CONEIXENT LES ROQUES TUMBADES A RASQUERA

 DIMECRES, 10 DE DESEMBRE

L'altre dia tot parlant va sorgir la proposta d'anar a Rasquera que feia molt de temps que no visitem.

Dit i fet, quedem en baixar-hi el dimecres, tot i que hi ha companys que no poden , però ja i tornarem que tenim molta feina pendent. Finalment som tres, en Ramir, el Genis i jo.

                                                VIA SOMINI DE  CANYELLA

Sortim amb la idea d'anar a Rasquera però no sabem encara on anar, per un costat tenim la paret de les Picossies i per l'altre els sectors del Balneari.

Mentre baixem hi ha un imponderable amb el que no hi comptàvem que ens fa acabar de decidir on anirem. A l'altura de Valls un accident ens ha tingut aturats mes d'una hora i arribem a Rasquera molt tard. La millor opció. Anar als sectors del Balneari a fer vies curtes.

També està be, perquè el Genis no coneix la zona i amb el Ramir varem baixar una vegada però la pluja va amargar-nos la sortida. Avui fa un dia esplendit i no hi ha cap boira al cel.

Escollim anar a conèixer la zona de les Roques Tombades que sempre he mirat però mai hi he anat per prioritzar vies de mes dificultat, avui es el moment d'anar a tastar-les.

Com que anem justos de temps, decidim que cada un de nosaltres farà una via de primer amb el condicionant que volem anar a dinar sobre les 14 hores.

                                                  VIA L'ERMITÀ DE LA CODOLOSA

Comencem per la via “Somni de Canyella” on el Ramir encapçalara la cordada, una via que supera l'esperó mes marcat de la zona, la fem amb dues tirades ajuntant la primera i segona tirada i en el segon tram en lloc de quedar-nos a la reunió allarguem la via fins la darrera reunió de la via “L'ermità de la Codolosa”.

Les cordes no arriben fins la instal·lació de rapel en un arbre i ens cal improvisar-ne una a un deu metres d'aquesta.

La baixada la fem amb tres ràpels per la via “ L'ermità de la Codolosa”.

Ja que som aquí, decidim pujar per aquesta via que va un xic a l'esquerra de la anterior que hem fet, tot seguint unes plaques ajagudes però divertides. Aquesta se la apunta el Genis.

Aquesta vegada en lloc de pujar fins el punt mes alt ens decantem a la dreta per anar a cercar la instal·lació de rapel de les vies de la dreta de la paret, concretament la via “ Mati de balneari” per la que baixem.

                                                       VIA  A RECER DEL MESTRAL

Mentre baixem s'apropen una cordada d'escaladors que resulta que son el Manel i el Toti que també venen a escalar a aquesta zona, (ells també han trobat l'accident de l'autopista però venien mes tard que nosaltres i han trigat més).

Nosaltres per la nostra part encara volem fer la tercera via i escollim la via “A recer del Mestral”, Aquesta via va just a la dreta de la primera que hem fet i en la que hem trobat el passatge mes bonic de totes les tres vies. També la fem amb dues tirades i tornam a baixar pel primer rapel que hem fet.

Ara ja comencem a anar justos de temps i després dels ràpels marxem directes a la benzinera de Ginestar on volem dinar.

En acabar també s'apunten a dinar el Manel i el Toti.

La zona ens ha agradat , ben assegurada i amb moltes possibilitats de posar-hi catxarros, amb una dificultat baixa. Una bona zona d'aprenentatge..

JOSEP ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM........................... …...... Somni de Canyella

APERTURISTES ….............. Jaume Prat, Antonio Alarcon

CORDADA............................ Ginés Rodríguez, Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL …........................ 10 cintes

DIFICULTAT.......................... IV

DADES DE LA VIA

NOM........................... …...... L' Ermita de la Codolosa

APERTURISTES ….............. Jaume Prat, Antoni Alarcon

CORDADA............................ Ginés Rodríguez, Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL …........................ 10 cintes

DIFICULTAT.......................... IV

DADES DE LA VIA

NOM........................... …...... A Recer del Mestral

APERTURISTES ….............. Jaume Prat, Antoni Alarcon

CORDADA............................ Ginés Rodríguez, Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL …........................ 10 cintes

DIFICULTAT.......................... IV

VIA AROMES DE MALANYEU

 DIUMENGE, 07 DE DESEMBRE

Ahir vaig poder sortir a fer una matinal, i avui puc tornar a fer-ho sempre que torni aviat a casa.

Donat que es diumenge em poso en contacte ambla colla del Penedès per saber que fan i em diuen que ells van al Berguedà , com que es una zona on encara tinc possibilitats de tornar a temps a casa m'apunto a la sortida.

Per evitar molèsties aquesta vegada pujo amb el meu cotxe, així podré deixar-los continuar escalant si jo marxo aviat.

Avui ens trobem una bona colla, del Penedès s'apunten el Pep, l'Angel i en Pere, d'Osona baixa el Josep i el Miquel i jo que vinc del Baix Llobregat. El punt de trobada serà el Rosal on aprofitem per esmorzar.

Una vegada al pàrquing de Malanyeu ens repartim en cordades i el Pep s'apunta a una via que li tinc ganes. La resta es reparteix per la paret.

Nosaltres intentarem la via “Aromes de Malanyeu”

A peu de via ens preparem i em demano la primera tirada, però a mitja tirada veig que trigaré els anys de deu perquè en un punt m'he encallat i encara queda per fer la part mes difícil i li cedeixo els honors al Pep.

Per sort està fet un bou i m'ajuda en els punt on els braços ja em fan figa i aconsegueixo arribar dalt sense cap caiguda.

Fem la baixada amb dos ràpels i aleshores miro el rellotge i son les dues, es l'hora que m'havia fixat per marxar i no patir per arribar a temps.

Recullo el material i marxo ràpid fins el pàrquing, mentre el Pep va a la recerca dels companys per fer alguna cosa mes.

Jo arribo a casa i m0en adono que he perdut la corda, però ja no puc tornar.

Amb les preses no la he lligat a la motxilla i en el recorregut entre el peu de via i el cotxe ha caigut sense adonar-me'n.

He trucat als companys però ja eren al cotxe i no han vist res.

Si algú la troba i vol tornar-me-la un correu al blog i tindrà una cervesa “mínim” guanyada.

Per la resta molt content d'haver fet la via, tot i que està ara per ara per sobre del que puc fer sense patir. Molt bona via amb bona roca, les assegurances a renovar perquè hi ha algun pont de roca que millor no tocar-lo.

JOSEP ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM....................................Aromes de Malanyeu

APERTURISTES................ Jordi i Dani Castella

CORDADA.......................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL.......................... 12 cintes, joc de Camalots fins nº3

DIFICULTAT........................ 6a

VIES VILARUBIES VILASECA I INTEGRAL A LA PARET NEGRA DELS MOLLONS

 DISSABTE, 06 DE DESEMBRE

Tot i ser un pont llarg som molts els que ens toca quedar-nos per la zona i per no perdre les bones costums , pugem al Bruc per esmorzar amb els companys.

                                                 VIA VILARUBIES VILASECA

Avui ens hem trobat el César , el Ramon , el Ramir i jo i després d'esmorzar ens decantem per anar a estirar les cames.

Hi ha noticies no gaire clares del tancament del Parc Natural de Montserrat per culpa de la pandèmia africana i no tenim molt clar si podem anar a escalar per la zona.

A grans mals grans solucions !!!, anirem als Moions de la Pobla de Claramunt que tenim molt propera i els que tenim el temps just podrem arribar a temps.

Donat que la temperatura es baixa tot i que fa solet decidim fer alguna via encarada al Sol i la millor opció es anar a Molló Gros.

En Ramir i jo optem per anar a la via Vilarubies Vilaseca i els companys aniran a fer la via Apia. Arribant al mateix temps que nosaltres també he trobat a la Gloria , una amiga d'Esparreguera que va amb un company a fer la via Apia.

Venir als Mollons em porta molts records de joventut, quasi diria d'infantesa, època que vaig col·laborar amb la Creu Roja d'Igualada en temes de muntanya i veníem als Mollons per entrenar-nos. A plogut molt !!!.

La primera tirada la fem per la placa, una tirada situada entre el encastament i la via Apia, la roca rellisca un xic però es deixa fer be i fem reunió en la feixa que els companys creuaran per fer la seva via.

                                                  INTEGRAL A LA PARET NEGRA

A la tirada hi ha vuit parabolts. La segona tirada comença amb un pas estrany per situar-se sota el començament de la gran fissura que solca tota la paret, superat el tram uns passatges en diedre en porten fins el replà on trobarem la reunió, en aquesta tirada hi ha cinc parabolts i un pitó i també podem amanir-ho millor amb flotants.

La tercera tirada comença amb un flanqueig a l'esquerra per tornar a entrar dins el diedre on anirem trobant algun parabolt i algun pitó, en un punt a mitja tirada hem posat un flotant per sortir d'un passatge fortet. En el punt on cal deixar el diedre xemeneia trobarem una reunió vella amb burlis i d'allà sortirem a l'esquerra per situar-nos sobre una petita plataforma i d'allà recte a munt fins el cim.

En aquesta tirada trobarem vuit parabolts i un parell de pitons, (al fons del diedre hi ha mes pitons però no val la pena posar-los perquè les cordes farien molt fregament).

Una vegada dalt un petit ressalt ens deixa fora de la paret.

Al cim fa aire i es un xic fred, o sigui que no ens entretenim gaire i baixem per les cordes i cadenes fins el coll.

Una vegada a peu de via, veiem que tenim temps per fer una altre via i optem per anar a la via “Integral de la paret Negra” que tenim un xic a la dreta.

La via comença per una rampa protegida per dos parabolts, la superem fins entrar en una feixa que seguirem uns metres a la dreta amb terreny molt brut i embardissat fins a trobar un parabolt , que es la reunió.

La segona tirada surt per la dreta per entrar en un diedre xemeneia on trobarem un paarabolt, superem aquest diedre fins sota una llastra enganxada que superem per l'esquerra (per la dreta mes fàcil) i trobarem la reunió just sobre ella.

Aquí tenim a la dreta la feixa on comença la Paret Negra on veiem tres o quatre itineraris nous equipats amb parabolts o amb químics.

Nosaltres per fer la darrera tirada optem per una via que comença un parell de metres a l0esquerra nostra i equipada amb parabolts i algun espit.

Aquesta tirada es molt bonica i mantinguda en cinquè grau i tan sols trobarem un passatge un xic mes picant que dona la graduació a la tirada.

Fem reunió al com darrera uns boixos llaçats i una anella de rapel.

Nosaltres però decidim baixar caminant i d'allà directes al cotxe perquè volem fer la cervesa al Bruc abans d'acomiadar-nos.

JOSEP ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................ Vilarubies Vilaseca

APERTURISTES …........ Rafel Vilarubies, Antoni Vilaseca

CORDADA...................... Reamir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL....................... 12 cintes, joc discret de Camalots

DIFICULTAT..................... V+/A0

DADES DE LA VIA

NOM................................. Integral Paret Negra

APERTURISTES.............. Jordi Morist, Ratera

CORDADA....................... Ramir Aparici, Josep Estruch

MATERIAL....................... 12 cintes

DIFICULTAT...................... V+

VIES LA BELLA ELENA I ESPERÓ OLIANA A LA SERRA DE CANALS

 DIMECRES, 03 DE DESEMBRE

El darrer diumenge amb en Pere varem fer algunes de les vies de la part dreta de la Serra de Canals i aquesta setmana amb els companys estem cercant on anar el dimecres.

                                                           LA BELLA ELENA

Aquest dimecres sortim els Ramons, el Ramir el Genis, el Pere Josep el Joan i jo i resulta que cap d'ells han escalat en aquesta zona, per tant tot i que repetir una zona es fa pesat, decidim anar hi perquè hi ha moltes vies i ens podrem repartir amb comoditat.

Quedem en trobar-nos al pàrquing de la ferrada, però les baixes temperatures ens fan repensar-ho i decidim trobar-nos a ca la Marisol d'Oliana.

Allà finalment ens repartim en dos grups, el Ramon, el Pere Josep i el Joan aniran al sector esquerra de la paret on el Joan Vidal ha obert un munt de vies curtes i ben assegurades. En Ramir, el altre Ramon, el Genis i jo ens decantem per les vies de la dreta primer perquè ells no ha fet cap via i segon perquè jo encara en tinc de pendents.

Avui sembla que el dia serà un xic millor que diumenge.

Per començar escollim les vies de mes a la dreta, en Ramon i jo farem la via “La bella Elena” i en Ramir i el Genis faran la “Fabrica de Hierro”. Les dues situades a banda i banda de la ferrada.

Les dues vies no tenen cap secret i son fàcils en les seves quatre primeres tirades i una vegada al coll comparteixen la darrera tirada.

Cal dir que a la paret la temperatura era bona però una vegada al coll, un vent gelat ens a fet patir per fer la darrera tirada.

Com que hem anat molt ràpids, decidim fer una segona via i escollim baixar per la instal·lació que hi ha al Esperó Oliana, que ja conec de haver-lo fet el diumenge. Amb tres ràpels tornem al terra.

                                                               ESPERÓ OLIANA

Aquí també ens situem en dues vies veïnes , nosaltres farem l”Espero Oliana” aquesta vegada tot sencer i ells faran la “Excursió vertical” sortint per l'Esperó Oliana”

Aquesta via, tota ella es molt fàcil i com totes amb la roca a controlar per les llastres que van saltant però la poca dificultat i les assegurances fan que sigui un plaer fer-la.

Una vegada dalt , aquesta vegada no sortim a l'aresta per estalviar-nos la geló del vent i tornem a fer els ràpels. Ara si que ja en tenim prou i hem quedat amb els companys a ca la Marisol per dinar plegats.

Una bona sortida amb millor companys .

JOSEP ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................La Bella Elena

APERTURISTES …... Karantonas Notas, Athini Eleni Hellas

CORDADA................. Ramon Bartolo, Josep Estruch

MATERIAL …............. 10 cintes

DIFICULTAT................ 6a

DADES DE LA VIA

NOM............................. Esperó Oliana

APERTURISTES......... Remi Bresco, Joan Asin

CORDADA................... Ramón Bartoló, Josep Estruch

MATERIAL.................... 10 cintes

DIFICULTAT.................. V