Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 3 de setembre del 2026

EL GUIA DEL AMOR A LA PARET DEL GODALL

 DIMECRES, 02 DE SETEMBRE

Aquest dimecres teníem com a primera opció anar a França problemes amb la logística d'alguns companys ens ha fet canviar els plans, per sort, sempre hi ha opcions i els mateixos que voliem passar la frontera ens decantem per fer quelcom mes proper.

Sortirem, el Genis, la Isabel, el Jose Luis i jo.

Amb els canvis de darrera hora no he pogut cercar cap objectiu concret, tan sols he tingut present la necessitat d'anar a un lloc fresc perquè la calor encara apreta.


Sortim com sempre a les set i porto ressenyes de tota la zona del Ripollès amb el propòsit d'aturar-nos a esmorzar a Ripoll i mentre ho fem acabar de decidir on anar.

Sortim de Ripoll amb un objectiu mes o menys clar, la “Paret de Gneis” però arribant a Setcases sembla que la eufòria comença a baixar.

Uns perquè pateixen d'un cop, d'altres que han dormit poc, total que arribem al pàrquing amb una proposta de darrera hora, menys cansada. Per sort vaig baixar-me a darrera hora la ultima ressenya que va publicar la colla “Rumba Team”, un nou sector a la Paret del Godall, proper a les pistes de Vallter amb poca aproximació i dificultat moderada- Tot un caramel per a dies com avui!!!.


La primera feina que tenim , es localitzar el sector i des de el pàrquing de caravanes ho podem fer perfectament. El sector està molt proper a les primeres pistes d'esquí i deixem el cotxe a tocar de les instal·lacions on lloguen raquetes i demes.

Per l'aproximació a la via “El guia del amor” cal remuntar la pista d'esquí fins que aquesta gira a la dreta on hi trobarem un primer canó de neu, just al seu darrera veurem un arbre amb un cercle taronja pintat que s'endinsa al bosc, ara tan sols cal seguir aquestes marques que remunten per una tartera fins quasi arribar a un plató des d'on ja intuïm el itinerari de la via. Cal dir que creuant la tartera a l'altura del canó de neu també hi ha varies vies.


En aquest sector i a peu de tartera hi ha dues grans plaques llises que criden l'atenció. La mes gran i llaminera presenta vies de gel obertes de fa temps i la segona situada a la dreta i uns cent metres per sobre hi ha unaltre placa de mes petita que es el primer llarg de la via que volem fer..

Aquí decidim fer dues cordades la primera anirem la Isabel i jo i darrera el Genis i el José Luis.


La primera tirada comença amb la superació de la placa on serà molt difícil trobar un lloc on posar flotants, el primer parabolt el tenim uns sis o set metres per sobre, superat el parabolt un tram brut per situar-nos darrera un arbre on trobarem un altre parabolt als peus d'un diedre perfecte que tenim que superar. La següent assegurança, també un parabolt la trobarem just a la sortida del diedre on també hi ha el passatge mes difícil de llegir de la tirada, superat el pas, una rampa ens porta fins la reunió.


La segona tirada surt per l'esquerra de la reunió amb un petit mur i sobre d'aquest trobarem un arbre amb una baga. Ara cal anar en diagonal ascendent a la dreta per agafar el següent mur, hi veurem dues plaques llises, cal agafa la de la dreta i que va per sobre , es mes llarga i plena de molsa, hi ha un pitó a l''altura d'un petit pi i cal travessar la placa de dreta a esquerra per anar a cercar un parabolt que veiem sota un petit desplom.

Aquest desplom fa una mica de “yu-yu” perquè hi ha restes d'un despreniment en el punt on cal superar el desplom, també a la dreta del parabolt hem intentat sortir `per allà, però una llastra molt bona que hi ha s'ha mogut al fer-li pressió, (no he preguntat si la segona cordada , va fer-lo caure?). Nosaltres hem superat el pas aprofitant una arrel del pi que hi ha sobre, (es el pas mes difciciul de la via). Superat el desplom una placa ens porta fins la reunió, trobarem un parabolt a mitja placa.


La tercera tirada es mes fàcil, la ressenya assenyala un pitó a mitja tirada però no l'hem trobat. Hi ha dues opcions per fer-la , pujant per una canaleta o anar a la dreta pel fil d'un espero, crec que es mes bonic per l'esperó.

La reunió està en un arbre amb una corda vermella i darrera d'aquest hi ha el pot de registre. Aquesta tirada te trenta metres.

La quarta tirada surt de la reunió en horitzontal a la dreta, just per sobre d'un desplom, flanqueja fins a trobar roca neta per remuntar, nosaltres hem començat molt a l'esquerra i no hem vist d'entrada el pitó que marca la ressenya, als trenta metres hem fet reunió en un arbre.


Ja que anava de segon he vist el pitó a l'altura de la reunió improvisada però uns cinc metres a la dreta.

He fet aquesta tirada passant per el pitó i a sobre ja he vist la sortida a la canal, però per sobre he vist una estreta aresta que permetia pujar uns vint metres mes i he continuat.

Aquest tram es fàcil però bonic. Reunió en uns arbres a la canal.

Per baixar, cal desgrimpar uns metres fins a veure un punt pintat a la paret i seguir baixant fins la tartera i el camí d'aproximació.

Una bona matinal en un entorn molt bonic i tranquil.

JOSEP ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM............................ El guia del amor

APERTURISTES......... J. Tapia, B. Jover

CORDADA................... I. Notivoli, J. Estruch (G. Rodríguez, J. L- Gómez)

MATERIAL................... 10 cintes

DIFICULTAT................ V

dilluns, 31 d’agost del 2026

VIA TASMANIA A LA PARET DEL PONT

 DISSABTE, 29 D'AGOST

Aquesta setmana estem cansat de fer quilometres i decidim quedar-nos per les rodalies.

A les vuit ens trobem amb el Genis a Collbató on també trobem d'altres companys que han decidit sortir .


No tenim clar on anar però una escalada a l'ombra es fa imprescindible.

Mentre esmorzem anem fent propostes i finalment ens decantem per anar a la Paret del Pont , un lloc on segur que no ens toca el Sol fins el migdia.

Al pàrquing “Nubiola” hi ha pocs cotxes, a la gent no li agrada la calor i comencem a remuntar el camí del Pont fins arribar sota la paret.


El desviament per anar a peu de via es veu clar, però està molt malmès per les pluges, per sort es curt i una vegada a peu de vies , veiem una cordada que està començant la via “Tasmània”.

Ens saludem ui per no molestar-nos proposo anar a fer les vies de l'esquerra.

Remuntem la canal i “sorpresa , hi ha una altre cordada començant una altre via de l'esquerra. Jo diria que la “Didjeridú”. Per no molestar-los decidim anar mes a l'esquerra per fer la via “Crispin”. Però no hem sabut trobar-la, a tocar del diedre que limita la paret hem pujat uns trenta metres sense trobar cap assegurança i aleshores ens hem despenjat d'un arbre fins el terra novament.


La cordada veïna tot baixant en rapel han localitzat la reunió primera nostre però no hem vist cap assegurança intermitja, finalment ens hem decantat per tornar al primer sector per veure si fèiem la via “Roy Brian”.

Arribem al sector i la cordada que feia la Tasmània està començant a rapelar i decidim esperar que arribin a baix per evitar pedregades. Mentre anem parlant amb els companys amb els que hem coincidit darrerament alguna vegada, ( en Bernat i en David) que son del Maresme. Ells van justos de temps i comencen a escalar la via “Anonymous”, nosaltres esperem que la cordada que baixa arribi a terra i ens decantem per fer la via “Tasmània”.


Mirant des de peu de via, no es veu cap assegurança (estan totes rovellades i es mimetitzen amb la roca, però ens han dit que hi son totes.

La via ens ha semblat mes mantinguda que no recordàvem, però cal dir que d'això fa molts anys i la edat no perdona.


La primera tirada, la mes llarga hi trobarem nou assegurances, però son difícils de veure.

A la segona hi ha sis assegurances però es mes curta

La tercera trobarem quatre assegurances i a la quarta en trobarem sis.

En aquesta tirada ens ha calgut fer dos passos de A0 perquè no teníem força per superar-nos i tot i així sortir en lliure se les porta.


La baixada en dos ràpels llargs.

Just arribar a la darrera reunió i ja ha començat a entrar el Sol.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................ Tasmània

APERTURISTES............. Josep Escofet, Joan Charles Peña

CORDADA....................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL....................... 12 cintes

DIFICULTAT..................... V/A0

VIA PAS DU TOUT A LA FULLETERA

 DIMECRES, 26 D'AGOST

Aquest dimecres molts companys segueixen de vacances i el Ramir ens proposa anar a la Fulletera i trobar-nos allà dalt amb el Carlos que està de vacances a la Cerdanya.


D'aquí baix , tot hi haver-ho fet extensiu a la colla, tan sols ens apuntem el Genis i jo.

Quedem a les vuit en trobar-nos a Collbató i marxar ràpidament cap la Cerdanya i hem quedat en trobar-nos al pàrquing del poble de Porta.


Arribem puntuals però ells no hi son, per telefon ens diuen que son al pàrquing de peu de via, però nosaltres volem esmorzar i els diem que ja ens veurem.

Poca estona després, arriben caminant a on som i reculem tots cinc fins aparcar sota la paret.


Ells diuen que han pujat tres, el Aris, el Asin i el Carlos, però el Asin ha marxat per fer una solitària a una altre via. Nosaltres anirem tal com havíem quedat a fer la via “Pas du tout “

.

A peu de via decidim que ells vagin davant perquè son dos i aniran mes ràpid, nosaltres al darrera amb tota la tranquil·litat del mon.

La via es com totes les vies de la zona, amb una roca bruta i amb molsa però ben assegurades i amb un grau amable.


Tan sols la tercera tirada surt de la norma, com la seva veïna la “ Gold Slab” on també trobem una tirada mes difícil que la resta.

Total que a les dues del migdia ja tenim la feina feta i ens plantegem si tornar a casa o quedar-nos per la zona a dinar.


Finalment en Carlos ens convida a fer un vermouth/dinar a casa seva on coneixem a la seva senyora i d'altres veïns. Moltes gracies , Carlos i la Silvia.

Després ben tips, si que tornem amb tranquil·litat a casa.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM.................................... Pas du tout

APERTURISTES................. Felip Linares, Joan Asin

CORDADA.......................... Ginés Rodríguez, Ramir Aparisi , Josep Estruch

MATERIAL........................... 12 cintes

DIFICULTAT......................... V/A0

divendres, 28 d’agost del 2026

MATINAL AL SANTUARI DE CORBERA

 DIMECRES, 19 D'AGOST

Estem en ple mes d'agost i això es un no acabar mai amb les anades i tornades del personal.

Dema tornem a marxar amb la família per anar uns dies a Bèlgica, un lloc on per cert el desnivell mes gran que puc fer es un campanar. Per tant cal marxar amb les “piles” ben carregades de natura.


                                                                 VIA   EL  GALL

Com que tampoc es qüestio de fer-se mal abans de marxar, proposo una zona tranquil·la per fer metres i anar relaxats, el Santuari de Corbera.

Aquesta vegada a mes del Ramir, també s'apunta en Pere que si comptem amb el Carlos que vindrà de la Cerdanya podrem fer dues cordades autònomes.

A les nou estem tots als prats de sota el Santuari on esmorzem i preparem el material.

Hem decidit que farem dues cordades, el Carlos i el Pere per un costat i el Ramir i jo per l'altre.


Nosaltres portem per objectiu la part dreta de la paret, perquè hi ha alguna via que no hem fet. Ells aniran a la part esquerra.

La primera via que fem es la del “Gall” que comença al mateix indret on comencen les vies dels pollets, però als pocs metres es decanta a l'esquerra per un petit esperó. Està marcat amb una cinta al segon o tercer parabolt on a partir d'allà es independent fins arribar a la tercera reunió.


                                                           VIA   GALLINETA

Com totes les vies de la paret està híper assegurada.

A la primera tirada trobarem tres pitons, quatre ponts de roca o arbres llaçats i dos parabolts en una tirada d'uns quaranta metres i una dificultat màxima de quart grau.

La segona tirada es la millor, supera la placa característica d'aquesta part de paret però veiem dues línies de parabolts, i ens decantem per els de la dreta, primer amb uns passatges fins i verticals per després entrar en un tram mes trencat que correspon a la via “Gallineta”, seguim fins a trobar una reunió.


He trobat quatre parabolts, dos pitons i sis ponts de roca.

Com que ens a quedat el dubte en aquesta tirada decidim rapelar-la i tornar a la reunió anterior per repetir-la per l'altre línia de parabolts.

La tirada es com l'anterior amb un tram bonic, el de la placa inicial i després va a cercar la línia de la “Gallineta”.


                                                                  VIA    TIETES

Novament a la reunió decidim fer dos ràpels per tornar a peu de via per agafar el material que hem deixat, però per no tornar caminant decidim fer la via “ Gallineta “ fins el cim per després poder rapelar per la via “Tietes” que es el nostre proper objectiu.

Aquesta via va completament paral·lela a la via “Placa de la llum” però comença al mateix lloc on comencen les vies del “Iaios”.


El primer rapel ens deixa a la primera reunió i el segon com que recte avall està molt brut, el fem dominat seguint la línia de la via.

La primera tirada comença per terreny brut de fulles i humitat mentre som entre els arbres però després la roca es bona fins a dalt.

En la primera tirada hi ha onze parabolts.


A la segona tirada en trobarem deu i a la tercera sis.

La via va uns pocs metres a l'esquerra de la via “Placa de la llum”.

Ara ja comença a escalfar el Sol i decidim marxar al càmping per fer la cervesa, ja que el Carlos torna a la Cerdanya amb la família i a Berga agafarem direccions oposades.

Molt bona matinal per fer metres sense compromís.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................... El Gall

APERTURISTES................. J. Baraldés, F. Panyella

CORDADA......................... Ramir Aparisi, J. Estruch

MATERIAL.......................... 15 cintes

DIFICULTAT........................ V+


DADES DE LA VIA

NOM................................... La Gallineta

APERTURISTES................. J. Baraldes, F. Panyella

CORDADA......................... Ramir Aparisi, J. Estruch

MATERIAL.......................... 15 cintes

DIFICULTAT........................ V+



DADES DE LA VIA

NOM................................... Tietes

APERTURISTES................. J. Baraldés, F. Panyella

CORDADA......................... Ramir Aparisi, J. Estruch

MATERIAL.......................... 15 cintes

DIFICULTAT........................ V+