Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 16 de gener del 2026

DESCOBRINT NOVES VIES AL ESPERO DE SANTA ANNA

 DIMECRES, 14 DE GENER

La propera setmana es presenta complicada per això volem aprofitar aquest dimecres per sortir i gaudir de la bona roca i les vies equipades.

Proposo al diferents companys una sortida al Pantà de Santa Ana.


Finalment serem quatre el Genis, el Xavi, el Pep i jo. I comencem el recorregut com sempre al bar de les Caravel·les d'Esparreguera, on quedem el Genis i jo, tot seguit anem a casa de Xavier per recollir-lo i on fem el canvi de cotxe, perquè avui li toca a ell portar-lo.

Tots tres anem fins a Jorba on trobem al Pep que ja ens està esperant. Ara si tots junts anem directes a Alfarràs on ens aturem per esmorzar i esperar que el Sol comenci a escalfar la roca.


Al pàrquing trobem una cordada que ja està preparada per començar la jornada, nosaltres ens preparem i repartim les cordades per estalviar-nos portar material en excés.

Finalment farem dues cordades, el Xavier i el Genis començaran per la via “ Maxicosi” i nosaltres per la “ Miquel Urbano”.

La primera tirada de la via està humida i amb roca que rellisca per la humitat però està ben assegurada amb tres arbres llaçats i set parabolts per a un recorregut de trenta metres. La dificultat es de cinquè o cinquè superior amb un passatge mes dur que podria ser 6a.


La segona tirada cavalca en part sobre la via “Gran Diagonal”, uns primers metres fins fins arribar a enllaçar amb la segona tirada d'aquesta via i després seguint-la fins la reunió on comença el Espero del Salla Gran. Hem sortit per l'esquerra de la reunió amb uns primers metres finets i sense assegurances fins a enllaçar amb la diagonal on si que trobem assegurances, però després hem vist que per la dreta de la reunió es surt amb bones assegurances i acaba enllaçant també. La tirada te uns vint-i-cinc metres de cinquè grau i trobarem 5 parabolts.


A la tercera tirada decidim pujar per l'”Aresta del Salla” amb una bona tirada molt estètica i bonica que segueix el fil de l'esperó fins a enllaçar amb la via “ La Cua del Drac” a l'altura de la tercera reunió. La tirada amb una dificultat de cinquè superior i vuit parabolts per assegurar-la.


Arribant a la reunió veiem uns químics que venen de la nostra dreta i desconeixem a quina via pertanyen, però com que ja he fet la via “ La cua del Drac” decidim pujar per l'altre costat per esbrinar on van, resultat !!!, una variant molt bonica que ens porta fins la darrera reunió abans del flanqueig de sortida. La tirada d'uns vint metres assegurada amb 7 químics i un arbre llaçat. La dificultat de cinquè o cinquè superior.

En aquesta reunió es pot sortir de la paret amb un flanqueig fàcil d'uns quinze metres fins el castell o fer un rapel de trenta metres que es torna a deixar a la “Gran Diagonal”.


Nosaltres com que encara es aviat, decidim fer el rapel i continuar escalant.

Una vegada a la canal decidim fer alguna de les vies que hi ha paral·leles a la “Gran Diagonal” i ens decantem per anar fent de dreta a esquerra, comencem per la via “Nauk”.

Aquesta tirada li toca al Pep i la fa d'una sola tirada de cinquanta metres i utilitzant unes tretze cintes. La dificultat de la tirada es de cinquè amb dos tram de cinquè superior.

Una vegada al cim i tot i esperant als companys que estan fent “l'esperó del Salla”, decidim fer-ne una altre que em toca a mi.


La següent en la llista es el “Diedre Bekari” que tenim just a l'esquerra, també de cinquanta metres però amb una dificultat un xic mes baixa, també hem posat tretze cintes (son la que portem).

Mentre nosaltres fem la via els companys han fet el rapel però se'ls ha enganxat la corda en un arbre al recuperar-la, i no poden treure-la.

Nosaltres ens oferim per a intentar-ho i mentre ells surten per la “Nauk” amb una corda, nosaltres pugem per la línia de químics que hem vist baixant i que enllacen amb els químics que hem seguit a dalt.


Una via de trenta metres equipada amb deu químics i amb una dificultat de cinquè i algun passatge de cinquè superior.

Ara una vegada a la reunió si que sortim per el flanqueig del castell on ens esperen els companys.

Tots junts anem a dinar a Alfarràs abans de tornar a casa..

JOSEP ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................... Miguel Urbano

APERTURISTES............... Agustí Sanz, Josep Godoy

CORDADA.......................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL.......................... 13 cintes

DIFICULTAT........................ V+/6a


DADES DE LA VIA

NOM................................... Esperó del Salla Gran

APERTURISTES............... Agustí Sanz, Josep Godoy

CORDADA.......................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL.......................... 13 cintes

DIFICULTAT........................ V+


DADES DE LA VIA

NOM................................... Nauk

APERTURISTES............... Agustí Sanz, Josep Godoy

CORDADA.......................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL.......................... 13 cintes

DIFICULTAT........................ V+


DADES DE LA VIA

NOM................................... Diedre Bekari

APERTURISTES............... Agustí Sanz, Josep Godoy

CORDADA.......................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL.......................... 13 cintes

DIFICULTAT........................ V


DADES DE LA VIA

NOM................................... desconeguda

APERTURISTES............... Agustí Sanz, Josep Godoy

CORDADA.......................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL.......................... 13 cintes

DIFICULTAT........................ V+

dilluns, 12 de gener del 2026

VIA SOL 51 A LA SERRA DE CARDÓ

 DIUMENGE, 11 DE GENER

Aquesta setmana ens hem ajuntat sis companys per baixar fins a Rasquera on segons la meteo farà bona temperatura i poc vent.


Sortim de Vilafranca a les vuit i marxem directes fins a Tarragona on ens trobem amb el Joanet que ve de Santa Oliva. Ara si , repartim companys amb els dos cotxes i marxem junts fins a Rasquera, com que encara es aviat i volem deixar que el Sol escalfi la paret, fem una aturada al poble per esmorzar.

Aquesta vegada anem al bar que han obert a l'entrada del poble que ens ha agradat .

Una vegada esmorzats marxem fins al pàrquing que hi ha al sector de les Picosies a la paret de Cosp.


En aquesta època , el pàrquing es completament ombrívol i fa fred, per tant no ens entretenim gaire i marxem ràpidament fins a peu de paret on ja està escalfant el Sol.

Hem decidit fer dues cordades, el Joanet, l'Angel i el Toni volen fer la via “ Agustí Ventura “ i el Pep, el Pere i jo anirem a la via “Sol 51”, darrera via oberta pel company Josep Escofet.

El camí d'aproximació es un xic mes llarg que per anar a les primeres vies que es van obrir en aquest sector, (be, la primera via oberta a la zona es dels companys Armand i Xavi que data de l'any 2002.


Nosaltres en cal seguir un camí poc fresat però amb senyals vermelles que surt sota la bassa de bombers fins un punt on trobarem una fita que ens indica el punt on cal deixar el camí senyalitzat per començar a pujar fins a peu de via, ara seguint un corriol amb fites.

La nostra via comença per un espero molt llaminer a la dreta de la paret.

La primera tirada comença suau però sense cap assegurança però hi ha una fissura on podem plantar molts flotants, abans d'acabar la fissura anem a l'esquerra per enfilar-nos per una placa molt compacta assegurada amb tres parabolts fins un punt on cal anar a cercar una llastra amb moviment delicats, a la llastra podem posar-hi flotants petits i protegir l'entrada a la reunió que es difícil.


La segona tirada s'enfila per la placa que tenim sobre la reunió per anar a cercar un diedre que hi ha a la dreta, la placa està protegia amb tres parabolts. El diedre es un xic brut i trencat, s'enfila en direcció a un petit sostre que després salvarem per l'esquerra. Aquest diedre està protegit per dugues bagues abans d'arribar a l'altura del sostre.

Una vegada aquí cal salvar-lo per l'esquerra amb passatges difícils i amb roca a controlar, aquest tram està protegit per tres parabolts. La reunió queda just sobre el sostre.


La tercera tirada surt per la dreta de la reunió i s'enfila per una placa que poc a poc es decanta a una fissura de roca un xic trencada, la anirem seguint fins arribar a la reunió amb trams no gaire agraïts però ben assegurats.

La quarta tirada, es la tirada de la via, molt bona, comença per la dreta de la reunió per una placa que te una entrada fina, el primer parabolt no el trobem fins un cinc o sis metres sobre, punt on cal anar desviant-se a l'esquerra seguint les debilitats de la placa, acabada aquesta sortim a un tram fàcil per entrar en un altre mur vertical aquest molt mes difícil que l'anterior, el Pep el gradua de 6b, però jo he fet A0 fins arribar a una fissura horitzontal on veurem un pitó, aquí cal anar a l'esquerra en horitzontal fins un altre pitó i a sobre veurem una fissura vertical amb un pitó. Pujar per la fissura no he pogut i he anat un xic a l'esquerra per aprofitar una bavaresa que sembla que es tingui que trencar però que aguanta be i d'allà flanquejar a la dreta per sobre el desplom, aquí hi ha un parabolt de vuit amb xapa de burí i uns metres per sobre la reunió sota una sabina. Aquesta tirada te onze assegurances.


D'aquí amb dos ràpels de 50 metres hem tornat al terra.

Mentre els companys acaben la seva via, nosaltres anem poc a poc fins el cotxe i després tots junts tornem a bar per celebrar la sortida.

JOSEP ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................... Sol 51

APERTURISTES …........... Josep Escofet , Susanna Barcena

CORDADA......................... Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL......................... 15 cintes, Joc de Camalots o Aliens

DIFICULTAT....................... 6a/A0

dijous, 8 de gener del 2026

MATINAL AL ROC DEL BOC GARRAF

 04 DE GENER de 2026

Aquest any a calgut esperar fins el dia 4 per fer la primera escalada de l'any. Tot i ser un dia fred, humit i plujos, en Pere i jo no hem volgut perdonar la sortida.

Com que no teníem clar si podríem escalar hem quedat al bar Anna del Bruc per esmorzar i allà acabar de decidir que fem.


                                                   VIA   DEMOS

Segons la meteo el lloc amb menys possibilitats de pluja es a la costa , on no plourà fins la tarda i decidim apropar-nos. Al poble de Garraf no fa gaire que hi ha plogut però estem decidits a fer quelcom.

El fet d'esmorzar i baixar fins aquí s'ha fet un xic tard per anar al pic del Martell i decidim provar sort al Roc del Boc, on cap dels dos hi hem escalat.

Seguint les indicacions d'altres companys que hi han anat ens saltem l'entrada a Garraf i enfilem per la següent sortida on el “maps” ens fa una mala jugada i en retorna a la carretera.


El segon intent passem del “maps” i per intuïció arribem fins el lloc on cal aparcar.

Allà també localitzem les escales que ens porten a la zona de bosc, (les escales no sembla que portin a cap lloc, mes aviat sembla l'entrada a un espai sense sortida).

Una vegada a la zona de bosc veiem fites en direcció a la paret que ens porten fins el peu de l'aresta “Demos”.


La primera tirada està assegurada amb dos parabolts, el primer es veu be des de el terra, es el tram mes difícil de la tirada, superat el segon parabolt la verticalitat es perd fins arribar a la reunió, però nosaltres ens decantem a la dreta del esperó on veiem un parabolt que sembla reunió i un altre a mitja paret de sobre.

Ens enfilem per aquest tram amb una escalada un xic mes difícil que l'aresta amb passatges de cinquè guapos i amb moltes possibilitats de protegir, superat el tram vertical tornem a enllaçar amb l'aresta fins una reunió amb un espit i un pont de roca ( o fissurer encastat ??? , no es veu).


                                                     VIA   AYOTZINAPA

Donat que la següent tirada es veu molt ajaguda decidim baixar amb un rapel per on hem pujat i després desgrimpar fins el peu de via.

Ara anem a cercar la via “Ayotzinapa” que està a la nostra esquerra, creiem que era just al costat però cal remuntar per la base de la paret un bon tros abans d'arribar-hi.

El peu de paret es pla, però avui amb el terra mullat es tot un fangueig que ens embruta els peus de gat i ens fa suar els primers metres perquè patinen molt.


Aquesta primera tirada es bonica sobretot la segona meitat on la roca es mes vertical i seca, està assegurada amb arbres llaçats, pitons i algun parabolt , però cal complementar -la amb algun flotant, sobretot la part final.

La segona tirada , ja no te res a veure amb la primera, l'aresta s'ajeu i tan sols presenta un parell de ressalts de pedra fins que arribem a la creu.


Tot el mati ens ha estat espurnejant sense acabar de ploure, però no volem seguir temptant a la sort i donem per acabada la matinal.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................... Demos

APERTURISTES..............

CORDADA........................ Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL........................ 8 cintes, joc discret de Camalots

DIFICULTAT...................... V


DADES DE LA VIA

NOM................................ Ayotzinapa

APERTURISTES............ Sergi Villar, Joan Vidal

CORDADA..................... Pere Giró , Josep Estruch

MATERIAL.................... 10 cintes, Joc discret de Camalots

DIFICULTAT................. V+

dimecres, 7 de gener del 2026

ARESTA X STRATS A SANT LLORENÇ DE MONTGAI

 DIMECRES, 31 DE DESEMBRE

Segueix la borratxera de festes familiars, però es fa necessari mantenir les tradicions i una d'elles es acabar o començar l'any amb una escalada, encara que sigui petita.


Aquesta nit ve a casa tota la família però com que quasi ja ho tenim tot preparat, li proposo al Genis de fer una escapada matinal. Fa un fred que pela però les ganes poden mes que el fred i marxem altre vegada a Sant Llorenç de Montgai.

Sortim d'Esparreguera plovent i amb la mosca darrera l'orella per si no podrem fer res, però arribats al lloc quasi no hi ha rastres de pluja, això si , el terra ben mullat!!!.


Per donar-li temps a assecar-se anem primer al bar per esmorzar tranquil·lament i fer-la petar amb els companys escaladors que hi trobem.

Sobre les deu creiem que ja hem esperat prou i marxem a fer quelcom , encara que tindrà que ser curt.

Li proposo anar a la Cresta X Strats que es una petita carena que trobem abans d'arribar a la Coma de Gelis. Es una aresta modesta però que per un dia com avui va perfecte.


La primera tirada comença just al camí i presenta uns deu o quinze metres verticals protegits per un parabolt i un arbre llaçat just a la sortida, després cal caminar per una feixa fins sota d'un espero de roca on veurem material emplaçat.

La segona tirada ja es mes bonica, supera un diedre molt marcat i vertical on trobarem parabolts i algun arbre llaçat. Es un diedre que es deixa protegir be, just a la sortida d'aquest trobarem la reunió en un gran arbre amb una baga.


La tercera tirada es curiosa, segueix la carena per un diedre ajagut a l'esquerra d'aquesta i trobarem tres parabolts i un pont de roca, tan sols en un punt cal anar en compte per superar un petit mur que costa si portes motxilla. La reunió està en acabar el diedre sobre un replà.

La quarta tirada supera un tram vertical protegit amb un parabolt i després crestejant per sobre fins a trobar el rapel que està en la vessant oposada per on hem pujat.


Un curt rapel ens deixa al terra i després cal seguir un camí fresat que ens porta fins el camí d'aproximació.

Hem acabat aviat i encara tenim temps de fer una cervesa a Camarasa abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM.................................... X Strats

APERTURISTES............... ???

CORDADA......................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL......................... 10 cintes

DIFICULTAT......................... V