VIES TAO I DIAMANT AL COLL DE PORTA MONT ROIG

 DIMECRES, 25 DE MARÇ

Un dimecres més condicionats per la meteorologia, tot i que fa Sol arreu de Catalunya , als dos extrems no podem anar-hi perquè bufa la Tramuntana i el Mestral tan sols la zona centre es lliura de les ventades fortes.

                                                                      VIA   TAO

Amb el Genis estem decidint on anar i tenim dues zones on podríem anar Castellfollit al Sud o Mont Roig a Ponent.

A darrera hora també s'apunta el Pep i li traspassem els dubtes per desfer l'empat, i finalment ell prefereix anar al Mont Roig.

A primera hora ens trobem amb el Genis i marxem a trobar-nos amb el Pep a Jorba i d'allà directes al Mont Roig.

Mentre ens apropem parlem de la zona on anar i jo proposo el Coll de Porta i el Pep dona el Ok perquè no hi ha escalat mai. A més podrem veure l'estat de la pista fins el coll que ha voltes està en mal estat.

Per sort avui en dia , no està malament del tot i les rampes primeres anant en compte es poden pujar tranquil·lament i arribem fins el pàrquing on esmorzem.

La intenció es fer alguna de les vies que hi ha a la part dreta de la paret, on ja he fet dues vies, però encara n'hi ha alguna mes per fer.

Baixem caminant i anem directes a la via “Tao”, el camí està molt brut senyal de la poca concurrència de gent que ha hi en aquest sector.

Els primers metres de la via presenten roca trencadissa a la canal i mus gosa quan et poses a la placa i de moment ni rastre de cap assegurança, no es fins a uns deu metres del terra que trobem un pont de roca llaçat però amb una baga ennegrida i vella però que al menys ens dona confiança d'anar pel bon camí. Arribem fins uns matolls que ens barren el pas però que salvem per la dreta i sobre trobem la reunió amb dos espits i un parabolt.

La tirada presenta uns trenta metres curts i amb una sola assegurança, la dificultat mes propera al cinquè superior que al cinquè.

Per sobre nostre veiem la segona tirada, la mes difícil de la via, tan sols es veu un espit i un pitó.

Sortim de la reunió amb una bavaresa fàcil però que es complica en arribar a sota el sostre per agafar el espit , a poca distancia a l'esquerra hi ha el pitó, i una vegada al pitó cal seguir flanquejant a l'esquerra per sortir de sota el sostre, aquest tram es el mes difícil i no hi ha res, per sort portem fissurers petits que en alleugeren el passatge i ens permet arribar a un altre pitó amb una baga també podrida però que permet posar-ne una de nostre.

                                                                VIA    DIAMANT

D' aquí fins la reunió hi ha un tram molt mantingut de cinquè superior que tindrem que protegir perquè tan sols hem trobat un pont de roca amb les mateixes condicions que els anteriors.

Una vegada a la reunió no es veu res de res, un cop de gas per una placa grisa amb roca molt bona però molt vertical ens porten a un nou pont de roca i ha entrar en terreny mes factible fins el cim. A la tirada hem trobat dos ponts de roca i una dificultat de cinquè i cinquè superior. La reunió està sortint per un petit diedre vertical i a la seva esquerra.

Aquí veiem que encara tenim temps per a fer una nova via i proposo anar a fer la via “Ni reis ni amos”.

Recordo que la via “Diamant” tenia reunió a la dreta de la paret i ens apropem fins allà, volem baixar amb un o dos ràpels i fer la seva via veïna, com que tornarem a sortir per aquí deixem la reunió muntada per rapelar.

Amb un sol rapel n'hi ha prou per arribar al terra i anem a cercar el peu de la via “Ni reis ni amos” però està molt brut i la via igual, total decidim pujar per la via “Diamant.

Tot i que ja la he fet, avui podré apuntar les assegurances que trobem i publicar-ho al Bloc.

La primera tirada una placa molt divertida assegurada amb cinc pont de roca i amb poca dificultat.

La segona un xic mes potent en algun tram i assegurada amb cinc ponts de roca i dos espits.

La tercera, encara un xic mes difícil i vertical assegurada amb quatre espits i tres ponts de roca.

El Genis que no ha volgut fer aquesta via, ja ens espera al cotxe i marxem directes fins les Avellanes per fer un bon dinar abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................. Tao

APERTURISTES.............. M. Solis, X. Mercader

CORDADA....................... Pep Riba, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL....................... 12 cintes, Joc de Camalots fins nº 2, jocs fissures petits

DIFICULTAT..................... 6a/A0

DADES DE LA VIA

NOM............................... Diamant

APERTURISTES............ M. Solis, X. Mercader

CORDADA …................ Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL...................... 12 cintes, Joc de Camalots (discret)

DIFICULTAT.................... 6a

VIA DEL DIEDRE sortida EXILIATS ALS MOLLONS

 DISSABTE, 21 DE MARÇ

Com cada tres setmanes, aquesta toca fer una sortida matinal curteta per compromisos familiars.

Com que la colla del Penedes sempre fan sortides llargues, em decanto per pujar al Bruc el dissabte per veure si algú de la colla que ens trobem sempre esmorzant vol fer una matinal.

Després d'esmorzar som cinc els que decidim sortir a escalar, el Ramon, el Joan i jo . També s'apunten el Jordi i el Xavier.

La meva proposta es anar als Mollons de la Pobla de Claramunt amb d'intenció de fer dues vietes curtes i tornar a fer la cervesa al migdia.

Als Mollons estem sols o sigui que ens podem repartir les vies.

El Ramon , el Joan i jo farem la via “Diedre sortida Exiliats” i el Xavier i el Jordi aniran a la via “Adria”.

La primera tirada de la via “Diedre” es bonica, vertical i ben assegurada amb dotze peces, deu parabolts i dos pitons , bàsicament es una via d'esportiva que acaba just sobre el primer mur.

Te dues parts diferenciades, la primera per un diedre vermell amb roca arrodonida fins que aquest s'acaba i surt a la dreta fins l'esperó per on segueix uns metres mes per roca grisa molt bona. La reunió amb anelles per baixar, però nosaltres volem seguir pujant i per fer-ho ens cal travessar un bosc de “garrics”, molt espès , (els companys han vist un espit amb un maillon just a l'entrada del bosc).

Superem el bosc i anem a cercar l'aresta de l'esquerra on trobarem a l'altre vessant la reunió de la via “Exiliats” que seguirem fins el cim.

D'aquesta via fem dues tirades, la primera comença amb una placa protegida per un pitó i després iniciem un diedre també protegit per un pitó, es la part mes vertical. Sortint d'aquí cal travessar una feixa fins a peus de la darrera paret que ens deixa al cim.

Aquesta tirada es curta i bonica amb bona roca, comença amb un petit flanqueig ascendent per situar-nos sobre un replà on trobarem el passatge mes difícil de la tirada, està protegit per tres parabolts, i després directes fins el cim on trobarem la reunió just a l'altre vessant de l'aresta.

Aquí volíem baixar i fer una altre via, però la cordada del Jordi i el Xavier ens diuen que ha tingut un petit accident i estan baixant poc a poc fins el cotxe.

Nosaltres decidim deixar l'altre via per una propera visita i baixem a acompanyar-los.

J: ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................ Diedre sortida Exiliats

APERTURISTES …......... Diedre …..... ?????

Exiliats......... A. Alarcon, J. Rovira, J. Prats

CORDADA........................Ramon Barceló, Joan Abril, Josep Estruch

MATERIAL........................ 12 cintes

DIFICULTAT..................... 6a

VIA CONTIGO PAN Y CEBOLLA A LA PARET DE L'ERMITA ( ÀGER)

 DIMECRES, 18 DE MARÇ

Avui hem fet una de les vies mes exigents on m'he posat darrerament, sobretot a nivell mental.

A nivell tècnic no es una via molt difícil, ( hem fet vies tècnicament mes difícils però eren assegurades ), aquesta te tots el al·licients per a fer-te patir de valent, sense quasi assegurances de progressió , (un parabolt, un pont de roca i un arbre llaçat per fer cent cinquanta metres) i a mes quasi tota en flanqueig on pateix tant el que fa de primer com el de darrera.

Em poso en antecedents, aquest dimecres sortim tres companys a escalar, el Genis, el Pep i jo. Per costum preparo alguna proposta, aquesta vegada anar a Àger on fa temps que anem. Des les propostes que porto dues son vies assegurades i de tall clàssic a Cap de Ras i la tercera es una via que sempre m'ha seduït el seu recorregut des de que varem fer la via Divertimento a la Paret de l'Ermita (Grillons).

Mentre esmorzem a Les Avellanes decidim provar aquesta ultima proposta amb la intenció de fer les dugues vies de la paret, la via “ Contigo pan i cebolla i la “Divertimento”.

De la via Divertimento ja la conec perquè vaig fer-la fa uns anys amb el Lluís, de l'altre poca cosa hi ha per les Xarxes, tan sols la escalada del Luichy i el Roger, també tenim el llibre del Montsec Oest i el croquis dels aperturistes, cap d'elles prou explicativa .

Avui decidim seguir les indicacions del llibre tant en quant el material a portar com per fer l'aproximació des de el Barranc de Grillons i amb 20 minuts ja som a peu de via.

La primera tirada ja es veu dura, un diedre xemeneia amb roca vermella s'enfila recte amunt i no es veu rastre de cap assegurança tot i que la ressenya diu que hi ha un pont de roca i un parabolt. El Pep s'enfila i arriba fins al parabolt sense trobar res i amb una dificultat molt mantinguda. A l'altura del parabolt cal deixar la fissura i comença el festival de flanqueig a la dreta fins a trobar la reunió , uns deu metres mes enllà i sense cap protecció, la dificultat segueix sent gran.

Aquí el Genis , (que té més seny que jo) decideix que no puja i jo més per la necessitat de recuperar tots els flotants que ha posat el Pep que pel desig de pujar m'encordo i amunt.

El diedre, difícil però bé, però en superar el parabolt ja he començat a patir de valent amb un flanqueig horitzontal i sense cap protecció fins la reunió a deu metres a la dreta i una dificultat que si no es de sisè grau ben poc li falta.

A la reunió l'etern dilema, pugem o baixem !!!. Però el Pep els te ben posats i diu que amunt.

La segona tirada comença amb un flanqueig horitzontal que el Luichy diu expo o clavar, però el Pep el supera amb tan sols un fissurer de protecció i segueix la travessia fins a trobar un pont de roca, després troba un arbre amb una baga i aquí no veu res mes i s'embarca a la dreta per terreny molt vertical on pot posar dos pitons sota un desplom, després de creuar aquest desplom per sota s'enfila per unes plaques fins un gran arbre on munta reunió perquè les cordes el tiben molt,porta uns cinquanta metres.

Jo de segon el segueixo i a l'altura de l'arbre amb la baga veig un pitó uns metres per sobre, el Pep ha obert una variant !!!!.

Arribo a la reunió fet pols i li comento el fet de la variant , ara cal tornar a la línia de la via, que per sort va uns cinc metres sobre nostre i he vist la reunió bona quan pujava.

El Pep surt de la reunió improvisada i troba la reunió però segueix ara per millor roca i més fàcil, aquesta tirada tan sols té de difícil la entrada a un diedre. No hi ha cap assegurança en tota la tirada.

Ja som a la penúltima reunió i tan sols resten uns metres de la via, que decidim fer-los amb sistema de yo-yo. Aquesta tirada està graduada de quart grau però trobarem un passatge més difícil sortint de la reunió, tot i ser curta és compromesa

Ara que ja hem fet la via, un rapel de 60 metres en deixa al coll on ens espera el Genis.

Per tornar ho fem per la Ermita i per pista ample fins el cotxe. Creiem que es millor opció deixar el cotxe a l'Ermita i fer l'aproximació pel coll on comença la via Divertimento

Tal com els va passat al Luichy i al Roger, de fer la segona via, res de res, amb aquesta quedes ben servit i esgotat física i mentalment.

De baixada ens tornem a aturar a les Avellanes per fer un mos.

J.ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM..............................Contigo pan i cebolla

APERTURISTES.......... Emili López, Montse Betorz

CORDADA.................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL................... 12 cintes, Camalots fins el nº4, Joc Aliens, fissurers

DIFICULTAT................. 6a

VIES NARINAN I DRAGON KHAN A BALDELLOU

 DIUMENGE, 15 DE MARÇ

Després d'aquestes setmanes que la gent del Penedes va baixar a terres de Sud, tornem a la normalitat de sortir els diumenges, però aquesta setmana no tenim clar on anar perquè el temps està revolucionat amb Sol però amb molt de vent fred en molts llocs.

                                                                VIA NARINAN

Tenim que fer propostes i jo aprofito per proposar tornar a Baldellou, on tenim molta feina a fer. Tinc l'avantatge que cap dels de la colla no ho coneix i sempre es un al·licient.

Finalment el Mam i l'Angel es despengen de la proposta i quedem el Pep, el Pere i el Carles que s'ha apuntat a darrera hora.

Com sempre quedem a Jorba i tots junts amb un cotxe marxem direcció ponent. Com que avui es diumenge el bar de Castellonroi “ Los Amics” està obert i podem aturar-nos per esmorzar.

Després directes fins el pàrquing amb el avantatge que ja recordo perfectament el camí i on aparcar, perquè l'altre dia anàvem un xic perduts.

Al pàrquing fa un xic de vent gelat però no es excessiu i podem preparar el material be però una mica tapats

Al fer la costeruda aproximació fins el Bivac ja ens sobra quasi tota la roba, aquí dalt està arrecerat i no bufa gens de vent i deixem les motxilles i material que no utilitzarem abans d'anar a peu de les vies que conec.

Avui amb el Pep, segur que ens en sortim de la via Narinan, on vaig perdrem fa unes setmanes, avui puc anar ajudant en els primers metres el millor recorregut fins arribar al pitó on vaig perdrem. El Pep surt recte i uns metres mes amunt troba el parabolt que va veure el Genis l'altre dia, ara si que anem per el recorregut correcte.

La resta de tirada no es tant forta com al principi però deu ni dor també. A la tirada hem trobat deu parabolts i un pitó per a un recorregut d'uns quaranta cinc metres.

Ara som a la reunió d'on surten tres vies, a la dreta la via “panita” de 6b, just per sobre la via “Paneitor” graduada de 6c i a l'esquerra la via “Narinan” també de 6b.

Nosaltres donat que venim a fer aquesta ultima ens decantem a l'esquerra. La tirada està assegurada per vuit parabolts i un pitó i ja d'entrada ensenya les dents, està assegurada per no fer-te mal però cal escalar entre assegurances, tan sols en el tram de 6b les assegurances estan properes mes que res perquè sota hi ha una rapissa on pots deixar-hi els turmells si caus. La sortida a la reunió es força espectacular.

                                                            VIA DRAGON KHAN

Mentre estem fent la via arriba una cordada que volen fer la via “Dragon Khan “ que tenim a la dreta i que també volem fer. Resulta que son en Jordi Marmolejo i un company. Tot un luxe de tenir informació d'un dels incansables aperturistes d'aquest sector, ara ja tenim més propostes de vies per fer a la zona!!!.

Dos ràpels ens permeten tornar a peu de via.

Ara que ja veiem i hem tastat be la roca ens posem a la “Dragon Khan” una via molt mes suau que l'anterior però que te el seu “que”, d'entrada no es veu gens agraïda però en cada tirada trobarem un tram on cal apretar i amb una escalada força bonica.

La primera tirada te uns quaranta cinc metres i està protegida per sis parabolts i cinc ponts de roca, a mitja tirada trobarem el passatge mes complicat.

La segona tirada comença suau fins arribar a una reunió que no hem fet i després cal superar una fissura vertical molt bonica i ben protegida també per ponts de roca i algun parabolt. Just a la sortida trobarem la instal·lació del rapel.

El Jordi ens ha recomanat baixar caminant però pujarem amb una sola corda per cordada i hem deixat part del material a peu de via i baixar en rapel. Mentre baixem veiem que amb 60 metres arribem just al terra, tot i que hi ha perill que les cordes quedin enganxades en algun arbre, nosaltres hem tingut sort.

Per avui ja en tenim prou i marxem al bivac on encara veiem als companys Jordi i companyia enganxats a la paret Nord de la “Petarrufa” suposem que netejant alguna via.

Ens acomiadem d'ells perquè volem para altre vegada al bar “ los Amics” per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...................................... Narinan

APERTURISTES ….............. J. Marmolejo, J. Cauvet, D. Pouaget

CORDADA............................ Pep Riba, Pere Giró, Carles Ferre, Josep Estruch

MATERIAL............................ 15 cintes, Jocs discret de Camalots petits

DIFICULTAT........................... 6b

DADES DE LA VIA

NOM...................................... Dragon Khan

APERTURISTES.................. J. Marmolejo

CORDADA............................ J. Estruch, Carlos Ferre

MATERIAL........................... 12 cintes

DIFICULTAT......................... V+