VIA CERDA ALBERT A LA DENT DE CABIROLS + SORTIDA DESCONEGUDA

 DIUMENGE, 21 DE JUNY

Fa dies que els meteoròlegs ens avisen de la onada de calor que vindrà a partir de diumenge, però nosaltres no volem perdre la costum de sortir, tot i que caldrà cercar una zona alta i ombrívola per fugir de la calor.

Mirant la nostra “bíblia” del temps, el “meteoblue” sembla que el millor lloc per anar serà el Pedraforca.

Però aquí tenim altres “handicaps”, aproximacions i retorns llargs, vies molt llargues,....

D'entrada serem quatre, el Pep, el Mam, en Pere i jo i decidim posar a votació la zona on anar.

Ha guanyat la zona de Cabirols i mes concretament la Dent de Cabirols, amb la possibilitat de tornar a baixar per on pugem.

Amb el cotxe tenim problemes per trobar un lloc on aparcar, tot es ple de cotxes, des de abans del Mirador fins a sota el refugi però encara trobem un lloc sota la barrera.

Fem l'aproximació fins peu de vies, encara sense saber quina via fer i allà ens decidim, el Pere i el Mam escullen fer la via Civís Genis i nosaltres optem per la via Cerdà Albert que s'amaga darrera un diedre i possiblement tan sols ens escalfara el Sol a la tercera tirada.

Les vies d'aquesta paret ja les tenia tatxades de fa molts anys, de fet crec que tan sols hem resta una per fer, però el fet que demana portar pitons fa mandra anar-hi , estem massa ben acostumats avui en dia.!!!.

La Cerdà Albert es de les vies Clàssiques, amb bona roca però poc assegurada, comença just en un diedre molt marcat que hi ha a la dreta de la Civís Genis.

La primera tirada de quaranta metres s'enfila pel diedre tot jugant entre diedre i placa, amb un tram mes finet quasi al final de la tirada. Hi hem trobat dos parabolts i dos pitons en el recorregut i la reunió la fa en un replà .

La segona tirada es la que presenta el tram mes difícil de la via, just al entrar a la reunió.

Primer segueix el diedre que va tombant a la dreta , aquests primers metres son fàcils fins que la fissura es converteix en un sostre que seguim per sota i per unes plaques molt llises, en un punt ens creuarem amb la via Bages que fa reunió al mateix lloc però que creua la fissura per anar a cercar els desploms de sobre.

La entrada a la reunió es en descens i sort d'algun parabolt i pitó que anem trobant. A la tirada hem trobat cinc parabolts i quatre pitons.

La tercera tirada es un flanqueig quasi horitzontal a la dreta per anar fins un pi característic, nosaltres en lloc d'anar a cercar aquest pi hem anar en flanqueig ascendent a la dreta fins a trobar un altre pi, a la tirada hem trobat dos pitons i un parabolt en el passatge mes difícil de la tirada sortint de la reunió.

La quarta tirada es mes fàcil, segueix el fil d'un espero sense dificultat fins arribar a la reunió on s'ajunten varies vies, Haikus, Màgica, Canas i espits. Aquesta reunió està equipada per baixar en rapel fins el peu de via de la paret, però nosaltres veient que teníem hores per davant i aprofitant que ens hem salvat del Sol en quasi tota la via dubtem de si baixar o seguir fins el cim de la Dent de Cabirols. Finalment ens decantem per continuar, però en lloc de fer-ho per la via Haikus o la canal pròpia de la via ens decantem per unes fissures/encastament que tenim just darrera la reunió a l'esquerra de la canal i de les que no coneixem res de res, (de fet sempre que he vingut me les he mirat però mai havia intentat fer-les)

La tirada de marres ha resultat mes difícil del que pensàvem i mes amb motxilla, primer hem pujar per la fissura mes propera i estreta fins arribar a una petita vira que ens porta a la fissura gran de la dreta per la que hem sortit amb força dificultat.

La tirada fins arribar a un gran arbre te cinquanta metres i en el recorregut tan sols hem trobat una baga molt vella i podrida, la resta a equipar amb una dificultat de cinquè o cinquè més el primer tram i un sisè ferm a la segona part, ( no he trobat cap referencia d'aquesta variant enlloc).

Per sobre encara hem fet tres tirades ja mes fàcils fins a sortir prop del collet de la canal Same.

Una primera de seixanta metres fàcils, després dues tirades de trenta metres amb algun passatge de quart grau.

La baixada la fem per darrera i fins el refugi on ens esperen els companys.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...................................... Cerdà Albert

APERTURISTES ….............. J. Cerda, L. Costa, A. Francesc, R. Albert

CORDADA............................ Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL............................ 10 cintes, Joc de Camalots fins nº3

DIFICULTAT.......................... 6a

VIA NUC AL CINGLE DE LA PALANCA

 DIMECRES, 17 DE JUNY

Encara no som al estiu però la calor apreta de valent, i sembla que va in crescendo.

Aquest dimecres cerquem les altures per intentar escapolir-nos del Sol i la calor .

Hem decidit pujar al Ripollès, es un xic arriscat perquè les aproximacions son llargues i per la tarda diu lameteo que pot haver-hi sarau.

Avui serem tres, el Genis, el Pep i jo.

A la Dent de Rossell he fet algunes vies, però al contrafort no ho he visitat, l'he vist tot baixant per anar a fer la paret dels Duis però no hi he escalat . Darrerament s'ha posat de moda amb la apertura de vies noves i ja es moment de fer-li una visita.

Sortim a les set de casa i després de recollir al Pep a Manresa marxem directes fins a Ripoll on esmorzem. Destres directes fins la carretera de Fontalba on aparquem.

Ara tenim una bona estona de caminar fins a peu de via.

L'aproximació diuen que es millor fer-la pel camí vell en lloc de passar per la cremallera, el camí es mes dolent però te l'avantatge que quasi sempre vas sota els arbres i a l'ombra.

La paret es plena de diedres i quasi tots tenen una via i ens costa un xic esbrinar quina es, per sort la foto de la ressenya ens ajuda i ens treu de dubtes.

A peu de via arribem després de caminar una hora i ens posem en feina deixant les motxilles al terra perquè baixarem amb ràpels.

La primera tirada supera una placa a l'esquerra d'un diedre tombat, però veiem el primer parabolt uns cinc metres per sobre, mes amunt hi han tres parabolts mes que estan en el tram delicat de la tirada i encara en trobarem un altre abans d'entrar a la reunió.

La segona tirada es curta , uns vint metres amb un tram difícil a mitja tirada per superar un diedre desplomat que cal equipar, trobarem dos parabolts un a la sortida del tram difícil i el segon a la dreta per assenyalar el camí fins la reunió.

La tercera tirada es la mes contundent de la via, supera un diedre /fissura vertical on el tram primer es el mes difícil, està protegida per cinc parabolts però cal amanir-la força amb flotants. La guia del Luichy assenyala un flanqueig a l¡esquerra quasi al final de la tirada però la foto que portem diu al contrari , un flanqueig a la dreta, nosaltres seguim aquesta segona opció tot i que no es gens fàcil i amb uns moviments estranys i espectaculars.

La reunió la fem en un replà on sembla que han acabat les dificultats, tan sols resta una tirada de vint metres amb uns primers metres caminant i un darrer ressalt per arribar a la reunió on trobarem els ràpels per baixar.

Aquí dalt un ventet ens avisa que tenim una tamborinada propera, de fet per Coma de vaca està plovent i sembla que la intenció es apropar-se.

Fem els ràpels que ens deixen a prop de les motxilles i ens preparem per marxar, però no hem estat a temps de refugiar-nos enlloc i tota la pedregada ens ha caigut a sobre.

La pluja a caigut dues hores abans del que tenia previst la meteo.

No trobem aixopluc fins arribar al oratori de la Nurieta, ara ja quasi no plou i acaben baixant fins el cotxe.

Per treure'ns la mullena, decidim aturar-nos al bar Busy de Ribes de Freser per fer un bon àpat abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM........................................ Nuc

APERTURISTES...................... Victor Fernández, Ferran Rodríguez

CORDADA............................... Pep Riba, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL.............................. 10 cintes, Joc de Camalots fins nº3

DIFICULTAT............................. 6b

VIA ABRIERTO HASTA EL ATARDECER AL SERRAT DEL MUNTANER

 DISSABTE, 13 DE JUNY

Aquesta setmana tinc compromisos familiars i com sempre tan sols puc fer una matinal.

Per intentar trobar algun company que vulgui sortir a escalar envio un WhatsApp a la colla i alguns responen que pujaran a esmorzar al Bruc.

A les vuit, com un clau ja soc allà i finalment ens trobem quatre companys amb la sorpresa que el “Visa” també s'ha apuntat, (ell no acostuma a sortir els dissabtes). També hi ha en Ramon i el Joan.

Mentre esmorzem sembla clar on anirem, i es una bona opció ara que les temperatures son tant altes. Anirem a la vessant Oest del Serrat del Muntaner i la via escollida es “ Abierto hasta el atardecer”

Deixem el cotxe a la hípica i anem xino xano a fer l'aproximació que ara ja comença a apretar el Sol. Per sort gran part del camí el fem entre arbres i això refresca l'ambient. Una vegada arribats al Frare de Baix , ja agafem la ombra de la cara Oest.

Fa bastants anys que no venim per la zona i el camí està un xic perdut però anem apropant-nos, de fet jo em passo de frenada i arribo fins on comença la via “Papa Krestas” que es la via que hi ha mes allunyada en aquesta paret.

Ara cal desfer un tram de camí i ja som a peu de via on hi ha una cordada a la tercera tirada..

Primer decidim les corades que finalment serem en Ramon i jo i el “Visa” amb el Joan, ara manca decidir quina corada obra pas i decidim fer-ho amb el sistema “democràtic” dels palets.

La primera tirada costa un xic de posicionar-se a la paret, primer cal pujar sobre un gran bloc després de la paret i després in corporar-se a una placa primer força vertical i que poc a poc va perdent dificultat. Està protegida per set parabolts.

La segona tirada es la mes difícil de la via, comença suau per superar un tram trencat per després seguir una fissura cega fins sota un petit desplom on hi ha el tram mes difícil de la via, primer una vegada superat el sostret cal posicionar-se i estudiar els moviments perquè hi ha aire entre les assegurances, trobarem sis parabolts i dos pitons al recorregut.

La tercera tirada comença fàcil per redreçar-se els darrers metres abans d'entrar a la reunió , trobarem tres parabolts tots en el tram final de la tirada.

Aquí dalt ja comença a entrar el Sol i baixem directes fins el terra, per avui ja hem fet prou.

Amb aquesta calorada tornem directes al aixopluc del bar Anna per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM......................... Abierto hasta el atardecer

APERTURISTES......... J. Charles Peña, I. Notivoli, J. Escofet, F. Escofet

CORDADA................... Ramon Barcelo, Josep Estruch

MATERIAL................... 10 cintes

DIFICULTAT.................. 6a

VISITA SOCOL OEST DE NAIREDA (VIES CUCA DE LLUM I PERE FORTS)

 DIMECRES, 10 DE JUNY

Aquest dimecres, el Ramir m'ha dit que puja amb l'Agustí a Naireda amb l'intenció de fer la via Cuca de llum. Nosaltres encara no hem decidit on anar, tan sols que sortirem el Genis i jo.

Però arriba dimarts i la cordada de dos s'ha convertit en cordada de quatre perquè el Josep Lluís i el Pep, també s'apunten.

                                                       VIA   CUCA DE LLUM

Com que nosaltres ja som un cotxe ple, decidim trobar-nos allà dalt.

A darrera hora el Ramir i l'Agustí fan un canvi de plans i es queden a Sant Llorenç de Montgai. Nosaltres decidim seguir amb el planejament inicial, tan sols canvia una cosa.. Aquesta nit he rebut un correu del company Escofet amb la ressenya de la nova via que han obert a la zona, ( fa temps que li havia demanat) i tindrem una opció més a fer.

La primera aturada per esmorzar la fem a Oliana i després directes fins el pàrquing que hi ha sota la paret.

Allà trobem a un company, que fa molts anys que no coincidim, (en Toti i companyia), que van a fer la Ozymandias.

Pugem fins a peu de via amb la intenció de fer dues cordades, per un costat el Genis i el Josep Lluís que es la primera vegada que venen a la zona i per conèixer-la els proposem que facin la via “Baron Rojo”. Per l'altre costat el Pep i jo intentarem fer les dues ultimes vies obertes aquí, primer la via “Cuca de llum” que el Pep ja ha fet però servira per escalfar motors per després anar a la via “Pere Forts” i acabar de destrossar els braços.

La via “Cuca de llum” comença amb una bavaresa molt estètica i el primer parabolt per sobre d'ella a uns cinc o sis metres del terra, aquí hem posat l'únic camalot que hem fet servir, per sobre hi ha una placa vertical coronada per un petit sostre que es fa be si saps trobar els forats adients, despres un altre tram de placa ja mes suau , fins la reunió. A la tirada hem trobat set parabolts.

La segona tirada segueix la mateixa tònica plaques llises separades per petits desploms on cal posar-se be per superar-los, això si, amb unes preses molt bones. En aquesta tirada trobarem onze parabolt.

La tercera tirada supera un mur negre amb preses que punxen de veritat i on cal trobar la posició per superar-lo aquest tram dona pas a una placa llisa però mes ajaguda fins un petit sostre que salvem per l'esquerra a cercar un pont de roca llaçat, aquí cal anar en compte de posar bagues llargues a sota el sostre i al pont de roca, perquè jo no l'he posat i els darrers metres que son verticals ha calgut tibar de la corda de valent. En aquesta tirada trobarem quinze assegurances.

Hem baixat amb dos ràpels per la mateixa via.

Els companys encara estan lluitant a la via “Baron Rojo” i nosaltres marxem al sector dret per intentar la via “ Pere Forts”.

                                                         VIA   PERE FORTS

Aquesta via està just a la dreta de la via “Ozymandias” on hi ha els companys que acaben de fer-la i ara aniran a fer la seva veïna “Las Lineas de Nazca”.

La via “Pere Forts” te una graduació molt alta i que tan sols tinc alguna possibilitat de quedar mitjanament be en la segona tirada. La resta a patir calamitats.

El Pep si que ho intenta i amb A0 , peus a bagues i alguna relliscada treu la primera tirada que gradua mes alta que no pas la ressenya. Jo, com que soc previsor i no vull patir i porto un estrep, he fet quasi tota la tirada en Ae amb algun pas molt llarg . Tan sols he tocat roca els primers metres i uns pocs metres per entrar a la reunió. La roca en aquesta tirada està coberta de molsa negra amb molt pocs forats i rapisses. Hi ha tretze parabolts a la tirada.

Vist el que he vist, no vull ni intentar la segona tirada, (i be que faig !!!) el Pep se la teu en lliure be, però diu que la graduació el baixa pel que ha trobat. Jo de segon també aconsegueixo fer-la sense treure l'estrep, però reconec que es una fissura molt tècnica i dura, a més per entrar a la reunió hi ha un tram “cutre” amb una corda fixa.

La tercera tirada es veu molt estètica i dura.

Surt de la reunió amb un flanqueig a la dreta assegurat per un parabolt, després s'enfila per un diedre que superem amb bavaresa que es pot protegir amb algun flotant. Per sobre d'aquesta cal deixar el diedre per anar a la placa de la dreta i enfilar-se per aquesta fins la reunió.

La dificultat de la tirada va “in crescendo” des del principi, un cinquè a la sortida de la reunió un xic mes fins a deixar el diedre i després a “xisclar”, uns passos de flanqueig a la dreta per situar-se sota la placa de sisè grau diria jo i una placa molt i molt llisa que segons el Pep es mes de 6c, a ell li ha costat alguna caiguda i jo he tirat d'estrep altre vegada, a la tirada trobarem onze parabolts i en el darrer tram de la tirada trobarem una corda fixa fins la reunió que coincideix amb la via “Ja et val”.

Per aquest via hem baixat amb dos ràpels.

Els companys ja son al cotxe esperant-nos i marxem directes a Ponts per dinar.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM..................................... Cuca de llum

APERTURISTES.................. Marc i Saüc Segarra

CORDADA............................ Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL............................ 15 cintes, joc discret Camalots petits

DIFICULTAT.......................... 6a

DADES DE LA VIA

NOM...................................... Pere Forts

APERTURISTES................... Josep Escofet, Paco Vargas

CORDADA............................ Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL............................ 15 cintes, estrep

DIFICULTAT.......................... 6b/Ae