Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 23 d’abril del 2026

VIES JAUME CASAS + COMBINADA A LA PARET D'ESCALES

 DIMECRES, 22 D'ABRIL

Ara fa dues setmanes mentre fèiem la cervesa varem parlar de fer una escapada a l'Alta Ribagorça on hi ha vies molt boniques i ben assegurades, i la cosa va quedar amanida.

La setmana següent no es podia anar-hi perquè varis dels companys tenien compromisos, però aquesta setmana si que sembla que serà possible.

El dimarts vaig trucar al “Visa”, però aquest ja s'havia mogut per la seva banda i havia omplert un cotxe per pujar a fer la via que volíem fer.

Jo, com sempre parlo amb el Genis la possibilitat de pujar-hi també i com que darrerament gent de la colla del Penedes s'apunta a les sortides de dimecres també ho faig extensiu.


                                                             VIA   JAUME CASAS

El Pep , s'apunta ràpidament i el Pere consulta on anem, però no concreta i finalment no s'apunta.

Hem quedat en trobar-nos al pàrquing que hi ha sota la Paret d'Escales perquè ells marxen mes aviat i nosaltres no canviem la nostra rutina de sortir a les set i trobar-nos amb la gent del Penedes a Jorba sobre les 7,30.

A mig camí els truquem i resulta ells van darrera nostre, per tant tenim temps d'esmorzar i ens aturem a Aren per fer-ho.

Finalment arribem al mateix temps al pàrquing.


Ara toca distribuir les cordades , el Genis prefereix ajuntar-se amb la cordada del Joan i el Ramon que aniran a fer la via “Garcia Gutiérrez”. El “Visa”, el Ramon i en César aniran a la via “Xin Xan” i el Pep i jo ens decantem per anar primer a fer la via “Jaume Casas” que es mes curta i després segons veiem les cordades aniríem darrera d'alguna per allargar la escalada tot i tenint present que una cordada de tres es mes lenta que una de dos.

La via “Jaume Casas” es disfrutona, típica escalada preparada per el incombustible Juan Gutiérrez i companys, com sempre en les seves vies moltes assegurances i ben sanejada. També te de bo que es la mes propera al pàrquing.


La primera tirada la fem sense cordes ni peus de gat, tot hi haver-hi assegurances en el recorregut. Hem vist uns tres ponts de roca (o arbres llaçats) i uns quatre parabolts.

La primera reunió la fem en un collet, darrera un arbre.

La segona tirada comença amb un flanqueig a la dreta quasi horitzontal, quasi al final de la travessia trobarem una reunió però ens ha semblat que podríem arribar a la següent directament i hem continuat. Hem arribat a la reunió però tibant molt de les cordes, (millor fer la reunió). A la tirada hi ha quinze assegurances, ( tres pitons, tres arbres llaçats i nou parabolts).


La tercera tirada està graduada de 6a+ i com que no sabem que trobarem decidim fer la reunió on toca, hem trobat deu assegurances , (vuit parabolts i dos arbres llaçats) , la dificultat un xic menys del que diu la ressenya.

La quarta tirada, ja la hem trobat mes dificult i mantinguda, hi ha 14 parabolts i una dificultat mantinguda de 6a amb un passatge que he trobat mes difícil quasi al final per superar un petit desplom.

Una vegada tots a la reunió , un rapel d'uns cinquanta metres ens deixa quasi a unes escales que baixen fins la central elèctrica.


         VIA COMBINADA GARCIA GUTIERREZ + XIN XAN + MINYA TERRA GALEGA

Marxem fins peu de les vies de la Paret d'Escales i veiem a uns companys fent la quarta tirada de la via “Xin Xan” i als de la “Garcia Gutiérrez” fent la tercera tirada.

Decidim posar-nos darrera aquests.

La primera tirada de quaranta cinc metres on trobarem uns deu o dotze parabolts i una dificultat de cinquè grau.

La segona , mes curta i també un xic mes suau, trobarem cinc parabolts.


Ara hem atrapat al darrer company de la cordada, (resulta que al recuperar les cordes , una s'ha quedat enganxada en un llastra i no poden recuperar-la. S'ha d'esperar que el company la alliberi per poder sortir ).

Nosaltres que portem la moto posada, decidim fer un retall a la situació i fer un flanqueig horitzontal fins a trobar la linea de la via “ Xin Xan” i continuar per aquesta.

Mentre els companys estan lluitant per alliberar la corda i continuar nosaltres seguim pujant fins la feixa on acaben les vies.


Com que ells encara no han arribat i volem esperar-los, farem la tirada de sobre la feixa que es la darrera de la via “ Miña Terra Galega”.

Una tirada de quasi seixanta metres molt mantinguda en el sisè grau i amb les assegurances un xic allunyades, res a veure amb les que hem trobat fins ara.

Quan tornem al terra , els companys ja son a la feixa i podem baixar plegats.

Una vegada al cotxe marxem fins Aren per fer un bon dinar abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................. Jaume Casas

APERTURISTES............... M. A. Garcia, J. Gutiérrez, D. Domínguez, R. Duran, D. Palau

CORDADA......................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL........................ 15 cintes

DIFICULTAT...................... 6a+


DADES DE LA VIA

NOM................................. Garcia Gutiérrez/Xin Xan/ Minya Terra Galega

APERTURISTES............... VARIS

CORDADA........................ Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL....................... 15 cintes

DIFICULTAT...................... 6a+


dilluns, 20 d’abril del 2026

VIA DESTROYER AL MONTROIG

 DIUMENGE, 19 D'ABRIL

Hem passat del fred a la calor sense ni adonar-nos i ara ja cal estudiar molt be on anar per no patir una solejada.


Per aquest diumenge hem quedat amb la colla del Penedes però sense cap objectiu establert, tot i així hem quedat de trobar-nos a Jorba,,,,,, el que significa anar a Ponent..

El Pere te entre cella i cella la nova via oberta al Montroig.

Avui hem coincidit cinc companys o sigui que caldrà fer dues cordades.

Esmorzem al pàrquing i acabem de decidir cordades i objectius.


Finalment es decideix que el Pep i jo farem cordada, ell a mirat la via Destroyer de la Pala del Pelats i li fa gracia fer-la. Jo recordo haver mirat la tercera tirada el dia que varem fer la via “L'era del Pardals” amb el Juan Carlos i recordo una fissura molt vertical i d'aspecte molt difícil, ja se que em tocara partir !!!.

Els companys com no pot ser d' altre manera van a la nova via “Guerrers Osage”.

Sortim del pàrquing per la drecera i sortim just on comença la pujada a peu de via. Nosaltres som els primers que deixem el corriol i ens decantem a la dreta a cercar la via.


La via comença uns deu metres a la dreta del principi de la canal de baixada però ens costa força esbrinar el peu de via. (segons la ressenya, tan sols hi ha un espit a uns deu o quinze metres del terra , just on hi ha un petit sostre) Per sort recordo on comença la via que varem fer i això limita molt el terreny de recerca.

Finalment localitzem l'espit i ens preparem per l'escalada

Aquesta primera tirada te trenta cinc metres i supera un diedre /fissura vertical amb tan sols el espit que hem vist com a assegurança, la resta cal protegir-lo amb flotants.

El pas mes difícil de la tirada es on hi ha l'espit que es un pas de contorsionista, la resta es amb roca a controlar però no dolenta del tot , això si, mantinguda i molt vertical.


La segona tirada comença amb un mur vertical on veiem un espit però aquest queda molt a l'esquerra del recorregut lògic de la tirada que va a cercar un diedre característic, per no fer una volada massa gran ens hem apropat al espit per xapar-lo, per sobre segueixen un passatges atlètics per entrar al diedre on hi ha un pitó que no es veu, cal remuntar el diedre i sortir per la dreta on he trobat un passatge mes difícil del compte i sense possibilitat de protegir-lo. Superat aquest passatge, ja mes fàcil fins la reunió que es fa en una gran savina per sota i a la dreta de la fissura..


Aquesta tirada es amb diferencia la mes bonica, difícil i assegurada de la via, hi trobarem cinc espits i un pitó. El Pep se la ha cruspit quasi tota en lliure tan sols en un punt no ha pogut alliberar-la, (a casa hem vist que una piulada parla de la necessitat de pitonar en aquest punt). Jo he aguantat el tipus fins a mitja tirada i d'allà fins al final de la fissura he utilitzat un estrep aprofitant que amb les bagues passades podia arribar a la següent assegurança. Del darrer espit fins a la reunió encara resten uns deu metres molt verticals però ja amb millor presa.


A la reunió de sobre la ressenya parla de fer-la en uns arbres però a quatre metres a la dreta hi ha una reunió de parabolts que hem aprofitat.

La darrera tirada arriba fins el cim anant sempre en diagonal ascendent a l'esquerra, primer hem trobat dos parabolts en el primers deu metres i després ja res de res fins el cim,per sort es molt mes fàcil que la resta.

Quan baixem a la canal veiem els companys que estan enllestint la seva segona via, nosaltres baixem fins el peu de la via nova, sense acabar de decidir si ens hi posem o no, finalment decidim deixar-ho per una altre visita i marxem tots a Vilanova de la Sal per fer la cervesa abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................ Destroyer

APERTURISTES................. Rafa i Tonet

CORDADA........................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL........................... 15 cintes, Camalots fins nº 2, Aliens, Joc discret fissurers

DIFICULTAT.......................... 6b/A1


dijous, 16 d’abril del 2026

VIA REVOLTA PAGESA A LA PARET DE COSP RASQUERA

 DIMECRES, 15 D'ABRIL

Aquest dimecres sortim sols , el Pep i jo però encara no hem decidit on anar. Com que sempre la colla em deixa que proposi aquesta vegada deixo que el Pep porti las rendes de la cordada, encar que ja se que patiré anem on anem.


Fa poc temps ell acompanyat del Joanet varem obrir una via a Rasquera , a la paret de Cosp, zona de les Picossies i tot i que ja la ha fet, te ganes de forçar un passatge que se li resisteix.

Com sempre sortim a les vuit, però aquesta vegada en lloc de fer-ho a Jorba, ens trobem a Vilafranca del Penedes.

Després de trobar-nos fem la primera aturada per esmorzar al Perelló i així estalviar-nos anar fins Rasquera i tornar.

Com quasi sempre que venim a aquesta zona estem completament sols i ara amb la pista ben arranjada es fa de bon pujar.


Fem la curta aproximació i comencem la feina. 

Una primera tirada que comença suau però que poc a poc va complicant-se. EL Pep s'ha aturat en una reunió que hi ha a trenta metres sobre un petit replà, la tirada està assegurada amb set parabolts però el tram final abans d'entrar a la reunió es molt fi. La dificultat ha passat de cinquè grau els primers metres fins a 6b en aquest tram final.


La segona tirada es molt curta però crec que es bona idea fer la reunió on som, perquè els quinze metres que separen les dues reunions son molt intensos i fins. Sortim de la reunió amb una dificultat de 6a per passar aviat a 6b+ ( aquí tot i anar de segon , he fet un pas de A0, hi ha sis parabolts.


La tercera tirada creua la gran placa que domina aquest pany de paret, uns metres per sota de l'itinerari de la via “ Agustí Ventura”, aquesta tirada personalment crec que es la millor de la via, comença amb un flanqueig descendent per anar a cercar una canal cega de roca cantelluda, aquest tram es difícil i desplomat amb una dificultat que deu ser propera al 6a+, després cal remuntat tota la placa amb moviments molt estètics i d'equilibri per anar a cercar un pi característic, (darrera del que hem improvisat una reunió), no es la reunió de la via que està uns deu o quinze metres per sobre.


La reunió la hem fet amb un parabolt i dos aliens que queden a caldo. En aquest tram de placa trobarem cinc parabolts i un pitó . Les dificultats de la placa son de 6a+ al principi i 6a mantingut la resta.

La segona part de la tirada comença amb un petit flanqueig a la dreta amb peus dolents per situar-te a la placa de sobre la reunió i que superarem amb tendència a l'esquerra, (ull!! perquè hi ha un parabolt molt situat a la dreta que enganya per seguir l'itinerari mes fàcil. Hi ha quatre parabolts. A l'entrada a la reunió la roca deixa de ser gris compacte i trobarem un tram de roca arrodonida.


Aquesta reunió es còmoda, sobre de la reunió veurem l'espàrrec d'un parabolt fruit d'un intent de sortida de la reunió que han rectificat per sortir per la dreta amb millor roca.

La darrera tirada era l'objectiu de venir a fer-la, el Pep volia forçar un pas de 6c que se li va resistir fins ahir...... jej, je...... ara ja no se li resisteix.

La tirada es mooolt mantinguda, ja d'entrada es difícil 6a+, però hi ha una secció a la part final que m'ha calgut a mes de l'ajuda d'anar de segon, posar una baga al peu per arribar a terreny mes suau.


Per acabar la sortida de la paret fins la reunió també te el seu encís, un desplom amb bones mans però sense peus, tot això després del patiment de sota.

La via esta equipada per rapelar i amb dos ràpels ja som al terra.

Aquí fa molta calor, no com a la paret on hi havia una brisa suau. Decidim que ja en tenim prou per avui i marxem a Rasquera per fer un bon àpat abans de tornar a casa.


J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM.................................. Revolta Pagesa

APERTURISTES............... Pep Riba, Joan Solé

CORDADA......................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL......................... 15 cintes ( joc discret d'Aliens per la reunió opcional)

DIFICULTAT....................... 6c (6a+ A/0)

VIA LAURA NOVO A SANT LLORENÇ DE MONTGAI

 DISSABTE, 11 D'ABRIL

Un nou cap de setmana on tan sols puc fer alguna matinal i per si fos poc , per el diumenge la previsió es dolenta arreu de Catalunya.

Solució, sortir el dissabte .


Quan s¡apropa el cap de setmana començo amb la ronda de trucades per trobar company i el “Mam” s' apunta, ( a ell sempre li va be, fer aquestes sortides curtes i tornar aviat a casa), quedem en trobar-nos a ca l'Anna tot esmorzant.

Mentre esmorzem van arribant companys i finalment som quatre els companys que decidim fer una escapada.


Com que el Carles també s' ha apuntat i es una persona que li agrada conduir rapit proposem anar a Sant Llorenç de Montgai per fer la darrera via oberta a la Formiguera.

El Mam ja la va fer just el dia que van dir-nos que era oberta, quasi troben als aperturistes penjats a la paret !!!.

Però diu que aquell dia al no conèixer que es trobarien va fer una escalada mes conservadora, avui ja podrà forçar-la més.


Farem dues cordades, davant anirem el Mam i jo i a la cordada de darrera el Josep i el Carles.

La primera tirada comença per un terreny amb roca no gaire bona els primers metres però aviat aquesta millora i molt, sobretot amb la bona neteja feta i la bona protecció que hi ha. Trobarem nou parabolt i dos pitons a la tirada, el primer tram de 6b que jo he fet amb A0 i la resta de cinquè i cinquè superior.


La segona tirada es curta, uns quinze metres, comença amb un tram explosiu que es pot fer amb A0 per després seguir una fissura vertical amb molt bons cantells fins arribar a l'altura d'una petita feixa que seguirem a l'esquerra fins la reunió.

La tercera es la mes bonica i equilibrada de la via, també la mes llarga, uns trenta metres.

Comença amb un flanqueig ascendent a l'esquerra per anar a cercar un petit esperó que remuntarem recte a munt fins el cim. Està assegurada amb onze parabolts i presenta una dificulta de 6a amb un tram un xic mes picant quasi al final del recorregut.


Una vegada al cim anem caminant per la carena en direcció a llevant fins trobar el rapel de la via Verd Glas que amb trenta metres ens deixa a peu de via.

Ara ja anem justos de temps i decidim marxar.


Arribem al Bruc a les tres de la tarda, tinc el temps just de fer la cervesa amb els companys i marxar a casa per complir amb els deures familiars.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM........................................ Laura Novo

APERTURISTES..................... J. Casas, J. Gutiérrez, M. A. Garcia, J. Baños

CORDADA............................... Josep Aiguade, Josep Estruch

MATERIAL.............................. 12 cintes

DIFICULTAT............................. 6b/A0