Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 8 de setembre del 2025

VIES FOLKLORE CATALÀ I DEL CASTOR A LA ZONA DE SETCASES

 DIUMENGE, 07 DE SETEMBRE

Avui es dia de provatures, després de la costellada al Santuari de Corbera vaig anar al metge pel mal d'esquena i va dir-me que calien dues setmanes de descans.

Avui fa dues setmanes (de la caiguda,.... no de la visita al metge, je, je) i tinc ganes de provar com reacciona l'esquena.


                                                     VIA FOLKLORE CATALÀ

He quedat amb la colla del Penedes i decidim aprofitar els pocs dies de caloreta per acabar de fer les darreres vies obertes al sector de Setcases, tot i que sabem que han obert nous itineraris.

Passem a buscar al Mam per Manlleu i marxem directes al pàrquing de la Coma de l'Orri on aprofitem per esmorzar. Aquí també es quedaran el Pep i el Mam per anar a fer la via “Cordada 25” que el Pep no ha fet.


Nosaltres agafem el cotxe i encara fem uns quilometres més fins al mirador de la Xoriguera on deixem el cotxe.

El nostre objectiu, una via oberta fa un parell de mesos pels companys Josep , Sergi i Núria. La via “Folklore Català”.

Aquesta via té l'aproximació molt còmoda i el retorn encara millor.

Sortim del pàrquing caminant en direcció a les pistes i caminem un 300 metres fins arribar a una corba de la carretera tancada a dretes, en plena corba ja veurem a l'esquerra un prat verd a pocs metres d'aquesta.


Una vegada al prat cal agafar la canal de l'esquerra amb forta pendent on anirem trobant alguna fita (no gaires), cal baixar fins un punt que fa un petit embut i seguir baixant ara ja amb tendència a la dreta en el sentit de baixada. Intuirem a la dreta una feixa que va en direcció a la paret, (hem refet una fita en començar la feixa que estava malmesa).

Aquesta feixa la seguirem sense perdre alçaria fins a trobar un pal amb una fita, (teòricament teníem que haver trobat uns burins vells però no els hem vist).


A l'altura de la fita amb un pal surt una feixa ascendent a la dreta on trobarem als pocs metres una sageta picada a la roca, aquí comença la via.

Els primers metres de la via es veuen potents i mullats, i com a persones assenyades decidim acabar de pujar la feixa fins un replà que hi ha uns metres a la dreta i que presenta una entrada mes suau i seca.


La primera tirada des de sota es veu potent, un primer tram amb una fissura plena de terra i una placa vertical ens separen de la primera assegurança que veiem un quinze metres per sobre nostre. Per sort la fissura tan sols la utilitzem els primers metres després entrem en una placa on vas trobant preses que no s'intueixen des de sota. Una vegada al primer parabolt, tenim per sobre un pitó i un altre parabolt, es el tram de (6b).

Jo de segon he pogut pujar en lliure fins el pitó, però el segon parabolt, res de res i ha calgut un pas d'estrep. Per sobre encara resta un bon tram de placa amb una dificultat de cinquè grau amb roca un xic bruta.


La segona tirada me la demano per provar, una tirada de placa graduada de quart grau superior però sense cap assegurança. He trobat la graduació correcte excepte en un tram abans d'entrar a la reunió on cal superar un desplom i la meva elasticitat no es la que era, crec que aquest tram es un bon cinquè i amb l'assegurança flotant, per sota els peus.

La tercera tirada es la tirada que ens ha fet suar de valent, sortint de la reunió un passatge de cinquè superior on cal tibar d'una llastra que sembla trencar-se i quedes sota un gran desplom amb la única assegurança per sobre el cap, un parabolt, sortir d'aquest punt ens ha costat molt, sort d'un pi tallat a la sortida del pas que facilita la sortida als de segon, per arribar a la reunió encara queden uns metres de terreny trencat. La reunió es un gran pi amb una baga a mitja altura.


La darrera tirada pot ser el llarga que tu vulguis, en Pere, que li ha tocat, ha fet una tirada de 60 metres i a quedat just sota el cim. No hi ha assegurances i la graduació es de tercer grau amb algun passatge un xic mes difícil.

Ja hem acabat i des de el cim truquem als companys de la via “Cordada 25” per saber com van i tornem a buscar-los al pàrquing de la Coma de l'Orri.


                                                               VIA DEL CASTOR

Una vegada tots junts baixem amb el cotxe fins la Font “Viver de la Plana” on ens aturem per fer la cervesa i menjar un xic amb la intenció que aprofitant que estem aquí en acabar anirem a tastar la via “Del Castor” que tenim a tocar.

La primera prova per fer aquesta via es creuar el riu, uns ho fem mullant-nos i d'altres per un tronc, però tots amb un risc important de mullar-nos sencers.


Una vegada a l'altre costat de riu, es fàcil, anar seguint fites fins a peu de via.

Com que aquí tots anem a la mateixa via fem canvis de parella i surten dues cordades, la primera amb el Mam, el Pere i l'àngel i darrera el Pep i jo.

La primera tirada es molt bonica i tècnica on cal posicionar-se be a la paret per superar els diferents passatges, amb una dificultat de cinquè superior i algun passatge un xic mes picant supera un mur de trenta metres molt verticals. Hi ha sis parabolts i un arbre llaçat.


La segona tirada es un xic mes llarga i també mes suau, comença amb un mur vertical per anara una placa ajaguda i després entrar a la reunió en diagonal a l'esquerra per sobre una linea de desploms. Trobarem dos parabolts a la tirada. La reunió es una arbre i un parabolt.

La tercera tirada comença amb una feixa fàcil per arribar sota un mur que t'obliga a anar a l'esquerra i sortir de la feixa per poder continuar primer amb uns passatges verticals i després més suau fins la reunió, hi ha tres parabolts.


La quarta tirada es una afilada carena que ens deixa fora de la paret.

La baixada es per la canal que tenim a la dreta i que per acabar d'arrodonir el dia en dona un regal de darrera hora, el Pep ha trobat un rotllo de ceps, i la sort la he tingut jo perquè aprofitant que hem celebrat el meu aniversari me'ls ha regalat i avui he tingut un dinar de “categoria”.

PD. La prova a anat bé, no he notat cap molèstia a les costelles ni escalant ni portant la motxilla, .

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM........................................ Folklore Català

APERTURISTES …................. Josep Grau, Sergi, Núria

CORDADA................................ Pere Giró, Angel Guillen, Josep Estruch

MATERIAL................................ 10 cintes, Joc de micros i Camalots fins nº 1

DIFICULTAT …........................ 6a /Ae


DADES DE LA VIA

NOM......................................... Del Castor

APERTURISTES...................... J. Tapia, J. Quellos, B. Jover

CORDADA............................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL …........................... 10 cintes

DIFICULTAT............................. 6a

dissabte, 6 de setembre del 2025

VIA L'EXILIAT ALS MOLLONS

 27 D'AGOST

Avui quasi tothom ja ha tornat de les vacances i amb la ronda de trucades ens ajuntem cinc companys amb ganes d'escalar. Com que la meteo està un xic revolucionada decidim que al trobar-nos acabarem de decidir on anar, però també s' apunta el Mam i com que pel Ripollès sembla que el temps aguantara més decidim anar a buscar-lo i fer quelcom per la seva zona.


Arribem a Manlleu i el temps està pitjor del que preveiem, el front de pluges s'ha avançat al seu pronostic i ja està plovent .

Com que la turmenta ve de l'Oest esprem que marxant al est encara podrem fer quelcom.

Tots cinc , enfilem direcció Olot pels túnels de Bracons però també tot està mullat i ens animem a anar mes al Est fins a Amer on hi ha dues zones d'escalada que no coneixem.

Arribem al pàrquing on hi ha la paret del Pasteral, però també està mullada, està vist que avui no n'encertem una !!!.


Veient que no podrem escalar avui, decidim tornar a casa amb la cua entre les cames. A Manlleu deixem al Mam i marxem direcció Manresa on hem deixat un cotxe, però a mida que anem apropant-nos al Bages el temps millora i a Manresa ja fa Sol.

No ens resignem a tornar a casa sense estirar les cames i decidim anar a provar sort als Mollons que està camí de casa dels companys del Penedes i a nosaltres tan sols ens representa un lleuger desviament.

A la Pobla de Claramunt no hi ha caigut ni una gota i pugem fins els Mollons, aquí ens repartim en dues cordades, en Pep i el Pere volen fer la via del Diedre i a nosaltres el Pere ens ensenya el peu de via de la via “L'Exiliat” que ell ja ha fet.


La nostre via comença amb un petit mur que ens deixa sota un desplom equipat amb dos parabolts, després d'intentar un parell de vegades superar-lo en lliure i no poder decidim posar un estrep al primer parabolt (el tram de desplom més pronunciat) i d'allà sortir en lliure fins la reunió. Es una tirada curta de uns vint metres i amb tres parabolts d'assegurança i un pont de roca.

La segona tirada es més llarga, comença amb tendència a l'esquerra per anar a cercar una fissura / canal que s'enfila d'esquerra a dreta per superar un mur, per sobre una pendent de roca trencada ens deixa a la reunió. Es una tirada d'uns trenta- cinc metres i amb quatre assegurances, la roca a controlar.


A la reunió trobem als companys que no ha vist per on continuar la seva via i seguiran per la nostra.

La tercera tirada es curta uns deu o quinze metres, primer una petita placa protegida per un pitó i després una petita bavaresa també protegida per un pitó. La reunió en un pi.

La quarta tirada es un canvi de reunió de deu metres fins el peu del darrer mur.

Aquesta tirada també curta comença amb un petit flanqueig a la dreta per pujar a una rapissa i per sobre un passatge potent per superar una placa vertical, està assegurat amb tres parabolts.

Ara ja som dalt i baixem per una canal a l'esquerra.

Els companys encara tenen ganes de més, però a mi em molesten molt les costelles i decidim deixar-ho per avui. Finalment ells també decideixen fer-ho i marxem al poble per fer una cervesa de comiat.


A casa el mal de costelles va a més i per la tarada decideixo anar al metge per sortir de dubtes. Després de dues hores a urgències, surto amb el diagnostic a les mans, una fractura de costella............ resultat d'una relliscada que vaig patir al Santuari de Corbera.

Resum, dues setmanes de descans i a veure com evoluciona.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................... L, Exiliat

APERTURISTES................ A. Alarcon, J. Prat, J. Rovira

CORDADA.......................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL......................... 10 cintes

DIFICULTAT....................... 6a/Ae

dimarts, 26 d’agost del 2025

VIES ARESTA DEL PI I MATINS A LA FRESCA ALS CINGLES DE LA CREUETA

 DISSABTE, 23 D'AGOST

Després de tres dies segueixo amb un mal de costelles intens, però amb les ganes d'escalar intactes. Cal anar a un lloc on puguem fer quelcom tranquil. També convé que sigui a prop perquè tan sols puc fer matinal per compromisos familiars.


                                                                   ARESTA DEL PI

Li proposo al Genis d'anar a la zona de la To , un lloc on hi ha vies curtes per anar fent i amb alguna obertura recent .

Com que anem sols, sortim d'esparreguera tranquils i no ens aturem fins arribar al pàrquing on deixarem el cotxe.

Fruit de la novetat d'aquesta nova via, ja hi ha un cotxe aparcat, abans sempre érem sols, ara s'ha posat de moda i segur que estaran fent la via que nosaltres volem fer per començar.


Després d'esmorzar amb un xic de fresca (encara no ens toca el Sol), anem fent temps fins que aquest arriba i ens podem canviar amb la caloreta.

A la vessant Oest segur que no tindrem Sol, però la temperatura va pujant per moments.

Arribats a peu de via ens trobem la cordada que ens precedeix. El primer de corda ja està recuperant al segon.


Fem les presentacions i resulta que son els companys Esteva i la seva parella la Mercè que ja coneixem de fa temps però amb els que no coincidim gaire sovint.

A estat una vista rapida perquè van rapits i a la segona tirada ja els perdem de vista.


La primera tirada de la via es la mes contundent i perfectament equipada , no ens ha calgut reforçar-la en cap moment, un primer tram suau deixa pas a un tram un xic desplomat on cal saber posar-se be per encadenar els moviments de força fins arribar a una placa, la corada de davant han escollit pujar per la variant de la esquerra, nosaltres aconsellats pel company Rovira, amb el que vaig parlar l'altre dia, optem per la dreta on ens cal fer un tram de finura en una placa i un tram de força en el desplom abans d'entrar a la reunió. La tirada està protegida per quatre ponts de roca o arbres llaçats i vuit parabolts. La reunió en una bona rapissa.


                                                         VIA MATINS A LA FRESCA

La segona tirada surt per un diedre que tan podem agafar per la dreta com per l'esquerra i sortir al fil de l'esperó on trobarem els passatges mes delicats de la tirada i amb toca un xic a controlar, arribant a la reunió que ens saltem per arribar directament al pi que es el final de la via. En la tirada trobarem sis parbolts i un baga, (no recordo si era un pitó o un pont de roca).

La baixada la fem amb dos ràpels , un fins la segona reunió i l'altre fins el terra.

Els companys mentre tant estan començant la via “Set de Nou” i ens acomiadem d'ells.

Nosaltres anem al Coll per fer alguna de les vies que hi ha. Mes curtes perquè les costelles encara em fan la guitza.


Decidim fer la via “Matins a la fresca” que ja he fet, però el Genis no.

La primera tirada bruta i poc atractiva, està assegurada amb cinc ponts de roca o bagues als arbres i dos parabolts.

Aquesta tirada deixa pas a una molt bonica tirada de placa fissurada que està assegurada amb quatre ponts de roca i dos parabolts i ens deixa a dalt la carena

.

Encara fem una tercera tirada de trenta metres per anar a cercar el rapel que baixa directament al coll.

Ara ja son les 13 hores, cal tornar a casa, sense preses.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................... Aresta del Pi

APERTURISTES................ Jaume Prat, Joan Garcia, Joan Rovira

CORDADA......................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL......................... 12 cintes

DIFICULTAT.......................... 6a


DADES DE LA VIA

NOM..................................... Matins a la fresca

APERTURISTES................. Joan Baraldés, Antoni Alarcon

CORDADA........................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL............................ 10 cintes

DIFICULTAT......................... V




dilluns, 25 d’agost del 2025

VIES D'EN PANY+ANA+SUNY AL SANTUARI DE CORBERA

 20 D'AGOST

Acabades les vacances familiars cal tornar a la rutina de sempre i preparem la sortida dels dimecres, sense tenir cap pla definit, però el dimarts ha trucat el Joan Baraldés per saber l'estat d'unes sabates que te a ressolar i en la conversa va sortir la possibilitat d'anar afer unes vies noves al Santuari de Corbera, (alguna d'elles noves inclús per ell, ja que en Pany i en Joan Domínguez van obrir-la mentre ell era de vacances.


VIA     D'EN PANY

També s'apunta a la sortida el Genís que com jo ja ha tornat a casa

Donat que ens ve de pas, passem a recollir al Joan per casa seva i tots junts pugem fins el Santuari de Corbera, i d'allà directes a peu de paret per un nou camí que han obert i que ens estalvia un tram de tartera emprenyadora.


La primera via que fem es la d'en Pany i per mi la millor d'aquest pany de paret, una via mantinguda, ben assegurada i amb algun passatge exigent, tota ella molt vertical.

Hi hem trobat uns deu parabolts i dos pitons, un d'ells que no hem utilitzat per la seva proximitat a un parabolt i l'altre molt ben posat en el lloc mes difícil de la via..


                                                                     VIA    ANA

Un sol rapel de trenta metres en deixa altre vegada a peu de paret.

Ara provem la via Ana, que hem trobat un xic més suau que la primera però també molt bonica de fer. Hem trobat deu parabolts, però no es segur perquè no hem pensat en apuntar-ho i ens orientem pel que diuen altres cordades que l'han fet.


De fet no estava per la labor de contar les assegurances perquè en baixar del primer rapel he relliscat amb el terra moll i he tingut una bona costellada que avui dilluns encara em fa mal.


                                                               VIA   SUNY

La tercera via que hem fet es la via Suny que es la que queda mes a l'esquerra de la paret, (a tocar de camí de baixada). Aquesta encara la hem trobat més suau, amb un sol passatge complica a pocs metres de començar, la resta amb bona roca fins el cim.


Entre la garrotada i la boira que a estones ens fa la guitza, amb perill de pluja, decidim deixar-ho de moment i guardar-nos feina per a una propera visita.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................... D'en Pany

APERTURISTES............... Francesc Panyella, Joan Domínguez

CORDADA ….................... Joan Baraldés, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL......................... 15 cintes

DIFICULTAT...................... 6a


DADES DE LA VIA

NOM................................... Ana

APERTURISTES............... Francesc Panyella, Joan Baraldés

CORDADA ….................... Joan Baraldés, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL......................... 10 cintes

DIFICULTAT...................... 6a


DADES DE LA VIA

NOM................................... Suny

APERTURISTES............... Francesc Panyella, Joan Baraldés

CORDADA ….................... Joan Baraldés, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL......................... 15 cintes

DIFICULTAT...................... V+


PD. (Les ressenyes estan dibuixades sobre una foto tunejada del blog del Manel i la Hita, un dels meus referents a l'hora de cercar informació ), ja que jo no en tenia cap d'aquesta paret.