VIA XUSTIYOU A LA PARET DE RUIRA

 DIUMENGE, 05 DE JULIOL

Tot i la calor que fa, no volem perdre una sortida i com sempre comencem a moure fils el dissabte per saber qui s'apunta a la sortida i on anar

Hi ha personal molt moderat que proposa anar al Pedraforca o al Bages pel fet de no fer molts quilometres i d'altres que proposen anar a zones altes i mes fresques.

Finalment guanya la opció d'anar al Ripollès.

El Josep que viu a Manlleu també s'apunta i el passem a recollir per casa seva.

Aquí surt una nova divergència, hi ha qui proposa anar molt alt tot i tenir que caminar i els que proposen poca caminada.

Aquesta vegada guanya l'esperit conservador i decidim anar a la Paret de Ruira per fer la via “Xustiyou” , una via rapida i com diuen els seus aperturistes, sense pretensions.

Anem fins a Queralbs i pugem per la carretera de Fontalba sense saber si els controls de la carretera ens deixaran passar, (per pujar a Fontalba cal fer reserva prèvia per internet, si no hi ha reserva , no puges).
Per sort al dir-li que tan sols anem uns metres mes amunt i que anem a escalar a la Paret de Ruira, no ens posa cap impediment i ens deixa passar.

El pàrquing per anar a aquesta paret està en el tercer revolt pronunciat a esquerres d'aquesta carretera , mes o menys un quilometre després de deixar l'asfalt.

Ara fa uns dos o tres anys varem fer la via “Wilkenny” d'aquesta mateixa paret o sigui que mes o menys recordem l'aproximació, però ara hi ha un handicap important, la important vegetació que ha crescut a amagat el camí i tot el recorregut d'aproximació està quasi cobert d'herba i molta d'ella es ortiga, o sigui que si algú va a escalar millor portar pantaló llarg i els braços tapats si no vol passar molta estona gratant-se.

Per arribar a peu de via cal arribar fins el barranc de Ruira i remuntar-lo una bona estona fins a trobar un diedre profund que s'intueix a la dreta..

Les dues primeres tirades estan equipades generosament. L a primera segueix tot el fons del diedre amb un tram final mes difícil que la resta, està assegurada per deu parabolts i un pitó. La reunió no la veus fins que no ets fora del diedre.

La segona tirada s'enfila per unes grades i va cercant el s trams mes nets de la paret fins quasi la reunió a la que entrem per una rampa de terra. La reunió es un gran arbre amb una baga. La tirada està protegida per sis parabolts i tres pitons.

La tercera tirada surt per l'esquerra a cercar unes plaques tombades i una aresta, a pocs metres i a la paret trobarem un burí vell que no encaixa amb la via i pocs metres després i per sobre hi ha el únic parabolt de la tirada, i sobre d'aquest un pitó abans d'entrar a la reunió. Nosaltres ens hem passat de llarg i hem arribat fins l'aresta mes marcada, pujant per allà fins la reunió, però no hem trobat cap assegurança, (la cordada del Pep i en Pere, assabentats, si que han pujat per la via.

La quarta tirada surt per l'esquerra de la reunió per un diedre brut d'herbes i en direcció a un pont de roca llaçat, visible des de la reunió, però nosaltres ens ha semblat el diedre molt brut i hem pujat per un esperó a l'esquerra d'aquest, un sic mes difícil però que es pot protegir, tots dos itineraris porten al pont de roca i d'allà directes a la reunió.

La cinquena tirada també surt per l'esquerra amb lleugera diagonal ascendent, d'entrada no es veu cap assegurança però aviat hem anat trobant els cinc parabolts que diu la ressenya, la reunió es darrera en esperó i no es gens visible.

La sisena tirada surt per aquest esperó sense deixar la vessant on hi ha la reunió, primer trobarem un parabolt abans d'arribar a la carena i una vegada en aquesta la seguirem pel seu fil i trobarem dos pitons mes abans d'entrar a una feixa que remuntarem fins arribar a un arbre on farem reunió.

Aquesta reunió està sota un gendarme que es la part final de la via, primer cal superar un petit contrafort per l'esquerra i una vegada sobre cal creuar en diagonal a l'esquerra fins una canal per on sortirem a terreny fàcil fins un arbre. Trobarem dos pitons en el recorregut.

Ara ja som dalt i ens cal baixar, però no comptàvem amb el creixement de la vegetació i el camí que varem fer l'altre vegada ha estat completament impossible de seguir, ens ha calgut pujar per la tartera fins sota un contrafort de roca que queda a la dreta i allà creuar per terreny poc evident fins una represa de formigo que al creuar-la ens deixa en un camí que seguim fins uns prats que ens permeten baixar fins una corba de la pista i allà .

Per no seguir la pista hem creuat pel bosc i en mitja hora hem arribat al cotxe.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................... Xustiyou

APERTURISTES............... D. Martínez, A. Rafart, X. Gómez, J. Fonts, S. Martínez

CORDADA.......................... Josep Aiguade, Josep Estruch

MATERIAL........................... 12 cintes, Joc de Camalots

DIFICULTAT....................... 6a

VIA CAROLA ALS CINGLES DE LA XORIGUERA

 DIMECRES, O1 DE JULIOL

Tornem a preparar la sortida per dimecres i cada dia fa mes calor, el que ens obliga a cercar llocs amb la temperatura mes baixa i com sempre apareix la zona del Ripollès com a una de les mes afavorides .

Però tampoc volem fer una aproximació massa llarga perquè la calor també castiga.

Per sort encara ens resten per fer algunes vies amb poca aproximació que son bones per aprofitar aquests dies tòrrids.

Aquesta vegada escollim anar a conèixer la via “Carola”, una via que està a prop del pàrquing de la Coma de l'Orri amb una aproximació i un retor curts.

Finalment serem cinc, el Genis, el Josep Luis, el Ramir, el Pep i jo.

Sortim a les set i després de recollir al Pep a Manresa fem la primera aturada a la benzinera de Ripoll per esmorzar.

La segona aturada ja al punt on tenim que deixar el cotxe, uns cinc cents metres mes a munt del pàrquing de la Coma de l'Orri direcció Vallter 2000.

Des del mateix pàrquing ja veiem la via sencera i l'aproximació.

Baixem per la carretera fins la corba de la carretera que hi ha sota la paret i d'allà, sense camí definit fins el peu de via. Segons les indicacions hi ha una fletxa gravada al peu de via, però no la hem vist.

Nosaltres hem volgut començar des del punt mes baix de la paret, però el Pep que va de primer diu que està molt trencat i no ha trobat el pitó que marca la ressenya, s'atura al primer parabolt i nosaltres pugem per mes a la dreta on hi ha un tram de roca que sembla millor, aquí si que trobem el pitó que no hem sabut veure al principi..

El Pep intenta superar el tram de Ae en lliure però troba les preses molt brutes de terra i desisteix després d'un parell de relliscades, la resta de tirada, assegurada amb parabolts es fa sense problemes tot i que el tacte de la roca es estrany. Hi ha dos pitons i sis parabolts en el recorregut, la reunió es un arbre.

La segona tirada es bàsicament un canvi de reunió, sortim de la reunió seguint una petita carena fins arribar sota una agulla molt vertical on fem reunió, també en un arbre a l'ombra , cosa que s'agraeix.

La tercera tirada es curta però amb males intencions, cal superar la paret que tenim davant i on tan sols hi ha un parabolt i un pitó quasi a dalt de tot, no es molt difícil però demana col·locar-se be per anar progressant, a pocs metres del terra hem posat un camalot.

Per no fer reunió a dalt hem baixat per l'altre vessant aprofitant una cinta i hem fet reunió a l'ombra d'un altre arbre.

La quarta tirada es un canvi de reunió caminant fins sota la paret que tenim darrera. No hi ha res i a la reunió podem muntar-la amb Camalots petits.

La cinquena tirada surt en diagonal a l'esquerra per superar el mur i arribar a un collet, aquest tram es mes finet i tan sols hi ha un parabolt a la part final, però hem posat un camalot petit a meitat del flanqueig i un arbre llaçat al començar a remuntar el mur, abans del parabolt. La reunió també en un arbre.

La sisena tirada es la ultima, sembla que tingui que pujar pel fil de l'aresta i segons la ressenya hi ha un parabolt, però el primer tram supera un sostre i no he pogut posar cap protecció sota i el pas m'ha fet “yu-yu”, sense protecció. He nat a l'esquerra per aprofitar un arbre i he superar el tram per com diuen , (el camí de l'ermita). Una vegada sobre aquest desplom he vies el parabolt encara mes amunt i ja he continuat fins la reunió , també en un arbre.

Ja som dalt i una vegada tots reunits remuntem per una canal fins un coll per on hem creuat a la vessant Est i directes avall fins el cotxe.

Avui la via s'ens ha fet curta però ens ha permès baixar a una hora raonable i poder anar a fer un menú a qualsevol dels restaurants que trobarem pel camí.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM..................................... Carola

APERTURISTES.................. Josep, Núria, Sergi

CORDADA........................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL........................... 10 cintes, Joc de Camalots

DIFICULTAT......................... V/Ae

VIA SAM UEV A LA DENT D' EN ROSSELL

 DIUMENGE, 28 DE JUNY

Tot i la remullada de l'altre dia, avui decidim tornar a pujar al Ripollès, de fet es l'únic lloc on les temperatures son agradables i ens permet escalar sense deshidratar-nos.

Aquesta vegada decidim anar a escalar una via que sempre queda relegada a pendent perquè n'hi ha de millors i mes ben assegurades, però aquesta te l'al·licient que es de les primeres vies obertes a la paret.

La via es diu SAM UEV i aprofita les debilitats de la paret aprofitant al màxim les feixes per començar el màxim d'amunt possible.

De fet pujar la feixa que hi ha sobre el tunel dels Arcs es un veritable calvari.

Avui som quatre i decidim fer dues cordades , cada una amb una corda , per estalviar-nos pes. Les cordades seran el Pep i el Pere per un costat i el “Mam” i jo per l'altre.

Sortim del pàrquing on ens ha costat trobar lloc, al ser diumenge , aquest està ple, i agafem l'antic camí del cremallera, aquest camí es mes ràpid que el camí vell però te l'inconvenient que no hi ha ombra, a mes ens estalvia un tram de camí al no passar per l'oratori.

Arribem sota la Dent de Rossell i per no fer la canal d'entrada decidim fer la part de baix de la via Laia però ens equivoquem i ens posem a la via “Pilar Ploramiques” i les dificultats que trobem no ens quadren amb el que recordem els que ja hem fet la via “Laia”, total que decidim baixar i pujar per la canal.

Després d'una bona estona fent herba tracció i cordes fixes arribem a peu de via on trobem una reunió just al fil de l'aresta.

Aquí sortegem quina cordada anirà davant i ens toca “cara” a nosaltres.

El Josep comença la tirada amb tan sols la referencia que tenim que anar a cercar un arbre sec, d'assegurances cap en el recorregut, ell assegura la tirada amb un parell de flotants i jo al darrera a mes dels flotants trobo un pitó a meitat del recorregut.

La reunió la fem amb flotants i el arbre, (després al cotxe i mirant la ressenya del Kim Gil veiem que hi ha una reunió uns metres a la dreta).

La segona em toca a mi, diuen les piulades que es la mes perdedora però he tingut sort i no m'ha calgut rectificar el recorregut en cap moment, primer un pas de A1 sortint de la reunió amb un camalot del nº 2 , després en un diedre he trobat una baga podrida però que m'ha ajudat a seguir pel bon camí i amb algun flotant petit he pogut protegir la tirada on hi ha algun passatge vibrant.

La reunió la fem en dos arbres característics i a l'ombra, just en el punt que quasi la via “Kuru” toca aquesta, ( hi ha un parell de parabolts visibles a l'esquerra de la reunió.

La tercera tirada surt a la dreta per creuar un petit esperó i una canal bruta. Una vegada creuada la canal s'enfila per unes plaques amb algun tram de bavaresa bonics i arriba a sota un sostre on trobem la reunió, aquesta si amb espits i parabolts. No hem vist cap assegurança en el recorregut.

La quarta tirada surt de la reunió amb un passatge fi i en horitzontal a la dreta, on he trobat un pitó, després entra en una canal que remuntem fins un desplom i la deixem per l'esquerra i situar-nos sobre de la reunió anterior. La reunió està equipada amb dos parabolts i un espit.

La cinquena i ultima tirada es la mes llarga de la via, uns cinquanta metres, no hi hem trobat res i va navegant entre petits diedres i plaques fins arribar a la canal de sortida on trobarem un arbre amb una baga coma reunió.

Qui s'acaba la via , però encara resta remuntar la canal fins a trobar alguna fita que ens portara al camí de baixada.

Arribem al cotxe aquesta vegada sense mullar-nos.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................. SAM UEV

APERTURISTES......... Unió Excursionista Vic

CORDADA.................. Josep Aiguade, Josep Estruch ( Pep Riba, Pere Giró)

MATERIAL.................. 10 cintes, Joc de Camalots fins nº3

DIFICULTAT................. V+

VIA CERDA ALBERT A LA DENT DE CABIROLS + SORTIDA DESCONEGUDA

 DIUMENGE, 21 DE JUNY

Fa dies que els meteoròlegs ens avisen de la onada de calor que vindrà a partir de diumenge, però nosaltres no volem perdre la costum de sortir, tot i que caldrà cercar una zona alta i ombrívola per fugir de la calor.

Mirant la nostra “bíblia” del temps, el “meteoblue” sembla que el millor lloc per anar serà el Pedraforca.

Però aquí tenim altres “handicaps”, aproximacions i retorns llargs, vies molt llargues,....

D'entrada serem quatre, el Pep, el Mam, en Pere i jo i decidim posar a votació la zona on anar.

Ha guanyat la zona de Cabirols i mes concretament la Dent de Cabirols, amb la possibilitat de tornar a baixar per on pugem.

Amb el cotxe tenim problemes per trobar un lloc on aparcar, tot es ple de cotxes, des de abans del Mirador fins a sota el refugi però encara trobem un lloc sota la barrera.

Fem l'aproximació fins peu de vies, encara sense saber quina via fer i allà ens decidim, el Pere i el Mam escullen fer la via Civís Genis i nosaltres optem per la via Cerdà Albert que s'amaga darrera un diedre i possiblement tan sols ens escalfara el Sol a la tercera tirada.

Les vies d'aquesta paret ja les tenia tatxades de fa molts anys, de fet crec que tan sols hem resta una per fer, però el fet que demana portar pitons fa mandra anar-hi , estem massa ben acostumats avui en dia.!!!.

La Cerdà Albert es de les vies Clàssiques, amb bona roca però poc assegurada, comença just en un diedre molt marcat que hi ha a la dreta de la Civís Genis.

La primera tirada de quaranta metres s'enfila pel diedre tot jugant entre diedre i placa, amb un tram mes finet quasi al final de la tirada. Hi hem trobat dos parabolts i dos pitons en el recorregut i la reunió la fa en un replà .

La segona tirada es la que presenta el tram mes difícil de la via, just al entrar a la reunió.

Primer segueix el diedre que va tombant a la dreta , aquests primers metres son fàcils fins que la fissura es converteix en un sostre que seguim per sota i per unes plaques molt llises, en un punt ens creuarem amb la via Bages que fa reunió al mateix lloc però que creua la fissura per anar a cercar els desploms de sobre.

La entrada a la reunió es en descens i sort d'algun parabolt i pitó que anem trobant. A la tirada hem trobat cinc parabolts i quatre pitons.

La tercera tirada es un flanqueig quasi horitzontal a la dreta per anar fins un pi característic, nosaltres en lloc d'anar a cercar aquest pi hem anar en flanqueig ascendent a la dreta fins a trobar un altre pi, a la tirada hem trobat dos pitons i un parabolt en el passatge mes difícil de la tirada sortint de la reunió.

La quarta tirada es mes fàcil, segueix el fil d'un espero sense dificultat fins arribar a la reunió on s'ajunten varies vies, Haikus, Màgica, Canas i espits. Aquesta reunió està equipada per baixar en rapel fins el peu de via de la paret, però nosaltres veient que teníem hores per davant i aprofitant que ens hem salvat del Sol en quasi tota la via dubtem de si baixar o seguir fins el cim de la Dent de Cabirols. Finalment ens decantem per continuar, però en lloc de fer-ho per la via Haikus o la canal pròpia de la via ens decantem per unes fissures/encastament que tenim just darrera la reunió a l'esquerra de la canal i de les que no coneixem res de res, (de fet sempre que he vingut me les he mirat però mai havia intentat fer-les)

La tirada de marres ha resultat mes difícil del que pensàvem i mes amb motxilla, primer hem pujar per la fissura mes propera i estreta fins arribar a una petita vira que ens porta a la fissura gran de la dreta per la que hem sortit amb força dificultat.

La tirada fins arribar a un gran arbre te cinquanta metres i en el recorregut tan sols hem trobat una baga molt vella i podrida, la resta a equipar amb una dificultat de cinquè o cinquè més el primer tram i un sisè ferm a la segona part, ( no he trobat cap referencia d'aquesta variant enlloc).

Per sobre encara hem fet tres tirades ja mes fàcils fins a sortir prop del collet de la canal Same.

Una primera de seixanta metres fàcils, després dues tirades de trenta metres amb algun passatge de quart grau.

La baixada la fem per darrera i fins el refugi on ens esperen els companys.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...................................... Cerdà Albert

APERTURISTES ….............. J. Cerda, L. Costa, A. Francesc, R. Albert

CORDADA............................ Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL............................ 10 cintes, Joc de Camalots fins nº3

DIFICULTAT.......................... 6a