DISSABTE, 23 D'AGOST
Després de tres dies segueixo amb un mal de costelles intens, però amb les ganes d'escalar intactes. Cal anar a un lloc on puguem fer quelcom tranquil. També convé que sigui a prop perquè tan sols puc fer matinal per compromisos familiars.
Li proposo al Genis d'anar a la zona de la To , un lloc on hi ha vies curtes per anar fent i amb alguna obertura recent .
Com que anem sols, sortim d'esparreguera tranquils i no ens aturem fins arribar al pàrquing on deixarem el cotxe.
Fruit de la novetat d'aquesta nova via, ja hi ha un cotxe aparcat, abans sempre érem sols, ara s'ha posat de moda i segur que estaran fent la via que nosaltres volem fer per començar.
Després d'esmorzar amb un xic de fresca (encara no ens toca el Sol), anem fent temps fins que aquest arriba i ens podem canviar amb la caloreta.
A la vessant Oest segur que no tindrem Sol, però la temperatura va pujant per moments.
Arribats a peu de via ens trobem la cordada que ens precedeix. El primer de corda ja està recuperant al segon.
Fem les presentacions i resulta que son els companys Esteva i la seva parella la Mercè que ja coneixem de fa temps però amb els que no coincidim gaire sovint.
A estat una vista rapida perquè van rapits i a la segona tirada ja els perdem de vista.
La primera tirada de la via es la mes contundent i perfectament equipada , no ens ha calgut reforçar-la en cap moment, un primer tram suau deixa pas a un tram un xic desplomat on cal saber posar-se be per encadenar els moviments de força fins arribar a una placa, la corada de davant han escollit pujar per la variant de la esquerra, nosaltres aconsellats pel company Rovira, amb el que vaig parlar l'altre dia, optem per la dreta on ens cal fer un tram de finura en una placa i un tram de força en el desplom abans d'entrar a la reunió. La tirada està protegida per quatre ponts de roca o arbres llaçats i vuit parabolts. La reunió en una bona rapissa.
La segona tirada surt per un diedre que tan podem agafar per la dreta com per l'esquerra i sortir al fil de l'esperó on trobarem els passatges mes delicats de la tirada i amb toca un xic a controlar, arribant a la reunió que ens saltem per arribar directament al pi que es el final de la via. En la tirada trobarem sis parbolts i un baga, (no recordo si era un pitó o un pont de roca).
La baixada la fem amb dos ràpels , un fins la segona reunió i l'altre fins el terra.
Els companys mentre tant estan començant la via “Set de Nou” i ens acomiadem d'ells.
Nosaltres anem al Coll per fer alguna de les vies que hi ha. Mes curtes perquè les costelles encara em fan la guitza.
Decidim fer la via “Matins a la fresca” que ja he fet, però el Genis no.
La primera tirada bruta i poc atractiva, està assegurada amb cinc ponts de roca o bagues als arbres i dos parabolts.
Aquesta tirada deixa pas a una molt bonica tirada de placa fissurada que està assegurada amb quatre ponts de roca i dos parabolts i ens deixa a dalt la carena
.
Encara fem una tercera tirada de trenta metres per anar a cercar el rapel que baixa directament al coll.
Ara ja son les 13 hores, cal tornar a casa, sense preses.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM................................... Aresta del Pi
APERTURISTES................ Jaume Prat, Joan Garcia, Joan Rovira
CORDADA......................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch
MATERIAL......................... 12 cintes
DIFICULTAT.......................... 6a
DADES DE LA VIA
NOM..................................... Matins a la fresca
APERTURISTES................. Joan Baraldés, Antoni Alarcon
CORDADA........................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch
MATERIAL............................ 10 cintes
DIFICULTAT......................... V
.jpg)
.jpg)
.jpg)
