MATINAL AL ROC DEL BOC GARRAF

 04 DE GENER de 2026

Aquest any a calgut esperar fins el dia 4 per fer la primera escalada de l'any. Tot i ser un dia fred, humit i plujos, en Pere i jo no hem volgut perdonar la sortida.

Com que no teníem clar si podríem escalar hem quedat al bar Anna del Bruc per esmorzar i allà acabar de decidir que fem.

                                                   VIA   DEMOS

Segons la meteo el lloc amb menys possibilitats de pluja es a la costa , on no plourà fins la tarda i decidim apropar-nos. Al poble de Garraf no fa gaire que hi ha plogut però estem decidits a fer quelcom.

El fet d'esmorzar i baixar fins aquí s'ha fet un xic tard per anar al pic del Martell i decidim provar sort al Roc del Boc, on cap dels dos hi hem escalat.

Seguint les indicacions d'altres companys que hi han anat ens saltem l'entrada a Garraf i enfilem per la següent sortida on el “maps” ens fa una mala jugada i en retorna a la carretera.

El segon intent passem del “maps” i per intuïció arribem fins el lloc on cal aparcar.

Allà també localitzem les escales que ens porten a la zona de bosc, (les escales no sembla que portin a cap lloc, mes aviat sembla l'entrada a un espai sense sortida).

Una vegada a la zona de bosc veiem fites en direcció a la paret que ens porten fins el peu de l'aresta “Demos”.

La primera tirada està assegurada amb dos parabolts, el primer es veu be des de el terra, es el tram mes difícil de la tirada, superat el segon parabolt la verticalitat es perd fins arribar a la reunió, però nosaltres ens decantem a la dreta del esperó on veiem un parabolt que sembla reunió i un altre a mitja paret de sobre.

Ens enfilem per aquest tram amb una escalada un xic mes difícil que l'aresta amb passatges de cinquè guapos i amb moltes possibilitats de protegir, superat el tram vertical tornem a enllaçar amb l'aresta fins una reunió amb un espit i un pont de roca ( o fissurer encastat ??? , no es veu).

                                                     VIA   AYOTZINAPA

Donat que la següent tirada es veu molt ajaguda decidim baixar amb un rapel per on hem pujat i després desgrimpar fins el peu de via.

Ara anem a cercar la via “Ayotzinapa” que està a la nostra esquerra, creiem que era just al costat però cal remuntar per la base de la paret un bon tros abans d'arribar-hi.

El peu de paret es pla, però avui amb el terra mullat es tot un fangueig que ens embruta els peus de gat i ens fa suar els primers metres perquè patinen molt.

Aquesta primera tirada es bonica sobretot la segona meitat on la roca es mes vertical i seca, està assegurada amb arbres llaçats, pitons i algun parabolt , però cal complementar -la amb algun flotant, sobretot la part final.

La segona tirada , ja no te res a veure amb la primera, l'aresta s'ajeu i tan sols presenta un parell de ressalts de pedra fins que arribem a la creu.

Tot el mati ens ha estat espurnejant sense acabar de ploure, però no volem seguir temptant a la sort i donem per acabada la matinal.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................... Demos

APERTURISTES..............

CORDADA........................ Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL........................ 8 cintes, joc discret de Camalots

DIFICULTAT...................... V

DADES DE LA VIA

NOM................................ Ayotzinapa

APERTURISTES............ Sergi Villar, Joan Vidal

CORDADA..................... Pere Giró , Josep Estruch

MATERIAL.................... 10 cintes, Joc discret de Camalots

DIFICULTAT................. V+

ARESTA X STRATS A SANT LLORENÇ DE MONTGAI

 DIMECRES, 31 DE DESEMBRE

Segueix la borratxera de festes familiars, però es fa necessari mantenir les tradicions i una d'elles es acabar o començar l'any amb una escalada, encara que sigui petita.

Aquesta nit ve a casa tota la família però com que quasi ja ho tenim tot preparat, li proposo al Genis de fer una escapada matinal. Fa un fred que pela però les ganes poden mes que el fred i marxem altre vegada a Sant Llorenç de Montgai.

Sortim d'Esparreguera plovent i amb la mosca darrera l'orella per si no podrem fer res, però arribats al lloc quasi no hi ha rastres de pluja, això si , el terra ben mullat!!!.

Per donar-li temps a assecar-se anem primer al bar per esmorzar tranquil·lament i fer-la petar amb els companys escaladors que hi trobem.

Sobre les deu creiem que ja hem esperat prou i marxem a fer quelcom , encara que tindrà que ser curt.

Li proposo anar a la Cresta X Strats que es una petita carena que trobem abans d'arribar a la Coma de Gelis. Es una aresta modesta però que per un dia com avui va perfecte.

La primera tirada comença just al camí i presenta uns deu o quinze metres verticals protegits per un parabolt i un arbre llaçat just a la sortida, després cal caminar per una feixa fins sota d'un espero de roca on veurem material emplaçat.

La segona tirada ja es mes bonica, supera un diedre molt marcat i vertical on trobarem parabolts i algun arbre llaçat. Es un diedre que es deixa protegir be, just a la sortida d'aquest trobarem la reunió en un gran arbre amb una baga.

La tercera tirada es curiosa, segueix la carena per un diedre ajagut a l'esquerra d'aquesta i trobarem tres parabolts i un pont de roca, tan sols en un punt cal anar en compte per superar un petit mur que costa si portes motxilla. La reunió està en acabar el diedre sobre un replà.

La quarta tirada supera un tram vertical protegit amb un parabolt i després crestejant per sobre fins a trobar el rapel que està en la vessant oposada per on hem pujat.

Un curt rapel ens deixa al terra i després cal seguir un camí fresat que ens porta fins el camí d'aproximació.

Hem acabat aviat i encara tenim temps de fer una cervesa a Camarasa abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................... X Strats

APERTURISTES............... ???

CORDADA......................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL......................... 10 cintes

DIFICULTAT......................... V

ESPERÓ SUD A LA PARET DE L'OS

 DIUMENGE 28 DE DESEMBRE

Aquests dies de festa es difícil poder conciliar les sortides amb les diferents necessitats de la família i per tant cal aprofitar les oportunitats que surten per anar a escalar.

La colla del Penedes, surten com sempre i jo aprofito per acoblar-me , tot i que tindre que tornar aviat a casa.

Això vol dir que tinc que portar el cotxe i marxar una vegada feta la primera escalada i deixar a la resta de companys escalant una segona via.

Com que el dia es fred decidim fer una escalada tranquil·la i l'Angel en Pere i jo ens decantem per fer l'Esperó Sud de la Paret de l'Os.

Es una via que ja hem fet tots però que resulta que jo vaig fer abans no comencéssim a fer les ressenyes al Blog, per tant fa molts anys.

La via està ben equipada amb parabolts i es un itinerari per gaudir-lo.

La primera tirada que a primera hora es ombrívola t'agafa un xic en fred, sobretot el primer tram, amb un primer parabolt un xic allunyat del terra. Una vegada superat el primer tram trobem una reunió vella que ens saltem i enfilem directament la xemeneia que ens portara a la segona reunió en una feixa i darrera del primer esperó.

La segona tirada creua una canal i s'enfila per l'aresta del segon esperó, mes difícil com mes a l'espero te l'agafes, en aquesta tirada tan sols hi ha un parabolt i fem reunió en un petit replà en plena aresta.

La tercera tirada es juntament amb la quarta la les millors i mes mantingudes. Aquesta segueix tot el fil de l'aresta amb algun pas mes difícil i amb molta verticalitat fins arribar a un replà sota el darrer tram d'aresta.

Aquí hi ha dues sortides, una per la dreta superant una xemeneia o la segona i mes bonica fer un pas a l'esquerra per anar al fil de l'aresta i seguir per aquesta fins el final. Nosaltres hem fet aquesta opció que es la que recordava haver fet, ara està assegurada amb quatre parabolts i dos pitons.

Una vegada dalt anem a cercar els ràpels de l'esperó Remacha per no caminar gaire.

Una vegada al terra , els deixo que segueixin escalant i jo marxo directa a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................. Esperó Sud

APERTURISTES.............. J. E. Farreny, J. Vidal

CORDADA....................... Angel Guillen, Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL........................ 10 cintes

DIFICULTAT...................... V+

VIA VINGA VINGA A LA PARET DE L' ALTAR

 DIUMENGE, 21 DE DESEMBRE

Hi ha dies que millor haver-se quedat un a casa, però les temptacions son moltes i la possibilitat de no poder escalar fins el proper any fan que aprofiti totes les oportunitats.

Aquest dijous he anat a posar-me les vacunes, (ho faig després d'haver escalat perquè el darrer any vaig anar-hi el dia abans de anar a escalar i no vaig poder sortir per la febre). Aquesta vegada hi he pensat i he demanat hora per dijous i tenir dos o tres dies de descans per recuperar-me.

D'això res de res el dissabte no tenia febre, però la vacuna de la “covid” m'ha castigat i el braç el tinc tan adolorit que no puc aixecar-lo.

El diumenge sembla que molesta menys i m'apunto amb la colla del Penedes per sortir i provar el braç.

El dia no està gens segur, però la moral la tenim alta i finalment decidim anar fins el Berguedà on sembla que la pluja trigara mes en arribar.

Al Rosal , mentre esmorzem acabem de decidir on anar i tot sabent que ens enganxara el “marró” decidim anar fins la zona de l'Altar on el Pep encara no hi ha escalat mai.

Per no caminar gaire deixem el cotxe el més proper a la paret possible, ( una vegada superada la paret) i marxem per sota la base per anar controlant on hi ha pedra menys molla. No contemplem anar ala zona dels desploms perquè segur que trigaríem moltes hores i ens mullaríem segur

Finalment decidim anar a la zona de la via “clàssica” de la paret , la via “Vinga Vinga” on podrem repartir-nos en dues cordades en dues vies.

En Pere i l'Angel intentaran la via “Triplet” però a mitja tirada s'han trobat amb terreny mullat i un parell de “parabolts” que han tret les plaquetes i han decidit baixar i anar darrere nostre.

Nosaltres ens posem a la via “Vinga Vinga”.

Aquesta via ja la he fet alguna vegada més i està ben assegurada a mes de ser al gran clàssica de la paret

Avui , no se si per culpa del fred, de la vacuna o de la edat, la he trobat més difícil sobretot la penúltima tirada que abans la tenia graduada com a cinquè superior i avui li donaria mes dificultat.

A la darrera tirada , nosaltres els mortals, directament en artificial, però el Pep, se la ha menjat en lliure .

A la baixada ens a agafat el “marró” i hem arribat al cotxe molls però contents.

De baixada ens tornem a aturar al Rosal per fer una darrera cervesa de comiat.

JOSEP ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM..................................... Vinga Vinga

APERTURISTES …............. Francesc Sunyol

CORDADA........................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL............................ 12 cintes, estrep

DIFICULTAT.......................... 6a/Ae