Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 16 de març del 2026

VIES NARINAN I DRAGON KHAN A BALDELLOU

 DIUMENGE, 15 DE MARÇ

Després d'aquestes setmanes que la gent del Penedes va baixar a terres de Sud, tornem a la normalitat de sortir els diumenges, però aquesta setmana no tenim clar on anar perquè el temps està revolucionat amb Sol però amb molt de vent fred en molts llocs.


                                                                VIA NARINAN

Tenim que fer propostes i jo aprofito per proposar tornar a Baldellou, on tenim molta feina a fer. Tinc l'avantatge que cap dels de la colla no ho coneix i sempre es un al·licient.

Finalment el Mam i l'Angel es despengen de la proposta i quedem el Pep, el Pere i el Carles que s'ha apuntat a darrera hora.

Com sempre quedem a Jorba i tots junts amb un cotxe marxem direcció ponent. Com que avui es diumenge el bar de Castellonroi “ Los Amics” està obert i podem aturar-nos per esmorzar.


Després directes fins el pàrquing amb el avantatge que ja recordo perfectament el camí i on aparcar, perquè l'altre dia anàvem un xic perduts.

Al pàrquing fa un xic de vent gelat però no es excessiu i podem preparar el material be però una mica tapats

Al fer la costeruda aproximació fins el Bivac ja ens sobra quasi tota la roba, aquí dalt està arrecerat i no bufa gens de vent i deixem les motxilles i material que no utilitzarem abans d'anar a peu de les vies que conec.


Avui amb el Pep, segur que ens en sortim de la via Narinan, on vaig perdrem fa unes setmanes, avui puc anar ajudant en els primers metres el millor recorregut fins arribar al pitó on vaig perdrem. El Pep surt recte i uns metres mes amunt troba el parabolt que va veure el Genis l'altre dia, ara si que anem per el recorregut correcte.

La resta de tirada no es tant forta com al principi però deu ni dor també. A la tirada hem trobat deu parabolts i un pitó per a un recorregut d'uns quaranta cinc metres.

Ara som a la reunió d'on surten tres vies, a la dreta la via “panita” de 6b, just per sobre la via “Paneitor” graduada de 6c i a l'esquerra la via “Narinan” també de 6b.


Nosaltres donat que venim a fer aquesta ultima ens decantem a l'esquerra. La tirada està assegurada per vuit parabolts i un pitó i ja d'entrada ensenya les dents, està assegurada per no fer-te mal però cal escalar entre assegurances, tan sols en el tram de 6b les assegurances estan properes mes que res perquè sota hi ha una rapissa on pots deixar-hi els turmells si caus. La sortida a la reunió es força espectacular.


                                                            VIA DRAGON KHAN

Mentre estem fent la via arriba una cordada que volen fer la via “Dragon Khan “ que tenim a la dreta i que també volem fer. Resulta que son en Jordi Marmolejo i un company. Tot un luxe de tenir informació d'un dels incansables aperturistes d'aquest sector, ara ja tenim més propostes de vies per fer a la zona!!!.

Dos ràpels ens permeten tornar a peu de via.

Ara que ja veiem i hem tastat be la roca ens posem a la “Dragon Khan” una via molt mes suau que l'anterior però que te el seu “que”, d'entrada no es veu gens agraïda però en cada tirada trobarem un tram on cal apretar i amb una escalada força bonica.


La primera tirada te uns quaranta cinc metres i està protegida per sis parabolts i cinc ponts de roca, a mitja tirada trobarem el passatge mes complicat.

La segona tirada comença suau fins arribar a una reunió que no hem fet i després cal superar una fissura vertical molt bonica i ben protegida també per ponts de roca i algun parabolt. Just a la sortida trobarem la instal·lació del rapel.


El Jordi ens ha recomanat baixar caminant però pujarem amb una sola corda per cordada i hem deixat part del material a peu de via i baixar en rapel. Mentre baixem veiem que amb 60 metres arribem just al terra, tot i que hi ha perill que les cordes quedin enganxades en algun arbre, nosaltres hem tingut sort.


Per avui ja en tenim prou i marxem al bivac on encara veiem als companys Jordi i companyia enganxats a la paret Nord de la “Petarrufa” suposem que netejant alguna via.

Ens acomiadem d'ells perquè volem para altre vegada al bar “ los Amics” per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM...................................... Narinan

APERTURISTES ….............. J. Marmolejo, J. Cauvet, D. Pouaget

CORDADA............................ Pep Riba, Pere Giró, Carles Ferre, Josep Estruch

MATERIAL............................ 15 cintes, Jocs discret de Camalots petits

DIFICULTAT........................... 6b


DADES DE LA VIA

NOM...................................... Dragon Khan

APERTURISTES.................. J. Marmolejo

CORDADA............................ J. Estruch, Carlos Ferre

MATERIAL........................... 12 cintes

DIFICULTAT......................... V+



dijous, 12 de març del 2026

VIA AGUSTÍ VENTURA A LA PARET DE LES PICOSSIES, RASQUERA

 DIMECRES, 11 DE MARÇ

Fa molts dies que el Ramir volia baixar a Rasquera per conèixer les noves vies del sector de las Picossies, però si no era el vent , era la pluja, tot eren impediments per baixar-hi.


Per fi ara sembla que el temps s'estabilitza i podrem anar-hi a fer campanya.

Ens agrada aquest sector per la seva tranquil·litat i perquè les vies no et deixen indiferent.

Fa poc temps varem baixar amb la gent del Penedes i varem fer la via “Sol 21” però amb nosaltres venia el “Pep” que es el mes fort de la colla amb diferencia i anar amb ell vol dir que els “marrons” se'ls menja ell....... que hi farem, es el peatge de ser bo escalant.


Aquest dimecres aprofitem la primera oportunitat per baixar, tot i que la colla està de terres andaluses i nosaltres mateixos tindrem que treure'ns les castanyes del foc.

De les vies que hi ha a la zona em queden per fer quatre, tres de difícils de grau i una mes fàcil però completament d'aventura.

Avui ens decantem per la via “Agustí Ventura”.


Hem decidit portar esmorzar i fer-ho al pàrquing de la font on ara ja i toca el Sol.

Arribem al pàrquing on trobem tot mullat , aquesta nit a plogut perquè hi ha molts basals, però la roca es veu seca.

Destres d'esmorzar preparem el material i marxem a peu de via, (com que ja he fet una via en aquest sector no ens costa arribar-hi).


La primera tirada es de vint-i-cinc metres i trobarem tres parabolts que son pintats de color terra. A l'altura del primer parabolt surt per l'esquerra la via “ Camí de sirga” que te els parabolts brillants. La nostra via va amb tendència a la dreta cercant les debilitats de la paret. La reunió és sota un desplom negre.


La segona tirada surt per l'esquerra de la reunió per superar una fissura, primer trobarem un pitó seguit d'un parabolt, per sobre es veu un pont de roca i un pecker. Aquesta es la part mes difícil abans d'arribar a un altre parabolt salvador, per sobre del pecker he posat un camalot amb un bon forat però que al tibar d'ell per progressar a decidit sortir i he anat a parar uns metres avall, ufff !!! feia temps que tenia aquesta sensació.

He tornat a pujar i aquesta vegada amb una tramposa he arribat al parabolt. Sort del pecker que ha aguantat perfectament.


Una vegada al parabolt cal flanquejar a la dreta aprofitant un arbre i ja tan sols resta un tram assegurat amb un parabolt per arribar a la reunió.

La tercera tirada es la millor de tota la via, creua d'esquerra a dreta una placa monolítica que hi ha a mitja paret al arribar a mitja placa segueix recte a munt per sortir verticalment , aquí es on trobarem el passatge mes difícil de la tirada. Aquesta sta protegida per sis parabolts.


La quarta tirada es pel contrari la mes lletja de la via, comença per una placa fàcil a l'esquerra de la reunió amb grans blocs a la dreta que poden servir per posar-hi flotants, però es un tram fàcil, en el recorregut trobarem tres parabolts però es en el tram final de la tirada on cal extremar la precaució, la roca es molt dolenta i trencada, (tot i que no s'ha trencat res) però el aspecte no dona confiança, podem protegir el tram amb algun camalot petit.


La cinquena tirada també es bonica tot i que aquesta cal treballar-la. Sortint de la reunió un passatge de tibar per superar un arbre i poc després trobarem un pitó, d'aquest pitó cal anar a l'esquera per una placa assegurada amb un parabolt i situar-se sota una fissura ample desplomada, aquí es on utilitzarem el camalot del quatre ( o dos, si els portem) que demane la ressenya,per sobre segueix la fissura que cal superar amb passatges de bavaresa invertida molt bonica fins a trobar un parabolt just a la sortida, per sobre encara queden uns deu metres de roca trencada a protegir abans d'entrar a la reunió.


Una vegada tots a dalt, amb dos ràpels tornem al peu de via i directes al cotxe.

Encara hem tingut temps d'anar al bar la Trobada de Rasquera per fer un petit àpat abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM............................... Agustí Ventura

APERTURISTES........... J. Escofet, J. Peña, P. Vargas

CORDADA.................... J. Estruch, Ginés Rodriguez, R. Aparisi

MATERIAL.................... 14 cintes, Joc de Camalots fins el nª 4 (aquest repetit)

DIFICULTAT................. 6a+

MATINAL A LA CODOLOSA

 DIUMENGE, 08 DE MARÇ

Per aquest diumenge la meteo no es gaire bona i amb el Genis decidim pujar al Bruc per esmorzar i acabar de decidir on anirem, per compromisos familiars avui tenim que fer tan sols una matinal.


Mentre esmorzem el Genis proposa anar a fer la via de la Codolosa que s'ha posat de moda, la via “Multi Reincidentes”. Jo d'entrada en soc reticent per diferents motius, primer perquè m'agobia veure tantes vies a tocar i segon perquè , avui es diumenge i sempre hi ha molt moviment de cordades per la zona.

Sortim a les deu per començar a escalar però arribats a Collbató encara hi ha la boira posada en tot el municipi, cal fer un recés per esperar a que marxi i aprofitem per fer un nou cafè al bar “Muntanya” on curiosament no hi ha cap escalador.


A les 10,30 encara hi ha boira però ja comença a marxar i decidim posa-nos en marxa.

A peus de la Codolosa, no hi ha cap cordada i en el sector dret que es on hi ha la via tampoc, es ben estrany !!!.

Comencem la via entre les vies “Reincidentes” i “Diedre”, lloc on veiem un parabolt encara amb el seu regalim de pols i anem pujant mentre anem trobant parabolts i ponts de roca llaçats i al final arribem a la reunió de la via “Diedre” on ens aturem.


En total hem trobat tres parabolts i uns quatre ponts de roca.

La segona tirada segueix encaixonada entre les dues vies i entra per una llenca de pedra que salva el desplom de l'esquerra, via “reincidentes” i a la dreta la segona de la via del “Diedre”. Aquest tram de paret està un xic mullat, trobarem set parabolts tot i que crec que un d'ells pertany a la via “Diedre”.


La reunió la fem sota un contrafort que regalima aigua, la nostra via segueix recte a munt sortejant el limit de la mullena. Aquesta tirada es vertical i mantinguda amb un tram potent que avui mullat i amb aigua dins els millors forats ens obliga a fer A0 en aquest tram.

La tirada està protegida per tretze parabolts i un pitó.

La ressenya que portem dona per acabada la via aquí, però per sobre hi ha un tram de deu o quinze metres de tercer grau per arribar sota l'agulla de la Balconada.



Mirant el rellotge veiem que encara ens queda temps per allargar la sortida i proposo al Genis seguir pujant i sortir per la “Drecera de Fra Garí”.

Per arribar-hi decidim caminar fins on comença la via del “Àtic de la Codolosa”.

A peu de via tornem a encordar-nos i comencem el segon tram, primer superem un petit contrafort per arribar a peu de la paret.


La entrada a la paret està difícil per la mullena del terra, he trobat les assegurances força separades però es deixa fer be i el segon tram mes vertical es un plaer de verticalitat. Hi ha vuit assegurances en tot el recorregut.

La següent tirada es un flanqueig caminant a l'esquerra però en lloc de fer reunió a peu de canal hem fet reunió en el primer parabolt de la següent tirada, just a l'entrada del encastament.

L'altre tirada supera l'encastament i puja per la canal fins arribar a una feixa, trobarem dos parabolts i si portem camalots petits , els farem servir.


La següent tirada cal anar a la dreta per la feixa però per no caminar decidim entrar just abans d'arribar a la reunió de la via “L' Aniversari del Ernesto” que ja seguirem fins el cim.

Ara tan sols resta creuar un parell de bonys per arribar a la “Drecera de Fra Garí” que farem de baixada.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................. Multi Reincidentes

APERTURISTES............. Joan Baraldés, Francesc Panyella, Joanet Domínguez

CORDADA...................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL..................... 14 cintes, Joc discret de Camalots

DIFICULTAT................... 6a


DADES DE LA VIA

NOM............................... Àtic de la Codolosa

APERTURISTES …....... Joan Baraldés, Miquel Haro

CORDADA..................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL.................... 14 cintes, Joc discret de Camalots

DIFICULTAT …............. V+

dimarts, 10 de març del 2026

DESCOBRINT PENYA ROIA DE BALDELLOU

 DIMECRES, 04 DE MARÇ

Fa uns anys varem fer una visita a aquesta escola de la Llitera i no he tornat a visitar-la mai mes, però sempre he tingut la curiositat de conèixer unes parets que varem albirar a la dreta de la zona on varem ser, la Roca Roia.


                                                            VIA NARINAN

He proposat alguna vegada de anar-hi però el desconeixement i d'altres factors sempre han fet que els companys escollessin altres opcions.

Aquesta vegada proposo al Ramir i al Genis de fer una visita de descoberta a la zona.

Anem directes fins un petit pàrquing on deixem el cotxe, la informació que tenim diu de deixar el cotxe en unes runes que hi ha uns metres fora de la carretera però preferim fer aquest metres caminant.


L, aproximació està molt ben senyalitzada amb fites que ens porten directament al bivac que anomenen “Hotel Peñaroia” ara es questio de triar alguna via assequible per tastar la roca de la zona.


Escollim la via “Narinan” que es veu equipada, comença amb un tram molt vertical i dificil assegurat amb tres parabolts i un pitó, però amb “aire” entre cada un d'ells, malauradament una vegada superat el pitó hi ha un tram mes suau que s'assegura amb flotants però jo m'he decantat molt a l'esquerra i quan me'n he adonat era fora de trilla i a molta distancia de la via.(per no deixar flotants he anar a cercar un arbre gran per poder recular. (el Genis desmuntant la tirada ha vist un parabolt molt a la dreta i ben lluny de per on hem pujat.


                                                                VIA PETARRUT

Un rapel des de l'arbre ens ha deixat en una feixa per la que hem tornat al peu de via. Ja està vist que per aquí no regalen el grau.

Per no tornar a casa amb les mans buides anem a fer la via “Petarrut” que per lo curta que es i ben assegurada val la pena el viatge. Molt ben assegurada, pot ser que en excés, però no molesten i amb bona roca de dalt a baix.


Be, ara ja tenim controlades algunes vies i sobretot com se les gasten per la zona i ja estem pensant en tornar-hi, perquè es un lloc molt tranquil..

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM......................................... Narinan

APERTURISTES......................  J. Marmolejo, J. Caudet, D. Pouaget

CORDADA............................... Ramir Aparisi, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL............................... 12 cintes, Joc de Camalots

DIFICULTAT.............................. 6a+


DADES DE LA VIA

NOM......................................... Petarrut

APERTURISTES …................. J. Marmolejo, J. Caudet

CORDADA............................... Ramir Aparisi, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL............................... 12 cintes

DIFICULTAT.............................. V