VIA ROSTOLL AL TOSSAL DE LA FEIXA

 DIUMENGE, 10 DE MAIG

Avui diumenge, no tenim clar on anar, sembla que per l'Alt Urgell el temps aguantara fins la tarda , per tant comencem a mirar objectius.

La primera proposta es anar a la Serra de Canals però aquesta nit ha plogut i segons la meteo a primera hora hi haurà boira baixa a les fondalades, o segui que la Serra de Canals descartada de moment.

Mentre anem definint que vindrà i sembla que serem quatre , en Pere, l'Angel, el Pep i jo.

L'altre dia varem pujar a Sallent de Nargó i comentant les vies de la zona va sorgir el fet que el Pep no havia escalat mai al Tossal de Feixa. Avui seria una bona excusa per a fer-hi una primera visita.

Finalment tot i la llarga caminada que ens espera decidim anar-hi, i allà decidir on ens posem.

Cap dels que pugem hem fet la via Rostoll del company Guillem Arias per tant decidim anar directe a aquella zona de la paret.

Com que som quatre una cordada ha decidit pasar-si directament, el Pere i l'Angel.

Mentre que el Pep està esbrinant quina via li fa mes gracia per tastar la paret. Finalment es decanta per la via “Mar de confusió” que tenim a pocs metres a l'esquerra.

A la via no es veu gaire material, a uns deu metres del terra un pitó i uns metres per sobre brilla un parabolt, d'entrada res mes, però mirant be a mig camí del pitó hi ha una bagueta en una fissura horitzontal que deu ser l'altre pitó que hi ha segons la ressenya.

El Pep puja fins la baga i, si!!! es un pitó, ara cal arribar fins l'altre.

Surt per la dreta del `pitó i s'agafa en un gran bloc que sobresurt i tot es agafar-se i sortir volant, ell i bloc, ja tenim el primer ensurt.

Segueix amunt fins el segon pitó amb passos delicats i amb una roca no gaire agraïda, i arriba al pitó, però al posar-se per superar un petit desplom surt disparat altre vegada , una altre pedra li ha fet la guitza i s'ha trencat al pressionar-la.

Està vist que avui pot ser una calamitat seguir intentant la via i decidim deixar un mosquetó i baixar des del pitó.

Mentrestant els companys ja son a la segona tirada i en decantem per seguir-los i fer també la via “ Rostoll”.

Aquesta via està a les antípodes de l'anterior si en la primera tirada de l'altre hi havia tres assegurances en aquesta n'hi ha setze i totes elles son parabolts.

La via comença superant un petit contrafort i després segueix una fissura on ens caldrà apretar i col·locar-se perquè les assegurances queden un xic a contramà, superada la fissura travessem a la dreta per superar un tram boscos i tornem a l'esquerra per entrar en un romenaig sortint d'aquest ja trobarem la reunió.

La segona tirada surt per la dreta per anar a cercar un diedre que superem per la placa de la dreta, els primers metres poden forçar-se amb lliure però després en plena placa no serveix ni el A0, s'imposa un estrep si no vols acabar baldat de tibar, acabada la placa hi ha un arbre a l'esquerra que ens ajuda a entrar en el diedre final de la tirada , molt brut on en algun punt ha calgut fer herba tracció i procurar no relliscar perquè el terra està amb fang. Sort de l'equipament , trobarem també setze parabolts.

La tercera tirada es un canvi de reunió però que nosaltres hem enllaçat amb la següent tirada hem trobat set parabolts.

La quarta tirada es suau, cal superar un parell de ressalts fàcils i fer reunió sota un desplom, hi ha la reunió amb dues anelles, trobarem quatre parabolts.

La darrera tirada presenta una roca crosta però es fàcil, primer en diagonal ascendent fins arribar sota un diedre que superarem per sortir a la carena, hi ha quatre parabolts.

Per baixar cal seguir la carena direcció ponent i anar baixant fins a trobar el camí de baixada de les vies que hi ha a la zona de llevant i seguir-lo fins el coll que dona pas a la vessant Sud.

Baixant hem aprofitat per esbrinar on surt el camí per anar a una zona nova que estan equipant al contrafort del Tossal de la Feixa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................ Rostoll

APERTURISTES............. Guillem Arias, J. M. Griñan

CORDADA....................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL....................... 16 cintes, estrep

DIFICULTAT..................... V+/Ae

VIA RAÇA AUTÒCTONA A LA ROCA ALTA DE SALLENT DE NARGÓ

 DIMECRES, 06 DE MAIG

Crec que va ser als voltants d' octubre passat que varem venir amb el Genis per fer la via “Alba”, però per equivocació varem posar-nos a la via “Raça Autòctona” que per aquella època no en teníem ni idea de la seva existència.

La primera tirada ens va costar mes d'una hora per arribar a la reunió i suant de valent. En veure que els graus no es corresponien amb la ressenya que portàvem i al dubtar de com seria la resta de la via, varem decidir baixar i anar a fer quelcom més suau..

Des de casa he anat recollint informació de la via i ara tan sols faltava trobar un dia per a tornar-hi a provar-la.

Avui som tres , el Pep, el Genis i jo i hem decidit donar-li un altre toc a la via, tot i aprofitant que el Pep ens acompanya.

Per apropar-nos a la via avui aprofitem el camí del bosc, que va per l'esquerra del prat enlloc de seguir el torrent de la dreta. Aquest camí es molt mes còmode i ens porta quasi directes a peu de via.

La primera tirada comença amb uns metres ombrívols i amb regalims mullats que per sort podem anar evitant. Per descomptat que li hem deixat aquesta tirada al Pep perquè ens confirmi la graduació i està completament d'acord amb les nostres prediccions, es més de 6a. Un 6b com una casa i en algun punt fins i tot més. Hi ha un pitó i cinc parabolts, jo recordo una baga ennegrida en uns arbrets, però no la hem vist.

La segona si que està encertada la seva graduació un bon 6a d'adherència en tot el recorregut que per cert es molt encertat. Està protegida per set parabolts i un pont de roca.

La tercera tirada ja em veig les orelles i estic per fer-la de primer però el Pep te ganes de provar si pot alliberar-la i li cedeixo el pas. (No se com ho ha fet però se'n ha sortit amb una caiguda i un peu a un parabolt, segons ell 6c). Nosaltres al darrera em trobat que era un 6a/A0 i tibant com a cosacs. La tirada està assegurada amb nou parabolts.

Per la darrera tirada ja no tinc cap excusa i em toca fer-la, tot i que la seva concepció no te res a veure amb les anteriors ( segons els aperturistes, aquesta tirada la va acabar el M. Blanco). Està protegida per cinc ponts de roca i un pitó.

Fem reunió just sota el replà de la feixa del Monigote. A la reunió trobarem un parabolt, un pitó i un pont de roca, ull !!! amb les bagues que agrupen la reunió , estan completament ennegrides per l'aigua.

Com que la ressenya diu que es pot baixar per la via, hem deixat les sabates a baix.

Hem fet tres ràpels, un de la quarta reunió fins la tercera.

El segon de la tercera fins la segona reunió i el tercer fins el terra.

Ara son les quatre de la tarda i tot baixant anem cercant un lloc per dinar, tot tancat, fins que no hem arribat a Pons on hem pogut menjar al bar Valldan.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................... Raça Autòctona

APERTURISTES............ Nacho Sánchez, Xavi Grané

CORDADA..................... Pep Riba, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL..................... 14 cintes, estrep

DIFICULTAT.................. 6c (6b/A0 )

DIRECTA AL CILINDRE DE SANT LLORENÇ DE MONTGAI

 DISSABTE, 02 DE MAIG

Tot i ser un pont llarg, els compromisos familiars no m'han permès marxar i tan sols puc fer alguna matinal.

Per sort, la meteo no acompanya i alguns companys també s'han quedat per la zona sense poder sortir.

Amb la ronda de trucades el Pep i el Mam diuen que s'apunten tot i que sigui una matinal, el problema serà trobar un lloc on la meteo ens respecti.

Normalment quan ens trobem es aquesta tessitura sempre acabem anant a Sant Llorenç de Montgai,..... es el nostre refugi davant el mal temps.

Tot i tenir el temps just decidim anar hi per provar sort, si mes no esmorzarem al bar i farem petar la xerrada amb els companys que sempre hi ha per allà.

El temps a Sant Llorenç no es del tot dolent, ha plogut poc per la nit i les parets es veuen poc mullades, tot i així anem a esmorzar al bar per donar temps a que s'assequin i acabar de decidir on anem.

Finalment per no caminar gaire decidim anar a fer la via Directa al Cilindre, jo fa molts anys que la vaig fer , el Pep no fa gaire, però te ganes de repetir-la i el Mam no la ha fet.

La primera tirada comença suau fins arribar a una bavaresa amb molt bon canto, superada aquesta la verticalitat es manté però ara seguint un reguitzell de blocs grans fins la reunió , aquest darrer tram es molt vertical i cal llegir be l'itinerari si no vols quedar desfet de braços. La tirada està protegida amb set parabolts.

La segona tirada , es la tirada de la via, molt mantinguda i vertical tan sols cal seguir les taques de magnesi que assenyalen el recorregut, la part mes difícil de la tirada es el darrers terç on cal superar una fissura amb poc cantó, recordo haver patit l'altre vegada que vaig venir però aquesta vegada s'ha imposat fer A0 perquè els braços ja protestaven.

La tirada està protegida per dotze parabolts però encara podem trobar algun espit o buril vell que ajuda en la progressió.

Si la memòria no em falla crec que d'aquí varem sortir directes al cim. Aquesta vegada hem fet una reunió més.

La tercera es curta i amb la dificultat concentrada en un petit tram, just al sortir d'una fissura i col·locar-te a en la placa. La tirada està protegida per cinc parabolts.

La darrera tirada comença amb un flanqueig ascendent a la dreta fins arribar a un diedre poc marcat que cal superar per arribar a la reunió. La tirada està protegida per quatre parabolts.

Una altre cosa diferent que hem fet avui també ha estat la tornada, recordo haver tornat caminant però avui amb dos ràpels hem baixat directes a peu de via.

Una nova via que creia que no repetiria i que gracies al Pep i al Mam he pogut repetir, i suar la gota grossa.

Com que tinc feina per la tarda , marxem directes cap a casa després de fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM ...................................... Directa

APERTURISTES................... M.Blasco, G. Marin, J. Godoy

CORDADA............................. Pep Riba, Josep Aiguade, Josep Estruch

MATERIAL............................. 15 cintes

DIFICULTAT........................... 6b

VIA ELS SENYORS DE LES PEDRES A L'ALT EMPORDÀ

 DIMECRES, 29 D'ABRIL

Fa un temps , parlant amb el meu fill Guillem de vies que han quedat a la capsa de les pendents per un o altre motiu , va sorgir la via “ Els senyors de les pedres” a Roses. Una via on varem fer l'aproximació fins peu de via però per la indisposició del company no vaig poder fer.

Ell, en veure la ressenya va dir que li agradaria fer-la, ara tan sols resta trobar el dia on poder anar-hi.

Aquest dimecres, tots els astres s'han conjurat i es donen les condicions per anar-hi.

El Genis que també tenia ganes de fer-la si apunta.

Sortim a les et d'Esparreguera i no ens aturem fins arribar al pàrquing del carrer Menorca a la urbanització “Mas Fumats” de Roses. Son les nou del mati.

Esmorzem al mateix pàrquing i a les deu comencem l'aproximació.

En trenta minuts arribem al refugi “Puig de Saquera” que per cert està fet un fàstic i amb mitja hora mes ja som a peu de via, (es un bon punt conèixer l'aproximació).

Com que la via es llarga ens repartim la via en tres parts, en la primera anirà davant el Guillem, en la segona jo i ens treure de la via el Genis.

La primera tirada comença per una rampa fins arribar a la primera assegurança que es un pitó, situat en el punt on la paret es redreça, per sobre trobarem un parabolt i un pont de roca i per sobre un altre parabolt, punt on hem de deixar de progressar verticalment per anar a l'esquerra fins a trobar la reunió. Uns quaranta metres amb una dificultat màxima de cinquè grau.

La segona tirada surt recte amunt fins a trobar el fil d'una aresta que anirem seguint, trobarem un passatge un xic mes difícil que la resta poc abans d'arribar a la reunió, just sobre una agulleta.

Seguint les instruccions del Manel i la Ita baixem de l'agulla fins el collet sense cap problema i d'allà comencem un llarg flanqueig a l'esquerra, primer superem un contrafort on veiem una fita i horitzontalment anem a l'esquerra fins a trobar un pitó, d'aquest baixem a una canal que hi ha darrera plena de blocs i branques d'una esllavissada fins a arribar a la paret de l'altre costat on trobarem un parabolt i un pitó al peu d'una placa mes compacta.

Aquí fem el canvi de cap de cordada i comença la segona part de l'escalada, una placa ajaguda plena de forats ens porta a sota les orelles del gat que superem per la dreta seguint un diedre, trobarem un parabolt que ens indica que cal deixar el diedre i baixar a la canal de la dreta on trobarem la reunió després d'una petita desgrimpada. A la tirada trobarem tres parabolts i un arbre llaçat.

La reunió està dins de la canal que hem creuat abans per arribar a la placa i es el principi dels esllavissaments que hem creuat.. També hi ha el pot de registre.

En aquesta reunió cal anar en compte, perquè pedra que cau va directament als companys, una sortida fineta de la reunió dona pas a un tram molt exposat i sense possibilitat de protecció, es l'origen de la esllavissada i trobarem terra per tot arreu, entre el primer i el tercer parabolt de la tirada es molt expo si vas pel diedre, (els companys han pujat mes a la dreta i diuen que es mes fàcil i compacte.

Superat el tercer parabolt la progressió es molt mes fàcil, però les cordes pesen molt hi hem fet una reunió en un bloc amb una baga, reforçar-la amb flotants, uns cinc metres per sota de la reunió bona..

Una vegada tots reunits fem els pocs metres que ens separen de la reunió original al cim de l'agulla.

Tornem a fer canvi de cap de corada i agafa el relleu el Genis, primer amb un llarg flanqueig a la dreta que està senyalitzat amb alguna fita i fem reunió sobre una petita agulla que hem grimpat a meitat del flanqueig i després seguim fins a peu de la següent tirada on no hi ha res però es fàcil de localitzar per una fissura vertical característica.

La tirada supera aquesta fissura i segueix per un petit esperó fins arribar a una cova que superem per la seva esquerra fent reunió al final d'una petita agulla. Trobarem un arbre llaçat i un pitó en el recorregut..

La darrera tirada va a la recerca d'un esperó que ens porta directament al cim on trobarem un parabolt, uns pocs metres per sota del cim del Puig de Queralbs.

Una vegada al cim cal anar per terreny mes o menys net en direcció Nord ( a l'altre vessant de per on hem pujat) fins a trobar un petit corriol que seguirem en direcció Sud fins tornar al coll de la Jacona i d'allà desfer el camí d'aproximació.

Per baixar hem trigat el mateix que a la pujada, una hora baixant tranquil·lament.

                                                    APROXIMACIÓ I RETORN

Com que anem trobant tots el restaurants tancats decidim fer l' aturada per dinar a l'Area de l'Empordà, ja a la autopista.

Una bona bona activitat tranquil·la, solitària i amb molt bones vistes.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.............................. Els Senyors de les Pedres

APERTURISTES.......... Jordi Tapia, Bernat Jover, Jordi Quellos

CORDADA................... Guillem Estruch, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL................... 10 cintes, Joc de Camalots fins nº 3

DIFICULTAT................. V+