VISITA A LA CARA NORD DEL ROC DE PONENT (CASTELLFOLLIT)

 DIMECRES, 16 DE SETEMBRE

Aquest dimecres tornem a tenir avisos dels serveis meteorològics per temps advers a moltes zones de Catalunya, especialment a la zona central i Nord però donen un xic de tranquil·litat a la zona Sud, sobretot fins el migdia o tarda.

Hem quedat amb el Ramir i el Genis per sortir, ara tan sols cal trobar un lloc adient on anar.

                             VIES  PETIT DIEDRE+ ??? + RECUERDOS FACILES

Aquesta setmana proposo baixar a la Vall de Castellfollit on hi ha un bon reguitzell de vies que encara no he fet i algun sector que ni conec.

Els proposo d'anar al Roc de Ponent i mes concretament a la seva vessant Nord on no hi he escalat mai.

L'aproximació es quasi la mateixa que cal fer per anar a la paret Sud però al arribar al primer tram de la tartera cal deixar-la a la dreta per remuntar-ne un altre que ens ve de l'esquerra, (hi ha alguna fita, poques). En arribar quasi a la paret trobarem una corda fixa per protegir un passatge de roques mes grans.

Una vegada a peu de paret , fem un reconeixement de la zona per situar les diferents vies i ens preparem per fer l'activitat. La proposta es primer fer alguna via d'esportiva per tenir contacte amb la roca i després fer alguna via que ens porti fins el cim per poder baixar per la tartera de la paret Sud.

Les vies d'esportiva ja ens fan tocar de peus al terra, estan graduades de IV+ però per nosaltres no baixen de V i amb algun passatge mes fi encara.

La roca està coberta de liquen que fa la progressió mes delicada i les assegurances posades a una “certa” distancia.

Total que si pensàvem fer una via “potent” com a complement ens conformarem en fer la mes fàcil per sortir per dalt.

Escollim pujar per la via “Històrica” també coneguda com a “ Benaiges-Freixes- Figuerola”.

                                                                VIA HISTORICA 

La primera tirada de 55 metres bastant fàcils però difícils de trobar un lloc on poder assegurar-la, tan sols hem trobat un parell de matolls per posar-hi bagues, cal anar en compte amb la terra que hi ha degut a la seva poca verticalitat,

Hem fet reunió a tocar de l'aresta GER a l'altura de la quarta reunió.

La segona tirada, ja de ple en aquesta aresta la fem de trenta metres i amb reunió en un arbre. La tercera la fem de 55 metres , els primers verticals i després per les plaques ajagudes que ens porten fins el cim. Tan sols hem trobat un camalot trencat i abandonat.

Ara tan sols ens resta fer uns 50 metres de carena fàcil per arribar al replà on recollim el material i en posem les sabates.

Mentre baixem la tartera, quatre gotes ens fan pensar que ens agafara la pluja però no!!!. Tan sols ha estat un avis.

No coneixem cap bar que ens pugui donar dinar a aquestes hores a l'Espluga i decidim baixar fins a Montblanc on ja hi hem dinat alguna vegada i sempre a hores intempestives.

La pluja no ens ha tornat a visitar fins arribar a casa on ens hem mullat de valent per descarregar el cotxe..

J.ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Històrica

APERTURISTES................ Benaiges,Freixes, Figerola

CORDADA......................... Ramir Aparisi, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL......................... 10 cintes, Joc de Camalots fins Nº3

DIFICULTAT....................... IV

DADES DE LA VIA

NOM................................... Petit diedre + ?? + Recuerdos faciles

APERTURISTES (REEQUIPADORS) …. J. Mª. Plana, P. Diañez, J. Chaparro

CORDADA.......................... Ramir Aparisi, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL......................... 10 cintes

DIFICULTAT …................... IV+ (ressenyes)...(per nosaltres) V o més

VIA POLITIQUES DESTRUCTIVES VALLTER 365 A LA PARET DEL GODALL

 DISSABTE, 12 DE SETEMBRE

Aquesta setmana tinc els companys fora i em decanto per pujar al Bruc per esmorzar i veure si algú dels companys que pugen a esmorzar vol sortir a escalar.

Mentre esmorzem presento les propostes que tinc preparades però a molts els fa mandra marxar de la comoditat de Montserrat i decideixen quedar-se tan sols al Joan li agrada la proposta i decidim marxar tots dos sols a fer la via “ Polit iques destructives” a la zona de Vallter 2000.

Fa una setmana varem pujar per fer la via “El guia del amor” i ens va agradar per la seva bonica línia i el bon rocam existent, també la poca dificultat del seu recorregut.

Avui volem tastar aquesta via que es anterior a la que varem fer però que no hem tingut la ressenya fins fa pocs dies.

Aquesta via es mes difícil i obligada que l'altre i amb un grau d'exposició també mes alt, pot ser que estigui influenciat pel fet d'haver la trobat un xic molla i haver-la fet en un horari que el Sol ens ha castigat durant tot el recorregut perquè en venia de cara i no hi havia manera de veure les assegurances des de sota fins que no les trobaves als “morros”.

L'aproximació a peu de via la hem fet seguint les fites que hi ha a la tartera (no els punts taronges pintats) i en arribar a l'altura de la gran placa decantant-nos a l'esquerra per arribar a peu de via.

La primera tirada es la mes contundent, primer una placa ajaguda protegida per un pitó per arribar a un diedre desplomat on veurem un parabolt, aquests es el primer pas difícil a superar. Es un pas difícil de col·locació que ens ha costat superar, després un petit diedre ens acosta a un arbre llaçat i a una bavaresa que cal protegir i que una vegada superada ens porta a peus d'una placa on hi ha un parabolt, aquí segons la ressenya també hi ha un pitó però no l'hem vist. La placa es molt difícil i amb tendència a la dreta segons la ressenya però no hem pogut superar-la amb els peus molls . Aleshores hem vist restes de pas a l'esquerra per un terreny brut i amb herba i ens hem decantat cap allà fent reunió en un arbre abans d'entrar a la canal. ( creiem que aquest tram es el “camí de l'ermita” per no fer la placa).

De la reunió cal tornar a trobar l'itinerari de la via , sortim recte amunt per unes plaques que rellisquen molt però fàcils fins entrar en un bosc i el creuem d'esquerra a dreta fins quasi arribar a l'aresta que limita la canal de baixada. Aquí tot son arbres i molts tombats.

Decidim fer reunió en un d'ells, (no tenim ni idea si estem altre vegada a la via).

La lògica ens diu que la següent tirada supera el mur que tenim davant nostre però no veiem un teòric pitó que hi ha.

Posem una baga en un arbre gran que hi ha sota el mur i comencem a voltar per sota la paret per trobar un passatge o el pitó. Del pitó ni rastre i aleshores decidim seguir la lògica i anem direcció a l'aresta protegint un passatge amb un camalot. Just posar-nos a l'aresta veiem un parabolt uns metres per sobre quasi al fil de l'aresta, donat que no hi ha cap mes via allà dalt creiem que hem tornat a trobar l'itinerari.

Per culpa de les anades i tornades la corda està mal passada i per fer el mur ens costa molt per la tensió i decidim fer reunió en un arbre a la carena abans d'arribar a la instal·lació de rapel, al costat del arbre hem trobat un parabolt que es el darrer de la tirada.

Una nova tirada de quinze metres ens deixa a la darrera reunió.

Nosaltres hem fet dos ràpels, el primer d'uns quaranta metres perquè hem vist una instal·lació amb un maillon a l'esquerra del torrent (baixant) i un segon rapel fins a peus de la canal.

Per baixar i per estalviar-nos la gran tartera de blocs , hem baixat per una canal secundaria que hi ha sota la via cercant pas entre nerets i pedres fins arribar al tram de tartera plana que tan sols ens ha tocat creuar per arribar a la pista d'esquí per on hem entrat..

Ara, amb la feina feta, tornem al Bruc on arribem a les sis de la tarda.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Polit iques destructives Vallter 365

APERTURISTES................. Jordi Tapia, Bernat Jover

CORDADA........................... Joan Abril, Josep Estruch

MATERIAL........................... 10 cintes, Joc de Camalots fins nº1

DIFICULTAT......................... V+

EL GUIA DEL AMOR A LA PARET DEL GODALL

 DIMECRES, 02 DE SETEMBRE

Aquest dimecres teníem com a primera opció anar a França problemes amb la logística d'alguns companys ens ha fet canviar els plans, per sort, sempre hi ha opcions i els mateixos que voliem passar la frontera ens decantem per fer quelcom mes proper.

Sortirem, el Genis, la Isabel, el Jose Luis i jo.

Amb els canvis de darrera hora no he pogut cercar cap objectiu concret, tan sols he tingut present la necessitat d'anar a un lloc fresc perquè la calor encara apreta.

Sortim com sempre a les set i porto ressenyes de tota la zona del Ripollès amb el propòsit d'aturar-nos a esmorzar a Ripoll i mentre ho fem acabar de decidir on anar.

Sortim de Ripoll amb un objectiu mes o menys clar, la “Paret de Gneis” però arribant a Setcases sembla que la eufòria comença a baixar.

Uns perquè pateixen d'un cop, d'altres que han dormit poc, total que arribem al pàrquing amb una proposta de darrera hora, menys cansada. Per sort vaig baixar-me a darrera hora la ultima ressenya que va publicar la colla “Rumba Team”, un nou sector a la Paret del Godall, proper a les pistes de Vallter amb poca aproximació i dificultat moderada- Tot un caramel per a dies com avui!!!.

La primera feina que tenim , es localitzar el sector i des de el pàrquing de caravanes ho podem fer perfectament. El sector està molt proper a les primeres pistes d'esquí i deixem el cotxe a tocar de les instal·lacions on lloguen raquetes i demes.

Per l'aproximació a la via “El guia del amor” cal remuntar la pista d'esquí fins que aquesta gira a la dreta on hi trobarem un primer canó de neu, just al seu darrera veurem un arbre amb un cercle taronja pintat que s'endinsa al bosc, ara tan sols cal seguir aquestes marques que remunten per una tartera fins quasi arribar a un plató des d'on ja intuïm el itinerari de la via. Cal dir que creuant la tartera a l'altura del canó de neu també hi ha varies vies.

En aquest sector i a peu de tartera hi ha dues grans plaques llises que criden l'atenció. La mes gran i llaminera presenta vies de gel obertes de fa temps i la segona situada a la dreta i uns cent metres per sobre hi ha unaltre placa de mes petita que es el primer llarg de la via que volem fer..

Aquí decidim fer dues cordades la primera anirem la Isabel i jo i darrera el Genis i el José Luis.

La primera tirada comença amb la superació de la placa on serà molt difícil trobar un lloc on posar flotants, el primer parabolt el tenim uns sis o set metres per sobre, superat el parabolt un tram brut per situar-nos darrera un arbre on trobarem un altre parabolt als peus d'un diedre perfecte que tenim que superar. La següent assegurança, també un parabolt la trobarem just a la sortida del diedre on també hi ha el passatge mes difícil de llegir de la tirada, superat el pas, una rampa ens porta fins la reunió.

La segona tirada surt per l'esquerra de la reunió amb un petit mur i sobre d'aquest trobarem un arbre amb una baga. Ara cal anar en diagonal ascendent a la dreta per agafar el següent mur, hi veurem dues plaques llises, cal agafa la de la dreta i que va per sobre , es mes llarga i plena de molsa, hi ha un pitó a l''altura d'un petit pi i cal travessar la placa de dreta a esquerra per anar a cercar un parabolt que veiem sota un petit desplom.

Aquest desplom fa una mica de “yu-yu” perquè hi ha restes d'un despreniment en el punt on cal superar el desplom, també a la dreta del parabolt hem intentat sortir `per allà, però una llastra molt bona que hi ha s'ha mogut al fer-li pressió, (no he preguntat si la segona cordada , va fer-lo caure?). Nosaltres hem superat el pas aprofitant una arrel del pi que hi ha sobre, (es el pas mes difciciul de la via). Superat el desplom una placa ens porta fins la reunió, trobarem un parabolt a mitja placa.

La tercera tirada es mes fàcil, la ressenya assenyala un pitó a mitja tirada però no l'hem trobat. Hi ha dues opcions per fer-la , pujant per una canaleta o anar a la dreta pel fil d'un espero, crec que es mes bonic per l'esperó.

La reunió està en un arbre amb una corda vermella i darrera d'aquest hi ha el pot de registre. Aquesta tirada te trenta metres.

La quarta tirada surt de la reunió en horitzontal a la dreta, just per sobre d'un desplom, flanqueja fins a trobar roca neta per remuntar, nosaltres hem començat molt a l'esquerra i no hem vist d'entrada el pitó que marca la ressenya, als trenta metres hem fet reunió en un arbre.

Ja que anava de segon he vist el pitó a l'altura de la reunió improvisada però uns cinc metres a la dreta.

He fet aquesta tirada passant per el pitó i a sobre ja he vist la sortida a la canal, però per sobre he vist una estreta aresta que permetia pujar uns vint metres mes i he continuat.

Aquest tram es fàcil però bonic. Reunió en uns arbres a la canal.

Per baixar, cal desgrimpar uns metres fins a veure un punt pintat a la paret i seguir baixant fins la tartera i el camí d'aproximació.

Una bona matinal en un entorn molt bonic i tranquil.

JOSEP ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................ El guia del amor

APERTURISTES......... J. Tapia, B. Jover

CORDADA................... I. Notivoli, J. Estruch (G. Rodríguez, J. L- Gómez)

MATERIAL................... 10 cintes

DIFICULTAT................ V

VIA TASMANIA A LA PARET DEL PONT

 DISSABTE, 29 D'AGOST

Aquesta setmana estem cansat de fer quilometres i decidim quedar-nos per les rodalies.

A les vuit ens trobem amb el Genis a Collbató on també trobem d'altres companys que han decidit sortir .

No tenim clar on anar però una escalada a l'ombra es fa imprescindible.

Mentre esmorzem anem fent propostes i finalment ens decantem per anar a la Paret del Pont , un lloc on segur que no ens toca el Sol fins el migdia.

Al pàrquing “Nubiola” hi ha pocs cotxes, a la gent no li agrada la calor i comencem a remuntar el camí del Pont fins arribar sota la paret.

El desviament per anar a peu de via es veu clar, però està molt malmès per les pluges, per sort es curt i una vegada a peu de vies , veiem una cordada que està començant la via “Tasmània”.

Ens saludem ui per no molestar-nos proposo anar a fer les vies de l'esquerra.

Remuntem la canal i “sorpresa , hi ha una altre cordada començant una altre via de l'esquerra. Jo diria que la “Didjeridú”. Per no molestar-los decidim anar mes a l'esquerra per fer la via “Crispin”. Però no hem sabut trobar-la, a tocar del diedre que limita la paret hem pujat uns trenta metres sense trobar cap assegurança i aleshores ens hem despenjat d'un arbre fins el terra novament.

La cordada veïna tot baixant en rapel han localitzat la reunió primera nostre però no hem vist cap assegurança intermitja, finalment ens hem decantat per tornar al primer sector per veure si fèiem la via “Roy Brian”.

Arribem al sector i la cordada que feia la Tasmània està començant a rapelar i decidim esperar que arribin a baix per evitar pedregades. Mentre anem parlant amb els companys amb els que hem coincidit darrerament alguna vegada, ( en Bernat i en David) que son del Maresme. Ells van justos de temps i comencen a escalar la via “Anonymous”, nosaltres esperem que la cordada que baixa arribi a terra i ens decantem per fer la via “Tasmània”.

Mirant des de peu de via, no es veu cap assegurança (estan totes rovellades i es mimetitzen amb la roca, però ens han dit que hi son totes.

La via ens ha semblat mes mantinguda que no recordàvem, però cal dir que d'això fa molts anys i la edat no perdona.

La primera tirada, la mes llarga hi trobarem nou assegurances, però son difícils de veure.

A la segona hi ha sis assegurances però es mes curta

La tercera trobarem quatre assegurances i a la quarta en trobarem sis.

En aquesta tirada ens ha calgut fer dos passos de A0 perquè no teníem força per superar-nos i tot i així sortir en lliure se les porta.

La baixada en dos ràpels llargs.

Just arribar a la darrera reunió i ja ha començat a entrar el Sol.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................ Tasmània

APERTURISTES............. Josep Escofet, Joan Charles Peña

CORDADA....................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL....................... 12 cintes

DIFICULTAT..................... V/A0