VIA VINGA VINGA A LA PARET DE L' ALTAR

 DIUMENGE, 21 DE DESEMBRE

Hi ha dies que millor haver-se quedat un a casa, però les temptacions son moltes i la possibilitat de no poder escalar fins el proper any fan que aprofiti totes les oportunitats.

Aquest dijous he anat a posar-me les vacunes, (ho faig després d'haver escalat perquè el darrer any vaig anar-hi el dia abans de anar a escalar i no vaig poder sortir per la febre). Aquesta vegada hi he pensat i he demanat hora per dijous i tenir dos o tres dies de descans per recuperar-me.

D'això res de res el dissabte no tenia febre, però la vacuna de la “covid” m'ha castigat i el braç el tinc tan adolorit que no puc aixecar-lo.

El diumenge sembla que molesta menys i m'apunto amb la colla del Penedes per sortir i provar el braç.

El dia no està gens segur, però la moral la tenim alta i finalment decidim anar fins el Berguedà on sembla que la pluja trigara mes en arribar.

Al Rosal , mentre esmorzem acabem de decidir on anar i tot sabent que ens enganxara el “marró” decidim anar fins la zona de l'Altar on el Pep encara no hi ha escalat mai.

Per no caminar gaire deixem el cotxe el més proper a la paret possible, ( una vegada superada la paret) i marxem per sota la base per anar controlant on hi ha pedra menys molla. No contemplem anar ala zona dels desploms perquè segur que trigaríem moltes hores i ens mullaríem segur

Finalment decidim anar a la zona de la via “clàssica” de la paret , la via “Vinga Vinga” on podrem repartir-nos en dues cordades en dues vies.

En Pere i l'Angel intentaran la via “Triplet” però a mitja tirada s'han trobat amb terreny mullat i un parell de “parabolts” que han tret les plaquetes i han decidit baixar i anar darrere nostre.

Nosaltres ens posem a la via “Vinga Vinga”.

Aquesta via ja la he fet alguna vegada més i està ben assegurada a mes de ser al gran clàssica de la paret

Avui , no se si per culpa del fred, de la vacuna o de la edat, la he trobat més difícil sobretot la penúltima tirada que abans la tenia graduada com a cinquè superior i avui li donaria mes dificultat.

A la darrera tirada , nosaltres els mortals, directament en artificial, però el Pep, se la ha menjat en lliure .

A la baixada ens a agafat el “marró” i hem arribat al cotxe molls però contents.

De baixada ens tornem a aturar al Rosal per fer una darrera cervesa de comiat.

JOSEP ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM..................................... Vinga Vinga

APERTURISTES …............. Francesc Sunyol

CORDADA........................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL............................ 12 cintes, estrep

DIFICULTAT.......................... 6a/Ae

MATINAL "FRESCA" A LA SERRA DE CANALS

 DIMECRES, 17 DE DESEMBRE

Aquest dimecres sembla que hem trobat el lloc ideal per sortir perquè a la sortida proposada s'han apuntat molts companys. Serem vuit , i tots amb diferents propostes.

La zona escollida, la Serra de Canals.

                                                  VIA   ENTRE XÀFECS

Sortim a les vuit i la primera aturada la fem a Oliana on ens parem per esmorzar i deixar que pugi la temperatura a les parets.

De la colla que som , un grup tenen pensat anar al sector esquerra de la paret per fer alguna via en el sector obert pel Joan Vidal, en Pere Josep, els Joans i el Ramon.

Per un altre costat tenim el Visa i el César que volen anar a una altre via , la “Sol de Mitjanit” i el Genis i jo que volem anar a les darreres vies obertes al sector dret de la paret per la cordada Asin- Bresco.

Les primeres cordades van directament a la zona del Castell i a la cordada Visa- César la portem nosaltres amb el cotxe perquè la seva via queda entre les dues zones, però en arribar al pàrquing veuen que fa molt fred i vent i decideixen acoblar-se amb el primer grup i els tornem a baixar fins el pàrquing del Castell.

Nosaltres no fem canvi de plans i marxem fins el pàrquing de la ferrada.

Com que les vies mes properes a la ferrada ja les he fet decidim començar per la via “Entre xàfecs” que com totes les que hem fet presenta unes tirades de contrafort fàcils i una tirada mes difícil per acabar la via.

Mentre estem escalant la part baixa la temperatura ens deixa escalar bé, però a dalt un vent gelat de Nord ens castiga de valent.

                                                         VIA   EXTRA OMNES

Podríem baixar per la via perquè hem vist instal·lacions de rapel a les reunions però per no baixar d'un dels postes de la ferrada decidim anar a cercar un dels ràpels recomanats pels aperturistes, el ràpel de la via “Extra Omnes” que tenim a la nostra dreta.

Hem trobat l'arbre amb la baga del rapel , però sense cap maillon, per sort sempre en portem i el deixem posat per evitar fregaments de corda.

Una vegada a baix , el temps aguanta i sembla millorar un xic o sigui que decidim provar aquesta via per la que hem baixat.

Aquesta també es de les mateixes característiques que l'anterior. Les tirades de sota ajagudes i amb poques assegurances i una ultima més potent i ben assegurada..

Una vegada a dalt i per no tornar a baixar per la mateixa linia, decidim recuperar el maillon i anar a cercar els ràpels de la via “Total Revolutum” que ja conec de la darrera visita. Dos ràpels i a terra. Ara ja en tenim prou de fred i marxem fins el pàrquing del Castell per a trobar-nos amb els companys i tots plegats anar a fer un bon àpat a Oliana.

Un bon dia d'escalada amb un xic de fred i amb bona companyia.

JOSEP ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................................. Entre Xàfecs

APERTURISTES.......................... Remi Bresco, Joan Asin

CORDADA ….............................. Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL.................................. 10 cintes

DIFICULTAT............................... V+/A0

DADES DE LA VIA

NOM............................................. Extra Omnes

APERTURISTES.......................... Remi Bresco, Joan Asin

CORDADA ….............................. Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL.................................. 10 cintes

DIFICULTAT............................... V/A0

VIES CABRA ALPINA + ARESTA ESTRETA ALS CINGLES DE LA CREUETA

 DISSABTE, 13 DE DESEMBRE

Aquest dissabte he quedat amb el Josep per sortir a escalar i per no conduir gaire ens quedem al Berguedà un punt equidistant dels nostres domicilis. Ens trobem sense cap proposta concreta, bé, tan sols en tenim una, cal escalar a la Soleia.

                                                                   CABRA ALPINA

Mentre esmorzem al Rosal on hem quedat anem esbrinant on anar i finalment ens decantem per una proposta que tinc pendent.

Anirem als Cingles de la Creueta per trobar dues vies de la Cordada Rovira Alarcon que estan orientades a Sud, (la resta de vies que han obert a la zona , totes tenen orientació Nord o Oest).

Pugem fins la casa del Grau d'Espases per fer una ullada a les parets de la vessant Sud però no veiem res. Aleshores recordo que hi ha on comença la Via “d'estiu” un pas de bestiar i algú va dir-me que el tram que creua la carena de roca es deia Coll de la Creueta.

Ara si que creiem hem trobat la zona, deixem el cotxe just per sobre del pas de bestiar i baixem direcció Sud procurant deixar la roca a la nostra dreta amb una aproximació força còmoda.

Al final de la paret Est, després de fer varies grimpades per esbrinar on pot ser el peu de via, hem vist un parabolt a pocs metres del terra, creiem que ja hem trobat la via “Cabra alpina”.

La primera tirada comença amb un tram de roca crostosa i arrodonida on trobarem un passatge força difícil perquè cal posicionar-se be per no relliscar de peus, però una vegada aconseguim agafar una llastra que tenim a l'esquerra, la progressió es fa millor. Trobarem dos parabolts en aquest tram .

Despres la roca esdevé molt bona amb un calcari compacte i ple fe fissures per poder autoasseguar-se còmodament. La reunió està en un petit racó concau al peu d'una gran placa.

                                                           ARESTA ESTRETA

La segona tirada es molt maca i mantinguda, per una roca perfecte i amb uns passatges elegants que ens han alegrat el mati. Arribem a la reunió i tot i que la ressenya ens diu de baixar per la via, veiem mes clar fer-ho per la paret Est, un rapel net i un xic desplomat que ens deixa amb uns quaranta metres al terra.

Ara anem a cercar la segona via que tenim per la zona, la “Aresta estreta” que segurament tindrem un xic mes lluny i orientada completament a Sud.

Aquesta via no es tan bonica com l'anterior i la roca es mes trencada. Puja per un esperó que acaba en la mateixa reunió que la via anterior. Segons la ressenya la via continua fins el cim, però no hi hem pujat perquè sembla una aresta sense dificultat.

La via te un tram interessant a la primera tirada que li dona el grau de la via.

Repetim el rapel sense problemes i ens apropem a un contrafort que tenim mes al Sud per poder fer una bona foto de la paret i veureu tot amb perspectiva.

La paret Est te molt bona pinta però per obrir-hi vies de dificultat.

Ara son les dues tocades i decidim deixar-ho , que els núvols comencen a tapar el Sol i la fresca comença a notar-se.

JOSEP ESTRUCH.

DADES DE LA VIA

NOM................................. Cabra Alpina

APERTURISTES.............. Antoni Alarcon, Joan Rovira

CORDADA........................ Josep Aiguade, Josep Estruch

MATERIAL......................... 10 cintes, Joc de Camalots

DIFICULTAT......................... 6a

DADES DE LA VIA

NOM............................... Aresta Estreta

APERTURISTES............. Joan Rovira, Antoni Alarcon

CORDADA....................... Josep Aiguade, Josep Estruch

MATERIAL...................... 10 cintes, Joc de Camalots

DIFICULTAT.................... V+

CONEIXENT LES ROQUES TUMBADES A RASQUERA

 DIMECRES, 10 DE DESEMBRE

L'altre dia tot parlant va sorgir la proposta d'anar a Rasquera que feia molt de temps que no visitem.

Dit i fet, quedem en baixar-hi el dimecres, tot i que hi ha companys que no poden , però ja i tornarem que tenim molta feina pendent. Finalment som tres, en Ramir, el Genis i jo.

                                                VIA SOMINI DE  CANYELLA

Sortim amb la idea d'anar a Rasquera però no sabem encara on anar, per un costat tenim la paret de les Picossies i per l'altre els sectors del Balneari.

Mentre baixem hi ha un imponderable amb el que no hi comptàvem que ens fa acabar de decidir on anirem. A l'altura de Valls un accident ens ha tingut aturats mes d'una hora i arribem a Rasquera molt tard. La millor opció. Anar als sectors del Balneari a fer vies curtes.

També està be, perquè el Genis no coneix la zona i amb el Ramir varem baixar una vegada però la pluja va amargar-nos la sortida. Avui fa un dia esplendit i no hi ha cap boira al cel.

Escollim anar a conèixer la zona de les Roques Tombades que sempre he mirat però mai hi he anat per prioritzar vies de mes dificultat, avui es el moment d'anar a tastar-les.

Com que anem justos de temps, decidim que cada un de nosaltres farà una via de primer amb el condicionant que volem anar a dinar sobre les 14 hores.

                                                  VIA L'ERMITÀ DE LA CODOLOSA

Comencem per la via “Somni de Canyella” on el Ramir encapçalara la cordada, una via que supera l'esperó mes marcat de la zona, la fem amb dues tirades ajuntant la primera i segona tirada i en el segon tram en lloc de quedar-nos a la reunió allarguem la via fins la darrera reunió de la via “L'ermità de la Codolosa”.

Les cordes no arriben fins la instal·lació de rapel en un arbre i ens cal improvisar-ne una a un deu metres d'aquesta.

La baixada la fem amb tres ràpels per la via “ L'ermità de la Codolosa”.

Ja que som aquí, decidim pujar per aquesta via que va un xic a l'esquerra de la anterior que hem fet, tot seguint unes plaques ajagudes però divertides. Aquesta se la apunta el Genis.

Aquesta vegada en lloc de pujar fins el punt mes alt ens decantem a la dreta per anar a cercar la instal·lació de rapel de les vies de la dreta de la paret, concretament la via “ Mati de balneari” per la que baixem.

                                                       VIA  A RECER DEL MESTRAL

Mentre baixem s'apropen una cordada d'escaladors que resulta que son el Manel i el Toti que també venen a escalar a aquesta zona, (ells també han trobat l'accident de l'autopista però venien mes tard que nosaltres i han trigat més).

Nosaltres per la nostra part encara volem fer la tercera via i escollim la via “A recer del Mestral”, Aquesta via va just a la dreta de la primera que hem fet i en la que hem trobat el passatge mes bonic de totes les tres vies. També la fem amb dues tirades i tornam a baixar pel primer rapel que hem fet.

Ara ja comencem a anar justos de temps i després dels ràpels marxem directes a la benzinera de Ginestar on volem dinar.

En acabar també s'apunten a dinar el Manel i el Toti.

La zona ens ha agradat , ben assegurada i amb moltes possibilitats de posar-hi catxarros, amb una dificultat baixa. Una bona zona d'aprenentatge..

JOSEP ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM........................... …...... Somni de Canyella

APERTURISTES ….............. Jaume Prat, Antonio Alarcon

CORDADA............................ Ginés Rodríguez, Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL …........................ 10 cintes

DIFICULTAT.......................... IV

DADES DE LA VIA

NOM........................... …...... L' Ermita de la Codolosa

APERTURISTES ….............. Jaume Prat, Antoni Alarcon

CORDADA............................ Ginés Rodríguez, Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL …........................ 10 cintes

DIFICULTAT.......................... IV

DADES DE LA VIA

NOM........................... …...... A Recer del Mestral

APERTURISTES ….............. Jaume Prat, Antoni Alarcon

CORDADA............................ Ginés Rodríguez, Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL …........................ 10 cintes

DIFICULTAT.......................... IV