VIA ANGEL BORRÀS A MALANTEU

 DIMECRES, 01 D'OCTUBRE

La primera intenció d'aquest dimecres era d'apropar-nos al Cingles de la To però al trobar-nos tots resulta que avui cap de nosaltres podem disposar d'un cotxe 4x4 per arribar fins el pàrquing de sota la paret i ens fa mandra tenir que caminar, les parets no es mouran de lloc i podem anar-hi un altre dia.

Ara el problema el tenim per escollir on anirem, ja que posat a canviar de lloc la gent proposa altres prioritats , com anar a una via equipada i amb bona roca.

Finalment per consens decidim anar a Malanyeu, una vegada al pàrquing de Malanyeu acabem de decidir la via a fer i escollim la via Angel Borràs, es una via que fa molts anys vaig fer i que em servira com a pedra de toc.

El pàrquing està ple de cotxes, però a la paret tan sols hi ha una cordada que estan fent les vies de l'esquerra nostra.

Nosaltres comencem la nostra via amb la prim,era tirada que arriba sobre una petita feixa, ara està completament neta i recordo haver trobat un ferro clavat amb un tros de cadena, ara no he sabut veure no el forat on era.

La segona tirada , es la “tirada” de la via i li deixem “amablement “ al Xavi que està frissant per fer-la, el “mono” se la treu quasi tota neta. Jo he intentat emular-lo però a les primeres assegurances de la placa ja he fet figa i he acabat fent mes A0 que escalant.

La tercera em toca i la sortida de la reunió ja em costa, però per arribar al primer parabolt de la placa, encara més, perquè en flanqueig i amb l'assegurança ben allunyada ja em veia amb una costellada contra la pedra, una vegada al parabolt una placa molt vertical però que es deixa fer.

La quarta tirada la fa el Xavier, una tirada molt llarga si la comparem amb les anteriors, a més s'ha saltat una reunió per incomoda i a preferit continuar fins la següent que si que es còmoda i en un replà.

La cinquena torna a tocar-me, i la he gaudit molt tot i que es molt fina i amb presa petita. Una vegada al cim, decidim buscar un altre rapel per estalviar-nos el rapel llarg d'aquesta via, (hem escoltat als companys de l'esquerra que havien trobat un niu de vespes baixant en rapel) i nosaltres no volem que ens piquin, per tant decidim anar encara mes a l'esquerra i baixar per la Epirimountain que amb dos ràpels nets ens deixen al terra.

Ara ja en tenim prou i marxem al Rosal per fer un bon àpat.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.......................................... Angel Borràs

APERTURISTES....................... Pere i Toni Casanovas, Joan Casado, Toni Elvira

CORDADA............................... Xavier Martin, Joian Baraldés, Josep Estruch

MATERIAL............................... 15 cintes, Camalots del 0,75 i 1

DIFICULTART.......................... 6a/A0

VIES JOSEP FATJÓ I PILICHAN AL SÓCOL DE NAIREDA

 DISSABTE, 27 DE SETEMBRE

Teòricament aquesta setmana tocava sortir lluny i fer un cap de setmana a la Dent d'Orlu però resulta que diumenge tinc un compromís que ha capgirat tots els plantejaments.

Donat que la colla si que han marxat em toca cercar company per sortir dissabte.

                                                            VIA JOSEP FATJÓ

El Genis s'apunta tot i que no podrem sortir aviat perquè ha quedat a primera hora, però ja està be perquè la meva intenció es pujar fins l'Alt Urgell per fer la darrera via oberta al sòcol Oest de Penya Naireda, la via Josep Fatjó, i es una zona on el Sol no escalfa fins la tarda i ara ja comença a fer fresqueta als matins.

La proposta es bona en tots sentits perquè el Genis diu que no hi ha escalat mai en aquest sector

Arribem al pàrquing quasi a les dotze i no hi ha cap cotxe el que ens dona tranquil·litat per anar preparant el material sense pressions.

Pugem fins a peu de via que no ens costa gaire localitzar perquè està entre les vies “Pilichan” i “Baron Rojo” que ja he fet i ens preparem per començar l'escalada.

La roca està un xic freda però la poca dificultat dels primers metres fa que no molesti gaire, trobem la reunió uns trenta metres mes amunt , una tirada assegurada amb 8 parabolts i una dificultat de cinquè grau en algun passatge.

La segona tirada es mes llarga i difícil, comença amb un tram ajagut per entrar en un tram vertical que amb la neteja que han fet resulta molt bonic de fer, hi ha pedres que fa repel us tocar-les, però resulta que estan ben fermes i no es mouen. Un tram mes vertical a mitja tirada es la part mes difícil de la via , però es deixa fer molt be, un tram mes suau abans d'entrar a la reunió completen aquesta tirada que està assegurada per 12 parabolts, hi ha algun lloc on trobarem bagues llargues en ponts de roca, però la proximitat de un parabolt fa que sigui innecessari utilitzar-les.

                                                                VIA PILICHAN

Amb dos ràpels tornem al terra. Personalment crec que es la via més suau de tots les vies que han obert en aquest sector, però igual de bonica i agradable de fer.

Aquesta via ens ha deixat un bon regust, però en volem més i li proposo anar a la via “Pilichan” que tenim uns metres a la nostra esquerra.

El Genis fa la primera tirada que te uns trenta o trenta cinc metres i està assegurada amb sis parabolts, abans hi havia una corda a mig recorregut per superar un tram trencat però ja no hi es. La dificultat de la tirada es baixa.

La segona tirada ja son figues d'un altre paner, recordo que l'altre vegada vaig suar per fer-la i vaig posar algun cat xarro per escurçar la distancia entre assegurances en algun punt, avui serà diferent, (no portem catxar ros), perquè no pensava en fer-la.

El primer tram ja es un xic difícil i amb l'assegurança lluny però es deixa fer be fins arribar a la part vertical on he tingut que apretar fort i on he trobat algun forat amb aigua dins, una vegada superat el primer tram vertical una feix eta em dona un respir per descansar abans de fer un slab, aquí just posar el peu, relliscada !!!, per sort tinc el parabolt a l'altura de genolls i no sento ni la caiguda, s'imposa un pas de A0 per no tornar a relliscar , uns metres mes i ja soc a la reunió.

La baixada amb dos ràpels per arribar al terra.

Ara tenim un dubte, fer una altre via o marxar a dinar, son les dues de la tarda i si volem dinar a ca la Marisol, millor serà marxar.

Aquesta es la decisió mes assenyada, anar a fer un bon dinar que les roques no es mouen de lloc.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM....................................... Josep Fatjó

APERTURISTES................... Pilà Perales, Miquel Garrell, Ramón Rubio

CORDADA............................. Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL............................. 15 cintes

DIFICULTAT............................. V+

DADES DE LA VIA

NOM........................................ Pilichan

APERTURISTES …................ Ramon Rubio, Oscar Fernández, Miquel Garrell

CORDADA.............................. Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL.............................. 15 cintes

DIFICULTAT............................ 6a

POKER DE VIES "NOVES" AL SANTUARI DE CORBERA

 DIMECRES, 24 DE SETEMBRE

Avui al fer la ronda de trucades, em trobo que alguns companys ja han quedat i d'altres no surten, tan sols el “Mam” està disponible tot i que limitat en el horari.

                                                                     VIA   IVET

Però volem aprofitar el poc temps que tenim disponible i quedem en anar al Santuari de Corbera per la seva proximitat i curta aproximació.

El Xavi també ha quedat en trobar-se amb el Joan Baraldés per fer alguna via de la mateixa paret, per tant estalviarem cotxes i anirem junts.

Sortim de Collbató a les vuit i passem a recollir al Joan per Sant Fruitós, després directes al Rosal on hem quedat amb el Josep i on aprofitem per esmorzar. D'aquí pugem amb dos cotxes (el Josep , marxara abans), fins el Santuari de Corbera.

Ara ens separem en dues cordades, el Xavi i el Joan faran una cordada per una banda i aniran fent vies pel seu compte i el “Mam” i jo volem, bé, mes ven dit vull anar a provar les vies que encara no he fet.

                                                                 VIA MARTA 'S

Nosaltres comencem per la via “Ivet”, que es la primera de les vies de la part superior que no he fet. Una via amb una entrada potent que encara ens costa més pel fred i d'humitat ambiental que hi ha. Una primera tirada assegurada amb 10 parabolts, tota ella molt vertical i on cal treballar be els peus per sol ventar els diferents passatges.

La segona tirada es un xic més suau i amb una millor roca, assegurada amb nou parabolts i un arbre llaçat i amb un final de tirada molt bonic i espectacular pel fil de l'aresta.

Fem un sol rapel fins a peu de via.

La segona via que fem es la via “Marta's” aquesta via es un xic més suau i i amb tram d'encastament estret a meitat de la primera tirada, la tirada està protegida per nou parabolts.

La segona tirada es més suau , primer per una aresta i un final per placa llisa però tombada, està protegida per sis parabolts. La baixada la fem per l'aresta nord que està equipada amb una corda fixa i que ens deixa a peus de les altres vies que volem fer.

                                                                   VIA JB    B

D'aquest darrer contrafort ja he fet tres vies, la “Suny”, la via “Ana” i la via “Pany” i tan sols em queda les dues ultimes vies obertes les vies “JB”.

La primera que fem es la que resta mes allunyada, la “JB B”, la primera tirada cal remuntar un diedre ajagut fins el final on trobarem la reunió sota el fil de l'aresta , es un diedre tombat amb un parell de passatges de quart grau i protegit per dos pitons i dos parabolts.

La segona tirada,mes curta i molt mes potent està protegida per set parabolts i te una dificultat de 6a+, segons el “Mam” es bonica i mantinguda. La baixada la fem creuant el cim i baixant amb rapel per una corda que hi ha instal·lada fins el coll.

Una vegada al terra i veient que el “Mam” encara te temps per provar la segona variant de la via , la “JB J” ens hi posem per tastar-la.

                                                                      VIA JB   J

Ja veiem que no serà el mateix, els primers metres cal fer-los seguint el mateix diedre tombat fins arribar al primer parabolt, punt on deixem el diedre per encarar-nos amb la paret, un parell de passatges fins arribar a una fissura vertical molt llaminera però que no podem superar amb lliure i que acabem fent en A0, molt dur, (millor fer-ho amb pedal).

Superat el diedre uns passatges verticals però mes suaus en deixen al cim. La tirada està protegida per dos pitons i nou parabolts.

Ara ja comencem a anar justos de temps i el Josep marxa , nosaltres esperem que els companys acabin la seva via i també ho fem. Ja en tenim prou per avui.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM........................................ Ivet

APERTURISTES.................... Francesc Panyella, Joan Baraldés

CORDADA.................................. Josep Aiguade, Josep Estruch

MATERIAL................................... 12 cintes

DIFICULTAT................................ 6a

DADES DE LA VIA

NOM........................................ Marta`s

APERTURISTES.................... Francesc Panyella, Joan Baraldés

CORDADA.................................. Josep Aiguade, Josep Estruch

MATERIAL................................... 12 cintes

DIFICULTAT................................ V+

DADES DE LA VIA

NOM........................................ JB B

APERTURISTES.................... J.Baraldes, F.Panyella, J. Dominguez

CORDADA.................................. Josep Aiguade, Josep Estruch

MATERIAL................................... 12 cintes

DIFICULTAT................................ 6a+

DADES DE LA VIA

NOM........................................ JB J

APERTURISTES.................... J. Baraldés, F. Panyella, J. Domínguez

CORDADA.................................. Josep Aiguade, Josep Estruch

MATERIAL................................... 12 cintes

DIFICULTAT................................ 6a/A0

VIA PANDEMIA AL ESPERO D'EN RICHARD

 DIUMENGE, 21 DE SETEMBRE

El mes assenyat aquesta setmana hauria estat sortir el dissabte, però un compromís familiar a trastocat tots els plantejaments i tan sols puc sortir el diumenge.

Comencem la ronda de trucades amb la colla del Penedes i ens convoquem per sortir diumenge, això si, mirant la meteo per escollir un lloc on no plogui.

El diumenge de bon mati fem la darrera ullada a la meteo i sembla que a Montserrat aguantara fins el migdia, ja tenim proposta !!! ara cal cercar objectiu.

Ens trobem a les vuit a Ca l'Anna davant d'un bon esmorzar i acabem de definir objectiu.

Finalment accepten la meva proposta d'anar al monestir per intentar una via sense gaire aproximació i amb possibilitats d'escapar-nos ràpid si la cosa es complica.

El nostre objectiu la via “Pandèmia” al “Espero del Richard”.

A les deu ja som al Monestir i fem l'aproximació fins a peu de via, sota el contrafort dubtem si començar per una via d'aquí baix i seguir fins dalt com varem fer amb la via “ke pum , ke pam”, però el fet de veure una cordada allà fent la via “El tren de la bruixa” ens fa decidir de pujar directament a fer la via.

La primera tirada ja ens posa les “piles”, una placa molt difícil amb les assegurances amb aire entre elles , hi ha quatre parabolts i dos pitons en trenta metres i la entrada a la reunió amb moltes pedres i terra que cauen a peu de via.

La segona tirada teòricament es un quart grau però la hem trobat mes difícil del que diu la ressenya i a mes comença a ploure que deixa aquest tram de paret completament moll. Trobarem quatre pitons i un arbre llaçat. Per sort ha estat tan sols un advertiment del que vidra després. La reunió està en un arbre d'on surten dues cordes per fer una tirolina d'uns deu metres fins una reunió penjada a mitja paret de l'espero den Richard, just on comença una fissura vertical. La reunió tercera es un conjunt de relíquies, he contat quatre “bongs”, dos pitons i un “coper”, tot i ser una reunió penjada es prou còmoda.

La tercera tirada es la millor de la via, si tens el grau per fer-la en lliure , encara més, el Pep se la ha cruspit amb un o dos passos de A0 i una caiguda sense conseqüències.

El primer tram que supera la fissura desplomada està protegit per quatre pitons i un pont de roca que en Pere i jo hem fet com hem pogut i després cal fer un flanqueig a l'esquerra per situar-se en el vell mig d'una placa vertical amb molt bona roca i amb una dificultat mantinguda de ( 6a ) però on trobarem les assegurances que es fan mirar, no per el seu estat sinó per la seva artesania al muntar-les. La primera assegurança després del flanqueig es un merlet, la segona es un muntatge entre un pitó i un fissurer, la tercera son dos fissurers encarat en diferents sentits i la resta son pitons, tot un bon treball d'artesania.

Una vegada al cim veiem dues formes de baixar, vers la dreta seguint un cable de vida instal·lat per als treballadors de les xarxes de protecció que ens porta a la “Granota” i l'altre vers l'esquerra que seguint primer el cable i després una corda amb nusos ens porta fins el ràpels del “cargolet”, nosaltres hem decidit fer aquesta segona opció perquè no la coneixem.

Una vegada a peu de via marxem amb d'intenció de fer quelcom més al contrafort, però al final decidim que ja en tenim prou i marxem a fer la cervesa, (sàvia decisió vist el que ha passat després).

Carreguem el cotxe i anem al control del pàrquing per pagar i just aleshores s'han obert les portes del cel amb un aiguat mooolt fort.

Per la carretera a Can Massana ja ens costa passar per sobre d'uns principis de esllavissades i uns rius d'aigua que baixen per les diferents canals, però aconseguim passar i arribar al Bruc per fer la cervesa, aquí sembla que la turmenta no es tan forta com a la vessant Nord.

Una vegada a casa ens assabentem de tot l'enrenou que hi ha i que per sort ens hem estalviat.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM........................................ Pandèmia

APERTURISTES..................... Marcel Millet, Genis Hernández

CORDADA.............................. Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL............................... 12 cintes

DIFICULTAT............................ 6a+/A0