MATINAL AL SANTUARI DE CORBERA

 DIMECRES, 19 D'AGOST

Estem en ple mes d'agost i això es un no acabar mai amb les anades i tornades del personal.

Dema tornem a marxar amb la família per anar uns dies a Bèlgica, un lloc on per cert el desnivell mes gran que puc fer es un campanar. Per tant cal marxar amb les “piles” ben carregades de natura.

                                                                 VIA   EL  GALL

Com que tampoc es qüestio de fer-se mal abans de marxar, proposo una zona tranquil·la per fer metres i anar relaxats, el Santuari de Corbera.

Aquesta vegada a mes del Ramir, també s'apunta en Pere que si comptem amb el Carlos que vindrà de la Cerdanya podrem fer dues cordades autònomes.

A les nou estem tots als prats de sota el Santuari on esmorzem i preparem el material.

Hem decidit que farem dues cordades, el Carlos i el Pere per un costat i el Ramir i jo per l'altre.

Nosaltres portem per objectiu la part dreta de la paret, perquè hi ha alguna via que no hem fet. Ells aniran a la part esquerra.

La primera via que fem es la del “Gall” que comença al mateix indret on comencen les vies dels pollets, però als pocs metres es decanta a l'esquerra per un petit esperó. Està marcat amb una cinta al segon o tercer parabolt on a partir d'allà es independent fins arribar a la tercera reunió.

                                                           VIA   GALLINETA

Com totes les vies de la paret està híper assegurada.

A la primera tirada trobarem tres pitons, quatre ponts de roca o arbres llaçats i dos parabolts en una tirada d'uns quaranta metres i una dificultat màxima de quart grau.

La segona tirada es la millor, supera la placa característica d'aquesta part de paret però veiem dues línies de parabolts, i ens decantem per els de la dreta, primer amb uns passatges fins i verticals per després entrar en un tram mes trencat que correspon a la via “Gallineta”, seguim fins a trobar una reunió.

He trobat quatre parabolts, dos pitons i sis ponts de roca.

Com que ens a quedat el dubte en aquesta tirada decidim rapelar-la i tornar a la reunió anterior per repetir-la per l'altre línia de parabolts.

La tirada es com l'anterior amb un tram bonic, el de la placa inicial i després va a cercar la línia de la “Gallineta”.

                                                                  VIA    TIETES

Novament a la reunió decidim fer dos ràpels per tornar a peu de via per agafar el material que hem deixat, però per no tornar caminant decidim fer la via “ Gallineta “ fins el cim per després poder rapelar per la via “Tietes” que es el nostre proper objectiu.

Aquesta via va completament paral·lela a la via “Placa de la llum” però comença al mateix lloc on comencen les vies del “Iaios”.

El primer rapel ens deixa a la primera reunió i el segon com que recte avall està molt brut, el fem dominat seguint la línia de la via.

La primera tirada comença per terreny brut de fulles i humitat mentre som entre els arbres però després la roca es bona fins a dalt.

En la primera tirada hi ha onze parabolts.

A la segona tirada en trobarem deu i a la tercera sis.

La via va uns pocs metres a l'esquerra de la via “Placa de la llum”.

Ara ja comença a escalfar el Sol i decidim marxar al càmping per fer la cervesa, ja que el Carlos torna a la Cerdanya amb la família i a Berga agafarem direccions oposades.

Molt bona matinal per fer metres sense compromís.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................... El Gall

APERTURISTES................. J. Baraldés, F. Panyella

CORDADA......................... Ramir Aparisi, J. Estruch

MATERIAL.......................... 15 cintes

DIFICULTAT........................ V+

DADES DE LA VIA

NOM................................... La Gallineta

APERTURISTES................. J. Baraldes, F. Panyella

CORDADA......................... Ramir Aparisi, J. Estruch

MATERIAL.......................... 15 cintes

DIFICULTAT........................ V+

DADES DE LA VIA

NOM................................... Tietes

APERTURISTES................. J. Baraldés, F. Panyella

CORDADA......................... Ramir Aparisi, J. Estruch

MATERIAL.......................... 15 cintes

DIFICULTAT........................ V+

VIES MI ARMA + CHIKILICUATRE AL MIRADOR DELS HERMITANS

 DIUMENGE, 16 D'AGOST

Aquest cap de setmana torno a tenir compromisos familiars que em condicionen les sortides i tan sols puc fer una matinal.

El divendres faig les pertinents propostes i per diumenge tan sols el Pep pot sortir, caldrà cercar alguna escalada del seu nivell i que jo pugui seguir tot i que sigui “xisclant”.

                                                                 VIA  MI ARMA

La proposta es anar al Monestir per fer dues vies noves que han obert a les Escales dels pobres amb un grau on el Pep disfrutarà i jo intentaré fer el que pugui.

Ens trobem a les vuit a Collbató i després d'un cafè marxem directes al pàrquing on encara podem aparcar força amunt, després una petita passejada fins arribar al peu de via de la via “ Camí de l'Alsina” on ens aturem per decidir si començar per aquí o pujar per les escales fins on comença la segona part de la paret i on comencen les vies que volem fer.

Mentre ens ho mirem arriba una cordada que si que ho tenen clar i van directes a peu de via. Nosaltres tenim la opció de fer la entrada original perquè ells volen entrar per el diedre de la via “ cami del Xas” però tenim dubtes que després faci molta calor i no continuem. Finalment ens decantem per seguir pujant escales i anar fins a peu de via del segon tram.

La primera que volem provar es la via “Mi arma” que segons he llegit al bloc del Manel & Ita presenta una primera tirada molt contundent. Com es evident , li cedeixo els honors al Pep.

Ell, amb tres caigudes i dos A0 se la menga, jo he suat cansalada en tota la tirada i al diedre he fet quatre A0, algun apretant de valent, tot i anar de segon, fins que no he sortit del diedre no he pogut escalar, però aquí no s'acaba la dificultat però ja es una placa montserratina on cal llegir la roca i anar progressant amb cura. Els braços han quedat a “caldo”. La reunió està equipada amb anelles per rapelar i a la tirada hi ha tretze assegurances

La segona es un xic mes fàcil, però també demana concentració. Trobarem set assegurances i fa la reunió al peu de la darrera placa de la Miranda del Pas dels Francesos, es la mateixa de la via “ El Camí de l'Alsina”

La tercera ja es la placa final que coincideix amb la via “El Camí de l'Alsina”, una placa amb bona roca on trobarem sis parabolts. La reunió es un sol parabolt just sobre el cim.

Al no veure les darreres reunions equipades per rapelar, decidim baixar per les escales i tornar a peu de via.

                                                          VIA   CHIKILICUATRE

Ara son les dotze i veiem que podem intentar la segona via, tot i que fa molta calor.

La via “Chikilicuatre”, aquesta via està equipada com l'anterior, però amb les assegurances mes allunyades, vaja que cal escalar mes concentrat.

La primera tirada comença uns metres a l'esquerra de l'anterior sota uns arbres i segueix per l'esquerra la línia de la via “El Camí de l'ALsina”, els primers metres son suaus, tot i que crec que es mes cinquè grau que quart grau com marca la ressenya, cal arribar fins un desplom amb tres assegurances, la primera es pot agafar be , però després desploma molt i ha calgut fer A0, per sobre un tram mes suau fins arribar a una fissura que creuarem, aquí he trobat un passatge delicat, no per la dificultat (V+) sinó per la por de caure abans de xapar i picar a la fissura, una vegada superat el tram, la paret afluixa però està mes trencada fins arribar a la reunió darrera uns arbres que per sort en donen molta ombra. A la tirada trobarem dotze parabolts.

La segona tirada, es mes contundent i amb la mateixa alegria entre assegurances, primer un tram fàcil fins arribar a la placa pròpiament dita on trobem la primera assegurança, un pas fort per agafar una bavaresa, però amb perill per als turmells si caus, després un festival de perda vertical on anar a caçar parabolts, no sempre de forma fàcil ni directa, fins arribar a la mateixa reunió de cim que abans. A la tirada hem trobat onze parabolts.

Ara si que ja en tenim prou i tornam a baixar per les escales per recollir les motxilles i anar directes a Collbató per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................ Mi Arma

APERTURISTES............. Joan Grau, Joan Boter

CORDADA...................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL...................... 14 cintes

DIFICULTAT..................... 6a/A0 (6b+)

DADES DE LA VIA

NOM................................. Chikilicuatre

APERTURISTES..............

CORDADA....................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL....................... 14 cintes

DIFICULTAT...................... 6a/A0

VIES ARESTA DEL MORO + ARESTA KALIC A BEUDA

 DIMARTS, 11 D'AGOST

Aquest dimecres tenim l'eclipsi total a Catalunya i amb la família volem anar a gaudir-lo. Per tant cal sortir el dimarts si volem fer l'activitat normal.

La primera intenció era anar fins l'Arieja però la meteo no ho aconsella perquè per la tarda hi ha previsió de turmentes fortes .

                                                     VIA   ARESTA DEL MORO

Aleshores decidim amb el Genis anar de descoberta.

A l'Amporda hi ha una zona d'escalada esportiva que vaig visitar ara farà uns anys per fer la única via llarga que hi havia, “l'Aresta del Gendarme” i recordo que ens va agradar la zona per la tranquil·litat que si respirava.

Ara , a mes de moltes vies d'esportiva que s'han obert també hi ha tres arestes modestes que s'han obert en estil clàssic i volem anar a localitzar-les i si es possible fer-ne alguna.

Les referencies que en tenim , son poques, però confiem amb la intuïció i amb el record de l'anterior visita.

Sortim d'Esparreguera a les set del mati i com que anem sols no tenim que aturar-nos per recollir a cap company. El “maps” ens recomana anar per l'autopista de Girona i li fem cas, total que a les nou ja som al pàrquing on deixarem el cotxe i esmorzant.

Portem com a referencia la piulada d'en Sergi Alella en el seu Bloc “Les altres vies” que ens dona una orientació de com arribar-hi.

El primer tram de camí es planer fins a trobar un trencall on cal agafar el de l'esquerra que baixa al torrent que creuarem per remuntar-lo per l'altre costat per apropar-nos al sector “reggae” que superarem, un xic mes dins del torrent trobarem el sector “yonki” que també superem. Just darrera a l'esquerra trobarem el sector “TNF- Paret Nord” on veurem una corda a l'esquerra per acostar-nos als peus de via, també el superem.

Aquí ens hem liat un xic, entrem al torrent en una petita cubeta i seguim remuntant-lo però hem vist que ens allunyàvem de les parets i hem reculat fins a tornar a la cubeta del torrent.

Ara si, baixant hem vist la corda vermella de referencia per apropar-nos a les arestes. Està just davant del sector “TNF- Paret Nord”. De fet la foto de les ressenyes està feta des de aquest sector.

Cal tenir en compte que el bosc es molt tupi't, es com entrar a les canals d'agulles que una vegada dins cal saber on vas perquè no es veu res per sobre els arbres.

Deixem les motxilles i els pals a la torrentera i anem a provar la primera de les arestes, la “Aresta del Moro “. Superem la corda vermella i pugem per la canal de l'esquerra amb rastres de pas, primer trobem un contrafort de roca, però està molt brut i el descartem, uns metres mes amunt sembla que hi ha una entrada a l'Aresta i ens hi apropem, aquí ja es veu mes clara la continuïtat de la roca i muntem reunió en un arbre.

Teòricament aquesta tirada te uns quaranta metres i una dificultat de cinquè grau, d'entrada no ho es,...... un quart grau amable i bonic de fer, superem un diedre i trobem un pont de roca, estem a una via!!!!.

Seguim pel fil de l'aresta i no es fins a uns vint-i-cinc metres que no comença a posar-se vertical, sempre pel fil de l'aresta, en arribar al cim d'aquesta agulla trobem un pitó abans de creuar una cornisa plana i estreta que ens porta a un coll.

La tirada es bonica , fàcil de protegir i força estètica.

                                                                  VIA  ARESTA KALIC

Al altre costat del coll hi ha dues arestes paral·leles, cal anar a la de la dreta.

La segon tirada es com la primera , cal seguir el fil de l'aresta fins el final, no hi ha res , però com l'anterior hi pots posar el que vulguis.

Just sota el cim de l'agulla hi havia un camelot trencat, però ens ha sortit amb la ma i ens el hem emportat. La reunió la farem en uns arbres a tocar de l'agulla.

Per baixar ho hem fet amb una corda per la canal de la dreta (pujant) i amb vint o vint -i-cinc metres tornem a arribar al coll. Aquí hem creuat a la canal de l'esquerra per on hem fet l'aproximació i hem baixat fins la torrentera on tenim les motxilles.

Ara volem fer una altre aresta, però no acabem de decidir-nos quina fer.

Baixem amb tots el patracols , ( ara sortirem per dalt, Castell de Moros, i baixarem per la vessant Est, que es el camí que conec de l'altre visita a la zona).

Baixem per la torrentera fins a trobar una instal·lació de rapel amb cadena, just a la seva altura i a l'esquerra (baixant) trobarem un passamà ??? i al costat pintat a la paret el no de la via (KALIC).

Aquesta via diuen que es la millor de les tres, o sigui que no cal pensar-hi mes, anem amunt.

La primera tirada comença vertical i als pocs metres trobem un pont de roca, les característiques de la tirada son com la via anterior, fàcil d'assegurar, bona roca, etc, però aquesta està mes assegurada, trobarem cinc ponts de roca o arbres llaçats. La tirada te uns quaranta metres, però nosaltres hem fet reunió als trenta cinc perquè hi ha una reun ió amb parabolts que pertany a una via d'esportiva que comença a la dreta i des de aquest punt podia fer fotos al company mentre pujava. La reunió verdadera està uns cinc metres mes amunt amb dugues bagues a uns arbres.

La segona tirada surt per l'esquerra de la reunió per entrar en una canal que deixem en pocs metres per tornar a l'aresta i seguir per aquesta fins una feixa amb arbres. Uns pocs metres a la dreta del coll de la via anterior. En aquesta tirada hem trobat quatre ponts de roca.

La tercera tirada es bàsicament un canvi de reunió, cal creuar la feixa a la dreta fins a trobar un replà fet amb troncs i la inscripció “Kalic” a la paret. El canvi de reunió te uns vint-i-cinc metres i passarem per sota d'un espero que es per on puja la via “del mig”. La nostra es la de mes a la dreta.

La tirada quarta es la mes consistent i mantinguda, uns vint-i -cinc metres de cinquè. L'assegurança aquí no es tant evident però hi ha tres ponts de roca i es poden posar flotants petits. La reunió està just en el primer replà que trobem i es un cable amb un pitó i un pont de roca.

La cinquena tirada surt per la dreta de la reunió i tot crestejant arriba sota el castell. Nosaltres hem fet reunió en una altre reunió equipada per esportiva.

Encara ens quedem uns deu metres per arribar al replà del cim, al costat del castell..

La baixada la fem per l'altre vessant, primer per un camí dret que ens baixa fins un coll i després un altre de planer que ens porta a la carretera.

Una bona matinal per gaudir de tranquil·litat i escalada suau.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM........................................ Aresta del Moro

APERTURISTES.................... S. Regales, L. Oliveras, J. Vila

CORDADA............................. Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL............................ 10 cintes, Joc de Cama lots

DIFICULTAT........................... V

DADES DE LA VIA

NOM........................................ Aresta Kalic

APERTURISTES.................... S. Regales, L. Oliveras, J. Vila

CORDADA............................. Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL............................ 10 cintes, Joc de Cama lots

DIFICULTAT........................... V

VIES DE LA SERP I ZIGA ZAGA AL SECTOR COSTAFREDA

 DIMECRES, 05 D'AGOST

Per avui teníem previst pujar fins a França, però la meteo ens diu que per la tarda tindrem pluja i no volem arriscar-nos. Després de estudiar diferents alternatives ens decantem per anar a conèixer un racó que darrerament està agafant volada tot i ser un lloc petit i amb poques vies.

                                                  VIA   DE LA SERP

Recordo haver-hi pujat fa molts anys per fer alguna escalada en gel (algun any de molt fred), però fa uns anys els companys Baraldés i Panyella van decidir equipar alguna via de roca calenta que darrerament s'està posant de moda.

Ni el Genis ni jo havíem pujat encara a fer cap via i avui es el dia per anar a conèixer la zona.

Arribem al pàrquing i ja hi ha dos cotxes i un parell de cordades que fan l'aproximació a peu de via.

Nosaltres donat que anem de descoberta, aprofitem per esmorzar i veure quin es el seu objectiu per no coincidir en la via.

Ells van directes a la via “ ziga zaga” i nosaltres després d'esmorzar ens decantem per la via “de la Serp”.

Mentre ens preparem a peu de via, arriba una nova cordada, en Josep Maria, en Mamerto i el Xavi que al veure les vies ocupades es decanten per fer la via “Escaladors bucòlics” que tenim a la nostra esquerra.

La via que fem es dura, sort del bon equipament que et permet apurar i fer A0 quan ja no pots més.

La primera tirada comença amb un pas de A0 desplomat per continuar per unes fissures que van superant petits desploms fins arribar a un punt que aquests son mes importants i cal tornar a fer A0 un parell d'assegurances per tornar a agafar unes fissures petites que ens porten fins a una feixa on trobarem la reunió. En aquesta tirada hem trobat nou parabolts.

La segona tirada comença per un diedre molt marcat i evident , una vegada superat la via es decanta a la dreta on trobem dues opcions la de la dreta mes fàcil que la de l'esquerra, però donat que aquesta es veu ben assegurada ens decantem per provar-la. Es una bona opció. Comença per una placa que acaba en uns passatges de bavaresa molt bonics on cal apretar de mans perquè els peus estan molt venguts. Trobarem set parabolts.

La reunió es en una altre feixa.

La tercera tirada supera unes plaques llises que formen uns grans blocs despresos, la primera es deixa fer, però la segona per entra-hi hem fet A0, després una vegada en plena placa es deixa fer fins la sortida on trobem un altre passatge fi abans d'entrar a la reunió.

Aquí trobarem sis parabolts i un arbre llaçat.

La quarta tirada es la millor i mes mantinguda de la via, segueix una fissura que acaba en una canal, la roca es molt compacte en tot el recorregut però també molt arrodonida per l'aigua el que fa difícil de trobar bones preses, trobarem un tram mes difícil a mitja tirada. Hem utilitzat divuit cintes per assegurar el recorregut.

                                                      VIA     ZIGA ZAGA

La baixada la fem en rapel per la via on ens trobem a la corada que estava fent la via “Ziga Zaga” que resulten ser també coneguts de Terrassa, en Bere i companyia.

Amb dos ràpels tornem al terra i veient que encara es aviat ens decantem per anar a fer la via “Ziga Zaga” que ara està lliure.

La primera tirada es suau, uns metres de cinquè per superar una placa i dspres caminar per una feixa fins la reunió. Trobarem cinc parabolts.

La segona tirada comença amb un petit ressalt vertical protegit per dos parabolts fins arribar a una petita feixa on trobarem una corda fixa entre dos parabolts, cal anar caminant a la dreta fins el final de la corda on hi ha un petit desplom molt pronunciat que es pot fer amb A0 però tiba molt i es millor posar un estrep, superat el desplom cal anar a la dreta fins un arbre on trobarem la reunió. Quatre parabolts a la tirada.

La tercera tirada te les mateixes característiques que la darrera tirada de la via anterior, però es menys difícil. Segueix una fissura de dalt a baix amb roca polida per l'aigua on es difícil trobar bones preses, però el fet de ser menys vertical no exigeix tant esforç. Ens caldran també divuit cintes per fer la tirada.

Aquesta via també amb dos ràpels som al terra i decidim deixar-ho per avui i baixar a dinar. Al pàrquing ens trobem amb el companys i decidim anar a Maçaners per dinar plegats.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................. De la serp

APERTURISTES.............. F. Panyella, J. Baraldés

CORDADA....................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL....................... 18 cintes

DIFICULTAT...................... 6a/A0

DADES DE LA VIA

NOM................................. Ziga Zaga

APERTURISTES.............. F. Panyella, J. Baraldés

CORDADA....................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL....................... 18 cintes

DIFICULTAT...................... V+/Ae