Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 6 d’abril del 2026

VIA DIVORCI IMMINENT AL SERRAT DEL MUNTANER

 DIUMENGE, 29 DE MARÇ

Ahir vaig sortir a escalar, però per la tarda els companys del Penedes van dir-me que pujarien a Montserrat a escalar el diumenge i que ens veuríem tot esmorzant al Bruc.

Jo vaig pujar a esmorzar i saludar-los però una vegada allà i veient que podria fer una escalada curta i arribar a casa a temps vaig decidir acompanyar-los.


Com que fa fred i vent a tot arreu decidim cercar un lloc arrecerat del vent i orientat el Est perquè ens toques el sol. El Serrat del Muntaner te tots els ingredients que cerquem.

Escollim fer la via Divorci Imminent, que vaig fer també fa molts anys i que tampoc tinc al Blog ( hi ha moltes vies fetes abans del 2012, any que començarem el Blog) i que no he tornat a fer.


La primera tirada la fem des de sota el Frare de Baix , i la graduació que trobem es diferent a la que recordo, (es nota que ens fem vells), la primera tirada graduada de cinquè superior ara es converteix en un 6a i tota la tirada en general la trobem mes difícil. Hem trobat cinc parabolts.


La segona tirada fem un flanqueig per la feixa fins sota la fissura que recordava haver pujat i que es la tirada mes difícil de la via. (Mirant la ressenya he vist que comença mes a l'esquerra i en diagonal) Aquest via es la Orgullo Mapuche que la creua.


La tercera tirada comença amb un tram vertical i difícil fins a superar un desplom per després anar progressant per placa resseguint una fissura fins la reunió. Aquesta tirada està assegurada amb 13 parabolts. Els primers metres el Pep l'ha fet en lliure però en Pere i jo, hem fet un Ae descarat, la resta de tirada ja hem anat mes tranquils tot i la dificultat.


La quarta tirada supera una placa , ja més ajaguda però amb roca no tan bona fins la reunió, trobarem dos parabolts.

Per baixar en ràpels encara ens toca fer uns trenta metres per un bosc brut i penjat fins a trobar la darrera reunió de la via Orgullo Mapuche que està equipada per rapelar fins la feixa.


A la feixa un nou rapel fins el terra.

Aquí m'acomiado dels companys que ells encara volen fer la via per on hem rapelat, però jo ja tinc el temps just per tornar a casa.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................ Divorcii Imminent

APERTURISTES............. N. Domenech, P. Sánchez

CORDADA...................... Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL...................... 15 cintes

DIFICULTAT.................... 6a/A0

VIA SIMON A LA MAGDALENA SUPERIOR

 DISSABTE, 28 DE MARÇ

A les portes de Setmana Santa cal aprofitar els dies perquè els propers dies la muntanya s'omplira de gent i turistes. Aleshores serà impossible moure'ns amb tranquil·litat.


Per aquest dissabte, tot i que no puc marxar lluny, si que vull fer una sortida i començo a fer la ronda de consultes, El Genis i el Mam estan disponibles i amb ganes de gresca.

Per trobar-nos escollim com sempre el bar Anna del Bruc i aprofitem per esmorzar.

Allà acabarem de definir el nostre objectiu.

Com sempre , els companys deixen que jo faci la elecció i aquesta vegada proposo pujar a gorros per fer una via a la Magdalena Superior , una via que fa molts anys ja vaig fer (2010) però que es anterior a començar a omplir el Blog de “ Els Visas” i per tant no la tinc ressenyada.


Per anar a peu de via escollim fer-ho per la canal que separa la Gorra Frígia i la Magdalena Superior i ens situem al replà on comencen les vies de la cara Nord Est.

La primera tirada es una llarga diagonal ascendent fins arribar al llavi vermell que creua quasi tota la base de la paret per després anar fins a la seva part esquerra , just a tovar la canal que separa aquesta paret amb el contrafort. Aquí trobarem un espit per fer la reunió.


En aquesta tirada hi ha un o dos espits però es difícil de trobar-los si no coincideixes en passar sobre d'ells.

La segona tirada supera el llavi i s'enfila per terreny indefinit fins a trobar la reunió, sempre tenint present que la via es la que queda mes a l'esquerra de la paret, cal evitar altres vies que hi ha just a la dreta. La reunió està en un llavi, trobarem cinc assegurances a la tirada.


La tercera tirada ja es un xic mes vertical i està mes amagada a l'esquerra, a tocar amb la canal el que fa que sigui mes ombrívola i fresca, el terreny es mes vertical. Farem reunió sobre un arbre i al començament d'un diedre. A la tirada trobarem nou assegurances.


La quarta tirada comença amb uns passatges delicats pel diedre on la paret de la dreta està un xic trencada i costa trobar bones preses. Trobarem les assegurances a la paret de l'esquerra tot i que un xic separades, al final del diedre hi ha un passatge a controlar per l'estat de la roca i sobre trobarem una reunió, però ara tan sols portem uns vint metres i decidim seguir pujant fins el cim, en aquest tram la roca es molt bona i vertical fins arribar a la reunió. La tirada ha sortit d'un quaranta metres i amb dotze assegurances.


Ara tan sols resta baixar i ho fem amb dos ràpels.

Per avui ja en tenim prou i marxem al Bruc per fer la cervesa de rigor abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM...................................... Simon

APERTURISTES ….............. M.Muñoz

CORDADA............................ Josep Aiguade, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL............................ 12 cintes

DIFICULTAT......................... 6a

divendres, 27 de març del 2026

VIES TAO I DIAMANT AL COLL DE PORTA MONT ROIG

 DIMECRES, 25 DE MARÇ

Un dimecres més condicionats per la meteorologia, tot i que fa Sol arreu de Catalunya , als dos extrems no podem anar-hi perquè bufa la Tramuntana i el Mestral tan sols la zona centre es lliura de les ventades fortes.


                                                                      VIA   TAO

Amb el Genis estem decidint on anar i tenim dues zones on podríem anar Castellfollit al Sud o Mont Roig a Ponent.

A darrera hora també s'apunta el Pep i li traspassem els dubtes per desfer l'empat, i finalment ell prefereix anar al Mont Roig.

A primera hora ens trobem amb el Genis i marxem a trobar-nos amb el Pep a Jorba i d'allà directes al Mont Roig.


Mentre ens apropem parlem de la zona on anar i jo proposo el Coll de Porta i el Pep dona el Ok perquè no hi ha escalat mai. A més podrem veure l'estat de la pista fins el coll que ha voltes està en mal estat.

Per sort avui en dia , no està malament del tot i les rampes primeres anant en compte es poden pujar tranquil·lament i arribem fins el pàrquing on esmorzem.

La intenció es fer alguna de les vies que hi ha a la part dreta de la paret, on ja he fet dues vies, però encara n'hi ha alguna mes per fer.


Baixem caminant i anem directes a la via “Tao”, el camí està molt brut senyal de la poca concurrència de gent que ha hi en aquest sector.

Els primers metres de la via presenten roca trencadissa a la canal i mus gosa quan et poses a la placa i de moment ni rastre de cap assegurança, no es fins a uns deu metres del terra que trobem un pont de roca llaçat però amb una baga ennegrida i vella però que al menys ens dona confiança d'anar pel bon camí. Arribem fins uns matolls que ens barren el pas però que salvem per la dreta i sobre trobem la reunió amb dos espits i un parabolt.


La tirada presenta uns trenta metres curts i amb una sola assegurança, la dificultat mes propera al cinquè superior que al cinquè.

Per sobre nostre veiem la segona tirada, la mes difícil de la via, tan sols es veu un espit i un pitó.

Sortim de la reunió amb una bavaresa fàcil però que es complica en arribar a sota el sostre per agafar el espit , a poca distancia a l'esquerra hi ha el pitó, i una vegada al pitó cal seguir flanquejant a l'esquerra per sortir de sota el sostre, aquest tram es el mes difícil i no hi ha res, per sort portem fissurers petits que en alleugeren el passatge i ens permet arribar a un altre pitó amb una baga també podrida però que permet posar-ne una de nostre.


                                                                VIA    DIAMANT

D' aquí fins la reunió hi ha un tram molt mantingut de cinquè superior que tindrem que protegir perquè tan sols hem trobat un pont de roca amb les mateixes condicions que els anteriors.

Una vegada a la reunió no es veu res de res, un cop de gas per una placa grisa amb roca molt bona però molt vertical ens porten a un nou pont de roca i ha entrar en terreny mes factible fins el cim. A la tirada hem trobat dos ponts de roca i una dificultat de cinquè i cinquè superior. La reunió està sortint per un petit diedre vertical i a la seva esquerra.


Aquí veiem que encara tenim temps per a fer una nova via i proposo anar a fer la via “Ni reis ni amos”.

Recordo que la via “Diamant” tenia reunió a la dreta de la paret i ens apropem fins allà, volem baixar amb un o dos ràpels i fer la seva via veïna, com que tornarem a sortir per aquí deixem la reunió muntada per rapelar.

Amb un sol rapel n'hi ha prou per arribar al terra i anem a cercar el peu de la via “Ni reis ni amos” però està molt brut i la via igual, total decidim pujar per la via “Diamant.


Tot i que ja la he fet, avui podré apuntar les assegurances que trobem i publicar-ho al Bloc.

La primera tirada una placa molt divertida assegurada amb cinc pont de roca i amb poca dificultat.

La segona un xic mes potent en algun tram i assegurada amb cinc ponts de roca i dos espits.

La tercera, encara un xic mes difícil i vertical assegurada amb quatre espits i tres ponts de roca.


El Genis que no ha volgut fer aquesta via, ja ens espera al cotxe i marxem directes fins les Avellanes per fer un bon dinar abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................. Tao

APERTURISTES.............. M. Solis, X. Mercader

CORDADA....................... Pep Riba, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL....................... 12 cintes, Joc de Camalots fins nº 2, jocs fissures petits

DIFICULTAT..................... 6a/A0


DADES DE LA VIA

NOM............................... Diamant

APERTURISTES............ M. Solis, X. Mercader

CORDADA …................ Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL...................... 12 cintes, Joc de Camalots (discret)

DIFICULTAT.................... 6a

VIA DEL DIEDRE sortida EXILIATS ALS MOLLONS

 DISSABTE, 21 DE MARÇ

Com cada tres setmanes, aquesta toca fer una sortida matinal curteta per compromisos familiars.


Com que la colla del Penedes sempre fan sortides llargues, em decanto per pujar al Bruc el dissabte per veure si algú de la colla que ens trobem sempre esmorzant vol fer una matinal.

Després d'esmorzar som cinc els que decidim sortir a escalar, el Ramon, el Joan i jo . També s'apunten el Jordi i el Xavier.


La meva proposta es anar als Mollons de la Pobla de Claramunt amb d'intenció de fer dues vietes curtes i tornar a fer la cervesa al migdia.

Als Mollons estem sols o sigui que ens podem repartir les vies.

El Ramon , el Joan i jo farem la via “Diedre sortida Exiliats” i el Xavier i el Jordi aniran a la via “Adria”.


La primera tirada de la via “Diedre” es bonica, vertical i ben assegurada amb dotze peces, deu parabolts i dos pitons , bàsicament es una via d'esportiva que acaba just sobre el primer mur.

Te dues parts diferenciades, la primera per un diedre vermell amb roca arrodonida fins que aquest s'acaba i surt a la dreta fins l'esperó per on segueix uns metres mes per roca grisa molt bona. La reunió amb anelles per baixar, però nosaltres volem seguir pujant i per fer-ho ens cal travessar un bosc de “garrics”, molt espès , (els companys han vist un espit amb un maillon just a l'entrada del bosc).


Superem el bosc i anem a cercar l'aresta de l'esquerra on trobarem a l'altre vessant la reunió de la via “Exiliats” que seguirem fins el cim.

D'aquesta via fem dues tirades, la primera comença amb una placa protegida per un pitó i després iniciem un diedre també protegit per un pitó, es la part mes vertical. Sortint d'aquí cal travessar una feixa fins a peus de la darrera paret que ens deixa al cim.


Aquesta tirada es curta i bonica amb bona roca, comença amb un petit flanqueig ascendent per situar-nos sobre un replà on trobarem el passatge mes difícil de la tirada, està protegit per tres parabolts, i després directes fins el cim on trobarem la reunió just a l'altre vessant de l'aresta.


Aquí volíem baixar i fer una altre via, però la cordada del Jordi i el Xavier ens diuen que ha tingut un petit accident i estan baixant poc a poc fins el cotxe.

Nosaltres decidim deixar l'altre via per una propera visita i baixem a acompanyar-los.

J: ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................ Diedre sortida Exiliats

APERTURISTES …......... Diedre …..... ?????

Exiliats......... A. Alarcon, J. Rovira, J. Prats

CORDADA........................Ramon Barceló, Joan Abril, Josep Estruch

MATERIAL........................ 12 cintes

DIFICULTAT..................... 6a