DIMECRES, 11 DE NOVEMBRE
Avui hi ha convocada una vaga general i molts companys han decidit no sortir per les complicacions que poden haver-hi sobretot per la tarda al tornar a casa.
Nosaltres donat que vivim al extraradi de Barcelona aquest tema no ens preocupa gaire perquè no ens afecta, tot al contrari que si podrem patir els talls de carretera que puguin fer els piquets.
Tot i així, decidim sortir i anar al Pedraforca per fer alguna via.
El Genis i jo sortim d' Esparreguera i marxem cap a Manresa on hem quedat amb el Pep. No trobem cap piquet i el viatge el fem ràpid.
Una vegada tots tres reunits marxem direcció a Berga on ens espera el Ramon, però en el recorregut ja tenim el primer entrebanc, els piquets de Santpedor han tallat la carretera i tenim que creuar diferents polígons per sortir-nos i arribar a la carretera de Berga.
Total que per fi arribem a Berga a les nou passades, una hora després del previst.
Tots quatre al cotxe marxem direcció Saldes amb la intenció d'esmorzar a Maçanes però tampoc tenim sort i trobem el restaurant tancat. Solució , la benzinera de Saldes !!!.
Ara si, ja esmorzats marxem vers la paret Sud del Pedraforca, el primer objectiu una nova via de la que no coneixem l'emplaçament o alguna via del Prat de Reu.
Aparquem al Coll de Jou on avui si que hem pogut arribar-hi amb el cotxe.
Ja es tard i ens preocupa no poder escalar si anem a cercar la nova via i ens costa de trobar. Per tant fem un canvi definitiu d'objectiu, anirem a l Prat de Reu i intentarem fer la via del Manec i alguna de les Llosanques.
L' aproximació ens costa una hora llarga però arribem a peu de via que no ens costa gaire trobar perquè ja he fet una via , just al costat, la “Directa Bages”.
Farem dues cordades, el Pep i el Genis i darrera el Ramon i jo.
Aquesta via la hem trobat mes contundent del que pugui semblar veient la ressenya, amb trams bons i d' altres on cal fer “herba tracció”.
En general , la primera tirada es fa be a excepció un tram a mitja tirada i un altre entrant a la reunió, dos trams que son decididament mes difícil que la resta. Hi ha tres parabolts però nosaltres hem posat un parell de ponts de roca i un parell de flotants per protegir trams compromesos.
La segona tirada sembla mes neta que l'anterior però també presenta un parell de trams difícils. El primer en una placa llisa on cal progressar tibant d'unes llastretes que semblen de paper de fumar i que es trencaran tan sols al mirar-les.
Després un tram molt brut on cal fer herba tracció abans d'entrar a la placa final molt vertical i tècnica de col·locació de peus. Aquesta part difícil acaba en arribar a un gran pi i superat aquest, tan sols ens separa de la reunió una canal trencada però fàcil.
A la reunió notem que la temperatura està caient en picat i passem fred, el que ens fa decidir-nos a baixar amb un rapel de seixanta metres fins la base de les Llosanques, però ja sense cap intenció de escalar-les.
A mes la boira està pujant i envoltant-ho tot. Total recollir material i marxar per cames.
A la baixada un altre problema, la boira ha tapat tot el paisatge i ens hem desviat molt a la dreta del camí de baixada, total que aprofitant les anades i vingudes de la boira hem vist que portàvem mala orientació i ens ha calgut rectificar el descens, total una hora mes de caminar per trobar el camí que ja sense pèrdua ens ha portat al cotxe.
Ara ja son les tres passades i decidim tornar a la benzinera per fer un àpat abans de tornar a casa.
Ara si sense cap mes contratemps.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM............................ Del mànec
APERTURISTES................... J. Baraldes, F. Panyella
CORDADA............................ Ramon Bartolo, Josep Estruch
MATERIAL............................. 10 cintes, Joc de Camalots fins nº2
DIFICULTAT........................... V+
