VIES LE GRAND BAVARD I GRAN DIEDRE A LA PARET D'EN GRAU

 DIMECRES, 19 DE NOVEMBRE

Aquest dimecres la meteo no es gaire bona i caldrà anar a buscar Sol perquè la temperatura serà baixa.

Tenim propostes per anar a Montserrat i a Malanyeu, però el Genis i jo tenim altres propostes que enviem a la colla, però a tots els fa mandra fer quilometres i no s'apunten.
Nosaltres tenim intenció d'anar a la Serra de Canals. A darrera hora també s'apunta en Pere o sigui que serem tres.

                                                          LE GRAND BAVARD

Arribem a Oliana sobre les deu del mati amb tot el cel emboirat i una humitat molt gran així que decidim anar a Ca la Marisol per fer un cafè i esperar que la boira s' aixequi, però allà ens diuen que avui res de res, la boira aguantara tot el dia, que si volem Sol cal anar darrera el tunel.

En vista de les perspectives decidim fer cas al personal de la zona i decidim anar a provar sort a Coll de Nargó.

Tal com han dit, ha estat creuar el tunel que hi ha al pantà d'Oliana que el temps ha fet un canvi radical, aquí hi ha mes Sol que no pas boira.

Pugem directes a Coll Piquer que ja està quasi ple de furgonetes, i marxem a peu de via. Tot pujant el Genis ens comenta que no hi ha escalat mai en aquesta paret .

Com que soc previsor, de casa he portat les ressenyes de varies zones de L'Alt Urgell en previsió de no poder anar als nostres objectius, o sigui que tenim les ressenyes de la zona.

Les vies fàcils i les equipades fàcils ja les he fet quasi totes , però encara en tinc alguna de pendent. Avui proposo anar a la via “Le Grand Bavard” però entrant per la via “Manelet” que es mes assequible que la entrada original d'aquesta.

La primera tirada te uns trenta cinc metres i està ben assegurada amb parabolts i un pont de roca, tot i que crec que hem agafat alguna xapa que no ens corresponia de la via de la dreta, la via “Gallifantes” però si que hem fet reunió on corresponia. Hem posat set assegurances.

La segona tirada es un flanqueig a l'esquerra que passa per la reunió de la via original i va en direcció a una fissura ample, es un tram que comparteix amb la via de “ l'Enforcall”, però que als pocs metres es decanta a l'esquerra per anar a cercar un esperó que sobresurt sobre els desploms que tenim a l'esquerra. En aquesta tirada trobarem sis parabolts. Farem reunió en un replà completament penjat.

                                                         EL GRAN DIEDRE

La tercera tirada segueix tot l'esperó amb dos trams força difícils, un al principi de tirada i l'altre quasi al final. El primer es pot reforçar amb algun flotant per escurçar la distancia entre assegurances. La roca per la zona mes fàcil sembla trencada però es ben solida i poc abans del final hi ha un mur compacte un xic extra plomat però ben assegurat, he fet un descans al segon parabolt perquè tenia els braços com bombetes. A la tirada trobarem deu parabolts.

Nosaltres encara hem fet una petita travessia després per anar a cercar el rapel de la via “Manelet” que baixa més neta.

Una vegada al terra, veiem que encara tenim temps de fer una nova via, però aquesta més suau per descansar i proposo anar a fer la via “ Gran diedre” que tenim uns metres a la dreta.

En aquesta via ja hem passat un xic de fred perquè el Sol està girant i quasi no ens toca.

En acabar la via crestegem fins a trobar els ràpels de la via Africa i “Jardí de les mentides” per baixar. Ara si que ja en tenim prou i marxem contents d'haver encertat el lloc i poder escalar amb caloreta quasi tota l'estona.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................. Le Grand Bavard

APERTURISTES............ J. G. Coca, i amics

CORDADA..................... Pere Giró, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL.................... 10 cintes

DIFICULTAT................... 6a

DADES DE LA VIA

NOM.............................. Gran Diedre

APERTURISTES........... J. G. Coca i amics

CORDADA..................... Ginés Rodríguez, Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL.................... 10 cintes

DIFICULTAT................. V+

VIES "EN MEMÒRIA PER GAZA"+ "ÈPICA CONTRASTADA" ALS CINGLES DE LA CREUETA

 DISSABTES, 15 DE NOVEMBRE

Aquesta setmana tan sols puc sortir a fer una matinal i el dimecres vaig comentar-ho al grup i el Josep va dir que a ell també li anava be, o sigui que ja tinc “parella de ball”.

Deixem passar uns dies per acabar de decidir on anar perquè la meteo està moguda i finalment el divendres parlem de les opcions que tenim.

                                                      VIA EN MEMÒRIA PER GAZA

Per que no tingui que fer molts quilometres decidim anar al Berguedà, de fet des de casa tan sols tinc una hora de cotxe .

Per la tarada em truca el Genis que també s'apunta , ja serem tres.

Amb el Josep em quedat de trobar-nos al Rosal i marxem directes fins allà on ja el trobem esperant.

De les propostes que he fet el Josep diu d'anar a la que es tingui que caminar menys, perquè porta tota la setmana sortint a escalar i eta cansat.

Aleshores proposo anar a fer la darrera via oberta als Cingles de la Creueta, no es la millor opció perquè es una via orientada al Oest i ja comença a fresquejar.

Podríem deixar el cotxe a la vessant Est dels Cingles i creuar pel coll fins el peu de via, però prefereixo pujar fins la casa de la To i deixar el cotxe a l'era de la casa.

El camí està bastant malmès per les pluges i cal anar molt en compte, però amb paciència podem arribar-hi.

Esmorzem a l'era tot i esperant al Sol que ens escalfi perquè el fred es força viu, crec que anem un xic tard per anar a fer aquestes vies, però ja som aquí i decidim continuar amb el plans fets.

Per fer l'aproximació anem trobant fites que ara amb la caiguda de fulles estan quasi tapades, però que ens van senyalant el millor camí fins a peu de via.

Aquest peu de via està a pocs metres del peu de via de la via “Èpica Contrastada” que ja vaig fer a poc d'obrir-la i la veritat que aquesta entrada es molt més interessant.

Comença per un diedre bavaresa potent i mes avui que tenim part de la paret mullada. La reunió es la mateixa que la de l'altre via que hi ha. La tirada està protegida amb set parabolts. El fret als dits es important i arribem a la reunió tots amb els dits adolorits pel fred.

                                                       VIA ÈPICA CONTRASTADA

La segona tirada surt per la dreta de la reunió amb un petit flanqueig per situar-nos sobre uns gendarmes, per sobre un tram amb regletes ens deixa sota una placa molt llisa que amb els peus bruts de fang ens costa de superar i la reunió està sobre una petita franja de terra que està completament mullada. La tirada està protegida per tres parabolts i un pont de roca.

Com podem aix ugem els peus de gat del fang i ens posem a la tercera tirada, un tram molt vertical i mullat que està cobert de molsa on regalima l'aigua, aquest es el tram mes difícil de la via, el Josep se la cruspit en lliure i la resta amb A0.

El primer tram que es molt vertical i mullat es deixa fer bé però en acabar aquest tram hi ha uns passatges molt fins on cal apretar, es la zona on trobarem un pitó, (que per cert es mou), no hem pogut repicar-lo perquè no portem cap martell, compta !!!.

La resta de tirada ja es mes fàcil fins arribar al cim. Baixem amb tres ràpels fins el peu de via.

Aquí el Genis ens diu que ja ha passat massa fred per avui i que marxa al cotxe on ja i tenim Sol.

Nosaltres encara volem fer la via “Èpica Contrastada”. La primera tirada es un xic mes suau que la de la seva veïna però es mes ombrívola i rellisca molt, trobarem tres ponts de roca o arbres llaçats i fa reunió al mateix lloc que l'anterior.

La segona tirada, puja recte a munt per una placa molt compacta, el Josep quasi se la ha tret en lliure però hi ha un passatge on sembla que s'ha trencat un “cantell” que no ho ha pogut fer, la resta si. Jo amb A0 com un rei.

Aquesta tirada està protegida per quatre parabolts i fa reunió a l'altura de la segona tirada de l'anterior via però mes a ponent.

Aquí la via deixa la vessant per on pugem Sud Oest per entrar encara mes al Oest i enfila per una fissura que amb els peus enfangats ens fa suar, per sort es mes suau de grau.

Trobarem tres parabolts i tres ponts de roca intercalats en el recorregut i en acabar la fissura cal sortir per terreny trencat fins el cim.

Tres ràpels i ja tornem al terra. Ara si que ja en tenim prou i marxem al cotxe..

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM..................................... En Memòria per Gaza

APERTURISTES.................. Joan Rovira, Jaume Prat

CORDADA............................ Josep Aiguade, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL............................ 10 cintes, Joc discret de Camalots o Aliens

DIFICULTAT …..................... 6a/A0

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Èpica Contrastada

APERTURISTES................ Joan Rovira, Pere Giró

CORDADA …...................... Josep Aiguade, Josep Estruch

MATERIAL........................... 10 cintes, Joc discret de Camalots o Aliens

DIFICULTAT......................... 6a/A0

INTEGRAL A LES AGULLES DE SOLIUS

 DIMARTS, 11 DE NOVEMBRE

Ara fa uns dies els companys, Manel i Ita van publicar una activitat a Solius que em va picar la curiositat. Fins fa uns anys no m'havia cridat la atenció aquesta escola d'escalada perque tan sols era d'escalada esportiva i no en soc gaire amant, però fa dos o tres anys vaig veure la ressenya d'una via llarga que semblava interessant, la “Gavinodrom” ubicada a les Agulles Bessones i amb el Lluís i el Ginés ens hi varem acostar, tot i no ser difícil era entretinguda i ens va agradar per fer una bona matinal, a més coneixeríem una zona nova amb un tipus de roca no gaire conegut. També varem aprofitar per fer alguna via d'esportiva a la mateixa zona.

Semblava que ja havíem amortitzat aquesta escola fins que varem veure la combinació de vies que ens proposava en Manel i la Ita. Era qüestió de tornar-hi , per gaudir d'aquest granet tan “especial”.

L'altre dia esmorzant al Bruc, varem parlar amb el Ramir d'anar a fer aquesta escalada i proposem aquesta sortida per dimarts, finalment serem cinc els que ens apuntem a la sortida. 

               

Per anar-hi semblo l'autobús de la “Igualadina” fent parades per anar recollint personal, en Pere a Abrera, en Ramir a la Roca del Vallés i al Josep i al Miquel a Vidreres, per`anar després tots junts fins al pàrquing de Solius.

Amb la informació que portem es impossible perdre'ns i anem directes al objectiu, però som molts i el Miquel i el Josep van a la Roca Ponça a fer l'Aresta Sud que per cert no els ha agradat gaire per ser bastant expo i amb roca no gaire bona.

La resta ens posem a la via “Integral de les Agulles de Solius”

Comencem per l'Agulla Petita de Baix i la seva via “Normal”, una placa que acaba en un diedre , la placa solida però el diedre amb roca a controlar, en aquesta tirada ja veiem que el grau no el regalen i que cal escalar amb tranquil·litat. Fem reunió a la sortida del diedre i després cal arribar al cim per desgrimpar pel darrera sense gaires problemes, una vegada al coll cal anar a Ponent per cercar la segona via que proposen, la via “Síntesis” que puja a l'Agullola”.

Aquesta via te dues tirades i la roca es força bona, la primera tirada de plaques fines on cal navegar per anar superant petites panxetes i amb algun passatge difícil.

La segona tirada segueix una fissura de dreta a esquerra per acabar pujant per un esperó on trobarem trams amb molsa i algun passatge difícil.

Una vegada al cim fem un rapel de uns quinze metres fins un coll.

Davant tenim l'”Agulla de Dalt”, que pujarem per la via “Entranyable Roser”, primer superem un petit ressalt i ens enfrontem a una gran placa que poc a poc es va redreçant, la via va directe a un diedre que veiem a la part superior i per podem fer servir per sortir tot i que la via va per la placa de l'esquerra amb algun passatge força vertical. Tot i trobar una reunió abans del cim pugem fins aquest perquie tenim que fer un altre rapel per la vessant oposada.

Aquí el Manel i la Ita van baixar fins el collet però nosaltres escollim baixar direcció Llevant perquè ens deixara just a peus de la següent via que farem.

Ara som a peus de l'Agulla del Pi , on pujarem per la via “Futur Incert”. La primera tirada segueix ena fissura diedre molt evident que acaba en una placa vertical, la reunió la fem just en acabar les dificultats.

La segona tirada es quasi caminant, cal travessar tot el cim de l'agulla i situar-nos a la vessant Nord per on cal desgrimpar uns metres fins a trobar un arbre sense instal·lació per on cal posar la corda i baixar els deu metres que ens separen del terra.

La activitat en ha agradat molt i mes al veure que totes les agulles a mes de les vies que hem fet en tenen d'altres amb diferents graduacions de manera que es pot tornar a repetir la Integral sense repetir vies.

Una vegada tots reunits, tornem al cotxe i anem a fer un mos a Vidreres abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................. Integral a les Agulles

APERTURISTES............... Els Fills de Solius

CORDADA......................... Ramir Aparici, Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL......................... 10 cintes, Joc discret de Camalots

DIFICULTAT...................... V+

VIA AIXÒ ES EL QUE TÉ EL GEL

 DIUMENGE, 09 DE NOVEMBRE

S'acosta el cap de setmana i el dissabte comencen a sorgir propostes per diumenge, tot i que sembla que la zona la tenim decidida, La Roca Alta de Sallent de Nargó. El que no tenim clar es quina via intentar.

Jo de la zona encara tinc tres vies pendents, be mes aviat dues vies i part de la tercera.

La meva proposta es tornar-hi per acabar-la però sembla que la via “ Això es el que té el gel” sembla que presenta més candidats, o sigui que ja hem decidit on anar.

Sortim a les vuit de Carme i després de passar per Dusfort a recollir al Josep marxem tots junts fins el pàrquing , al costa de la masia de Cal Pere, on arribem a les deu tocades. Ara a esmorzar i fer la aproximació a la paret.

Fa un parell de setmanes que vaig venir i el camí a sofert algun canvi, el xaragall que hi havia en el primer torrent ha estat tapat i el camp de sota la paret, llaurat, no com fa dues setmanes que tot era tot un erm. Ara cal passar per fora del camp per no malbaratar el que hi ha plantat.

Arribem al gran bloc que assenyala el principi del camí dins el bosc i comencem a pujar, però al no haver quasi senyals de pas ens costa trobar el peu de via i més esbrinar quina via es. Finalment per lògica decidim pujar per la que creiem serà la via.

Farem dues cordades, la primera amb el Josep Aiguade i jo i la segona el Pep Riba i en Pere Giró

La primera tirada ja ens ensenya les dents, l' entrada bruta de fang i amb els gats bruts es tot un repte, hi ha un cordino en un arbre abans del primer parabolt que ens despista però seguim pujant fins sota un desplom on ens cal fer A0, si es 6a apreta molt, després una placa on cal llegir be el recorregut perquè es vertical i rellisca, per sort està assegurat amb cinc parabolts.

La segona tirada es un xic mes suau però mantinguda en el cinquè grau, excepte un tram a mitja tirada que es mes difícil. Aquesta tirada està assegurada per cinc ponts de roca (o arbres llaçats) i dos parabolts.

La tercera tirada es perdedora, de sortida veus un parabolt però després no es veu res , tot i que anant pujant vas trobant ponts de roca o arbres llaçats que son difícil de veure, en trobarem quatre en el recorregut. Tan sols dir que en el tram final de la tirada cal anar molt a l'esquerra on trobarem abans de la reunió tres dels quatre ponts de roca. La reunió es d'un sol parabolt però hi ha arbres bons per complementar-la i es còmoda.

La quarta tirada, es de carrer la millor tirada de la via, comencem amb un flamuleig a l'esquerra per una placa fins arribar sota una linea de parabolts, els primers verticals però després segueixen una fissura ascendent a l'esquerra molt bonica i on cal posar be els peus per progressar, al final de la fissura cal progressar recte amunt fins a superar un arbre i per sobre i a l'esquerra hi ha la reunió. El tram mes difícil es superar el arbre. En aquesta tirada trobarem set parabolts i dos ponts de roca.

La cinquena tirada, es la que presenta pitjor roca del recorregut, la tirada es fàcil de grau, però està trencada i amb roca escamosa, tan sols està protegida per un pont de roca.

Ara estem a l'altura de la feixa d'escapament però volem fer tota la via i fem la tirada d'enllaç, entre el contrafort que tenim sobre i el bosc cal anar pujant amb tendència a la dreta fins a trobar un parabolt i d'allà creuar per un camí fet arran de paret fins el peu de la part final, (la via segueix per un diedre molt marcat just abans dels gran desploms que tenim a la dreta).

Aquestes tirades les he trobat bastant mes dures i difícils.

La setena tirada comença pel diedre i trobarem dos ponts de roca un a pocs metres del terra i el segon en un arbre llaçat, per sobre un diedre on posar peces grans. La part final del diedre sort n'hi ha d'una arrel que segueix el diedre i encara està molt forta, el dia que no hi hagi arrels, deu ni dor com serà pujar per allà`. La reunió es tot un despropòsit, i mes per nosaltres que anem dues cordades, molt incomoda.

La vuitena tirada te una semblança amb la primera, primer un tram vertical abans de superar un desplom, per sort aquest es mes suau que el primer i un gran arbre que hi ha facilita la sortida, per sobre una placa molt bonica que es deixa fer fins quasi el final on trobem un petit bombo molt difícil que ens a calgut fer amb A0, després ja més fàcil fins la reunió per sobre d'uns blocs que salvem per l'esquerra.

Ara tan sols resta fer la darrera tirada, un flanqueig a la dreta per anar a cercar uns petits diedres on la roca es escamosa, per sobre dos parabolts, un d'ells no es veu des de la reunió, després un tram vertical amb dos passos llargs d'artificial i una sortida en lliure impressionant però no difícil abans d'arribar a la reunió.

Nosaltres ens hem acostat a la darrera reunió de la via de “L'Alba” però hem vist que era penjada i hem reculat per baixar per la nostra via.

La nostra cordada ha fet dos ràpels perquè no teníem clar si les cordes arribaven a la feixa, però l'altre cordada han fet un sol rapel de seixanta metres justos

La resta de baixada a està de descoberta perquè la nostra via va força amb diagonal i no està equipada per baixar , nosaltres hem intentat seguir la via “de l'Alba). Hem fet quatre ràpels però hi hem deixat tres mallons.

Molt bonica via, però per a fer a la primavera o amb el dia mes llarg, a nosaltres quasi ens toquen les “puputs” i hem arribat al cotxe amb les darreres llums.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM........................................ Això es el que té el gel

APERTURISTES..................... Paco Vargas

CORDADA.............................. Josep Aiguade, Josep Estruch

MATERIAL.............................. 15 cintes, Joc de Camalots fins el nº2 (repetir grans)

DIFICULTAT............................. 6a/Ae