Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 16 d’abril del 2026

VIA REVOLTA PAGESA A LA PARET DE COSP RASQUERA

 DIMECRES, 15 D'ABRIL

Aquest dimecres sortim sols , el Pep i jo però encara no hem decidit on anar. Com que sempre la colla em deixa que proposi aquesta vegada deixo que el Pep porti las rendes de la cordada, encar que ja se que patiré anem on anem.


Fa poc temps ell acompanyat del Joanet varem obrir una via a Rasquera , a la paret de Cosp, zona de les Picossies i tot i que ja la ha fet, te ganes de forçar un passatge que se li resisteix.

Com sempre sortim a les vuit, però aquesta vegada en lloc de fer-ho a Jorba, ens trobem a Vilafranca del Penedes.

Després de trobar-nos fem la primera aturada per esmorzar al Perelló i així estalviar-nos anar fins Rasquera i tornar.

Com quasi sempre que venim a aquesta zona estem completament sols i ara amb la pista ben arranjada es fa de bon pujar.


Fem la curta aproximació i comencem la feina. 

Una primera tirada que comença suau però que poc a poc va complicant-se. EL Pep s'ha aturat en una reunió que hi ha a trenta metres sobre un petit replà, la tirada està assegurada amb set parabolts però el tram final abans d'entrar a la reunió es molt fi. La dificultat ha passat de cinquè grau els primers metres fins a 6b en aquest tram final.


La segona tirada es molt curta però crec que es bona idea fer la reunió on som, perquè els quinze metres que separen les dues reunions son molt intensos i fins. Sortim de la reunió amb una dificultat de 6a per passar aviat a 6b+ ( aquí tot i anar de segon , he fet un pas de A0, hi ha sis parabolts.


La tercera tirada creua la gran placa que domina aquest pany de paret, uns metres per sota de l'itinerari de la via “ Agustí Ventura”, aquesta tirada personalment crec que es la millor de la via, comença amb un flanqueig descendent per anar a cercar una canal cega de roca cantelluda, aquest tram es difícil i desplomat amb una dificultat que deu ser propera al 6a+, després cal remuntat tota la placa amb moviments molt estètics i d'equilibri per anar a cercar un pi característic, (darrera del que hem improvisat una reunió), no es la reunió de la via que està uns deu o quinze metres per sobre.


La reunió la hem fet amb un parabolt i dos aliens que queden a caldo. En aquest tram de placa trobarem cinc parabolts i un pitó . Les dificultats de la placa son de 6a+ al principi i 6a mantingut la resta.

La segona part de la tirada comença amb un petit flanqueig a la dreta amb peus dolents per situar-te a la placa de sobre la reunió i que superarem amb tendència a l'esquerra, (ull!! perquè hi ha un parabolt molt situat a la dreta que enganya per seguir l'itinerari mes fàcil. Hi ha quatre parabolts. A l'entrada a la reunió la roca deixa de ser gris compacte i trobarem un tram de roca arrodonida.


Aquesta reunió es còmoda, sobre de la reunió veurem l'espàrrec d'un parabolt fruit d'un intent de sortida de la reunió que han rectificat per sortir per la dreta amb millor roca.

La darrera tirada era l'objectiu de venir a fer-la, el Pep volia forçar un pas de 6c que se li va resistir fins ahir...... jej, je...... ara ja no se li resisteix.

La tirada es mooolt mantinguda, ja d'entrada es difícil 6a+, però hi ha una secció a la part final que m'ha calgut a mes de l'ajuda d'anar de segon, posar una baga al peu per arribar a terreny mes suau.


Per acabar la sortida de la paret fins la reunió també te el seu encís, un desplom amb bones mans però sense peus, tot això després del patiment de sota.

La via esta equipada per rapelar i amb dos ràpels ja som al terra.

Aquí fa molta calor, no com a la paret on hi havia una brisa suau. Decidim que ja en tenim prou per avui i marxem a Rasquera per fer un bon àpat abans de tornar a casa.


J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM.................................. Revolta Pagesa

APERTURISTES............... Pep Riba, Joan Solé

CORDADA......................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL......................... 15 cintes ( joc discret d'Aliens per la reunió opcional)

DIFICULTAT....................... 6c (6a+ A/0)

VIA LAURA NOVO A SANT LLORENÇ DE MONTGAI

 DISSABTE, 11 D'ABRIL

Un nou cap de setmana on tan sols puc fer alguna matinal i per si fos poc , per el diumenge la previsió es dolenta arreu de Catalunya.

Solució, sortir el dissabte .


Quan s¡apropa el cap de setmana començo amb la ronda de trucades per trobar company i el “Mam” s' apunta, ( a ell sempre li va be, fer aquestes sortides curtes i tornar aviat a casa), quedem en trobar-nos a ca l'Anna tot esmorzant.

Mentre esmorzem van arribant companys i finalment som quatre els companys que decidim fer una escapada.


Com que el Carles també s' ha apuntat i es una persona que li agrada conduir rapit proposem anar a Sant Llorenç de Montgai per fer la darrera via oberta a la Formiguera.

El Mam ja la va fer just el dia que van dir-nos que era oberta, quasi troben als aperturistes penjats a la paret !!!.

Però diu que aquell dia al no conèixer que es trobarien va fer una escalada mes conservadora, avui ja podrà forçar-la més.


Farem dues cordades, davant anirem el Mam i jo i a la cordada de darrera el Josep i el Carles.

La primera tirada comença per un terreny amb roca no gaire bona els primers metres però aviat aquesta millora i molt, sobretot amb la bona neteja feta i la bona protecció que hi ha. Trobarem nou parabolt i dos pitons a la tirada, el primer tram de 6b que jo he fet amb A0 i la resta de cinquè i cinquè superior.


La segona tirada es curta, uns quinze metres, comença amb un tram explosiu que es pot fer amb A0 per després seguir una fissura vertical amb molt bons cantells fins arribar a l'altura d'una petita feixa que seguirem a l'esquerra fins la reunió.

La tercera es la mes bonica i equilibrada de la via, també la mes llarga, uns trenta metres.

Comença amb un flanqueig ascendent a l'esquerra per anar a cercar un petit esperó que remuntarem recte a munt fins el cim. Està assegurada amb onze parabolts i presenta una dificulta de 6a amb un tram un xic mes picant quasi al final del recorregut.


Una vegada al cim anem caminant per la carena en direcció a llevant fins trobar el rapel de la via Verd Glas que amb trenta metres ens deixa a peu de via.

Ara ja anem justos de temps i decidim marxar.


Arribem al Bruc a les tres de la tarda, tinc el temps just de fer la cervesa amb els companys i marxar a casa per complir amb els deures familiars.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM........................................ Laura Novo

APERTURISTES..................... J. Casas, J. Gutiérrez, M. A. Garcia, J. Baños

CORDADA............................... Josep Aiguade, Josep Estruch

MATERIAL.............................. 12 cintes

DIFICULTAT............................. 6b/A0

dijous, 9 d’abril del 2026

VIA DEL KILLO A LES ROQUES DEL PELAT

 DIMECRES, 08 D' ABRIL

Aquest dimecres, fent la ronda de trucades ens assabentem que els companys César, Visa i Ramon, van a Vilanova de Meià, som conscients que pot ser de les darreres vegades que el temps ens permetrà anar-hi aquest any, donat que les temperatures comencen a apretar.


Ells es troben a la carretera de Berga però a nosaltres ens es mes còmode anar-hi per Cervera, per tant decidim que ja ens trobarem al Cirera mentre esmorzem.

Sortim d' Esparreguera poc abans de les vuit i no ens aturem fins arribar a Vilanova de Meià on els esperem tot esmorzant i allà mateix decidim que volem fer cada cordada.

Nosaltres volem anar a la zona de la Font Blanca però ells tenien intenció d'anar a la paret de Zaratustra. Però durant la conversa els parlo de la via Eva Solans i finalment fan un canvi d'objectiu. Nosaltres per la nostra part també canviem l'objectiu per anar a una via mes propera on seran ells, la via “ del Killo”.

L' aproximació totes dues vies es la mateixa fins arribar sota la paret però la nostre està un xic a l'esquerra.


La via “del Killo” no te res a veure amb la via Eva Solans , ni amb la roca ni amb les assegurances, je, je.

La primera tirada comença sota la fissura mes marcada però salvant el desplom del principi per l'esquerra. També es pot entrar per alguna de les feixes que surten horitzontals fins arribar a la fissura, mes fàcils però sense assegurances, ni possibilitats de posar-ne.

La roca en general es arrodonida i un xic crostosa i va perdent capes de sorra a mida que les toques.


La primera tirada supera un desplom amb roca trencada i s'enfila per l'esquerra de la fissura fins a trobar la reunió, un xic penjada. Hi ha un pont de roca i un parabolt.

La segona tirada comença amb un pas “tonto” per sortir de la reunió i a uns pocs metres trobarem un pont de roca, al superar-lo cal anar amb tendència a l'esquerra per trobar el tram de roca millor de tota la via, també hi trobarem dos parabolts i un arbre llaçat just abans d'entrar a la reunió que farem en un arbre.


La tercera tirada surt amb un flanqueig a la dreta fins a trobar un pitó que no es veu fins que no ets allà i després s'enfila per una paret de còdols arrodonits que no fan bona cara, cal anar a cercar un arbre llaçat amb una baga. Una vegada superat el arbre cal caminar fins a trobar un arbre suficientment gran com per fer-hi reunió. Nosaltres hem aprofitat per fer alguna foto dels companys.

La quarta tirada es un canvi de reunió d'uns trenta metres, cal anar en direcció a la canal per on baixa la “ferrada” i fer reunió en qualsevol arbre que trobem sota una xemeneia que s' obre sobre nostre.


La cinquena tirada teòricament hi ha un pitó i un pont de roca com assegurança, però tan sols hem trobat el pont de roca i ara la entrada a la tirada fa molt respecte i es expo al no haver-hi possibilitats de posar-hi res que no sigui un pitó.

Després dels primers metres “expo” podem agafar una branca que surt de la fissura , (mentre hi sigui, perquè es mou molt) i arribarem al pont de roca.

A partir d'aquí cal sortir de la fissura tenint molta cura amb la roca que no es cap meravella fins arribar al cim i trobar un bon arbre per fer-hi reunió.


Al costat esquerra (pujant) i per terreny molt embrossat trobarem el final de la “ferrada” que es el camí de baixada.

Mentre els companys baixen , el Genis i jo anem fins una clariana per fer fotos de la paret abans no baixem tots a Cal Cirera per fer un bon àpat.

JOSEP ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM..................... …...... Del Killo

APERTURISTES............ Gerard Folch (Tiny, Mrta, Jorx, Gery) DkP

CORDADA..................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL..................... 12 cintes, Joc de Camalots fins nº 5

DIFICULTAT.................... V+/A0

dimarts, 7 d’abril del 2026

VIA DEL JOSEPET I DEL JOANET A SANTA ANNA

 DIUMENGE, 5 D' ABRIL

Aquest diumenge està en plena Setmana Santa i ens fa por marxar lluny per no trobar cues a la carretera quan comenci la operació tornada.

De totes formes quedem a Jorba com cada diumenge i allà acabarem de decidir on anirem. Avui som cinc, tot i que al Mam el trobarem a Cervera.


De les diferents propostes que portem sembla que la que te mes adeptes es Santa Anna i sense pensar amb les cues de tornada decidim fer -hi cap.

Quan arribem al pàrquing encara està a l'ombra però a tocar de la presa ja fa un bon solet i decidim esmorzar allà.

Després d'esmorzar ens repartim en dues cordades, el Pere, el Mam i l'Angel aniran a la via “Rea Sílvia” i el Pep i jo ens posarem a la via “El Josepet i el Joanet” que es la ultima via que em queda per fer en aquesta paret.


Fem la curta aproximació junts i a peu de paret ens separem, la nostra via comença en una canal poc abans d' arribar a la seva via.

Per arribar a peu de via ens costa esbrinar per on fer-ho, senyal que es una via no gaire freqüentada.

La primera tirada puja per una canal on trobarem un pont de roca i un parabolt, una vegada superat aquest cal creuar la canal cap a l'esquerra per entrar en un replà on teòricament hi ha la reunió, però no hi hem trobat res. Si que veiem els primers parabolts de la via que pugen per un espero de roca gris.


La primera tirada me la he agenciat jo perquè a partir d'aquí no se pas com aniré, totes la resta de tirades estan graduades força alt.

La segona tirada es molt bonica i estètica, puja per un contrafort mig per placa i mig per diedre, es molt mantenguda i en algun punt amb roca a controlar. Hem trobat onze parabolts però amb aire entre ells.

La reunió la fem uns pocs metres per sobre de la via que fan els companys i que s¡apropa molt a la nostra en la seva segona tirada.


La tercera tirada ja se que patiré de valent, el grau està molt per sobre del que pugui fer , però porto un estrep per ajudar-me.

El Pep se la treu amb un parell de caigudes.

La tirada comença per un esperó gris que segueix uns deu metres per després creuar un gran diedre on tot canvia,la roca, la verticalitat i la dificultat, tot es complica molt mes.

Jo a partir d'aquest flanqueig he anat amb l'estrep com a company inseparable fins a tornar a sortir a l'aresta oposada del diedre on la roca torna a ser gris i ja més escalable.


Tot i anar amb estrep he acabat trencat i deixo que el Pep segueixi portant la cordada. Hem trobat tretze parabolts a la tirada

La quarta tirada segueix un espero tot amb roca gris molt abrasiva, però on cal controlar algun bloc .Està graduada de cinquè superior i es mantinguda. Trobarem vuit parabolts i te la reunió a trenta metres, just al final de la via “Gran Diagonal”.

Ara tan sols ens resta creuar tota la carena fins a sortir sobre el castell , es una tirada fàcil on podrem aprofitar les reunions de les diferents vies que acaben a la carena per assegurar-nos.


Els companys que han acabat abans han fet un rapel per aprofitar el darrer panys de paret i fer alguna de les vies que han obert en aquesta paret, però amb el Pep decidim baixar fins el cotxe i anar a tastar alguna via de les agulles de l'altre vessant del riu , les “Agulles de Santa Anna”.

Primer volíem fer la via Normal que demana portar trastos, però fa molta calor i estem cansat, per tant decidim agafar tan sols cintes i provar alguna de les vies d'esportiva que hi ha al voltant.


Per arribar-hi cal agafar un corriol que surt abans dels tunel i seguir-lo fins a una petita ferrada que supera un pany de roca , una vegada superat ja serem a peu de l a primera agulla.

El primer que fem es inspeccionar les diferents vies i localitzar la via “Normal” per si tornem un altre dia.

Aquesta està just al coll i hem vist un pitó arcaic a pocs metres del terra, després res de res.


Tornem a baixar i ens posem en una via que per les referencies que tenim deu tenir una graduació de 6a, però res mes lluny de la realitat, he vist a Pep patir de valent i decideixo que no pujo, el despenjo i marxem un xic “mosques” per la dificultat que ha trobat, ( a casa mirant ressenyes resulta que la via que ha fet es la “Pionera” graduada de 6b+) res a veure amb la graduació de la ressenya que portàvem.


Amb aquesta calor decidim que ja hem fet prou i després d'esperar als companys marxem a Alfarràs per fer la cervesa de rigor.

La tornada a està mes bona del que ens pensàvem i quasi no hem fet cap aturada.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................... Del Josepet i del Joanet

APERTURISTES.............. ?????

CORDADA........................ Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL......................... 15 cintes, estrep

DIFICULTAT........................ 6a+/Ae