si “sona la flauta”. A les nou tots a Ca l'Anna per esmorzar.

Finalment som cinc, el Xacó, l'Angel, el Pere, la Isabel i jo. I com sempre l'animador de la troca que es en Pere, va fent de les seves i posant-nos el cuquet de sortir a escalar dins el cervell.


Finalment claudiquem, tot i que sabem que acabarem ben mullats.

Escollim una via de recent obertura (menys d'un any) que han obert a Can Tovella que es una zona que molts no hi han escalat, la via “Pixel”.

La via, tot i que la hem fet amb unes condicions no gaire bones (roca xopa i plovent) no la hem trobat malament, tot i que crec que podrien haver-ne tret més profit al itinerari.


Deixem el cotxe al Coll de Can Tovella i fem l'aproximació a peu de via, primer per cami ample i despres per un corriol fins a trovar una canal , marcada amb una fita, que ens porta a peu de via,(hi ha un tram de corda fixa al final).


La primera tirada, la més equipada comença amb un petit flanqueig a la dreta i supera unes panxes a l'esquerra d'una fissura molt evident, la roca esta tendra i costrosa, cal una bona neteja, però les assegurances ben psades et permeten progressar bé fins un punt on acaba la fissura , i les assegurances, aqui la roca no es gaire bona pels peus i es desfa. Creiem que la via segueix recte a munt superant un petit desplom , però avui tot mullat la sortida es molt perillosa i hem sortit amb un flanqueig a la dreta, per terreny menys tumbat.


La reunió la trobem en una feixa, sota un petit desplom. La tirada esta protegida amb dotze parabolts.

La segona tirada és curta, comença amb un ressalt protegit per un parabolt a uns quatre metres de la reunió i cal pujar fins una petita feixa sobre la que trobarem la segona assegurança, d'aquesta cal anar a la dreta o a l'esquerra per superar el dersplom i per auna rampa arribar a la reunió darrera uns arbres .


La tercera tirada surt per la dreta on veurem una assegurança a cinc o sis metres, la sortida es estranya, sobretot amb fang als peus i cal progressar amb cura controlant la roca que rellisca molt per la mullena i la molsa mullada, uns metres més i trobarem un altre parabolt abans d'entrar en una canal bruta que ens portara a la reunió.


La quarta tirada, crec que és la més desaprofitada perquè hi ha una gran placa de roca que amb alguna assegurança sortiria una bona tirada, però la via agafa una canal de terra a la dreta i entra a la placa en el seu tram final on hi ha un altre parabolt.

Nosaltres hem fet un itinerari entre les dues possibilitats, la de la via que al estar mullada la terra era una canal de fang i sense arribar a la linea més logica de l'esquerra, perquè no portavem flotants per a protegir el tram. La reunió esta al final de la rampa , abans d'entrar a terreny herbós.


La cinquena tirada, si no es vol fer el descens caminant, no val la pena fer-la, son uns vint metres caminant entre matolls i un deu metres d'escalada facil amb un parabolt d'assegurança per arribar a la reunió final.

Per baixar, hem fet tres rapels, el primer de 55 metres, el segon de 45 i un tercer de 30 metres.

Acabada la via, sembla que el temps ens vulgui pendre el pel i comença a obrir-se clarianes.


De fet anem a fer la cervesa al Bruc on tenim la resta de cotxes i la fem amb un Sol espatarrant.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................................ Píxel

APERTURISTES ........................ J. Urquiza, J. Grau

COMPANYS DE CORDA............ Isabelk Notivoli, Pere Giró, Angel Guillen, Enric Xacó

MATERIAL................................. 12 cintes

DIFICULTAT................................. V+/6a




dijous, 18 de juny del 2020

VIA ESPARREGUERA AL TOSSAL RODÓ


DIMECRES, 17 DE JUNY

Sembla que aquesta setmana serà l’última en que tindrem restringida la mobilitat dins la nostra regió sanitària, però per un dia encara tindrem que cercar activitat per les nostres rodalies.
Desprès de valorar diferents opcions, hem decidit quedar-nos per aquí atès que el temps no és del tot segur.
Al Joan i l’Isabel els proposo anar pel meu territori, una zona que fa mooolts anys que no visito per escalar, (si que ho faig per córrer).


El nostre objectiu, la via Esparreguera al Tossal Rodó (Can Tovella).
Aquesta via oberta pels companys d’Esparreguera abans no comencéssim a sortir junts, és fruit de la cordada Navarro / Santos que van obrir-la a principi dels anys 70 que és quan vaig començar a escalar. Aleshores , sense transport era una zona que esta  propera a Olesa i va ser de les primeres escalades que vaig fer . (No recordo amb qui, però suposadament va ser amb ells mateixos).


La via ha estat re equipada pel Genís Hernández, ha canviat els burils i espits vells per parabolts (amb molt bona ètica i deixant la via amb la mateixa exposició que quan va ser oberta, però amb material actualitzat).
Per fer la jornada complerta , primer hem anat a Can Sedó per esmorzar i despres marxem a fer exercici.


Per no anar per la masia, (no els agrada gaire que pugi gent fins la casa) decideixo deixar el cotxe pel camí que va al pla de les bruixes i deixar-lo en un replà poc abans d’on surt el corriol que en deixa darrera la masia i comença el camí d’aproximació a peu de via. (vint minuts des del cotxe).


L’Isabel es demana la primera tirada, jo faré les dues centrals i el Joan farà la última i mes espectacular tirada.
Cal dir que la roca de la zona és peculiar, (crostosa i molsosa) res a veure amb el conglomerat que estem acostumats a escalar a Montserrat .


El primer tram presenta tres passos de Ae (el primer amagat darrera una olivera borda), desprès cal fer una sortida en lliure per agafar el segon tram  amb dos passos de A0 i desprès excursió per unes rampes fins arribar a la reunió (hi ha un parabolt a mig camí, però l’ Isabel no l’ha vist)


La segona tirada comença per una placa tombada i fàcil, però no ha cap assegurança fins sortir d’aquesta que es on comença la roca dolenta. Desprès cal superar un parell de díedres amb roca dolenta i sense possibilitat de protegir fins a entrar a la reunió on hi ha un nou parabolt per protegir el flanqueig d’entrada a la reunió.


La tercera tirada és molt curta, bàsicament és un canvi de reunió per assegurar millor la següent tirada . Uns passos de A0 per una placa on hi ha tres parabolts i els tres burils vells corresponents com a testimoni de l’obertura.


La tercera tirada, és la tirada de la via, uufff !!!, no la recordava tan mantinguda,. Si que tenia presents alguns passatges molt estrets i el record d’arrastrar-me com un cuc, però no se si son els anys, els kilos o tot plegat però ens ha costat molt.


El Joan se l’ha treballat a fons i finalment ha fet una reunió de circumstancies  a més de mitja tirada en un parabolts, un buril vell i un totem que ha pogut posar.


Els darrers quinze metres els he fet jo, però han estat força més suaus del que li ha tocat fer a ell.


Vist el que hem passat, no entenc com varem pujar fa quaranta anys llargs per allà amb les assegurances que hi havia, que son el mateix nombre d’ara però en format buril.


Ara , amb bones reunions i anelles per rapelar, en dos ràpels estem al terra i directes a un bar per fer una o dues cerveses que bé ens las hem guanyat.

J. ESTRUCH