DIMECRES, 26 DE MARÇ
Avui teníem previst trobar-nos a Collbató però ens diuen per whatsapp que el bar Anna obriran a les vuit i decidim fer un canvi de lloc de trobada i poder esmorzar amb els companys que també pugin a esmorzar aquesta hora.
Finalment ens trobem al bar 12 companys amb ganes d'escalar, veurem si algú s'apunta a la nostra proposta d'anar al Mont Roig.
Finalment després d'esmorzar tot queda com abans , serem tres com estava previst. Cap dels companys ens vol acompanyar, tots prefereixen quedar-se a Montserrat.
En Ramir, el Ton i jo seguim amb els plans inicials i marxem directes al pàrquing del Mont Roig on arribem amb una boira baixa que ho envolta tot. Tot i que fa tota la pinta de esvair-se aviat.
La nostra primera intenció es fer una via equipada que no hagi fet cap dels tres, però parlant els companys comenten que no han fet cap via pel primer sector de la paret , Pala dels Pelats i Agulla dels Pelats. Aleshores els proposo fer una via amb un plantejament completament al contrari del que portàvem. Proposo la via “La pell de serp” que jo tampoc he fet i que presenta un plantejament contrari. Es una via d'autoprotecció i aventura.
A mi també em anirà be perquè tenia por que el peu protesti al fer estreps, (encara el tinc tocat de diumenge,... cada vegada costa mes recuperar-se del les caigudes ).
Sortim del cotxe encara amb la boira baixa i ens costa una mica orientar-nos sota la paret, tan sols ho aconseguim al passar sota la via “L'era dels pardals” amb la seva entrada característica plena de ponts de roca. La nostra via queda un xic a la seva dreta.
Una vegada a peu de via comencem l'aventura, una primera tirada “contundent” i mantinguda on si la ressenya deia que hi havia dos pitons ara tan sols n'hi ha un al començar. La resta de tirada molt mantinguda i a protegir, per sort hi entra de tot amb flotants.
La segona tirada comença amb un mur molt vertical on hi ha dos pitons, (per sort aquests si que hi son) i una vegada superats cal fer un flanqueig a l'esquerra on trobarem una baga en un matoll, no gaire fiable, però que assenyala el camí a seguir, creuem una canal i progressem per la paret de l'esquerra uns metres fins a trobar la reunió.
La tercera tirada es la mes llarga de la via, la dificultat no es gran però tan sols hi ha un pitó a mitja tirada i cal treballar-la be amb flotants. A la reunió marca la ressenya amb dos pitons , però tan sols n'hi ha un , cal reforçar-la.
La quarta tirada en lloc de sortir recte amunt hem sortit per la dreta on sembla més fàcil progressar i després de superar el primer tram hem anat caminant a l'esquerra fins a trobar la següent reunió també amb un sol pitó, però hem trobat un bon pont de roca i un arbre per reforçar-la.
La cinquena tirada supera un diedre vertical que tenim sobre la reunió amb uns forats molt bons per a posar flotants, després ve un tram planer fins enfilar-se per la segona part del diedre on està el passatge més difícil de la tirada. Superat aquest una rampa fàcil ens porta fins un gran arbre on fem la reunió.
La sisena tirada es un caos de roca i cal escollir el millor camí per arribar al cim, tot seguint un petit esperó rocós.
Una vegada a dalt emprenem el camí direcció a l'ermita de Montalegre i en el primer coll ens decantem a l'esquerra per baixar per una canal fins el camí d'aproximació.
Creia que al fer una via amb el grau més suau no patiria del peu però no es el mateix les sabates de caminar que els peus de gat i cada vegada que pressionava el peu esquerra una punxada em recordava que no el tenia amb condicions i he tingut que fer de “paquet” tota la via. Per sort al posar-me les sabates de muntanya les punxades han desaparegut.
Cal anar amb paciència i no forçar que ja no tenim edat per fer bogeries.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM................................ La pell de serp
APERTURISTES.............. Anna Jiménez, Joan Escuer
CORDADA....................... Ton Antich, Ramir Aparisi, Josep Estruch
MATERIAL........................ Joc de Camalots fins nº3, Joc de micros, Joc de tascons
DIFICULTAT...................... 6a
