VIA ANGLADA BRULL A TIVISSA

 DIMECRES, 27 DE MAIG

Aquesta setmana encara fa molta calor i cal cercar un lloc ombrívol per no quedar torrats.

Es una tasca difícil per que quasi totes les parets de Catalunya estan orientades al Sud i a mes m'agrada variar de zona on escalem.

Aquesta setmana també s'apunta el Guillem que està de vacances, o sigui que serem quatre, amb el Pep i el Genis.

Proposo anar a Tivissa on trobarem moltes parets orientades a Nord i a mes tinc curiositat per poder localitzar la nova via oberta pel Josep Enric Castellnou.

Sortim a les vuit com tenim per costum i passem per Vilafranca on trobarem al Pep i marxem directes a Tivissa on ens aturem per esmorzar al bar on acostumem a aturar-nos.

Des del bar mateix veiem les parets de sobre el poble i intentem esbrinar la possible situació de la via, però no acaba de quadrar el que veiem amb el croquis de la via, així que decidim anar a fer alguna via que tinguem ben localitzada.

Escollim anar a la Roca dels Cabells per fer la via “ Anglada Brull” una de les primeres vies obertes a la zona.

Ara ens cal agafar el cotxe i anar fins la rotonda que hi ha al final del carrer on es el càmping i que ja coneixem perquè si ha fet alguna trobada del Cavall Bernat.

Algun company ens havia dit que arribar-hi era perdedor però això es quedar-se curt.

Nosaltres hem agafat un camí senyalitzat que va al cim de la roca dels cabells (segons el lletrero) però dona una volta molt gran per pujar al cim per darrera i a mig camí veient que ens allunyem molt hem decidit creuar el bosc per anar directes a peu de paret, quina cagada mes gran !!!. El bosc està completament destrossat, sense camí evident i amb un sotabosc molt tupi't que ens ha complicat molt la vida. Total una hora per arribar a peu de via.

El peu de via tampoc es gens encoratjador, completament cobert de sotabosc i molt brut tant que al Genis se li han acabat les ganes d'escalar i al Guillem per culpa del sotabosc li ha entrat una al.lergia de cavall i tampoc es veu amb ganes de pujar.

Total que decidim pujar el Pep i jo, mentre que ells aprofitaran per cercar el millor camí de baixada. Tenim referencies que es pot rapelar la via.

Les tirades tenen totes trenta metres i decidim pujar amb una corda.

La primera tirada es molt bruta i desagraïda per les herbes i la terra que hi ha, però el darrer tram de tirada ja dona mostres de millorar amb una fissura molt vertical que cal seguir. Hem trobat quatre pitons molt difícils de veure perquè estan camuflats entre la vegetació i la terra.

La segona tirada tirada començ amb un tram espectacular primer per placa i després creuant a una fissura per sota un sostre per entra-hi , aquí hem trobat el únic parabolt de progressió de la via. En total en aquesta tirada hi ha tres pitons, dos ponts de roca o arbres llaçats i el parabolt, a mes de posar-hi flotants amb bones possibilitats d'emplaçament.

La tercera tirada presenta dues sortides, per la dreta una variant molt llaminera amb un diedre vertical graduat de 6b o per l'esquerra on hi ha la sortida original que es la que hem seguit. La ressenya del Josep Enric Castellnou assenyala sis pitons en el recorregut , però nosaltres tan sols hem trobat tres en el tram final de la tirada on si que hem trobat un pas molt complicat de veure en superar un sostre fent servir un arbre com a presa de peu i sortir al vuit de la paret i poder veure un pitó molt ben posat l'altre costat del sostre.

No hem trobat cap reunió però si que hem vist al Guillem que era per sobre nostre, ell ha trobat el camí bo i a pujat caminant fins el cim. Ha pujat amb les sabates o sigui que ens hem estalviat fer tres ràpels.

Tan sols cal fer una tirada mes de trenta metres, aquesta sense dificultat per arribar al camí.

La baixada per aquest camí, molt còmoda i directes al cotxe. El camí bo es el que porta a la ferrada i que abans d'entrar en aquesta surt per l'esquerra seguint tot el llom de la paret. A l'altura del peu de la paret del Cabells s'intueix un corriol brut que ens porta a peu de via

Per dinar ens quedem al Hostal que hi ha a l'entrada del poble i per sort hem trobat al Josep Enric Castellnou que ens ha informat de la situació de la nova via, però que està orientada a Sud, o sigui que caldrà esperar a la tardor per anar-hi.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................. Anglada Brull

APERTURISTES......... Josep M. Anglada, Adolf Brull

CORDADA.................. Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL................... 10 cintes, Joc de Camalots fins nº3

DIFICULTAT …............ 6a

VIA MARIOLA MOTORS AL MONT ROIG

 DIMECRES, 20 DE MAIG

Com sempre arriba el dimecres i ens preparem per sortir el Pep, el Genis i jo, però aquesta vegada s'apunta del José Luis.

La meteo comença a donar senyals d'estiu i caldrà cercar ombra o un lloc alt per on corri l'aire. No tenim res en ment i decideixo portar ressenyes de moltes zones de Ponent, en principi sembla que Vilanova o Ager tenen mes adeptes, però una idea s' imposa.

El José Luis no ha escalat mai al Mont Roig i volem ensenyar-li la zona. Nosaltres també hi tenim moltes vies pendents de ser escalades.

Arribem al pàrquing i ens aturem a esmorzar mentre anem decidint on anar.

La clàssica per excel·lència, el “ Diedre Blanqueta” ja hi hem escalat tres de nosaltres, millor buscar una alternativa.

Decidim anar a la via “Mariola Motors” que de la colla soc l'únic que la ha fet i a mes es una via característica de la zona.

Després d'esmorzar decidim pujar el cotxe fins el Coll de Porta, la darrera vegada que varem pujar la pista estava en bones condicions, ara ja no tant i cal anar molt en compte en algun tram.

Deixem el cotxe i reculem uns metres per anar a peu de via. Avui hem decidit pujar amb una corda i fer dues cordades, al davant el Pep i el Genis i darrera el José Luis i jo.

A peu de via hi ha dues “M” picades per assenyalar per on comença, jo recordava haver pujar per tot l'espero però la via comença a la meitat de la placa.

La primera tirada de trenta cinc metres està completament neta però es deixa assegurar be amb flotants.

La segona tirada m'ha costa mes que no recordava, es un cinquè superior mantingut i que cal protegir quasi tot, hi ha tres ponts de roca i per deixar-lo ben protegit caldria portar un parell de camalots del nº 3 i un parell del nº 2, a mes de bagues llargues. La reunió la fem en un primer arbre que trobem al sortir del diedre, es un arbre característic perquè te quasi totes les seves arrels a la vista fint un veritable embolic d'arrels.

La tercera tirada es la mes llarga de la via si no fas una reunió inter mitja que hi ha sobre un altre arbre, però donat que la dificultat de la tirada no es molt alta, es molt factible de saltar-la

En aquesta tirada trobarem d'assegurança, la reunió inter mitja, un pitó i dos espits que son de la via “Brothers Ruiz” .

La quarta tirada es la mes difícil tècnicament, comença per un terreny trencat i amb presa arrodonida que està protegit per un espit, després cal arribar a peus del diedre on per entrar-hi hi ha un pas explosiu que cal protegir amb flotants i per sobre un diedre també a protegir.

Per aquest diedre cal arribar fins sota un matoll que et barra el pas, punt on cal anar a la dreta i sortir a terreny mes fàcil per sortejar el matoll i sobre d'aquest tornar a l'esquerra on trobarem un parabolt per superar una panxeta. Després per una placa amb molt bona roca ja fins el cim. En aquest darrer tram trobarem un altre parabolt.

Al cim un ventet fresquet ens suavitza la temperatura que hem patit a la via.

Ara tan sols resta anar a buscar el cotxe que per sort el tenim a peu de paret i marxar a les Avellanes per fer un bon àpat.

A la sortida del dinar i per ajudar a pair-lo baixem fins Santa Linya per veure la “Cova Gran”.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.......................................... Mariola Motors

APERTURISTES...................... J. Marmolejo, J. Cauvet

CORDADA................................ José Luis Gómez, J. Estruch

MATERIAL................................ 12 cintes, joc de Camalots fins nº3 (repetir 2 i 3)

DIFICULTAT............................... 6a

MATINAL A SANT LLORENÇ DE MONTGAI

 DISSABTE, 16 DE MAIG

Compromisos familiars han condicionat la sortida d'aquesta setmana, havia quedat en sortir diumenge amb la colla del Penedes, però no puc, intentaré sortir el dissabte.

Com sempre que tinc lliure, pujo al Bruc per esmorzar i aquesta vegada a veure si algun company vol venir a escala

                                                         VIA BOB ESPONJA

De la colla que ens trobem, tan sols s'apunta el Carles i donat que sortirem tard d'esmorzar caldrà cercar quelcom a poca aproximació i ràpid de fer.

Ens decantem per pujar a Sant Llorenç de Montgai per fer la darrera via oberta pel company, Juan Gutiérrez.

Arribem al pàrquing i està ple de furgonetes i també casualitats de la vida, arriba mentre ens preparem el Juan Gutiérrez que va a acabar una nova via en aquesta zona.

                                                     VIA BAILANDO CON SARRIOS

Després de fer-la petar una estona, ell marxa a la seva feina i nosaltres acabem de preparar el material.

Hem decidit entrar per la via “ Bob Esponja” tot i que ja la hem fet un munt de vegades, però preferim pujar escalant que no pas pel camí.

Fem la via en dues tirades i anem directes on comença la via que volem fer, “ Bailando con Sarrios” que comença entre les vies “ El Niño de los Peines” i “Fase Uno”.

El peu de via està concorregut, hi han tres cordades, per sort quasi totes arriben després de nosaltres i la cordada que tenim al davant , acaben de baixar de fer-la.

La primera tirada no es veu gaire encoratjadora, travessa un pany de paret cobert de molsa negra que des de sota es veu difícil de superar, però ha està una sorpresa com ha sabut trobar un camí molt bonic i on les fissures i regletes van sorgint a mesura que vas pujant. El resultat una escalada molt bonica.

                                                        VIA   MARTA PROS

Hem trobat vuit parabolts en el recorregut.

La segona tirada es un xic mes suau però també un xic mes llarga, els passatges no son tant obligats, trobarem onze parabolts en el recorregut i ara encara està un xic “tendra” i trobem terra en algunes preses, però de ben segur aquesta marxara i serà tot un plaer de tirada.

La via no està preparada per baixar-la i decidim anar a cercar la veïna “ Fase Uno” per tornar a peu de via amb un rapel.

Una vegada al terra, veiem que encara ens dona temps de fer una segona via i ens decantem per fer la via “ Marta Pros” que el Carles no ha fet.

Jo no fa pas gaire que vaig fer-la, però es una via bonica i rapida de fer.

Comença amb uns passatges durs que salvem amb A0 i l'arbre que tenim darrera, després un flanqueig a la dreta on trobarem un tram clarament mes difícil a prop de la reunió i després festival de busties fins arribar-hi.

La segona tirada , molt ben trobada i ben vertical.

Trobarem onze parabolts a la primera tirada i vuit a la segona.

Aquesta vegada decidim baixar caminant i directes al cotxe, com que veiem que encara tindrem temps d'arribar a ca l'Anna per dinar, posposem la cervesa fins arribar-hi..

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM....................................... Bob Esponja

APERTURISTES..................

CORDADA........................... Carles Farre, Josep Estruch

MATERIAL.......................... 11 cintes

DIFICULTAT........................ IV

DADES DE LA VIA

NOM................................... Bailando con Sarrios

APERTURISTES.............. Juan Gutierrez, Jaume Casas

CORDADA........................ Carles Farre, Josep Estruch

MATERIAL......................... 11 cintes

DIFICULTAT...................... V+

DADES DE LA VIA

NOM................................ Marta Pros

APERTURISTES............ Juan Gutiérrez, David Palau

CORDADA.................... Carles Farre, Josep Estruch

MATERIAL.................... 11 cintes

DIFICULTAT.................. V+/A0

VIA DIEDRE BLAU A VILANOVA DE MEIÀ

 DIMECRES, 13 DE MAIG

Per aquest dimecres teníem previst baixar al Sud, però la previsió metereologica es de ratxes de vent fort i la zona on volem anar es propensa a patir-ne molt , o sigui que cal fer un canvi d'objectiu.

Ens hem apuntat a la sortida el Pep , el Genis i jo.

Finalment decidim anar a Ponent, mes concretament a Vilanova de Meià..

Per curar-nos amb salut portem ressenyes de totes les parets i allà decidirem on anar.

La primera aturada la fem a Cal Cirera per esmorzar i esperar que la boira s'aixequi ja que ara no es veu res de res. La pluja de la nit ha fet que la humitat sigui baixa i la sensació de fred forta.

Mentre esmorzem decidim buscar alguna via orientada a Est o Sud per aprofitar al màxim el Sol i ens decantem per anar al sector de la Font Blanca, però una vegada al pàrquing la boira segueix aguantant i no veiem a tres passes.

Despres de esperar una bona estona sense veure cap millora, decidim fer un canvi d'objectiu i per assegurar -nos la jugada ens decantem per anar mes amunt, on creiem que el Sol ja haurà guanyat la partida a la boira.

Baixem fins la pista de la Ermita i enfilem direcció a Rubies, encara sota la boira.

Al pàrquing de la Roca Alta encara està envoltat de boira però sembla que menys consistent i decidim provar sort i sortir sense veure res.

El nostre nou objectiu es el Diedre Blau, o sigui que ens caldrà creuar tota la paret per arribar-hi, però com que per la zona ja he fet varies vies, vaig orientant-me sense gaires problemes.

A peu de via, encara amb boira però ja molt mes suau i trencada.

La primera tirada, es la mes exigent, comença amb un pas d'ungla per arribar al primer pitó, d'aquest cal sortir per la dreta amb algun passatge d'equilibri per arribar a un segon pitó situat sota un sostre, aquí trobarem un segon pitó que ens decanta a l'esquerra per salvar el sostre. Una vegada a l'altura del sostre ens trobem amb un mur vertical protegit per dos burils i es la part on mes apreta la tirada cal navegar fins a trobar un altre pitó ja a les acaballes del mur vertical, d'aquí fins la reunió no hi ha res i cal protegir-ho amb flotants. La reunió aprofita la de la via veïna de la dreta “ Lucero del Alba” que es mes còmoda i equipada per rapelar.

La segona tirada s'enfila per la placa de l'esquerra del diedre que dona nom a la via, (per la placa de la dreta puja de via “ Lucero del Alba”. Aquí tan sols trobarem un pitó, la resta cal protegir-la amb flotants. Trobarem la reunió un xic separada del diedre.

La tercera tirada segueix per placa i separada del diedre, cal vigilar la roca que mostra signes de despreniments, hi ha un passatge a mitja tirada on la roca fa un canvi de textura i es torna mes vertical i fina, però està protegida per un pitó i un arbre llaçat. La part final de la tirada , des de sota es veu vertical, però una vegada allà , ja sigui per les preses generoses no ho es tant, just sota el canvi de verticalitat de la paret trobarem un pitó.

La quarta tirada sort vers la dreta per allunyar-se de la via “Porno Star” que ens queda a l'esquerra amb un flanqueig quasi horitzontal fins arribar a un gran arbre, sobre el que trobarem un pitó, única assegurança de la tirada, aquí cal apretar de braços per la manca de preses de peu, es un tram curt abans d'arribar al cim.

La baixada la fem caminant fins el peu de via per recollir material que hi hem deixat i directes al cotxe per anar a dinar al poble.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................. Diedre Blau

APERTURISTES............. J. C. Serrano, J. Periz, J. Asin

CORDADA........................... Pep Riba, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL............................ 12 cintes, Joc de Camalots fins nª1

DIFICULTAT.......................... V+/A1