DISSABTE, 18 D'OCTUBRE
Avui es el dia de la trobada anual del Grup Cavall Bernat i la colla intentem anar-hi per veure companys amb qui no coincidim gaire sovint i conèixer de nous , o sigui que el mes important es arribar a temps per dinar.
Però les bones costums no podem perdre-les i sempre fem una petita escalada al mati, per agafar gana.
Avui he quedat amb el Pep que està al Monestir i poder fer una escalada curta per allà donat que el funicular està tancat tot el mes i pujar a la zona alta ens ret rasaria molt.
Després d'esmorzar sortim de Collbató direcció al monestir, però hem arribat al aparcament i tot i ser les nou del mati, ja no hi cap ni una agulla, així que decidim tornar enrere i dir-li al Pep que no podem arribar a on ens espera.
Poc després ell ens truca i diu que baixa fins a Collbató per estar amb nosaltres i aprofitarem per fer alguna escalada matinal.
Tots els companys opten per quedar-se a la Codolosa però jo li proposo anar fins la zona de la Boira fua per fer una o dues vies que tinc pendents.
Fem la feixuga aproximació per la drecera i arribem al peu de via, ara cal decidir quina via fer i decidim començar per la via “Tasca fraterna” que està a l'agulla anomenada de l'Abadessa.
Fa un temps vaig pujar fins aquesta zona per fer dues vies que també hi ha, el Diedre Parola i la via “Abat Escarre” que està a l,agulla de l'Abat, i varem fer aquesta darrera però en arribar al cim no trobarem la manera de baixar amb seguretat i varem decidir sortir caminant i remuntant la carena fins a creuar-nos amb el camí de les Bateries.
Avui si que la ressenya parla d'una línia de ràpels per tornar al terra.
Arribem a peu de via i ens preparem, la primera tirada es molt contundent i difícil , comença remuntant per una canal d'arbres fins a trobar un parabolt, en aquest punt cal flanquejar a l'esquerra per situar-se en plena paret però aquest pas es mes difícil del que diu la ressenya i hem acabat superant-lo amb A0.
La resta de tirada, també molt difícil ha estat un calvari, sort que les assegurances son bones tot i que allunyades. En tot el recorregut s'han anat trencant cros tetes que feien la progressió molt delicada fins quasi arribar a la reunió. Hem trobat sis parabolts i hem afegit dos aliens en el recorregut. Una vegada al replà on tenia que haver la reunió res de res, tan sols un pont de roca que el marca com a assegurança de la segona tirada.
La segona tirada supera un contrafort amb una fissura per agafar un tram molt vertical i amb l'experiència de la tirada anterior t'agafes a les preses amb por. Sortint del tram difícil hi ha un pitó amb una baga, seguim remuntant l'agulla fins el cim i després cal desgrimpar uns metres fins un collet i remuntar una rampa mes fàcil fins arribar a una gran alzina on fer reunió.
Ja som a dalt , ara falta baixar i no veiem cap instal·lació de rapel, estem mosquejats, però buscant be veiem una baga amb un maillon, ja l'hem trobat !!!. Un rapel ens porta a la primera reunió, ara cal trobar el segon rapel que finalment també trobem ben amagat entre la fullaraca.
Aquest rapel es de uns quaranta metres i ens deixa a peu de via.
Amb aquesta via ens ha costat mes del que creiem i decidim marxar a dinar, ja tornarem a pujar un altre dia.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM............................... Tasca fraterna
APERTURISTES............ Carles Llovet, Joan Rovira
CORDADA..................... Pep Riba, Josep Estruch
MATERIAL,.................... 10 cintes, Joc de Camalots (discret)
DIFICULTAT.................... 6a/A0
