DISSABTE, 13 DE JULIOL
Segueix la
temporada de Festes Majors, si l’altre dia era la d’Olesa aquesta setmana toca
fer-la a Esparreguera i com podem suposar la família imposa les seves condicions
– podeu sortir al matí sempre que a les 3 estigueu a casa – I nosaltres,
obedients, ja ens veus cercant alguna via que reuneixi una sèrie de condicions
quasi impossibles: bonica, ràpida,
propera i que no toqui el sol.
De totes les
propostes que tenim sembla que guanyi la via Scavenger, no té tots els
condicionants, però bé val la pena sacrificar-ne algun per gaudir d’una bona
escalada.
Volem esmorzar
ràpid per guanyar temps però al pujar al Bruc veiem que el bar de l’Anna no
obre fins les 9 del matí, els mesos de juliol i agost, per tant decidim pujar
al parador i guanyar temps.
Són les 9, 45 i ja
estem fent l’aproximació, a les 10, 30 el Josep ja té els seus dits enganxats a
la pedra i tibant de valent. Sabem que la primera tirada és forta, personalment
diria que força forta i obligada, tot i descansant en alguna xapa hem trobat
passos entre assegurances molt forts, per la nostra percepció té una dificultat
de 6a+ i Ao (poso 6a+, perquè crec que no faig 6b i he anat força al límit tot
i els punts de repòs). Nosaltres hem
empalmat les dues primeres tirades.
En aquesta primera
tirada molts forats estan plens de
terra i ens estranya una mica, desprès
hem caigut en la compta que segurament som els primers en fer-la passades les
restriccions d’enguany (fa tretze dies que es pot tornar a escalar a la zona,
desprès de 6 mesos).
La segona em toca a
mi i també volem empalmar-la amb la tercera, en aquesta tirada he passat força
por, sobre meu hi ha un bosc que sembla que s’ha desfet i tota la paret es
plena de fanguet i fulles seques, els forats estan plens de fang i no em sento
segur progressant, de fet, al passatge difícil (segons la ressenya cinquè
superior) intento fer-lo per diferents llocs i se’m resisteix, fins que amb un
cop de geni surto recte amunt i el puc superar . La resta de tirada més fàcil
tan sols cal anar netejant les preses i aprofitar-les per posar primer les mans i desprès els peus i anar
progressant. La tercera és un rostoll de terra plena de xaragalls fets per
l’aigua , per sort és en diagonal a la dreta i s’allunya de la vertical de la
reunió on hi ha el company, sinó aquest tindria una pluja de pedres assegurada.
La tercera és molt
franca, i amb el grau que més ens agrada, 30 metres força
verticals, ben assegurats, bona roca i amb una dificultat de 6a (el company i
jo hem coincidit en comentar que té una dificultat molt semblant a l’anterior i
si aquella és cinquè superior, aquesta i la propera també) o dit al contrari si
aquestes dues tirades darreres són de 6a, la segona també ho és, per tant hem
decidit posar-hi a la ressenya la mateixa dificultat a les tres tirades.
La quarta tirada té
les mateixes característiques que la tercera, molt bona pedra, ben assegurada i
força vertical , en definitiva per gaudir-la al màxim.
Baixem per la via
Dersu Uzala amb quatre ràpels i a les 14 hores ja estem al bar davant d’unes
bones cerveses. Hem aconseguit complir l’horari previst i hem fet una molt bona via. Tot i que els
nostres càlculs d’escalar a l’ombra han fallat estrepitosament
J. ESTRUCH
Ei! no pareu, quina enveja jajaja, l'altra dia baixant de la Palleta em vaig mirar el primer llarg d'aqeusta via sense saber qwuina era, les lianes del costat me l'han delatat...es veu magnífica la línia, llàstima que hi hagi tanta terra no? a la tarda si que és a l'ombra.
ResponEliminaBona nit Jaume,
EliminaAhir volia contestar-te però el servidor va fer de les seves i em va deixar tirat (tecnologia punta) je, je.
El tema de la terra crec que és puntual, desprès de les pluges i de sis mesos sense passar-hi ningú, si la via és fa, aquesta terra marxarà segur. És una bona via, amb bona roca com totes les de la Palleta i ben assegurada, el primer tram és el més obligat.
Salutacions i bones escalades
J. ESTRUCH