VIES GRAN DIAGONAL I LA CUA DEL DRAC AL EMBASSAMENT DE SANTA ANNA

 DIMECRES, 05 DE NOVEMBRE

Aquesta setmana tothom sembla que s'ha posat d'acord per sortir , a la colla serem set i caldrà buscar una zona on poder repartir-nos.

A més tenim el problema de la meteo que es presenta moguda per el pre litoral

                                                          VIA   LA GRAN DIAGONAL

Aleshores proposo anar a ponent, mes concretament al Panta de Santa Ana, però tenen mandra de fer quilometres i decideixen quedar-se per Montserrat.

El Guillem i jo decidim seguir amb els nostres plans i marxem a les vuit direcció Alfarràs on ens aturem per esmorzar. Aquí amb un Sol radiant.

Després d'esmorzar marxem fins el pàrquing on tenim que deixar el cotxe, i sorpresa , una cordada de tres companys que normalment es mouen per Montserrat han tingut la mateixa pensada i s'estan preparant per anar a la mateixa via que volíem anar nosaltres.

Mentre els marxen , nosaltres ens preparem i decidim fer una altre via abans i no molestar-los. Encara que ja vaig fer-la fa uns anys, proposo anar a fer la via “Gran Diagonal de Santa Ana”, una via bonica, ben assegurada i amb bona roca.

La primera tirada la fa el Guillem que tot i que fa temps que no surt encara puja molt be.

Aquesta tirada es tonta perquè es completament ombrívola i la roca rellisca en el primer tram fins arribar a la diagonal, però està ben assegurada amb set parabolts .

La segona tirada es una rampa fàcil que puja per una roca ajaguda i a l'altura de la segona reunió es decanta a la dreta i puja per un rostoll de terra, però nosaltres hem seguit en direcció a on comença la via “del Salla Gran”, per estalviar-nos aquest tram de rostoll. Hem fet reunió just sota el darrer tram de paret. També hi ha set assegurances en el recorregut.

La tercera tirada ja es mes vertical i entretinguda, també molt mes agradable de fer. La tirada es mes curta i ens deixa sota el mur final. Trobarem set assegurances.

La quarta tirada es mes vertical i mantinguda amb molt bona roca i ben assegurada on tan sols trobarem uns passatges mes difícils al final del recorregut, just a la carena somital.

Ara encara ens queda un recorregut d'uns vint metres fàcils per la carena on aprofitarem com assegurances els punts de reunió d'altres vies que anirem trobant.

La baixada es una passejada còmoda i curta fins a peu de via.

Quan arribem a peu de via veiem als companys que ja fan la darrera tirada i no els molestarem. Decidim fer també aquesta via.

La via “ La Cua del Drac” es una via acabada de sortir del forn, però que ja han fet moltes cordades.

                                                    VIA     LA CUA DEL DRAC

La primera tirada comença superant un diedre on a la dreta veurem un parell de químics i a l'esquerra per dins del diedre un pont de roca, nosaltres hem començat pel pont de roca. Una vegada sobre el diedre cal fer un llarg flanqueig per una vira ben assegurada amb químics i un parabolt , fins la reunió.

La segona tirada es molt planera i amb poca exposició, hi ha un munt de ponts de roca i arbres amb baga, nosaltres hem decidit fer dues tirades juntes i la segona part dàquesta ja es mes d'escalar tot i ser fàcil. La tirada a resultat d'uns seixanta metres i hem trobat set ponts de roca i tres químics.

La tercera tirada es com l'anterior però al reves, un primer tram vertical amb els passatges mes bonics de la via fins arribar a una reunió en un punt on la carena perd verticalitat, lloc on hi ha una reunió que també ens hem saltat i hem arribat al castell directament, aquesta vegada amb uns cinquanta metres de recorregut i on hem trobat set químics i tres ponts de roca.

Tornem a baixar caminant i just veiem als companys que marxen a fer la cervesa a Alfarràs, nosaltres després de fer les fotos de la zona, també anem a fer-la i acabem dinant tots junts.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................. La Gran Diagonal de Santa Ana

APERTURISTES......... Agustí Sanz

CORDADA................... Guillem Estruch, Josep Estruch

MATERIAL................... 10 cintes

DIFICULTAT................. V+

DADES DE LA VIA

NOM............................. La Cua del Drac

APERTURISTES.......... Agustí Sanz, Pep Godoy, Remei Tortosa

CORDADA................... Guillem Estruch, Josep Estruch

MATERIAL................... 10 cintes

DIFICULTAT................. IV

SERRA DE CANALS (VIES FABRICA DE HIERRO+ RES SERA IGUAL)

 DIUMENGE, 02 DE NOVEMBRE

Aquest diumenge com tenim per costum, sortim la colla del Penedes encara sense tenir cap objectiu concret. Avui serem cinc perquè també s'apunta el “Mam”.

Nosaltres ens trobem a la benzinera de Carme i passem a recollir al Mam per Dusfort, mentre anem definint on anar. Finalment la proposta d'anar a conèixer les vies de la Serra de Canals es la que guanya i marxem directes al pàrquing que es comparteix amb els usuaris de la ferrada.

                                                          VIA FABRICA DE HIERRO

Mentre esmorzem comencen a arribar cotxes, però tots ells van a fer la ferrada, nosaltres volem conèixer les vies que s'han obert per les rodalies, tan sols el Mam i l'Angel han fet un parell d'elles, els demes es la primera vegada que anem a la zona.

Bé, d'aquell sector fa uns anys ( 2020 ) varem fer part de la via “Res serà igual” amb la Isabel però a la darrera tirada vaig caure i al no veureu clar, varem baixar, sense acabar-la.

Al pàrquing decidim quines cordades farem i on anirem i finalment quedem que el Mam, en Pere i l'Angel faran una cordada i el Pep i jo en farem l'altre. Nosaltres amb l'intenció de treure'm l'espina d'aquella via.

Fem l'aproximació junts , però ells es queden abans per començar a escalar, nosaltres tenim que anar fins a tocar de la ferrada.

Allà trobem al companys que van a fer la ferrada que s'estan preparant , però nosaltres hem decidit pujar per una via que hi ha mes a la dreta d'aquesta, la via “ La Fabrica de hierro”, es una via que puja paral·lela a la via “Res serà igual” de les mateixes característiques i així no la repetiré.

La part inferior es exactament com totes les del sector, una rampa ajaguda de poca dificultat on cal mirar on t'agafes perquè es plena de llastres, per sort es un terreny molt ajagut i progresses amb facilitat. La primera tirada te quatre parabolts de progressió. En aquesta tirada tan sols cal estar atent a localitzar la reunió perquè està darrera un arbre i no es veu gaire.

                                                         VIA RES SERA IGUAL

La segona tirada, de les mateixes característiques, però sense cap arbre en el recorregut , el que et permet veure la reunió ja de bon principi. La tirada te tres assegurances.

La tercera tirada es un xic mes vertical i mes curta , fa reunió en una petita feixa, te quatre assegurances.

La quarta tirada també es mes curta i de característiques semblants a l'anterior i acaba a la feixa on s'acaba el tram de ferrada familiar.

A la nostra via li manca una tirada , cal creuar la feixa i just a l'espero de la part superior ja es veuen uns parabolts que creuen l'aresta.

La tirada comença a la dreta de l' aresta i va de dreta a esquerra, no es fins el tercer parabolt que la cosa no es complica, amb un tram molt vertical de presa petita per superar un petit diedre, superat el diedre s'entra en una placa i ja fins la reunió. A la tirada trobarem set parabolts.

Ara ja hem acabat aquesta via i fem una travessia per la feixa fins arribar sota el diedre per on puja la via “Res serà igual”.

La tirada la he trobat igual de bruta i difícil que l'altre vegada i ens a tocat treure mes d'una herba i posar camalots com l'altre vegada. Hi ha uns deu parabolts, un pitó i a mes hem posat tres camalots.

Ara ja som a la reunió i sense dubtar-ho deixo que el Pep agafi la iniciativa,no m'agradaria tornar a caure.

D'entrada ha posat un camalot i un alien en el primer tram i entre els dos parabolts que hi ha encara ha posat un altre camalot. La tirada es mes dificil del que sembla, per sort amb la corda pel davant les coses es veuen millor i he pogut fer-la sense caure.

Hi ha dos trams mes difícils que la resta, un al principi i l'altre a mitja tirada.

Per no caminar hem fet un rapel de cinquanta metres aprofitant dos graons de la ferrada.

Per tornar al cotxe , hem fet la sortida de la ferrada que no coneixia i hem pogut veure els finals de les vies de la zona.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................. Fabrica de hierro

APERTURISTES.............. Karantonas Notas, Athini Eleni Hellas

CORDADA........................ Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL......................... 10 cintes

DIFICULTAT....................... 6a

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Res serà igual

APERTURISTES................. Remi Bresco, Josep Sole

CORDADA.......................... Pep Riba , Josep Estruch

MATERIAL.......................... 15 cintes, joc d'aliens i Camalots fins nº3

DIFICULTAT........................ 6a/A1

VIA MAR DE NUVOLS

 DISSABTE, 01 DE NOVEMBRE

Avui dissabte, en teoria no tenia que sortir, però la família te festa el dilluns i prefereixen sortir de compres un dia amb poca gent, total, que avui i dema podré sortir a escalar.

Com que no he pogut trucar a ningú m'apunto a un grup que ja havia quedat, el “Visa” i el Genis, volen anar a Vilanova de Meià per fer alguna via a la Paret de Zaratustra. Ells porten la idea de fer la via Mar de núvols com a primera opció..

Ens ho agafem av parsimònia i la primera aturada la fem a Vilanova de Meià, a cal Cirera, per no perdre les bones costums, on fem un bon esmorzar.

Deixem que passi una bona estona perquè l'ambient es vagi caldejant, la paret es cara Oest i no tindrem Sol fins la tarda.

Acabada l¡aturada pugem fins el pàrquing que hi ha sota la paret on hi trobem un cotxe, ja seria casualitat que estiguin a la mateixa via que volem.

Dons, si!!!, la llei de Murphy existeix i veiem una persona a la primera tirada de la via que volem fer.

Aquí comença la meva “seducció” i proposo anar a fer les vies del costat, (que son les que realment m'agradaria fer, perquè no les he fet i la “Mar de núvols” ara fa un any ja vaig repetir-la).

Pugem fins a peu de via i tan sols hi ha una persona que està fent la via en solitari, en veure'ns baixa de la tirada i ens deixa passar, tot aprofitant que nosaltres comencem , ell baixa a la seva furgoneta i torna a pujar per continuar amb la seva tasca solitària.

La jugada no m'ha sortit bé, i tocara repetir via!!!.

La via ens la repartim el Visa i jo, ell farà la primera i tercera tirada i jo la segona i ultima.

La primera tirada segueix un arc de dreta a esquerra i quan aquest s'acaba supera un petit desplom abans d'entrar a la reunió.

La segona tirada surt per l'esquerra per anar a cercar un diedre que per abastar-lo caldrà superar un parell de desploms amb roca arrodonida, trobarem les assegurances un xic desplaçades a l'esquerra del recorregut. Superat aquest tram cal enfilar-se per una placa vertical on es important llegir be la roca per no liar-la, la prim,era assegurança està un xic allunyada i fem reunió al final de la placa en un tram amb roca dolenta.

La tercera tirada supera el tram de roca dolenta per enfilar-se per un contrafort de roca arrodonida i vertical amb una sortida a una feixa . La reunió la tindrem a l'esquerra.

La quarta tirada surt per l'esquerra de la reunió per superar un diedre amb roca trencada, però protegida per un parabolt, aquest diedre el creuem de dreta a esquerra per entrar en un altre diedre que no es veu, i on es difícil trobar la postura per superar-lo. Una vegada sobre el diedre trobarem un seguit de parabolts a l'esquerra, aquest pas es molt difícil i en ha calgut fer A0, abans deposar-nos be sobre la placa. Ara uns passatges molt verticals i amb roca arrodonida en porten fins la reunió, pocs metres sota el cim.

La baixada la fem en tres ràpels per la via “Chubascos vascos”.

Si tenia la intenció de fer l'altre via , res de res, els companys han preferit anar a fer la cervesa i un bon dinar. Caldrà torna-hi un altre dia.

Val mes una bona companyia que cremar les barques per no tornar..... je, je.

Les vies no es mouen de lloc.

JOSEP ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................. Mar de núvols

APERTURISTES ............ Xavi, Xente, Rafael

CORDADA ...................... Visa, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL....................... 12 cintes

DIFICULTAT...................... V+/A0

VIA COCA DE FORNER + INTENT A LA VIA RAÇA AUTOCTONA

 DIMECRES, 22 D' OCTUBRE

Ara fa una setmana varem pujar a Sallent de Nargó per fer la via “Raça Autòctona” però en arribar al pàrquing tot era envoltat de boira i molta humitat ambiental, i sense perspectives que escampes aviat. Resultat, baixar a la Paret d'en Grau on ens esperava el Sol i les bones temperatures.

                                                     VIA RAÇA AUTÒCTONA

Avui encara tinc entre cella i cella aquesta via i li proposo al Genis d'anar a tastar-la. Els companys de la setmana anterior cap d'ells ve.

Arribem al pàrquing que hi ha per sobre de la masia de Can Pere on deixem el cotxe, avui fa un Sol radiant i aprofitem per esmorzar abans de fer l'aproximació fins a peu de via.

Com a referencia del punt d'inici tan sols sabem que està a la dreta dels sostres que barren l' entrada a la paret en la seva vessant de ponent.

Aquesta part de paret on comença la via no la coneixem, tan sols coneixem la part dreta de la parat on ja he fet dues vies, i el punt on es separen les dues aproximacions es el gran bloc que hi ha a peu dels prats.

Estem una estona per cercar el millor camí en mig d'un bosc tupi't fins que finalment veiem un peu de via, però per la ressenya no sembla que sigui el que ens interessa. Comparem la ressenya que portem i creiem que es la via Alba, la que volem fer està uns metres a la dreta.

Finalment trobem un lloc que sembla un peu de via i una baga vella penjada a la paret, ja hi som !!!.

Uns metres per sobre sembla haver-hi un pitó i mes lluny llueix una plaqueta.

Els primers metres son verticals però assequibles, fins el pitó, però després comença un festival d'adherències que deu ni dor.

Hi ha passatges que m'obliguen a posar ganxos i d'altres on cal resar per no relliscar, es un veritable mirall...... i li donen 6a !!!.

Fer els trenta metres de la primera tirada em costa més d'una hora i una vegada a la reunió veiem que anem justos de temps i si les següents tirades son com aquesta ….patirem de valent.

Solució, deixar-ho per un altre dia i cercar quelcom mes suau.

                                                         VIA COCA DE FORNER

Per sort portem la ressenya de la via “ Coca de Forner” del company Rovira i del malaurat Antoni Alarcon, es una via que ja tenia per fer com a complement d'alguna altre via de la zona, però que al estar aïllada, no compensa un viatge per ella sola. ( la paret on està dona per obrir més vies, però segurament bastant mes difícils). Ara com ara en aquest pany de paret tan sols està aquesta, tot i que a la esquerra , just al costat d'un salt d'aigua es veuen parabolts de vies d'esportiva.

Aquesta via comença just a la dreta d'unes plaques característiques que hi ha sota d'una gran placa grisa i llaminera.

Comença amb un tram seguint una aresta que va a la dreta en direcció a uns desploms, però als pocs metres entra a l'esquerra per cercar unes plaques mes humanes fins una reunió a uns trenta metres. Ara estem al limit esquerra de la gran placa grisa.

La segona tirada ressegueix el limit esquerra d'aquesta placa, es una tirada força bonica que aprofita alguns arbres per assegurar -la. Trobarem quatre parabolts i dos ponts de roca en el recorregut.

La tercera tirada no es agraïda, comença amb un passatge vertical i difícil de veure , una vegada superat trobarem l'únic pont de roca de la tirada i després per terreny semi descompost fins la reunió.

La baixada amb tres ràpels de trenta metres.

Una vegada feta la via, tornem al cotxe i marxem fins Ponts per fer un bon àpat.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Raça Autòctona

APERTURISTES............... Nacho Sánchez, Xavi Graní

CORDADA …..................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL......................... 15 cintes, estrep, ganxos

DIFICULTAT....................... 6a/A1

DADES DE LA VIA

NOM................................... Coca de forner

APERTURISTES............... Joan Rovira, Antoni Alarcon

CORDADA......................... Josep Estruch, Ginés Rodríguez

MATERIAL.......................... 10 cintes

DIFICULTAT........................ V