DISSABTE, 05
D’OCTUBRE
El dia comença a escurçar-se i jo encara tinc moltes ganes de fer vies
llargues, per tant aprofito aquest dissabte que el Guillem no treballa per
proposar-li una escapada a la Sud
de Narieda.
Ell no coneix la zona i a mi encara em queden algunes vies que tinc a la
llista de pendents. Entre les propostes n’hi ha dues que sembla tinguin més
possibilitats, no són de les difícils i estan assegurades amb parabolts, la que
em crida més la curiositat és la via Regular, (no gaire coneguda), sorgida de
la imaginació d’en Marcel i companyia , cordada que sempre ens ha ofert bones
escalades.
Sortim a les set del matí per tenir moltes hores de llum pel davant, no en sabem
l’horari i volem anar amb tranquil·litat. A les nou estem al Bar Tahusa davant
d’un bon esmorzar però amb la mosca darrera l’orella perquè aquesta nit ha
plogut molt per tot arreu, les parets d’Oliana es veien força molles, i la Sud de Narieda, amb la
quantitat de vegetació que té possiblement estarà regalimant aigua per tot arreu.
A les 10,30 començo a escalar tot i que es veuen alguns regalims
d’aigua, la zona per on passarem no sembla gaire molla.
La primera tirada segueix un díedre tombat a l’esquerra de la “Sal de
frutas Eno” i va a cercar la primera reunió d’aquesta però per un lloc més
assequible, trenta cinc metres de cinquè suau.
La segona i tercera coincideixen amb l’altre via i excepte els primers
metres que presenten una placa d’adherència força fina, sobretot un pas, la
ressenyes marquen el tram de cinquè, però aquest pas en concret crec que és
més, la resta és anar superant ressalts fins a superar un embut díedre on farem
la reunió just a la sortida
La quarta tirada no té història, per terreny fàcil cal anar a cercar un
arbre on fer la reunió 55 metres més amunt, nosaltres ens hem desviat i hem fet reunió a uns10 metres a la dreta de
la reunió.
La cinquena tirada és diferent, d’entrada he entrat a la tirada fent un
flanqueig a l’esquerra que m’ha situat a mitja tirada, a l’altura d’un parabolt,
a continuació la via segueix el fil d’una aresta fins el cim d’un gendarme
adossat a la paret. La dificultat és de cinquè i ben assegurada on podrem
trobar de tot, parabolts, ponts de roca, inclosos dos fissurers.
La sisena és de tràmit, sortir del gendarme per travessar una feixa i
anar a cercar les primeres rampes de l’escut.
La setena és la primera tirada, de les moltes que trobarem, tota ella
d’adherència, una disfrutada!!, la dificultat màxima és de cinquè més,
concentrat en un parell de passos, la resta de molt bon fer. La reunió, al bell
mig de la placa, és força incòmoda, de fet la pitjor de la via, i com sempre
m’ha tocat a mi.
La vuitena és, LA TIRADA, personalment crec que està graduada per sota de la realitat, però pot ser que no hagi sabut trobar la línia de
progressió, el Guillem li ha tocat fer-la de primer i en un parabolt ha tingut
que posar peu a la baga. Jo, de segon, he pogut passar però m’he agafat al parabolt de sortida del pas per superar el
tram, per mi és molt, molt més difícil que no pas 6a, per sort les assegurances
estan a prop. Superat el tram cal fer un flanqueig a l’esquerra no gens fàcil.
La novena comença superant un díedre per deixar-lo quan aquest es tanca
i en diagonal a l’esquerra per una placa fins la reunió , on s’ajunta altre
vegada amb la via “Sal de frutas Eno”. El primer tram de la tirada es fa bé
però al segon hi ha terra i fulles de les terrasses superiors i algun pas es fa
delicat.
La desena és un altre passeig entre arbres fins els peus de les plaques
finals.
L’ onzena és l’única tirada que hem trobat molla, una placa ens porta
sota un petit desplom i aquest tram era completament mullat, una vegada superat
el desplom la mullena desapareix i es pot progressar tranquil·lament.
Les tirades dotze, tretze i catorze, són un festival d’adherència, amb
una dificultat màxima de cinquè (un parell de passatges), la resta de quart
grau, et permeten donar-li velocitat a l’escalada, tot i que es fan monòtones,
l’ escalada és divertida, llàstima dels peus que ja comencen a protestar.
La quinzena tirada comença igual fins arribar sota un mur que cal
superar, aquí la roca no és gaire bona i cal mirar els moviments amb molt de
carinyo. La reunió és just sobre el ressalt.
La setzena tirada no té dificultat , uns quaranta metres fins el cim amb
una dificultat de segon , tercer grau.
A les 15,15 hores estem al cim fent-nos la foto oficial, ara tan sols
resta baixar la tartera i tornar al bar per recuperar els líquids perduts amb
una bona cervesa.
J. ESTRUCH
Ei una bona via per fer metres d'adherència. Enorabona
ResponEliminaHola Joan,
EliminaFelicitats per les darreres activitats veig que del braç tan sols queda el record.
Bones escalades.
Per cert la via és molt bona amb un grau còmode excepte el passatge de l'octava tirada. Varem gaudir-la molt, llàstima que no tenim els peus acostumats a tanta adherència i acabes fet pols dels turmells.
J. ESTRUCH
Bona escalada Josep,
ResponEliminaAquesta encara la tenim a la llista de pendents
Salut i a escalar
Felicitats! a nosaltres ens va agradar molt, adherència tope i sí el pas del vuitè llarg et deixa amb cara de tonto...això 6a? jo tambmé vaig posar un peu en una baga per fer-lo...l'Ansel que venia darrera nostre ens va dir que calia posar el peu en una concavitat de la paret sota el bolt...però a mi allà no se mi quedava el peu...vaja que ens va servir de cura d'humilitat, quan ja ens pensàvem que teníem l'adherència dominada jajaja
ResponElimina