VIES ESPIGOLADORS I DIEDRET DEL DR. COLLADO AL SOCOL DE NARIEDA

 29 DE JULIOL

Després d'una setmana de platja ja tinc ganes de tornar a tocar pedra i el primer que faig en arribar a Esparreguera es cercar companys per sortir el dimecres i aviat en surten dos que també volen sortir, en Ramir i el Guillem que aprofitant que te festa a la feina vol sortir a provar el seu ombro lesionat. A darrera hora també s'apunta el Pep

.

                                              VIA DELS ESPIGOLADORS

No tenim gens clar on anar perquè les temperatures seran altes arreu, però segur que cercarem l'ombra.

Finalment decidim anar a Roca Naireda i la seva vessant Oest on tenim ombra assegurada fins el migdia.

La primera aturada la fem a Oliana per fer un bon esmorzar i després directes al pàrquing on ja hi trobem varis cotxes aparcats.

El nostre primer objectiu per avui es la última via oberta al sector, la via “Espigoladors” i si encara tenim temps de fer quelcom mes sense Sol encara portem altres opcions.

En aquesta via fem dues cordades, davant anirem el Guillem i jo per fer la cordada de “Estruchs” i darrera el Ramir i el Pep.

La primera tirada la fa el Guillem que serà un bon punt de prova per al seu braç, i la fa sense complicacions.

La segona em toca a mi i aquesta ja demana mes atenció, la roca te aspecte de trencadissa , tot i que està sanejada i no s'ha trencat res, però no dona seguretat d'agafar-se a les pedres , a mes encara està bruta de terra moltes preses per la manca de pluja i cal anar en compte.

Hi ha dos punts on cal apretar , un mitja tirada i el darrer quasi a l'entrada de la reunió on trobarem roca ben compacte però amb cantells arrodonits i un xic de molsa.

Però el fet d'estar ben assegurada ens permet apretar sense problemes ni por de fer-nos mal.

A les vies veïnes hi han dues cordades que resulta son companys de la Pobla de Segur, en Remi i companyia amb els que anem conversant mentre pugem.

Una vegada al terra, ells decideixen fer alguna de les vies veïnes i nosaltres optem per anar a provar una via oberta a finals de l'any passat pels companys Paco Vargas i E. Paül i de la que no en teníem coneixement fins fa poc temps, la via “Diedret del Dr. Collado”

                                                  VIA  DIEDRET DEL DR. COLLADO

Aquesta via està situada al sector d'esportiva que hi ha a l' esquerra del sector on som ara.

Per arribar-hi ens ha calgut creuar el bosc fins a trobar la pista on hi ha la cadena i que circula per sota de paret Nord, poc després de la primera corba surt un corriol que ressegueix tot el sector d'esportiva i just al final està aquesta via que supera un diedre molt característic.

La via no s'ha fet gaire i la roca està recoberta d'un liquen negrós que la fa lliscosa.

Una primera tirada que supera un diedre petit on trobarem dos parabolts com a assegurança. Nosaltres hi hem afegit un camalot del 0,3 entre les dues assegurances fixes.
La reunió està a la vista en un petit replà.

La segona tirada comença amb un passatge difícil assegurat per dos parabolts, es pot fer amb A0 i pocs metres per sobre trobarem un altre parabol, després un tram de placa que ens separa del diedre al que tornarem un xic mes amunt, finalment un tram molt vertical amb uns moviments a dreta i esquerra agafats d'una llastra que sembla encaixada com un calaix i que cal utilitzar lateralment, aquí trobarem dos parabolts i un pitó per acabar de sortir del tram vertical, per sobre entre uns matolls hem trobat una corda que ajuda en el tram final.

La tercera tirada es la mes mantinguda de la via, un diedre que comença suau fins arribar a un parabolt on segurament en un principi era la reunió perquè també hi ha un esparreg .

Sortir d'aquest tram es el que mes m'ha costat, situar-me dins del diedre, molt llis de les dues parets.

Uns metres per sobre hi ha un parabolt a la paret de la dreta , lloc on es millor sortir del diedre per progressar per l'aresta. Un altre parabolt i un pitó protegeixen el tram final on cal anar en compte amb una llastra a l'esquerra de la via que sembla que estigui en equilibri, millor no tocar-la, per sobre hi ha una altre llastra mes gran amb una fissura que facilita la progressió.

Amb un sol rapel tornem ser al terra i marxem perquè el Sol ja s'apropa i millor no ens atrapi perquè escalfa de veritat.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Espigoladors

APERTURISTES................. M. Garrell, P. Perales, R. Rubio

CORDADA.......................... Guillem i Josep Estruch

MATERIAL............................ 10 cintes

DIFICULTAT.......................... 6a

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Diedret del Dr. Collado

APERTURISTES................. E. Paül, P. Vargas

CORDADA........................... Pep Riba, Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL............................ 10 cintes, Joc discret de Camalots (prescindibles)

DIFICULTAT.......................... 6a/A0

VIA VACA BRUNA ALS ROCS DEL CAPÓ

 DIMECRES, 15 DE JULIOL

Aquesta setmana seguim amb una nova onada de calor extrem, molts Parcs Naturals estan tancats i es difícil trobar on anar a escalar, per sort encara ens queda el Ripollès on gracies a la feina dels “Rumba Team” sempre tenim feina pendent gracies al seu treball de preparar-nos nus itineraris.

Aquest dimecres vull sortir , si o si, perquè la propera setmana marxo de vacances a un racó de mon on tot es pla i les zones mes altes tenen 50 metres màxim.

Avui tan sols anirem el Ramir i jo, perquè al Genis li ha sorgit un compromís.

Sortim de Collbató i no ens aturem fins arribar a Ripoll on volem aturar-nos per esmorzar.

Tan sols entrar al bar ens trobem amb l'Antonio i el Ramon que ja han esmorzat i estan a punt de marxar, ells també han decidit pujar a la mateixa zona, però el seu objectiu es la via del “Castor”.

Després d'esmorzar marxem directes al pàrquing de la Font del Viver, on està el nostre objectiu. Quan arribem ells ja estan preparats i marxen a fer la seva escalada. Al pàrquing hi ha un altre cotxe que ens diuen que es de la colla dels “Rumba Team” , (han marxat abans d'arribar nosaltres a la zona on està la via que volem fer).

Els primers metres de l'aproximació la fem amb els companys fins a creuar el riu, però després ells es decanten a la dreta i nosaltres a l'esquerra, cada un a cercar el seu objectiu.

La nostra aproximació està marcada amb algunes fites, però ja comença a veure's rastre de pas , primer es planer, però el darrer tram es força dret, per sort es molt curt, i aviat trobem el peu de via. Es la part mes baixa de la paret i al terra hi ha una fita. També a uns cinc metres del terra veiem un pitó amb una baga.

La via comença amb una placa fina però plena de molsa, per sort les cordades que ja hi han passat han deixat algun ressalt net de molsa que ens marquen el camí.

La tirada, d'uns trenta metres curts ens porta fins un replà al costat d'un gran bloc, es una tirada vertical amb un tram difícil a meitat del recorregut. Està protegida pel pitó que hem vist des del terra i tres parabolts.

La segona tirada surt per l'esquerra de la reunió per anar a cercar un esperó, la tirada la hem trobat un xic mes difícil del que diu la ressenya , per nosaltres te una entrada a la tirada de quart grau per després superar una placa vertical que hem graduat de cinquè superior i un tram final de cinquè grau, hi ha algun passatge difícil de veure. Trobarem quatre parabolts..

La tercera tirada es mes contundent i on hem notat mes “l'aire” que hi ha entre assegurances. Primer una travessia caminant a l'esquerra de la reunió per llaçar un arbre amb una baga i entra a una placa que anem superant en lleugera diagonal a l'esquerra fins a trobar un parabolt, a partir d'aquí es on trobarem uns passatges difícils de llegir, per nosaltres , un tram de sisè grau mantingut en les tres assegurances següents i que ens porten a un altre parabolt en una petita rapissa al costat d'un pi recargolat. Aquí la dificultat baixa fins la reunió.

A la reunió hem trobat a en Josep Grau de la colla dels “Rumba Team” que juntament amb la Núria i una amiga estan acabant de netejar la via “Escalfa caps”.

La darrera tirada es una placa bruta que combina trams de terra amb petites plaques de roca sense gaire dificultat. La tirada està protegida per quatre parabolts i un pitó

En aquesta tirada tornem a trobar-nos les dues cordades, ells han pujat per un diedre amagat que va a l'esquerra de la nostra via però que coincideixen les reunions.

Ara es hora de baixar i que millor que fer-ho de la ma dels aperturistes, però el Ramir s'ha deixat les sabates a peu de via i per baixar fem dos grups, nosaltres, el Grau, la amiga i jo baixem per la canal que recomanen per baixar, (i així coneixeré el punt on comencen les altres vies) i el Ramir i la Núria baixen per la canal de la dreta que es mes suau però un xic mes llarga.

Una vegada a peu de via de la “Vaca Bruna “ ens acomiadem perquè ells tenen que anar a treballar i nosaltres no tenim presa.

A prop del riu ens trobem a l?Antonio i en Ramon que ja han acabat la via i decidim dinar junts abans d'acomiadar-nos, feia molt temps que no coincidíem i hem aprofitat per posar-nos al dia. Esperem repetir-ho aviat.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...................................... Vaca Bruna

APERTURISTES.................... B. Jover, J. Quellos

CORDADA.............................. Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL............................... 10 cintes, Joc de Camalots fins nº1

DIFICULTAT........................... 6a

VIES GUILLOTINA I FA FRED AL ROC DEL CAPÓ

 DIMECRES, 08 DE JULIOL

Seguim dins d'una torradora i ara amb molt espais tancats pel Pla Alfa.

Nosaltres amb la dèria de sortir i no fer gaires quilometres seguim optant per anar al Ripollès, on encara tenim molta feina per fer.

Per aquest diumenge planejam tornar a pujar-hi però per no repetir zona ens decantem per la Vall de Camprodon.

Mes concretament  i bàsicament per les poques ganes de caminar sota aquest Sol de justícia ens decantem per anar al Roc del Capó on a mes de la via “Castor” que ja hem fet, hi ha d `altres i mes ara que ens hem trobat amb la colla dels “Rumba Team” al la Font del Viver i ens han informat que anaven a acabar de netejar una nova via en aquell sector.

                                                       VIA    LA GUILLOTINA

Un bon “bravo” per a ells que ens preparen molt bones vies per a gaudir en aquest sector tant fresc sobretot ara amb aquesta calor.

Ja hem decidit les cordades que farem i la primera aniran el Pep i el “ Mam” i darrera el Ramir i jo.

Després de saludar-nos i fer-la petar una estona ens posem en marxa, i amb una bona noticia mes. Hi ha un passatge còmode per passar el riu, (l'altre vegada varem fer equilibris sobre un arbre per no mullar-nos, i ben just que va anar).

Ara hi ha dos arbres paral·lels tombats sobre la llera del riu que sembla posats expressament i unes fites que ens hi porten directament, tot un luxe.

Una vegada als peus de la via “Del castor” seguim pujant per l'esquerra de la paret fins a veure un cordino blau a uns cinc metres del terra, (cal remuntar la canal uns cinquanta metres), estem al principi de la via “La Guillotina”..

La primera tirada, fins un tac de fusta es fàcil i d'aquest pots agafar un pitó abans d'entrar en un diedre penjat que remuntem a la dreta , on trobarem algun passatge finet i de col·locació, sortint del diedre hi ha un altre pitó i quan surt trobarem un parabolt que no es veu fins a tocar-lo. Segueix amb un tram de grades mes fàcils fins arribar a un mur un xic desplomat sota la reunió, aquest tram està assegurat amb dos parabolts, es el tram mes difícil de la tirada. Superat el mur trobarem un parabolt amb anella i per sobre dos parabolts mes abans d'entrar a la reunió.

En aquesta tirada cal posar bagues llargues per estalviar-nos un fregament important de cordes al entrar a la reunió.

La segona tirada comença amb un passatge gradust de 6c+ que la cordada de davant han estat es barallant-se una bona estona i l'han acabat traient sense fer servir l'estrep, però nosaltres ni ho hem intentat , directament un estrep al primer parabolt i també a la segona assegurança que es un pitó, ( ull amb el primer parabolt , perquè hi ha un cordino amb baga per arribar-hi i si penges l'estrep de la baga, el nus tapa l'ull de la plaqueta i no pots posar la cinta exprés i cal anar directe al pitó). Una vegada superat el desplom trobarem un parabolt i un arbre per protegir un tram vertical on cal cercar el millor camí i ja mes fàcil fins la reunió a la carena final. Aquesta tirada te quatre parabolts un pitó i una baga llaçada.

Com que volem fer la via del costat no fem la ultima tirada i amb un rapel de 60 metres tornem al terra.

Ara ens toca seguir pujant per la canal uns vint metres mes on trobarem l'entrada a un diedre molt marcat, que es la via “Fa fred”. Aquesta via es molt mes senzilla que l'anterior però ens pot servir per anar a cercar el nostre tercer objectiu que està en una paret diferent i mes a l'esquerra de la que estem.

                                                               VIA   FA FRED

La primera tirada segueix tot el diedre i va a parar a la mateixa reunió que la via anterior, tan sols hi ha un parabolt a mitja tirada per sota del passatge mes compromès.

La segona tirada surt de la reunió per l'esquerra per superar un petit mur i entrar en una placa molt bonica arribant a la reunió dos que coincideix també amb la via anterior però entrant mes per l'esquerra. En aquesta tirada trobarem un pitó just al costat de la reunió, un arbre llaçat just a l'entrada de la placa i un pont de roca a mitja placa.

Una vegada tots a la segona reunió si que fem la tercera tirada que te uns 20 metres per arribar a un coll darrera la agulla, aquesta tirada no presenta cap dificultat.

Aquí sorgeix l'etern dilema, escalar o anar a dinar, on quasi sempre guanya el dinar (les parets no es mouen de lloc i els dinars després de les tres de la tarda es possible que no dinis)

Per anar a cercar el tercer objectiu cal remuntar el bosc fins un coll que està mes elevat i baixar per l'altra vessant tot resseguint la paret,hem mirat però tot i veure un començament lògic de la via no em vist cap assegurança i em decidit deixar-ho per a una propera visita ara que ja tenim una nova via per fer.

Després de dinar portem al “Mam” a casa seva , però nosaltres tres no hem acabat les aventures. Ens ha enganxat el foc de Navarcles en plena C-25 i hem estat aturats sota un Sol de justícia unes dues hores.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM--------------------------- La Guillotina

APERTURISTES............. J. Grau, J. Quellos

CORDADA...................... Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL........................ 10 cintes, estrep`, Joc de Camalots (discret)

DIFCULTAT...................... 6a/Ae

DADES DE LA VIA

NOM................................. Fa Fred

APERTURISTES.............. J. Grau, N. Puig

CORDADA....................... Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL...................... 10 cintes, Joc de Camalots (discret)

DIFICULTAT..................... V

VIA XUSTIYOU A LA PARET DE RUIRA

 DIUMENGE, 05 DE JULIOL

Tot i la calor que fa, no volem perdre una sortida i com sempre comencem a moure fils el dissabte per saber qui s'apunta a la sortida i on anar

Hi ha personal molt moderat que proposa anar al Pedraforca o al Bages pel fet de no fer molts quilometres i d'altres que proposen anar a zones altes i mes fresques.

Finalment guanya la opció d'anar al Ripollès.

El Josep que viu a Manlleu també s'apunta i el passem a recollir per casa seva.

Aquí surt una nova divergència, hi ha qui proposa anar molt alt tot i tenir que caminar i els que proposen poca caminada.

Aquesta vegada guanya l'esperit conservador i decidim anar a la Paret de Ruira per fer la via “Xustiyou” , una via rapida i com diuen els seus aperturistes, sense pretensions.

Anem fins a Queralbs i pugem per la carretera de Fontalba sense saber si els controls de la carretera ens deixaran passar, (per pujar a Fontalba cal fer reserva prèvia per internet, si no hi ha reserva , no puges).
Per sort al dir-li que tan sols anem uns metres mes amunt i que anem a escalar a la Paret de Ruira, no ens posa cap impediment i ens deixa passar.

El pàrquing per anar a aquesta paret està en el tercer revolt pronunciat a esquerres d'aquesta carretera , mes o menys un quilometre després de deixar l'asfalt.

Ara fa uns dos o tres anys varem fer la via “Wilkenny” d'aquesta mateixa paret o sigui que mes o menys recordem l'aproximació, però ara hi ha un handicap important, la important vegetació que ha crescut a amagat el camí i tot el recorregut d'aproximació està quasi cobert d'herba i molta d'ella es ortiga, o sigui que si algú va a escalar millor portar pantaló llarg i els braços tapats si no vol passar molta estona gratant-se.

Per arribar a peu de via cal arribar fins el barranc de Ruira i remuntar-lo una bona estona fins a trobar un diedre profund que s'intueix a la dreta..

Les dues primeres tirades estan equipades generosament. L a primera segueix tot el fons del diedre amb un tram final mes difícil que la resta, està assegurada per deu parabolts i un pitó. La reunió no la veus fins que no ets fora del diedre.

La segona tirada s'enfila per unes grades i va cercant el s trams mes nets de la paret fins quasi la reunió a la que entrem per una rampa de terra. La reunió es un gran arbre amb una baga. La tirada està protegida per sis parabolts i tres pitons.

La tercera tirada surt per l'esquerra a cercar unes plaques tombades i una aresta, a pocs metres i a la paret trobarem un burí vell que no encaixa amb la via i pocs metres després i per sobre hi ha el únic parabolt de la tirada, i sobre d'aquest un pitó abans d'entrar a la reunió. Nosaltres ens hem passat de llarg i hem arribat fins l'aresta mes marcada, pujant per allà fins la reunió, però no hem trobat cap assegurança, (la cordada del Pep i en Pere, assabentats, si que han pujat per la via.

La quarta tirada surt per l'esquerra de la reunió per un diedre brut d'herbes i en direcció a un pont de roca llaçat, visible des de la reunió, però nosaltres ens ha semblat el diedre molt brut i hem pujat per un esperó a l'esquerra d'aquest, un sic mes difícil però que es pot protegir, tots dos itineraris porten al pont de roca i d'allà directes a la reunió.

La cinquena tirada també surt per l'esquerra amb lleugera diagonal ascendent, d'entrada no es veu cap assegurança però aviat hem anat trobant els cinc parabolts que diu la ressenya, la reunió es darrera en esperó i no es gens visible.

La sisena tirada surt per aquest esperó sense deixar la vessant on hi ha la reunió, primer trobarem un parabolt abans d'arribar a la carena i una vegada en aquesta la seguirem pel seu fil i trobarem dos pitons mes abans d'entrar a una feixa que remuntarem fins arribar a un arbre on farem reunió.

Aquesta reunió està sota un gendarme que es la part final de la via, primer cal superar un petit contrafort per l'esquerra i una vegada sobre cal creuar en diagonal a l'esquerra fins una canal per on sortirem a terreny fàcil fins un arbre. Trobarem dos pitons en el recorregut.

Ara ja som dalt i ens cal baixar, però no comptàvem amb el creixement de la vegetació i el camí que varem fer l'altre vegada ha estat completament impossible de seguir, ens ha calgut pujar per la tartera fins sota un contrafort de roca que queda a la dreta i allà creuar per terreny poc evident fins una represa de formigo que al creuar-la ens deixa en un camí que seguim fins uns prats que ens permeten baixar fins una corba de la pista i allà .

Per no seguir la pista hem creuat pel bosc i en mitja hora hem arribat al cotxe.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................... Xustiyou

APERTURISTES............... D. Martínez, A. Rafart, X. Gómez, J. Fonts, S. Martínez

CORDADA.......................... Josep Aiguade, Josep Estruch

MATERIAL........................... 12 cintes, Joc de Camalots

DIFICULTAT....................... 6a