MATINAL A SANT LLORENÇ DE MONTGAI

 DISSABTE, 16 DE MAIG

Compromisos familiars han condicionat la sortida d'aquesta setmana, havia quedat en sortir diumenge amb la colla del Penedes, però no puc, intentaré sortir el dissabte.

Com sempre que tinc lliure, pujo al Bruc per esmorzar i aquesta vegada a veure si algun company vol venir a escala

                                                         VIA BOB ESPONJA

De la colla que ens trobem, tan sols s'apunta el Carles i donat que sortirem tard d'esmorzar caldrà cercar quelcom a poca aproximació i ràpid de fer.

Ens decantem per pujar a Sant Llorenç de Montgai per fer la darrera via oberta pel company, Juan Gutiérrez.

Arribem al pàrquing i està ple de furgonetes i també casualitats de la vida, arriba mentre ens preparem el Juan Gutiérrez que va a acabar una nova via en aquesta zona.

                                                     VIA BAILANDO CON SARRIOS

Després de fer-la petar una estona, ell marxa a la seva feina i nosaltres acabem de preparar el material.

Hem decidit entrar per la via “ Bob Esponja” tot i que ja la hem fet un munt de vegades, però preferim pujar escalant que no pas pel camí.

Fem la via en dues tirades i anem directes on comença la via que volem fer, “ Bailando con Sarrios” que comença entre les vies “ El Niño de los Peines” i “Fase Uno”.

El peu de via està concorregut, hi han tres cordades, per sort quasi totes arriben després de nosaltres i la cordada que tenim al davant , acaben de baixar de fer-la.

La primera tirada no es veu gaire encoratjadora, travessa un pany de paret cobert de molsa negra que des de sota es veu difícil de superar, però ha està una sorpresa com ha sabut trobar un camí molt bonic i on les fissures i regletes van sorgint a mesura que vas pujant. El resultat una escalada molt bonica.

                                                        VIA   MARTA PROS

Hem trobat vuit parabolts en el recorregut.

La segona tirada es un xic mes suau però també un xic mes llarga, els passatges no son tant obligats, trobarem onze parabolts en el recorregut i ara encara està un xic “tendra” i trobem terra en algunes preses, però de ben segur aquesta marxara i serà tot un plaer de tirada.

La via no està preparada per baixar-la i decidim anar a cercar la veïna “ Fase Uno” per tornar a peu de via amb un rapel.

Una vegada al terra, veiem que encara ens dona temps de fer una segona via i ens decantem per fer la via “ Marta Pros” que el Carles no ha fet.

Jo no fa pas gaire que vaig fer-la, però es una via bonica i rapida de fer.

Comença amb uns passatges durs que salvem amb A0 i l'arbre que tenim darrera, després un flanqueig a la dreta on trobarem un tram clarament mes difícil a prop de la reunió i després festival de busties fins arribar-hi.

La segona tirada , molt ben trobada i ben vertical.

Trobarem onze parabolts a la primera tirada i vuit a la segona.

Aquesta vegada decidim baixar caminant i directes al cotxe, com que veiem que encara tindrem temps d'arribar a ca l'Anna per dinar, posposem la cervesa fins arribar-hi..

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM....................................... Bob Esponja

APERTURISTES..................

CORDADA........................... Carles Farre, Josep Estruch

MATERIAL.......................... 11 cintes

DIFICULTAT........................ IV

DADES DE LA VIA

NOM................................... Bailando con Sarrios

APERTURISTES.............. Juan Gutierrez, Jaume Casas

CORDADA........................ Carles Farre, Josep Estruch

MATERIAL......................... 11 cintes

DIFICULTAT...................... V+

DADES DE LA VIA

NOM................................ Marta Pros

APERTURISTES............ Juan Gutiérrez, David Palau

CORDADA.................... Carles Farre, Josep Estruch

MATERIAL.................... 11 cintes

DIFICULTAT.................. V+/A0

VIA DIEDRE BLAU A VILANOVA DE MEIÀ

 DIMECRES, 13 DE MAIG

Per aquest dimecres teníem previst baixar al Sud, però la previsió metereologica es de ratxes de vent fort i la zona on volem anar es propensa a patir-ne molt , o sigui que cal fer un canvi d'objectiu.

Ens hem apuntat a la sortida el Pep , el Genis i jo.

Finalment decidim anar a Ponent, mes concretament a Vilanova de Meià..

Per curar-nos amb salut portem ressenyes de totes les parets i allà decidirem on anar.

La primera aturada la fem a Cal Cirera per esmorzar i esperar que la boira s'aixequi ja que ara no es veu res de res. La pluja de la nit ha fet que la humitat sigui baixa i la sensació de fred forta.

Mentre esmorzem decidim buscar alguna via orientada a Est o Sud per aprofitar al màxim el Sol i ens decantem per anar al sector de la Font Blanca, però una vegada al pàrquing la boira segueix aguantant i no veiem a tres passes.

Despres de esperar una bona estona sense veure cap millora, decidim fer un canvi d'objectiu i per assegurar -nos la jugada ens decantem per anar mes amunt, on creiem que el Sol ja haurà guanyat la partida a la boira.

Baixem fins la pista de la Ermita i enfilem direcció a Rubies, encara sota la boira.

Al pàrquing de la Roca Alta encara està envoltat de boira però sembla que menys consistent i decidim provar sort i sortir sense veure res.

El nostre nou objectiu es el Diedre Blau, o sigui que ens caldrà creuar tota la paret per arribar-hi, però com que per la zona ja he fet varies vies, vaig orientant-me sense gaires problemes.

A peu de via, encara amb boira però ja molt mes suau i trencada.

La primera tirada, es la mes exigent, comença amb un pas d'ungla per arribar al primer pitó, d'aquest cal sortir per la dreta amb algun passatge d'equilibri per arribar a un segon pitó situat sota un sostre, aquí trobarem un segon pitó que ens decanta a l'esquerra per salvar el sostre. Una vegada a l'altura del sostre ens trobem amb un mur vertical protegit per dos burils i es la part on mes apreta la tirada cal navegar fins a trobar un altre pitó ja a les acaballes del mur vertical, d'aquí fins la reunió no hi ha res i cal protegir-ho amb flotants. La reunió aprofita la de la via veïna de la dreta “ Lucero del Alba” que es mes còmoda i equipada per rapelar.

La segona tirada s'enfila per la placa de l'esquerra del diedre que dona nom a la via, (per la placa de la dreta puja de via “ Lucero del Alba”. Aquí tan sols trobarem un pitó, la resta cal protegir-la amb flotants. Trobarem la reunió un xic separada del diedre.

La tercera tirada segueix per placa i separada del diedre, cal vigilar la roca que mostra signes de despreniments, hi ha un passatge a mitja tirada on la roca fa un canvi de textura i es torna mes vertical i fina, però està protegida per un pitó i un arbre llaçat. La part final de la tirada , des de sota es veu vertical, però una vegada allà , ja sigui per les preses generoses no ho es tant, just sota el canvi de verticalitat de la paret trobarem un pitó.

La quarta tirada sort vers la dreta per allunyar-se de la via “Porno Star” que ens queda a l'esquerra amb un flanqueig quasi horitzontal fins arribar a un gran arbre, sobre el que trobarem un pitó, única assegurança de la tirada, aquí cal apretar de braços per la manca de preses de peu, es un tram curt abans d'arribar al cim.

La baixada la fem caminant fins el peu de via per recollir material que hi hem deixat i directes al cotxe per anar a dinar al poble.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................. Diedre Blau

APERTURISTES............. J. C. Serrano, J. Periz, J. Asin

CORDADA........................... Pep Riba, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL............................ 12 cintes, Joc de Camalots fins nª1

DIFICULTAT.......................... V+/A1

VIA ROSTOLL AL TOSSAL DE LA FEIXA

 DIUMENGE, 10 DE MAIG

Avui diumenge, no tenim clar on anar, sembla que per l'Alt Urgell el temps aguantara fins la tarda , per tant comencem a mirar objectius.

La primera proposta es anar a la Serra de Canals però aquesta nit ha plogut i segons la meteo a primera hora hi haurà boira baixa a les fondalades, o segui que la Serra de Canals descartada de moment.

Mentre anem definint que vindrà i sembla que serem quatre , en Pere, l'Angel, el Pep i jo.

L'altre dia varem pujar a Sallent de Nargó i comentant les vies de la zona va sorgir el fet que el Pep no havia escalat mai al Tossal de Feixa. Avui seria una bona excusa per a fer-hi una primera visita.

Finalment tot i la llarga caminada que ens espera decidim anar-hi, i allà decidir on ens posem.

Cap dels que pugem hem fet la via Rostoll del company Guillem Arias per tant decidim anar directe a aquella zona de la paret.

Com que som quatre una cordada ha decidit pasar-si directament, el Pere i l'Angel.

Mentre que el Pep està esbrinant quina via li fa mes gracia per tastar la paret. Finalment es decanta per la via “Mar de confusió” que tenim a pocs metres a l'esquerra.

A la via no es veu gaire material, a uns deu metres del terra un pitó i uns metres per sobre brilla un parabolt, d'entrada res mes, però mirant be a mig camí del pitó hi ha una bagueta en una fissura horitzontal que deu ser l'altre pitó que hi ha segons la ressenya.

El Pep puja fins la baga i, si!!! es un pitó, ara cal arribar fins l'altre.

Surt per la dreta del `pitó i s'agafa en un gran bloc que sobresurt i tot es agafar-se i sortir volant, ell i bloc, ja tenim el primer ensurt.

Segueix amunt fins el segon pitó amb passos delicats i amb una roca no gaire agraïda, i arriba al pitó, però al posar-se per superar un petit desplom surt disparat altre vegada , una altre pedra li ha fet la guitza i s'ha trencat al pressionar-la.

Està vist que avui pot ser una calamitat seguir intentant la via i decidim deixar un mosquetó i baixar des del pitó.

Mentrestant els companys ja son a la segona tirada i en decantem per seguir-los i fer també la via “ Rostoll”.

Aquesta via està a les antípodes de l'anterior si en la primera tirada de l'altre hi havia tres assegurances en aquesta n'hi ha setze i totes elles son parabolts.

La via comença superant un petit contrafort i després segueix una fissura on ens caldrà apretar i col·locar-se perquè les assegurances queden un xic a contramà, superada la fissura travessem a la dreta per superar un tram boscos i tornem a l'esquerra per entrar en un romenaig sortint d'aquest ja trobarem la reunió.

La segona tirada surt per la dreta per anar a cercar un diedre que superem per la placa de la dreta, els primers metres poden forçar-se amb lliure però després en plena placa no serveix ni el A0, s'imposa un estrep si no vols acabar baldat de tibar, acabada la placa hi ha un arbre a l'esquerra que ens ajuda a entrar en el diedre final de la tirada , molt brut on en algun punt ha calgut fer herba tracció i procurar no relliscar perquè el terra està amb fang. Sort de l'equipament , trobarem també setze parabolts.

La tercera tirada es un canvi de reunió però que nosaltres hem enllaçat amb la següent tirada hem trobat set parabolts.

La quarta tirada es suau, cal superar un parell de ressalts fàcils i fer reunió sota un desplom, hi ha la reunió amb dues anelles, trobarem quatre parabolts.

La darrera tirada presenta una roca crosta però es fàcil, primer en diagonal ascendent fins arribar sota un diedre que superarem per sortir a la carena, hi ha quatre parabolts.

Per baixar cal seguir la carena direcció ponent i anar baixant fins a trobar el camí de baixada de les vies que hi ha a la zona de llevant i seguir-lo fins el coll que dona pas a la vessant Sud.

Baixant hem aprofitat per esbrinar on surt el camí per anar a una zona nova que estan equipant al contrafort del Tossal de la Feixa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................ Rostoll

APERTURISTES............. Guillem Arias, J. M. Griñan

CORDADA....................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL....................... 16 cintes, estrep

DIFICULTAT..................... V+/Ae

VIA RAÇA AUTÒCTONA A LA ROCA ALTA DE SALLENT DE NARGÓ

 DIMECRES, 06 DE MAIG

Crec que va ser als voltants d' octubre passat que varem venir amb el Genis per fer la via “Alba”, però per equivocació varem posar-nos a la via “Raça Autòctona” que per aquella època no en teníem ni idea de la seva existència.

La primera tirada ens va costar mes d'una hora per arribar a la reunió i suant de valent. En veure que els graus no es corresponien amb la ressenya que portàvem i al dubtar de com seria la resta de la via, varem decidir baixar i anar a fer quelcom més suau..

Des de casa he anat recollint informació de la via i ara tan sols faltava trobar un dia per a tornar-hi a provar-la.

Avui som tres , el Pep, el Genis i jo i hem decidit donar-li un altre toc a la via, tot i aprofitant que el Pep ens acompanya.

Per apropar-nos a la via avui aprofitem el camí del bosc, que va per l'esquerra del prat enlloc de seguir el torrent de la dreta. Aquest camí es molt mes còmode i ens porta quasi directes a peu de via.

La primera tirada comença amb uns metres ombrívols i amb regalims mullats que per sort podem anar evitant. Per descomptat que li hem deixat aquesta tirada al Pep perquè ens confirmi la graduació i està completament d'acord amb les nostres prediccions, es més de 6a. Un 6b com una casa i en algun punt fins i tot més. Hi ha un pitó i cinc parabolts, jo recordo una baga ennegrida en uns arbrets, però no la hem vist.

La segona si que està encertada la seva graduació un bon 6a d'adherència en tot el recorregut que per cert es molt encertat. Està protegida per set parabolts i un pont de roca.

La tercera tirada ja em veig les orelles i estic per fer-la de primer però el Pep te ganes de provar si pot alliberar-la i li cedeixo el pas. (No se com ho ha fet però se'n ha sortit amb una caiguda i un peu a un parabolt, segons ell 6c). Nosaltres al darrera em trobat que era un 6a/A0 i tibant com a cosacs. La tirada està assegurada amb nou parabolts.

Per la darrera tirada ja no tinc cap excusa i em toca fer-la, tot i que la seva concepció no te res a veure amb les anteriors ( segons els aperturistes, aquesta tirada la va acabar el M. Blanco). Està protegida per cinc ponts de roca i un pitó.

Fem reunió just sota el replà de la feixa del Monigote. A la reunió trobarem un parabolt, un pitó i un pont de roca, ull !!! amb les bagues que agrupen la reunió , estan completament ennegrides per l'aigua.

Com que la ressenya diu que es pot baixar per la via, hem deixat les sabates a baix.

Hem fet tres ràpels, un de la quarta reunió fins la tercera.

El segon de la tercera fins la segona reunió i el tercer fins el terra.

Ara son les quatre de la tarda i tot baixant anem cercant un lloc per dinar, tot tancat, fins que no hem arribat a Pons on hem pogut menjar al bar Valldan.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................... Raça Autòctona

APERTURISTES............ Nacho Sánchez, Xavi Grané

CORDADA..................... Pep Riba, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL..................... 14 cintes, estrep

DIFICULTAT.................. 6c (6b/A0 )