VIA DEL KILLO A LES ROQUES DEL PELAT

 DIMECRES, 08 D' ABRIL

Aquest dimecres, fent la ronda de trucades ens assabentem que els companys César, Visa i Ramon, van a Vilanova de Meià, som conscients que pot ser de les darreres vegades que el temps ens permetrà anar-hi aquest any, donat que les temperatures comencen a apretar.

Ells es troben a la carretera de Berga però a nosaltres ens es mes còmode anar-hi per Cervera, per tant decidim que ja ens trobarem al Cirera mentre esmorzem.

Sortim d' Esparreguera poc abans de les vuit i no ens aturem fins arribar a Vilanova de Meià on els esperem tot esmorzant i allà mateix decidim que volem fer cada cordada.

Nosaltres volem anar a la zona de la Font Blanca però ells tenien intenció d'anar a la paret de Zaratustra. Però durant la conversa els parlo de la via Eva Solans i finalment fan un canvi d'objectiu. Nosaltres per la nostra part també canviem l'objectiu per anar a una via mes propera on seran ells, la via “ del Killo”.

L' aproximació totes dues vies es la mateixa fins arribar sota la paret però la nostre està un xic a l'esquerra.

La via “del Killo” no te res a veure amb la via Eva Solans , ni amb la roca ni amb les assegurances, je, je.

La primera tirada comença sota la fissura mes marcada però salvant el desplom del principi per l'esquerra. També es pot entrar per alguna de les feixes que surten horitzontals fins arribar a la fissura, mes fàcils però sense assegurances, ni possibilitats de posar-ne.

La roca en general es arrodonida i un xic crostosa i va perdent capes de sorra a mida que les toques.

La primera tirada supera un desplom amb roca trencada i s'enfila per l'esquerra de la fissura fins a trobar la reunió, un xic penjada. Hi ha un pont de roca i un parabolt.

La segona tirada comença amb un pas “tonto” per sortir de la reunió i a uns pocs metres trobarem un pont de roca, al superar-lo cal anar amb tendència a l'esquerra per trobar el tram de roca millor de tota la via, també hi trobarem dos parabolts i un arbre llaçat just abans d'entrar a la reunió que farem en un arbre.

La tercera tirada surt amb un flanqueig a la dreta fins a trobar un pitó que no es veu fins que no ets allà i després s'enfila per una paret de còdols arrodonits que no fan bona cara, cal anar a cercar un arbre llaçat amb una baga. Una vegada superat el arbre cal caminar fins a trobar un arbre suficientment gran com per fer-hi reunió. Nosaltres hem aprofitat per fer alguna foto dels companys.

La quarta tirada es un canvi de reunió d'uns trenta metres, cal anar en direcció a la canal per on baixa la “ferrada” i fer reunió en qualsevol arbre que trobem sota una xemeneia que s' obre sobre nostre.

La cinquena tirada teòricament hi ha un pitó i un pont de roca com assegurança, però tan sols hem trobat el pont de roca i ara la entrada a la tirada fa molt respecte i es expo al no haver-hi possibilitats de posar-hi res que no sigui un pitó.

Després dels primers metres “expo” podem agafar una branca que surt de la fissura , (mentre hi sigui, perquè es mou molt) i arribarem al pont de roca.

A partir d'aquí cal sortir de la fissura tenint molta cura amb la roca que no es cap meravella fins arribar al cim i trobar un bon arbre per fer-hi reunió.

Al costat esquerra (pujant) i per terreny molt embrossat trobarem el final de la “ferrada” que es el camí de baixada.

Mentre els companys baixen , el Genis i jo anem fins una clariana per fer fotos de la paret abans no baixem tots a Cal Cirera per fer un bon àpat.

JOSEP ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM..................... …...... Del Killo

APERTURISTES............ Gerard Folch (Tiny, Mrta, Jorx, Gery) DkP

CORDADA..................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL..................... 12 cintes, Joc de Camalots fins nº 5

DIFICULTAT.................... V+/A0

VIA DEL JOSEPET I DEL JOANET A SANTA ANNA

 DIUMENGE, 5 D' ABRIL

Aquest diumenge està en plena Setmana Santa i ens fa por marxar lluny per no trobar cues a la carretera quan comenci la operació tornada.

De totes formes quedem a Jorba com cada diumenge i allà acabarem de decidir on anirem. Avui som cinc, tot i que al Mam el trobarem a Cervera.

De les diferents propostes que portem sembla que la que te mes adeptes es Santa Anna i sense pensar amb les cues de tornada decidim fer -hi cap.

Quan arribem al pàrquing encara està a l'ombra però a tocar de la presa ja fa un bon solet i decidim esmorzar allà.

Després d'esmorzar ens repartim en dues cordades, el Pere, el Mam i l'Angel aniran a la via “Rea Sílvia” i el Pep i jo ens posarem a la via “El Josepet i el Joanet” que es la ultima via que em queda per fer en aquesta paret.

Fem la curta aproximació junts i a peu de paret ens separem, la nostra via comença en una canal poc abans d' arribar a la seva via.

Per arribar a peu de via ens costa esbrinar per on fer-ho, senyal que es una via no gaire freqüentada.

La primera tirada puja per una canal on trobarem un pont de roca i un parabolt, una vegada superat aquest cal creuar la canal cap a l'esquerra per entrar en un replà on teòricament hi ha la reunió, però no hi hem trobat res. Si que veiem els primers parabolts de la via que pugen per un espero de roca gris.

La primera tirada me la he agenciat jo perquè a partir d'aquí no se pas com aniré, totes la resta de tirades estan graduades força alt.

La segona tirada es molt bonica i estètica, puja per un contrafort mig per placa i mig per diedre, es molt mantenguda i en algun punt amb roca a controlar. Hem trobat onze parabolts però amb aire entre ells.

La reunió la fem uns pocs metres per sobre de la via que fan els companys i que s¡apropa molt a la nostra en la seva segona tirada.

La tercera tirada ja se que patiré de valent, el grau està molt per sobre del que pugui fer , però porto un estrep per ajudar-me.

El Pep se la treu amb un parell de caigudes.

La tirada comença per un esperó gris que segueix uns deu metres per després creuar un gran diedre on tot canvia,la roca, la verticalitat i la dificultat, tot es complica molt mes.

Jo a partir d'aquest flanqueig he anat amb l'estrep com a company inseparable fins a tornar a sortir a l'aresta oposada del diedre on la roca torna a ser gris i ja més escalable.

Tot i anar amb estrep he acabat trencat i deixo que el Pep segueixi portant la cordada. Hem trobat tretze parabolts a la tirada

La quarta tirada segueix un espero tot amb roca gris molt abrasiva, però on cal controlar algun bloc .Està graduada de cinquè superior i es mantinguda. Trobarem vuit parabolts i te la reunió a trenta metres, just al final de la via “Gran Diagonal”.

Ara tan sols ens resta creuar tota la carena fins a sortir sobre el castell , es una tirada fàcil on podrem aprofitar les reunions de les diferents vies que acaben a la carena per assegurar-nos.

Els companys que han acabat abans han fet un rapel per aprofitar el darrer panys de paret i fer alguna de les vies que han obert en aquesta paret, però amb el Pep decidim baixar fins el cotxe i anar a tastar alguna via de les agulles de l'altre vessant del riu , les “Agulles de Santa Anna”.

Primer volíem fer la via Normal que demana portar trastos, però fa molta calor i estem cansat, per tant decidim agafar tan sols cintes i provar alguna de les vies d'esportiva que hi ha al voltant.

Per arribar-hi cal agafar un corriol que surt abans dels tunel i seguir-lo fins a una petita ferrada que supera un pany de roca , una vegada superat ja serem a peu de l a primera agulla.

El primer que fem es inspeccionar les diferents vies i localitzar la via “Normal” per si tornem un altre dia.

Aquesta està just al coll i hem vist un pitó arcaic a pocs metres del terra, després res de res.

Tornem a baixar i ens posem en una via que per les referencies que tenim deu tenir una graduació de 6a, però res mes lluny de la realitat, he vist a Pep patir de valent i decideixo que no pujo, el despenjo i marxem un xic “mosques” per la dificultat que ha trobat, ( a casa mirant ressenyes resulta que la via que ha fet es la “Pionera” graduada de 6b+) res a veure amb la graduació de la ressenya que portàvem.

Amb aquesta calor decidim que ja hem fet prou i després d'esperar als companys marxem a Alfarràs per fer la cervesa de rigor.

La tornada a està mes bona del que ens pensàvem i quasi no hem fet cap aturada.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................... Del Josepet i del Joanet

APERTURISTES.............. ?????

CORDADA........................ Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL......................... 15 cintes, estrep

DIFICULTAT........................ 6a+/Ae

VIA DIVORCI IMMINENT AL SERRAT DEL MUNTANER

 DIUMENGE, 29 DE MARÇ

Ahir vaig sortir a escalar, però per la tarda els companys del Penedes van dir-me que pujarien a Montserrat a escalar el diumenge i que ens veuríem tot esmorzant al Bruc.

Jo vaig pujar a esmorzar i saludar-los però una vegada allà i veient que podria fer una escalada curta i arribar a casa a temps vaig decidir acompanyar-los.

Com que fa fred i vent a tot arreu decidim cercar un lloc arrecerat del vent i orientat el Est perquè ens toques el sol. El Serrat del Muntaner te tots els ingredients que cerquem.

Escollim fer la via Divorci Imminent, que vaig fer també fa molts anys i que tampoc tinc al Blog ( hi ha moltes vies fetes abans del 2012, any que començarem el Blog) i que no he tornat a fer.

La primera tirada la fem des de sota el Frare de Baix , i la graduació que trobem es diferent a la que recordo, (es nota que ens fem vells), la primera tirada graduada de cinquè superior ara es converteix en un 6a i tota la tirada en general la trobem mes difícil. Hem trobat cinc parabolts.

La segona tirada fem un flanqueig per la feixa fins sota la fissura que recordava haver pujat i que es la tirada mes difícil de la via. (Mirant la ressenya he vist que comença mes a l'esquerra i en diagonal) Aquest via es la Orgullo Mapuche que la creua.

La tercera tirada comença amb un tram vertical i difícil fins a superar un desplom per després anar progressant per placa resseguint una fissura fins la reunió. Aquesta tirada està assegurada amb 13 parabolts. Els primers metres el Pep l'ha fet en lliure però en Pere i jo, hem fet un Ae descarat, la resta de tirada ja hem anat mes tranquils tot i la dificultat.

La quarta tirada supera una placa , ja més ajaguda però amb roca no tan bona fins la reunió, trobarem dos parabolts.

Per baixar en ràpels encara ens toca fer uns trenta metres per un bosc brut i penjat fins a trobar la darrera reunió de la via Orgullo Mapuche que està equipada per rapelar fins la feixa.

A la feixa un nou rapel fins el terra.

Aquí m'acomiado dels companys que ells encara volen fer la via per on hem rapelat, però jo ja tinc el temps just per tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................ Divorcii Imminent

APERTURISTES............. N. Domenech, P. Sánchez

CORDADA...................... Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL...................... 15 cintes

DIFICULTAT.................... 6a/A0

VIA SIMON A LA MAGDALENA SUPERIOR

 DISSABTE, 28 DE MARÇ

A les portes de Setmana Santa cal aprofitar els dies perquè els propers dies la muntanya s'omplira de gent i turistes. Aleshores serà impossible moure'ns amb tranquil·litat.

Per aquest dissabte, tot i que no puc marxar lluny, si que vull fer una sortida i començo a fer la ronda de consultes, El Genis i el Mam estan disponibles i amb ganes de gresca.

Per trobar-nos escollim com sempre el bar Anna del Bruc i aprofitem per esmorzar.

Allà acabarem de definir el nostre objectiu.

Com sempre , els companys deixen que jo faci la elecció i aquesta vegada proposo pujar a gorros per fer una via a la Magdalena Superior , una via que fa molts anys ja vaig fer (2010) però que es anterior a començar a omplir el Blog de “ Els Visas” i per tant no la tinc ressenyada.

Per anar a peu de via escollim fer-ho per la canal que separa la Gorra Frígia i la Magdalena Superior i ens situem al replà on comencen les vies de la cara Nord Est.

La primera tirada es una llarga diagonal ascendent fins arribar al llavi vermell que creua quasi tota la base de la paret per després anar fins a la seva part esquerra , just a tovar la canal que separa aquesta paret amb el contrafort. Aquí trobarem un espit per fer la reunió.

En aquesta tirada hi ha un o dos espits però es difícil de trobar-los si no coincideixes en passar sobre d'ells.

La segona tirada supera el llavi i s'enfila per terreny indefinit fins a trobar la reunió, sempre tenint present que la via es la que queda mes a l'esquerra de la paret, cal evitar altres vies que hi ha just a la dreta. La reunió està en un llavi, trobarem cinc assegurances a la tirada.

La tercera tirada ja es un xic mes vertical i està mes amagada a l'esquerra, a tocar amb la canal el que fa que sigui mes ombrívola i fresca, el terreny es mes vertical. Farem reunió sobre un arbre i al començament d'un diedre. A la tirada trobarem nou assegurances.

La quarta tirada comença amb uns passatges delicats pel diedre on la paret de la dreta està un xic trencada i costa trobar bones preses. Trobarem les assegurances a la paret de l'esquerra tot i que un xic separades, al final del diedre hi ha un passatge a controlar per l'estat de la roca i sobre trobarem una reunió, però ara tan sols portem uns vint metres i decidim seguir pujant fins el cim, en aquest tram la roca es molt bona i vertical fins arribar a la reunió. La tirada ha sortit d'un quaranta metres i amb dotze assegurances.

Ara tan sols resta baixar i ho fem amb dos ràpels.

Per avui ja en tenim prou i marxem al Bruc per fer la cervesa de rigor abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...................................... Simon

APERTURISTES ….............. M.Muñoz

CORDADA............................ Josep Aiguade, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL............................ 12 cintes

DIFICULTAT......................... 6a