DESCOBRINT PENYA ROIA DE BALDELLOU

 DIMECRES, 04 DE MARÇ

Fa uns anys varem fer una visita a aquesta escola de la Llitera i no he tornat a visitar-la mai mes, però sempre he tingut la curiositat de conèixer unes parets que varem albirar a la dreta de la zona on varem ser, la Roca Roia.

                                                            VIA NARINAN

He proposat alguna vegada de anar-hi però el desconeixement i d'altres factors sempre han fet que els companys escollessin altres opcions.

Aquesta vegada proposo al Ramir i al Genis de fer una visita de descoberta a la zona.

Anem directes fins un petit pàrquing on deixem el cotxe, la informació que tenim diu de deixar el cotxe en unes runes que hi ha uns metres fora de la carretera però preferim fer aquest metres caminant.

L, aproximació està molt ben senyalitzada amb fites que ens porten directament al bivac que anomenen “Hotel Peñaroia” ara es questio de triar alguna via assequible per tastar la roca de la zona.

Escollim la via “Narinan” que es veu equipada, comença amb un tram molt vertical i dificil assegurat amb tres parabolts i un pitó, però amb “aire” entre cada un d'ells, malauradament una vegada superat el pitó hi ha un tram mes suau que s'assegura amb flotants però jo m'he decantat molt a l'esquerra i quan me'n he adonat era fora de trilla i a molta distancia de la via.(per no deixar flotants he anar a cercar un arbre gran per poder recular. (el Genis desmuntant la tirada ha vist un parabolt molt a la dreta i ben lluny de per on hem pujat.

                                                                VIA PETARRUT

Un rapel des de l'arbre ens ha deixat en una feixa per la que hem tornat al peu de via. Ja està vist que per aquí no regalen el grau.

Per no tornar a casa amb les mans buides anem a fer la via “Petarrut” que per lo curta que es i ben assegurada val la pena el viatge. Molt ben assegurada, pot ser que en excés, però no molesten i amb bona roca de dalt a baix.

Be, ara ja tenim controlades algunes vies i sobretot com se les gasten per la zona i ja estem pensant en tornar-hi, perquè es un lloc molt tranquil..

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM......................................... Narinan

APERTURISTES......................

CORDADA............................... Ramir Aparisi, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL............................... 12 cintes, Joc de Camalots

DIFICULTAT.............................. 6a+

DADES DE LA VIA

NOM......................................... Petarrut

APERTURISTES …................. Jordi Marmolejo

CORDADA............................... Ramir Aparisi, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL............................... 12 cintes

DIFICULTAT.............................. V

MATINAL ALS MOLLOS: VIES HOMO MOLLONTINUS I ARESTA DEL NINET SORTIDA GENÍS

 DISSABTE, 28 DE FEBRER

Com cada tres setmanes, aquesta no puc fer una sortida llarga i cal cercar un lloc proper per fer una matinal.

Amb el Genis hem quedat que anirem a esmorzar al Bruc per acabar de decidir que fer mentre esmorzem amb els companys.

                                                      VIA HOMO MOLLONTINUS

Arribem aviat però ja trobem al Carles esmorzant i mentre esperem l'esmorzar anem proposant, fins que decidim anar als Mollons, una zona propera perquè aquí a Montserrat tenim tot cobert de boira i sense indicis d'obertura.

També s'apunta el Josep Gil, un company que no ha escalat mai amb nosaltres.

Arribem al pàrquing de la zona on ja trobem dos cotxes,(( no som els primers es cercar refugi en aquest racó).

Nosaltres portem una via en ment i marxem directament al seu peu de via i per sort no hi ha ningú.

La via es la “Homo Mollontinus” una de les darreres vies obertes a la zona per en Sergi Villar i en Joan Vidal.

Fa poc temps vaig venir rebotat a aquesta zona per intentar fer-la però plovia i varem decidir deixar-ho per un altre dia. Avui no plou, però cau una petita “roina” que de moment no ens atura.

La primera tirada comença per un tram de roca “crostosa” però millor del que sembla i als pocs metres marxa descaradament a la dreta per salvar els desploms que tenim sobre nostre. Fem reunió a la reunió de la via “De la Savina” que es amb dos parabolts i es millor que la que proposen ells un xic per sota en un arbre.

La segona tirada ens fa retrocedir uns metres per anar a cercar un diedre, uns primers metres trencats i difícils però ben assegurats ens porta a un gran pont de roca a l'entrada del diedre que seguirem fins un arbre també llaçat, una vegada superat cal anar a l'esquerra per anar a cercar una reunió.

                                               ARESTA DEL NINET SORTIDA GENÍS

La tercera tirada comença amb un tram trencat fins arribar al primer parabolt que ens porta a una fissura equipada amb parabolts i pitons fins quasi el final del mur on caldrà fer una sortida a la dreta per arribar a la reunió. A la sortida d'estrep hi ha una savina llaminera que es millor no tocar si no vols tenir un ensurt. La reunió son dos parabolts en una feixa.

Per sortir cal seguir la feixa a la dreta per terreny fàcil fins el cim.

La baixada la fem per les cordes i cadenes de la vessant Nord.

Com que anem be de temps, proposo anar a fer la via “del Adria”. Però allargant-la un xic i entrant per l'Aresta del Ninet.

La primera tirada la fem directes fins sota el Ninet, ens saltem la primera reunió resultant una tirada d'uns trenta metres. A la reunió tan sols hi ha un parabolt i cal portar algun Camalot petit per reforçar-la.

La segona tirada es mes aviat un canvi de reunió , cal anar a cercar el peu de via de la via “Adria” que queda uns trenta metres a la dreta.

La tercera tirada es curta , uns vint metres justets, està assegurada amb sis parabolts i un pitó i ens deixa sota un esperó molt llaminer.

La quarta tirada, segueix el fil de l'esperó nosaltres que anem davant anem directes a una fissura molt marcada ,però després el Carles ens ha dit que hem fet la variant “Ginés” que la “Adria” va per la dreta d'aquesta fissura, la veritat que seguint els parabolts que m' anaven sortint he anat directa a la fissura i no he vist l'altre línia.

De totes formes la línia que hem fet es força bonica i molt estètica.

De dalt de l'agulla hem sortit crestejant fàcil fins arribar a la creu.

Aquesta vegada hem baixar caminant i directes al cotxe per anar a fer la cervesa al Bruc.

A casa he arribat a l'hora que tenia previst arribar i havent fet mes metres dels que tenia pensat fer.

J. ESTRUCH

NOM DE LA VIA

NOM............................... Homs Mollontinus

APERTURISTES........... Sergi Villar, Joan Vidal

CORDADA …................ Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL.................... 15 cintes, estrep

DIFICULTAT.................. V+/Ae

DADES DE LA VIA

NOM............................. Aresta del Ninet sortida Ginés

APERTURISTES ….... ARESTA,...... ???

Adria.... Carles Ferre, Josep Moragas

CORDADA.................. Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL................... 15 cintes

DIFICULTAT................. V+

MATINAL AL MONTROIG, VIA XOCOLAT

 DIMECRES, 25 DE FEBRER

Avui som cinc els companys que ens hem ajuntat per fer la sortida i decidim anar al Mont roig on fa temps que no pugem.

La primera aturada la fem a Sant Llorenç de Montgai per esmorzar i després directes al aparcament on acabarem de decidir que fem i on anem.

Finalment per no caminar gaire decidim quedar-nos per la zona de la Pala del Pelats.

Farem dues cordades, el Ramir i el Genis faran la via “ Cafè , copa i caliquenyo” i el Pep, el Guillem i jo intentarem fer la via “Sortida cap endavant” que va just a seu costat esquerra.

Però una caiguda del Pep a la sortida de l'artificial del primer llarg ens dona el toc que no portem el material adequat per fer-la i decidim fer un canvi d'objectiu.

Per no molestar als companys i aprofitant que jo no he fet la via “Xocolat” ens posem en aquesta via que està just a la dreta de la seva.

Finalment acabem fent una combinació de les dues.

Aquesta via no es tant estètica com ho es l'altre però presenta algun tram interessant.

Donat que estem a la feixa de la primera reunió, fem la tirada de la “Cafè, copa i caliquenyo” que es mes interessant que la nostra canal i després des de la reunió ja entrem en la nostre via per sota del bloc encastat i continuant fins la tercera reunió.

La darrera tirada també fem la de l'altre via perquè es mes bonica.

Una vegada a dalt on ens trobem tots decidim donar per acabada la jornada i marxem a dinar, aquesta vegada anem fins Les Avellanes per dinar al bar Cal Jordi.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM......................................... Xocolat

APERTURISTES..................... A. Sans, J. Mª. Escart, J. Godoy

CORDADA.............................. Pep Riba, Guillem Estruch, Josep Estruch

MATERIAL.............................. 15 cintes

DIFICULTAT.............................. V+

VIES EL DESPERTAR DE LOS FOSILES + MARIADRI A LA AGULLA DE SANTA ANA

 DIUMENGE, 22 DE FEBRER

Aquesta setmana proposo a la colla anar a descobrir un sector que no conec, però ells prefereixen anar a una zona coneguda i assegurar la sortida, finalment decidim anar a Santa Anna una zona que darrerament he visitat bastant però que algú dels companys no coneix.

                                                 VIA EL DESPERTAR DE LOS FOSILES

Aprofitem la sortida per aturar-nos a esmorzar al bar “Los Amigos” on diuen que podrem trobar ressenyes de la zona.

Mentre esmorzem , revisem el llibre de “piulades” i les ressenyes. Quasi tot la ho tinc controlat però tot i així encara he trobat un parell de ressenyes que no coneixia i que m'emporto fotografiades per augmentar la llista de pendents.

Una vegada al parquig fem dos grups, l'Angel , el Pere i el Toni aniran a fer la Gran Diagonal i es quedaran a fer alguna de les noves variants que s'han obert a la part alta de la paret.

Al Pep li proposo anar a fer la via “ El despertar de los fosiles” on ja se que patiré però que tinc ganes de fer i ell podrà gaudir de dificultat i bona roca.

Per poder fer quelcom de primer em demano la primera tirada. Es una tirada que quasi coincideix amb la via “Rea Silvia” que ja vaig fer fa anys i crec que podré fer-la, tot i que els anys no perdonen.

Començo la tirada amb un tacte estrany com en totes les primeres tirades de la zona. Es tant ombrívola que la roca es un “sabó”, però una vegada a l'aresta aquesta millora i es deixa fer. En aquesta tirada hem trobat cinc assegurances, parabolts, algun químic i fins i tot un pitó a prop de la reunió i que pertany a la via Rea Silvia.

La tirada te uns vint-i-cinc metres.

La segona tirada es molt bonica i força dura, molt mantinguda, comença amb un desplom per continuar vertical abans de superar un segon desplom i acaba per superar una agulla afilada on trobarem la reunió en un coll una vegada superada la agulla.

En la tirada trobarem dotze parabolts i un arbre llaçat al cim de l'agulla, he pogut mantenir el tipo menys en els dos desploms on he tibat de les bagues com un “cosac”.

A la reunió he arribat bufant i amb el “bessó” carregadíssim.

La tercera tirada ja es mes suau però amb roca de vessant Nord, molt arrodonida, està assegurada amb deu parabolts i acaba just dalt de l'aresta.

Ara tan sols resta acabar aquesta per arribar al final de l'esperó amb una grimpada de tercer grau on podrem aprofitar la reunions finals de les vies que anirem trobant.

Els companys que tenim encara està escalant alguna de les variants i nosaltres decidim baixar fins a peu de via de la vessant Sud per fer alguna altre via.

                                                               VIA  MARIADRI

Una vegada a peu de via escollim pujar per la via “Mariadri” que es la única que no he fet d'aquest sector.

La primera tirada es un xic mes difícil que la que he fet amb anterioritat, però amb la dificultat concentrada en un tram curt a mitja tirada, la resta es deixa fer be, trobarem deu parabolts i fa reunió a pocs metres per sota de la reunió on comença el espero del Salla Gran.

Ara en aquest sector hi ha un munt de vies i assegurances, nosaltres decidim seguir per la nostra via. La segona tirada comença amb un lleuger flanqueig ascendent a l'esquerra per anar a cerca una gran placa molt estètica i mantinguda i amb la dificultat ascendent fins el punt que a la part de dalt es molt vertical i amb poca presa, (diuen que 6c), jo aquest darrer tram l'he fet amb A0. Hi ha dotze parabolts a la tirada.

La reunió la fem on aquesta via s'ajunta amb la via “ La cua del Drac” que hem seguit fins arribar al castell, però en lloc de seguir per l'aresta hem fet un tram de via que puja per la dreta del esperó assegurada amb químics i un xic més mantinguda..

Ara si, els companys ja baixen amb rapel per la cara Sud i nosaltres tornem a fer el camí de l'ermita per tornar a peu de via.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................. El Despertar de los fosiles

APERTURISTES............... Agustí Sans, Josep M. Escart

CORDADA........................ Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL........................ 15 cintes

DIFICULTAT...................... 6a+

DADES DE LA VIA

NOM................................ Mariadri

APERTURISTES............. Agustí Sans, Marian Arilla, Adrian Garcia

CORDADA...................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL..................... 15 cintes

DIFICULTAT.................... 6c (6a+/A0)