DIMECRES, 20 DE MAIG
Com sempre arriba el dimecres i ens preparem per sortir el Pep, el Genis i jo, però aquesta vegada s'apunta del José Luis.
La meteo comença a donar senyals d'estiu i caldrà cercar ombra o un lloc alt per on corri l'aire. No tenim res en ment i decideixo portar ressenyes de moltes zones de Ponent, en principi sembla que Vilanova o Ager tenen mes adeptes, però una idea s' imposa.
El José Luis no ha escalat mai al Mont Roig i volem ensenyar-li la zona. Nosaltres també hi tenim moltes vies pendents de ser escalades.
Arribem al pàrquing i ens aturem a esmorzar mentre anem decidint on anar.
La clàssica per excel·lència, el “ Diedre Blanqueta” ja hi hem escalat tres de nosaltres, millor buscar una alternativa.
Decidim anar a la via “Mariola Motors” que de la colla soc l'únic que la ha fet i a mes es una via característica de la zona.
Després d'esmorzar decidim pujar el cotxe fins el Coll de Porta, la darrera vegada que varem pujar la pista estava en bones condicions, ara ja no tant i cal anar molt en compte en algun tram.
Deixem el cotxe i reculem uns metres per anar a peu de via. Avui hem decidit pujar amb una corda i fer dues cordades, al davant el Pep i el Genis i darrera el José Luis i jo.
A peu de via hi ha dues “M” picades per assenyalar per on comença, jo recordava haver pujar per tot l'espero però la via comença a la meitat de la placa.
La primera tirada de trenta cinc metres està completament neta però es deixa assegurar be amb flotants.
La segona tirada m'ha costa mes que no recordava, es un cinquè superior mantingut i que cal protegir quasi tot, hi ha tres ponts de roca i per deixar-lo ben protegit caldria portar un parell de camalots del nº 3 i un parell del nº 2, a mes de bagues llargues. La reunió la fem en un primer arbre que trobem al sortir del diedre, es un arbre característic perquè te quasi totes les seves arrels a la vista fint un veritable embolic d'arrels.
La tercera tirada es la mes llarga de la via si no fas una reunió inter mitja que hi ha sobre un altre arbre, però donat que la dificultat de la tirada no es molt alta, es molt factible de saltar-la
En aquesta tirada trobarem d'assegurança, la reunió inter mitja, un pitó i dos espits que son de la via “Brothers Ruiz” .
La quarta tirada es la mes difícil tècnicament, comença per un terreny trencat i amb presa arrodonida que està protegit per un espit, després cal arribar a peus del diedre on per entrar-hi hi ha un pas explosiu que cal protegir amb flotants i per sobre un diedre també a protegir.
Per aquest diedre cal arribar fins sota un matoll que et barra el pas, punt on cal anar a la dreta i sortir a terreny mes fàcil per sortejar el matoll i sobre d'aquest tornar a l'esquerra on trobarem un parabolt per superar una panxeta. Després per una placa amb molt bona roca ja fins el cim. En aquest darrer tram trobarem un altre parabolt.
Al cim un ventet fresquet ens suavitza la temperatura que hem patit a la via.
Ara tan sols resta anar a buscar el cotxe que per sort el tenim a peu de paret i marxar a les Avellanes per fer un bon àpat.
A la sortida del dinar i per ajudar a pair-lo baixem fins Santa Linya per veure la “Cova Gran”.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM.......................................... Mariola Motors
APERTURISTES...................... J. Marmolejo, J. Cauvet
CORDADA................................ José Luis Gómez, J. Estruch
MATERIAL................................ 12 cintes, joc de Camalots fins nº3 (repetir 2 i 3)
DIFICULTAT............................... 6a
