VIES DRECERA VERTICAL + ANTONIO ALARCON A SERRAT DE LA PASTERETA

 DIMECRES, 30 DE SETEMBRE

Avui la meteo no es presenta gaire bona i tota la colla fem cap a ca l' Anna per esmorzar i decidir que farem.

A primera hora ja som uns deu companys que tenim ganes d'escalar, cada un amb les seves prioritats. Mentre esmorzem els grups es van definint però com sempre tots apunten al pla conservador i opten per anar a la Codolosa o als Graus.

Per sort avui també s'ha apuntat el Guillem i decidim marxar nosaltres a l'aventura.

                                                           VIA DRECERA VERTICAL

Fa un temps en Joan Rovira va fer-me arribar la ressenya de la via “Antonio Alarcon” una via que havien obert amb en Jaume Prat al Fals espero de la Pastereta (un espero situat just a la dreta de la Pastereta on ell mateix juntament amb en Carles Llovet havien obert la via “Fals espero de la Pastereta” que vaig fer, però que no em va agradar gaire (l'esperó en si, no dona per mes).

Això va fer que no li dones importància a aquesta nova via i la deixes arraconada.

L'any passat van obrir també una petita via sota la carena de la Pastereta ,de dues tirades, però que no em va cridar l'atenció.

Avui amb el dia rúfol i amb el condicionant de tenir que estar pendent del telefon per temes familiars, crec que es bon moment per anar a tastar-la o tastar-les depenent de si tindrem temps o no.

                                                         VIA   ANTONIO ALARCON

Nosaltres anem directes al pàrquing on cal deixar el cotxe per pujar pel Clot de la Mònica i comencem a pujar-lo fins arribar al pi on surt la drecera que ens puja fins la Pastereta, uns metres mes amunt d'aquesta drecera s'intueix una altre drecera que ens apropa a peu de via del nostre primer objectiu , la via “ Drecera Vertical”

La primera tirada te trenta metres i fa reunió al costat d'un arbre, a la tirada trobarem dos parabolts (just al començar) i un arbre llaçat amb una baga. El pas mes difícil es posar els dos peus a la paret, la resta es deixa fer be.

La segona tirada surt per l'esquerra de la reunió on hi veurem dos parabolts, es un tram vertical que hem pogut fer amb A0, per sobre del segon parabolt hi ha un tram fi fins a trobar un pitó que no es veu fins arribar a tocar-lo, després fàcil però trencat. El mes difícil es trobar un lloc on fer reunió, després de superar varies savines que hem desestimat per dolentes hem arribar a una olivera borda on hem fet reunió, aquests darrers 20 metres son caminant.

Mentre fèiem aquesta tirada han caigut quatre gotes que no han arribat a mullar el terra i decidim seguir.

Ens calcem les sabates i caminem un centenar de metres direcció al fals esperó. Una vegada a lloc, la foto de la via no ens quadra amb el que veiem. Aleshores la estudiem amb cura fins a esbrinar que la via comença molt mes a la dreta, en plena cara Est.

Anem vers el Est per un terreny trencat i un xic perillós però trobem el peu de via sense problemes.

Aquí em porto la primera sorpresa del dia, la paret no te res a veure amb el “Fals espero de la Pastereta”, un mur vertical amb molt bona roca s'ens presenta al davant per començar.

El primer tram, els tres primers parabolts, es molt exigent i difícil , nosaltres hem fet A0 després ja es suavitza de grau però continua la bona roca. Tan sols el darrer tram de la tirada presenta un roca a controlar. Trobarem onze parabolts i un arbre llaçat.

La primera reunió la reconec, estem a la dreta del pany de paret anomenat “Totxo de la Pastereta” i la via “Fals espero de la Pastereta” va per tota l'aresta.

La nostra via va un xic a la dreta i supera una fissura amb forma d'arc a la dreta, molt bonica.

Aquesta tirada comença amb uns passatges difícils (un xic menys que els de la tirada anterior) però que també fem amb AO, però aviat ja ens permet pujar en lliure per la placa de la dreta però fent servir alguna vegada la fissura , una vegada finalitzat el diedre ve un tram de roca dolenta que cal negociar amb compte abans d'arribar a la reunió.

A la tirada trobarem 2 ponts de roca i onze parabolts.

A la reunió hi ha dos parabolts i un mallon, si volem podem rapelar per la vessant Oest del espero i arribaríem a peus de vies del “Totxo de la Pastereta”.

Nosaltres ens decantem per seguir pujant.

La tercera tirada comença amb un tram de quart grau protegit per dos parabolts, després la carena s'ajeu i no trobem res mes fins arribar als trenta metres on hi ha un parabolt.

Nosaltres seguim pujant i fem reunió al capdamunt de l'agulla, un 65 metres en total.

Aquí ens trèiem les cordes i els peus de gat.

Encar ens toca remuntar per plaques ajagudes fàcils fins el cim de la Pastereta i després anar seguint un corriol que ens deixa al camí de l'ARtiga Baixa que ve de les Gorres fins el Colt de la Mònica i d'allà sense pèrdua fins el cotxe. Un bon passeig !!!.

Per celebra-ho tornem al Bruc per fer la cervesa amb els companys que segurament hi seran dinant.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...................................... Drecera Vertical

APERTURISTES.................. Joan Rovira, Jaume Prat

CORDADA............................ Guillem Estruch, Josep Estruch

MATERIAL............................ 10 cintes, Joc Camalots fins nº1

DIFICULTAT........................... A0/V+

DADES DE LA VIA

NOM........................................ Antonio Alarcon

APERTURISTES ................... Joan Rovira, Jaume Prat

CORDADA............................ Guillem Estruch, Josep Estruch

MATERIAL............................ 14 cintes, Joc Camalots fins nº1

DIFICULTAT........................... A0/V+

VIA FUNCIÓ CLOROFIL·LICA A LA PASTERETA

 DIUMENGE, 27 DE SETEMBRE

Ahir no vaig tenir una bona tarda i al vespre vaig començar a trucar per poder sortir el diumenge , tot i que tan sols podria fer una matinal.

El Genis va respondre i el primer que fem es pujar al Bruc per fer un bon esmorzar, l'activitat esdevé secundaria si tens la imperiosa necessitat de esbargir-te.

Després d'esmorzar ho veiem mes clar i comencem a escollir objectius, però molts dels que proposo no son gaire viables perquè cal caminar una hora llarga per arribar-hi. Finalment decidim quedar-nos a mig camí i anar a la Pastereta.

Mentre anem pujant ja veiem que hi ha gent a la via “ Vilmambar” un dels nostres possibles objectius.

Mentre ens preparem arriba una altre cordada amb el mateix objectiu i nosaltres que no tenim predilecció decidim canviar d'objectiu..

El Genis no recorda si ha fet cap via d'aquell sector i primer ens mirem la via “ Josep Nieto” que tan sols he fet un parell de vegades des de que la varem obrir, però no tinc el dia per apretar gaire , i molt menys d'entrada i prefereixo anar mes tranquil. Li proposo fer la “ Funció clorofíl·lica” que ell creu que no ha fet (a la segona tirada, diu que li sembla que si que la ha fet) Beneit sigui no tenir memòria perquè sempre fas vies noves !!!.

Ara ja estem posats, la primera tirada igual que la seva veïna , te la primera assegurança un xic enlairada, però es mes suau la entrada, després cal seguir els parabolts fins la reunió. Hem trobat onze parabolts.

La segona tirada segueix el fil d'una aresta a l'esquerra del gran diedre que ratlla la paret, es una tirada agraïda i amb bona presa, trobarem set parabolts.

La tercera surt sobre la reunió i aquí atrapem a la cordada que feia la “Vilbambar” que estan fent la ultima tirada de la seva via..

La nostra tercera tirada comença amb un tram vertical però aviat comença la rampa que ens porta fins la reunió . Hi ha sis parabolts.

Tot baixant deixem que la cordada vagi per davant nostre ja que no tenim cap presa i baixem darrera d'ells.

Després directes al bar per fer la cervesa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................... Funció clorofíl·lica

APERTURISTES................ Joan Rovira, Ricard Darder

CORDADA......................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL.......................... 10 cintes

DIFICULTAT …................. V

VIES ONLY FARM'S + DE LA SAVINA ALS MOLLONS

 DISSABTE, 26 DE SETEMBRE

Aquesta setmana em toca estar pendent del telefon i no marxar gaire lluny, per tant l'opció mes bona es pujar a esmorzar al Bruc i trobar-me amb la colla per veure quina activitat fan i demanar que m'acullin.

                                                           VIA   ONLY FARM'S

A ca l'Anna ens trobem els de sempre i mentre esmorzem comencen a sortir propostes, però n'hi ha personal que vol sortir de les activitats que es proposen i demana mes opcions.

Com a opció proposo anar a Mollons on s'ha obert una nova via , (es un lloc ideal per a les meves necessitats, un lloc proper amb possibilitats de fer una via desconeguda i amb la possibilitat de tornar ràpid en cas necessari)

A la proposta s'apunten : el Ferran, el Carles i el Ramir .

El nostre objectiu la darrera via oberta pels incansables Joan Vidal i Sergi Alella que en poc temps han tornat a revitalitzar una escola quasi abandonada. “Chapeau per ells!! “

Normalment m'agrada deixar passar uns dies des de la publicació d'una ressenya per plantejar-me anar-hi, i que altres cordades la tastin abans, però avui es una bona oportunitat.

Al pàrquing hi ha dos cotxes i comento que segurament trobarem la via ocupada per l'efecte novetat i així ha estat, però la cordada que la ha fet ja es fora de la paret. Després ens hem assabentat que ja son varies les cordades que han fet la via.

Nosaltres farem dues cordades, el Ramir i jo anirem davant i darrera el Carlos i el Ferran.

La primera tirada es la mes forta, amb un pas d'entrada difícil de llegir que ens porta fins un tram de roca trencada on hem fet servir la “antipànic” per poder fer el tram assegurats des de sobre, superat el tram hi ha un diedre on uns forats ens poden ajudar a complementar les assegurances abans de començar un lleuger flanqueig ascendent a la dreta per arribar a la reunió. Hem trobat tres pitons i vuit parabolts a la tirada. Hi ha algun pitó en el tram final que no es veu fins que no ets a tocar.

La segona tirada es la mes lletja comença amb un flanqueig a la dreta per entrar a una canal de terra i arribar a una placa ajaguda on veurem un parabolt. Aquesta placa tot i ser curta cal vigilar perquè rellisca molt i es de presa petita i arrodonida, per sobre hi ha un altre parabolt abans d'enllaçar amb la tirada de la via “Cresta del ninet” que seguirem fins arribar sota el següent mur. Dos parabolts i un arbre llaçat protegeixen la tirada

La nostra reunió queda a l'esquerra de la cresta i sota un mur negre.

La tercera tirada es curta i amb roca molt bona, un pas estrany ens porta a una fissura ample amb molt bones mans però malament de peus, cal fer una tibada per superar el passatge u entrar dins la fissura, per sobre un mur de bona roca i molts forats en porta a la reunió. Ha la tirada hem trobat tres parabolts.

                                                               VIA DE LA SAVINA

Nosaltres encara hem fet una tirada mes d'uns trenta metres per arribar al replà davant la creu, tan sols un ressalt d'un parell de metres al sortir de la reunió i després caminar per la carena fins el final.

La baixada la fem per les cordes fixes que hi ha entre el Molló Gros i el del Mig.

Donat que veiem que encara tenim temps per fer una nova via proposo fer la via de la “Savina”. La primera intenció baixant era fer la entrada directa però en arribar a peu de via aquesta entrada ja era en ple Sol i decidim entrar per la via “Normal de la savina” que es orientada al Oest.

La via comença uns metres a la dreta de la via “Homs Mollontinus” i està equipada amb parabolts i algun pitó vell. La primera tirada comença amb diagonal a la dreta fins situar-nos sota el diedre característic i després remuntar-lo fins la reunió. Està equipada amb nou parabolts i un arbre llaçat, (també trobarem algun pitó vell que no cal aprofitar).

Abans d'entrar al diedre trobarem el passatge mes finet de la via.

La segona tirada comença per una placa negre ben assegurada i arribant a sota el darrer tram en lloc de sortir pel diedre de la via “Apia” cal anar a l'esquerra per superar un diedre amagat que ens deixa al cim.

Ara si que ja en tenim prou i marxem a fer la cervesa al Bruc i retrobar-nos amb els companys.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM........................................ Only Farm's

APERTURISTES..................... Joan Vidal, Sergi Alella

CORDADA.............................. Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL............................... 12 cintes

DIFICULTAT.............................. 6a+

DADES DE LA VIA

NOM......................................... De la Savina

APERTURISTES...................... ????

CORDADA.............................. Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL............................... 12 cintes

DIFICULTAT.............................. 6a

VIA INFLUENCERS DE LO INUTIL ALS MOLLONS

 DIMECRES, 23 DE SETEMBRE

Aquest dimecres volíem sortir lluny però a darrera hora m'he quedat sense company i he començat una roda de contactes.

Per sort el lloc de trobada es el Bruc per esmorzar i decidir on anar i a les vuit i mitja , com un clau, ja soc a la porta, no sigui que marxin i torni a quedar-me sol.

                                               VIA INFLUENCERS DE LO INUTIL

Mentre esmorzen es van perfilant cordades i objectius. Jo estic disposat a apuntar-me a un bombardeig , mentre pugui escalar, però finalment el Ramon es decanta per acompanyar-me a fer quelcom diferent que no sigui anar a la Codolosa, destí que tenen la resta de cordades.

També hem quedat en trobar-nos d'hora per dinar junts, o sigui que anem amb el temps apretat.

La meva proposta es anar als Mollons de la Pobla de Claramunt , per dos motius, el primer per fer la darrera via oberta per la cordada Vidal – Villar i segona per ensenyar-li al Ramon la zona , ja que no la coneix.

Arriber al pàrquing que està completament solitari i fem l'aproximació per anar a peu de via de la via “ Influencers de lo inútil”, mentre li vaig explicant la situació de les diferents vies que hi ha.

Una vegada situats, que ens ha costat un xic trobar els darrers metres d'aproximació perquè encara està “tendra” i poques cordades han fet camí. Nosaltres hem fet els darrers metres pel costat de la via “L'exiliat”.

El primer pas te l'assegurança un xic alta i per estalviar-nos una rebrincada al terra hem posat la cinta abans de començar, es un pas difícil sense cap peu bo, tan sols hi ha una ma bona sota l'assegurança. Una vegada posats els peus be a la paret la escalada es un xic mes relaxada.

Per sobre i molt proper hi ha un arbre llaçat per després anar per terreny mes fàcil a la cerca d'un parabolt que veiem a la dreta. Aquest parabolt dona pas a un tram amb roca discreta i estratificada que ens porta fins un diedre on trobarem un arbre llaçat abans d'entrar en una vira sota un sostre que en porta a la reunió. Al sostre mateix hi ha un pont de roca.

La segona tirada surt de la reunió per l'esquerra amb un flanqueig fàcil fins a sortir de sota el sostre, just darrera l'aresta trobarem un parabolt a l'altura de la cara i un segon uns metres mes amunt, aquest tram es vertical i obligat fins arribar a un arbre llaçat, mes amunt encara trobarem un altre arbre llaçat abans de fer el passatge que mes m'ha costat de fer per lo trencat que he trobat la roca en les preses de ma.

Després d'uns metres mes fàcils veurem un parabolt en una placa negre i de preses arrodonides , un petit mur difícil de llegir i amb roca a controlar. Superat el mur trobarem dos parabolts al terra, es la segona reunió.

La tercera tirada es bàsicament un canvi de reunió caminant uns deu metres fins trobar la reunió de la via “L'exiliat”.

La quarta tirada supera el mur que tenim davant per una fissura/bavaresa, tan sols hi ha un parabolt a dos metres del terra però després es pot protegir amb flotants i sortir a la feixa superior. Es pot anar fins la base del següent mur però nosaltres hem fet reunió en un gran bloc que hi ha i que ens permet fer fotografies al company que puja.

                                                    VIA MARKET VOLADOR

La darrera tirada comença caminant fins arribar a una canal que davant te com un pedestal que ens serveix per arribar al únic parabolt que te la tirada com a assegurança.

Una vegada sobre el pedestal superar un petit desplom per arribar a una reunió quasi dalt de la carena cimera, però ens la hem saltat i hem fet reunió a la darrera reunió de la via l”exiliat que es mes còmoda.

Ja hem fet la via i baixem a cercar les motxilles que tenim a peu de via.

Ara mirant l'hora es tard per fer una altre via, però aviat per tornar al Bruc i ens decantem per fer una via d'esportiva , la via “Market Volador” equipada l'any 2012 pel company J.Giraut (E.P.D.) un 6b on als primers metres cal apretar de valent.

Ara si que ja en tenim prou i marxem per arribar a l'hora establerta per dinar amb els companys.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................. Influencers de lo inútil

APERTURISTES …........... Sergi Villar, Joan Vidal

CORDADA......................... Ramon Bartolo, Josep Estruch

MATERIAL ….................... 10 cintes, Joc discret de Camalots (fins nº 1)

DIFICULTAT...................... 6a

DADES DE LA VIA

NOM................................. Market Volador

APERTURISTES.............. J. Giraut

CORDADA....................... Ramon Bartolo, Josep Estruch

MATERIAL....................... 8 cintes

DIFICULTAT...................... 6b