KRT

DIMECRES, 17 DE FEBRER

Seguim amb la nostra dèria d’ anar a llocs que tindríem que haver visitat però que encara no ho hem fet.

El dissabte , el Jordi va dir-me que si podia, volia escapar-se el dimecres per fer quelcom llarg  i va presentar-me dues activitats força engrescadores.

El dilluns i el dimarts mirem el meteoblue per esbrinar en quin lloc dels proposat passaríem menys calamitats. Les previsions del temps són de fred rigorós amb caiguda de les temperatures, però amb un cel nítid i sense boires.

La elecció va donar com a guanyadora una visita llampec als Ports i més concretament la via KRT a la roca Dreta de les Valls, jo he fet alguna via per la zona, però aquesta la tenia pendent 

Sortim aviat d’Esparreguera, a les set del mati, com tenim per costum i en dues hores ens plantem a Horta de Sant Juan on ens aturem al bar Grau per recuperar forces amb un bon esmorzar.

Seguint les indicacions del llibre dels Ports a les 10 estem aparcats i comencem l’ aproximació que és una passejada  còmoda , llàstima del fred que fa però en època de bany els gorgs per on passem seran una delícia.

La primera tirada la fem sense encordar-nos i amb bambes fins a trobar la placa característica de la via, tot i que et jugues una bona pinya si caus.

La segona ja son figues d’ un altre paner i cal tibar de valent, quasi tota en artificial, però fent de segon he forçat algun pas i deu no dor com apreta.

En la tercera tirada les assegurances ja no estan tan properes i t’ obliguen a escalar, tot i ser difícil es deixa fer bé.

La quarta ja sigui per la continuïtat m’ ha costat més que la tercera, però és molt bonica de fer.

Les tirades cinquena i sisena les hem enllaçat i han estat les tirades on he gaudit més de tota la via amb un grau més d’acord amb les meves possibilitats.

L’entrada tota, diuen que cinquè, bé si ho diuen, ho serà, desprès la cosa afluixa fins la reunió però desprès el tram que correspon a la sisena tirada, una “virgueria”, vertical amb presa petita però consistent i continuïtat amb el grau adequat per no patir.

La sisena és curta, però segons la ressenya que portem no podem enllaçar les dues següents perquè fan uns 75 metres, en realitat desprès hem comprovat que hi ha una reunió inter mitja a la darrera tirada i partir el tram llarg

La via l’hem gaudit molt, és una via on cal escalar, però pots anar-hi amb un estrep i un munt de cintes, no cal ferralla, i és molt molt bonica.

La baixada tranquil·la per la canal de la dreta, molt marcada amb fites.

Hem trigat unes quatre hores i ara ens toca tornar a casa ràpidament que el “pase pernocta” dels dimecres  no permet fer floritures.

Aquesta vegada no hem pogut aturar-nos per fer la cervesa i a calgut fer-la a casa

J. ESTRUCH