VIA COTACA A CAL BARRICÓ

 DIMECRES, 04 DE NOVEMBRE

A principis de setmana comencem a preparar la sortida de dimecres i aprofitant que estem en època de bolets seguim cercant zones amb possibilitats de trobar-ne.

Fa uns dies parlant amb el Ramir, va comentar que no coneixia l'aproximació a “El Barrico” per dalt i jo vaig proposar que el proper dia que anéssim per la zona li ensenyaria.

Les propostes han quadrat, estem en plena florida de bolets i volem anar a fer una via a la zona.

D'entrada som tres però a darrera hora s'apunta el Carles que aprofitant que es el seu sant , ha demanat festa a la feina i a mes no coneix la zona.

Sortim a les set i quart per tenir temps d'entretenir-nos a buscar bolets tant a la anada com a la tornada perquè la zona que cal travessar es molt bona , tot i ser un xic feixuga.

Ens aturem a esmorzar a Ripoll i després directes fins el pàrquing on ja comencem a sentir humitat de la tardor amb força cruesa, a mes a plogut per la nit i la humitat es molt alta.

Pugem fins el coll amb el camí molt moll però al girar a Sud tot canvia ràpidament , primer baixem fins la cruïlla de Montgrony on deixem el camí fresat i en endinsem a l'esquerra per una pista de desguàs que baixa amb forta pendent. La pista es llarga i plena de fulles caigudes dels arbres de fulla caduca que hi ha, no deixem la pista fins a començar a veure pins, aleshores ens endinsem al bosc per començar a buscar bolets.

Arribem als prats del Barrico amb unes bosses on hi ha algun rovello . Ara el que cal es fer el que hem vingut a fer, escalar.

Deixem els pals i les bosses a la torrentera per on tornarem de baixada i ens enfilem fins peu de via. Hem escollit fer la via “Cotaca” que fa molts anys que no he fet, (segons les dades que tinc guardades , concretament 17 anys).

La primera tirada comença bruta i amb els parabolts tapats per les herbes fins arribar a un arbres, superats aquesta hi ha el tram mes llis de la tirada, on ha calgut fer algun A0 abans d'arribar a un diedre, es la part mes difícil de la via. Després roca vertical però amb bones mans per progressar fins la reunió. Hi hem trobat onze parabolts.

La segona tirada teòricament es de quart grau, (sense tenir present els primers metres ) hi ha un tram molt difícil i fi pels peus per sort es pot posar un pont de roca molt bo abans d'arribar al primer parabolt, després la dificultat baixa però la distancia entre assegurances puja, hem trobat quatre parabolts.

La tercera tirada surt per l'esquerra de la reunió a cercar una fissura/diedre que poc a poc va desplomant-se, per sort la placa de l'esquerra es molt bona i es deixa fer fins a la sortida on cal apretar amb una posició un xic estranya ja que les preses de peu son plenes d'herba i terra, superat el tram segueixes per una canal bruta fins una reunió que no hem fet i hem continuat fins la propera reunió a la feixa de sota la tirada final. Hem trobat vuit parabolts.

La darrera tirada es “preciosa” la millor de totes. Una vegada a la reunió li proposo al Genis de fer-la ell, però no ho veu clar. (des de sota impressiona molt, una placa llisa d'uns vint-i-cinc metres on no es veuen relleus)

Després d'insistir-hi molt , el Genis accedeix a fer-la i la ha gaudit molt perquè sense veureu van sortint forats de totes mides que permeten una progressió fluida. Hi ha set parabolts en aquesta tirada.

Una vegada tots dos a la reunió, hem fet aquesta torada amb “yo yo” anem a l'esquerra per baixar pels ràpels de la via “Aigua i tabac” que son molt mes nets que a la nostra via.

Dos ràpels de 50 i 30 metres ens deixen al terra.

Per avui ja en tenim prou i volem seguir buscant bolets. Baixem fins els prats del Barrico i comencem el retorn al cotxe on arribem amb les bosses ben plenes de rovellons i força cansats per la pujada.

Ara toca cercar un lloc on dinar, primer mirem a Ribes però el “Gussi” està tancat i marxem directes a Ripoll, on sabem que fan plats vagis l'hora que vagis.

Una bona sortida.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................... Cotaca

APERTURISTES................ Joaquim Hernando, Josep Fonts

CORDADA......................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL......................... 15 cintes ,(opcional joc de Camalots fins nº1)

DIFICULTAT....................... 6b (V+/A0)

MATINAL I POQUER DE VIES A COLL ROIG

 DIUMENGE, 01 DE NOVEMBRE

Des de que avisar-nos que la pista per pujar a Coll Roig estava malmesa , no havia tornat.

Avui porta el cotxe el Pep que te un 4X4 i volem tornar-hi.

                                                     VIA OEST DE LA FILOMENA

La pista està molt malament amb un tram veritablement malmès i dubto que aviat cap cotxe pugui pujar-hi.

Arribem al coll on hi ha tres cotxes, tots 4X4 i algunes cordades a les parets. Nosaltres no tenim cap proposta, però el Angel no ha visitat la zona on hi hales vies de la Filomena i es un bon racó per fer-hi alguna via

Avui farem dues cordades, en Pere i l'Angel per un costat i el Pep i jo per l'altre.

Mentre ells fan la via “El ball de la Filomena” nosaltres ens posem al costat per fer la via “Oest de la Filomena”

                                                              VIA IMAGINE

La primera tirada es amb diferencia la mes potent, jo i el Guillem la varem fer fa uns anys i recordo haver fet algun pas de A0, avui tampoc he pogut fer-la neta ni tan sols anant de segon. Per sort està ben equipada , però amb les assegurances prou separades com per obligar-te a escalar. Hem fet les dues tirades amb una.

Després hem enllaçat amb la via “El Ball de la Filomena” fins dalt.

Hem baixat directes fins el terra amb un sol rapel, passant per la cova de les bruixes, una cova amagada on cal pujar per una corda fixa per anar-hi.

                                                             VIA   XAPA LA XAPA

Una vegada al terra anem a cercar altres vies per completar el dia.

La mes propera i interessant es la via “Imagine” que es la primera que trobem al camí de baixada de les parets llargues, una tirada de trenta metres on la part mes difícil es la segona meitat de la tirada, està equipada amb parabolts i un pont de roca i necessitarem catorze cintes , amb una graduació de sisè superior, (jo encara diria un xic mes).

Tornem a baixar i intentem la seva veïna, la “Xapa la Xapa” de les mateixes característiques que la anterior, tot i que diuen un xic mes fàcil.

                                                            VIA    ANNA

Per acabar el dia trobem una altre via a la dreta, que es la única del dia que no havia fet, la via “Anna”. Aquesta es un xic mes suau , graduada de cinquè superior i un xic mes curta. Ens caldran deu cintes.

Aquí ja deixem l'escalada i ens donem una estona per “caçar” bolets i avui si que he tingut mes sort que no pas dimecres i baixo amb algun bolets, suficients per a fer fer un bon rostit.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...................................... Oest de la Filomena

APERTURISTES ….............. Santi Sanz, Toni Vilaseca

CORDADA............................ Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL............................ 15 cintes

DIFICULTAT........................... 6b

DADES DE LA VIA

NOM...................................... Imagine

APERTURISTES ….............. Santi Sanz, Toni Vilaseca, Jaume Aragall

CORDADA............................ Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL............................ 15 cintes

DIFICULTAT........................... 6a+

DADES DE LA VIA

NOM...................................... Xapa la Xapa

APERTURISTES ….............. Santi Sanz, Toni Vilaseca, Jaume Aragall

CORDADA............................ Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL............................ 15 cintes

DIFICULTAT........................... 6a

DADES DE LA VIA

NOM...................................... Anna

APERTURISTES ….............. Santi Sanz, Toni Vilaseca

CORDADA............................ Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL............................ 10 cintes

DIFICULTAT........................... V+

VIA CAMÍ DEL ROI AL POLLEGO INFERIOR DEL PEDRAFORCA

 DIMECRES, 28 D'OCTUBRE

Aquest dimecres tenim diferents propostes però la colla a preferit no fer gaires quilometres i quedar-se mes propers a casa, tan sols mantenim la premissa d'anar a un lloc on puguem trobar bolets si n'hi ha.

La proposta es fer la via “Camí del roi” al contrafort de la Paret Sud del Pedraforca, una via que darrerament està agafant protagonisme a les xarxes.

La nostra intenció es deixar el cotxe a l'explanada de la mina però l'estat de la pista no ens ha deixat arribar fins on volíem i hem deixat el cotxe per sota del diposit d'aigua.

No hem sigut els únics perquè hi hem trobat un altre cotxe que tampoc ha pogut superar el trenca aigües del camí. Cal anar-hi amb 4X4.

Aquesta circumstancia a fet que el camí d'aproximació s'allargui un quart d'hora mes del previst.

Fem la costeruda aproximació i al arribar a la font ja veiem una cordada a peu de via.

Quan arribem a peu de via, després de liar-nos un xic per creuar la tartera, ells comencen l'escalada, son una cordada de tres. Nosaltres quatre i hem decidit pujar en dues cordades diferents i amb una sola corda perquè baixarem caminant pel camí de Prat de Reu.

La via la hem trobat completament equipada i no ens ha calgut afegir proteccions flotants tot i que portàvem un joc discret de flotants.

Totes les tirades presenten una dificultat de quart grau amb molt bona roca, tot i que alguna assegurança està ben separades però la qualitat de la roca permet progressar sense problemes.

Una vegada al cim recollim material i tornem a baixar pel camí, aquesta vegada posant ulls coma taronges per veure si trobem algun bolet.

Arribem al cotxe amb un minsa boti de quatre rovellons i una bona pallissa a les cames.

Com que ja no tenim temps de trobar un restaurant obert decidim aturar-nos a la benzinera de Saldes per menjar i acabem amb un bon plat combinat.

Els companys de l'altre cordada també acaben a la benzinera.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Camí del roi

APERTURISTES................. Toti Valès, Francesc Conill

CORDADA.......................... Genis Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAl........................... 10 cintes

DIFICULTAT......................... IV+

ESCALADORS BUCOLICS +PEP GUARDIOLA A LA PARET DE COSTAFREDA

 DIUMENGE, 25 D'OCTUBRE

Després de molts dies sense coincidir, aquest diumenge tornem a trobar-nos amb la colla del Penedes, com sempre sense tenir res definit, tal sols amb una proposta, anar a una zona boletaire!!!.

Jo he preparat algunes propostes amb aquests paràmetres, però després de trobar-nos a Manresa, decidim anar a Costa Freda, tot i no ser un lloc ideal per anar-hi ara que ja comença a apretar el fred.

VIA    ESCALADORS    BUCOLICS

Hem quedat en trobar-nos amb la hora vella , o sigui que ens trobem quasi amb el Sol que encara no s'ha llevat i marxem vers el Berguedà.

Arribem a Maçanes i el termòmetre encara està per sota del que ens agrada per escalar i decidim quedar-nos al bar per esmorzar, després amb el pap ple, la temperatura es veu diferent.

Arribem a la explanada del pàrquing i estem sols, no m'estranya, no hi ha gaires bojos que els agradi passar fred.

Aquí preparem el material i fem les cordades, en Pere i jo som els que hem fet mes vies en aquesta paret, però les que he fet no coincideixen amb les que ha fet ell, per tant , no farem cordada. El Pep no ha fet cap via i l'Angel tan sols una.

Finalment fem cordada el Pep i jo per anar a fer la via “Escaladors Bucòlics” i després si tenim ganes la darrera via oberta, “Pep Guardiola”.

Mentre el Pere i l'Angel faran aquesta darrera primer i després aniran a la via “Ziga Zaga”

La via “Escaladors bucòlics” comença amb un pas dur que fem amb estrep per després seguir tot un diedre que ens deixa a la feixa superior. Hem trobat sis parabolts.

La segona es mes suau, però puja just al costat d'una caiguda d'aigua i els primers metres estan completament mullats, per sort es un tram fàcil. Superat el tram cal fer un flanqueig a la dreta i encarar un eslab molt fi que ens deixa a la reunió en una altre feixa, aquesta molt petita.

La tercera tirada, com totes les altres vies, es la tirada difícil de la via amb una roca molt llisa i pati nosa a mes en algun tram , cal trepitjar herbes que estan mullades i després rellisca molt la paret. A la tirada hem trobat dotze parabolts.

Per baixar hem fet un sol rapel de quasi seixanta metres.

Ara la temperatura a millorat un xic, però de Sol , res de res, tot i així decidim fer la segona via.

Aquesta vegada em toca a mi.

La via també comença amb un pas d'estrep, per després enfilar-se per un sistema de fissures verticals amb alguns passatges els parabolts estan allunyats, però amb bones fissures netes per posar flotants i bones mans per tibar, els peus no son tant bons. La tirada puja fins la primera feixa, però els companys que la han fet abans han empalmat les dues tirades i nosaltres fem igual que ells, el segon tram es molt bonic per un diedre equipat fins arribar a un punt on trobarem un passamà que ens porta a la reunió darrera un pi característic.

                                                       VIA    PEP GUARDIOLA

Aquesta propera tirada li toca al Pep i es la tirada difícil de la via, no se com s'ho fa però amb un sol pas de A0 la ha fet tota en lliure.

Jo al darrera he intentat fer-ho però tan sols he arribat a la quarta assegurança sense “pillar-me” i tota al resta fins quasi la reunió he tirat de A0 i en algun punt d'estrep.

Els darrers deu metres si que m'han permès tocar roca.

Un sol rapel ens torna a deixar al terra.

Ara amb dues vies mes al sarró decidim que anirem a fer una ullada pels voltants a veure que trobem de bolets........... total, res de res., i marxem cap a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM........................... Escaladors Bucòlics

APERTURISTES........ Joan Baraldés, Francesc Panyella

CORDADA................. Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL................. 15 cintes

DIFICULTAT............... 6a/Ae

DADES DE LA VIA

NOM........................... Pep Guardiola

APERTURISTES........ Joan Baraldés, Francesc Panyella

CORDADA................. Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL................. 18 cintes

DIFICULTAT............... 6a/Ae