DISSABTE, 27 DE SETEMBRE
Teòricament aquesta setmana tocava sortir lluny i fer un cap de setmana a la Dent d'Orlu però resulta que diumenge tinc un compromís que ha capgirat tots els plantejaments.
Donat que la colla si que han marxat em toca cercar company per sortir dissabte.
El Genis s'apunta tot i que no podrem sortir aviat perquè ha quedat a primera hora, però ja està be perquè la meva intenció es pujar fins l'Alt Urgell per fer la darrera via oberta al sòcol Oest de Penya Naireda, la via Josep Fatjó, i es una zona on el Sol no escalfa fins la tarda i ara ja comença a fer fresqueta als matins.
La proposta es bona en tots sentits perquè el Genis diu que no hi ha escalat mai en aquest sector
Arribem al pàrquing quasi a les dotze i no hi ha cap cotxe el que ens dona tranquil·litat per anar preparant el material sense pressions.
Pugem fins a peu de via que no ens costa gaire localitzar perquè està entre les vies “Pilichan” i “Baron Rojo” que ja he fet i ens preparem per començar l'escalada.
La roca està un xic freda però la poca dificultat dels primers metres fa que no molesti gaire, trobem la reunió uns trenta metres mes amunt , una tirada assegurada amb 8 parabolts i una dificultat de cinquè grau en algun passatge.
La segona tirada es mes llarga i difícil, comença amb un tram ajagut per entrar en un tram vertical que amb la neteja que han fet resulta molt bonic de fer, hi ha pedres que fa repel us tocar-les, però resulta que estan ben fermes i no es mouen. Un tram mes vertical a mitja tirada es la part mes difícil de la via , però es deixa fer molt be, un tram mes suau abans d'entrar a la reunió completen aquesta tirada que està assegurada per 12 parabolts, hi ha algun lloc on trobarem bagues llargues en ponts de roca, però la proximitat de un parabolt fa que sigui innecessari utilitzar-les.
Amb dos ràpels tornem al terra. Personalment crec que es la via més suau de tots les vies que han obert en aquest sector, però igual de bonica i agradable de fer.
Aquesta via ens ha deixat un bon regust, però en volem més i li proposo anar a la via “Pilichan” que tenim uns metres a la nostra esquerra.
El Genis fa la primera tirada que te uns trenta o trenta cinc metres i està assegurada amb sis parabolts, abans hi havia una corda a mig recorregut per superar un tram trencat però ja no hi es. La dificultat de la tirada es baixa.
La segona tirada ja son figues d'un altre paner, recordo que l'altre vegada vaig suar per fer-la i vaig posar algun cat xarro per escurçar la distancia entre assegurances en algun punt, avui serà diferent, (no portem catxar ros), perquè no pensava en fer-la.
El primer tram ja es un xic difícil i amb l'assegurança lluny però es deixa fer be fins arribar a la part vertical on he tingut que apretar fort i on he trobat algun forat amb aigua dins, una vegada superat el primer tram vertical una feix eta em dona un respir per descansar abans de fer un slab, aquí just posar el peu, relliscada !!!, per sort tinc el parabolt a l'altura de genolls i no sento ni la caiguda, s'imposa un pas de A0 per no tornar a relliscar , uns metres mes i ja soc a la reunió.
La baixada amb dos ràpels per arribar al terra.
Ara tenim un dubte, fer una altre via o marxar a dinar, son les dues de la tarda i si volem dinar a ca la Marisol, millor serà marxar.
Aquesta es la decisió mes assenyada, anar a fer un bon dinar que les roques no es mouen de lloc.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM....................................... Josep Fatjó
APERTURISTES................... Pilà Perales, Miquel Garrell, Ramón Rubio
CORDADA............................. Ginés Rodríguez, Josep Estruch
MATERIAL............................. 15 cintes
DIFICULTAT............................. V+
DADES DE LA VIA
NOM........................................ Pilichan
APERTURISTES …................ Ramon Rubio, Oscar Fernández, Miquel Garrell
CORDADA.............................. Ginés Rodríguez, Josep Estruch
MATERIAL.............................. 15 cintes
DIFICULTAT............................ 6a
