DIUMENGE, 09 DE NOVEMBRE
S'acosta el cap de setmana i el dissabte comencen a sorgir propostes per diumenge, tot i que sembla que la zona la tenim decidida, La Roca Alta de Sallent de Nargó. El que no tenim clar es quina via intentar.
Jo de la zona encara tinc tres vies pendents, be mes aviat dues vies i part de la tercera.
La meva proposta es tornar-hi per acabar-la però sembla que la via “ Això es el que té el gel” sembla que presenta més candidats, o sigui que ja hem decidit on anar.
Sortim a les vuit de Carme i després de passar per Dusfort a recollir al Josep marxem tots junts fins el pàrquing , al costa de la masia de Cal Pere, on arribem a les deu tocades. Ara a esmorzar i fer la aproximació a la paret.
Fa un parell de setmanes que vaig venir i el camí a sofert algun canvi, el xaragall que hi havia en el primer torrent ha estat tapat i el camp de sota la paret, llaurat, no com fa dues setmanes que tot era tot un erm. Ara cal passar per fora del camp per no malbaratar el que hi ha plantat.
Arribem al gran bloc que assenyala el principi del camí dins el bosc i comencem a pujar, però al no haver quasi senyals de pas ens costa trobar el peu de via i més esbrinar quina via es. Finalment per lògica decidim pujar per la que creiem serà la via.
Farem dues cordades, la primera amb el Josep Aiguade i jo i la segona el Pep Riba i en Pere Giró
La primera tirada ja ens ensenya les dents, l' entrada bruta de fang i amb els gats bruts es tot un repte, hi ha un cordino en un arbre abans del primer parabolt que ens despista però seguim pujant fins sota un desplom on ens cal fer A0, si es 6a apreta molt, després una placa on cal llegir be el recorregut perquè es vertical i rellisca, per sort està assegurat amb cinc parabolts.
La segona tirada es un xic mes suau però mantinguda en el cinquè grau, excepte un tram a mitja tirada que es mes difícil. Aquesta tirada està assegurada per cinc ponts de roca (o arbres llaçats) i dos parabolts.
La tercera tirada es perdedora, de sortida veus un parabolt però després no es veu res , tot i que anant pujant vas trobant ponts de roca o arbres llaçats que son difícil de veure, en trobarem quatre en el recorregut. Tan sols dir que en el tram final de la tirada cal anar molt a l'esquerra on trobarem abans de la reunió tres dels quatre ponts de roca. La reunió es d'un sol parabolt però hi ha arbres bons per complementar-la i es còmoda.
La quarta tirada, es de carrer la millor tirada de la via, comencem amb un flamuleig a l'esquerra per una placa fins arribar sota una linea de parabolts, els primers verticals però després segueixen una fissura ascendent a l'esquerra molt bonica i on cal posar be els peus per progressar, al final de la fissura cal progressar recte amunt fins a superar un arbre i per sobre i a l'esquerra hi ha la reunió. El tram mes difícil es superar el arbre. En aquesta tirada trobarem set parabolts i dos ponts de roca.
La cinquena tirada, es la que presenta pitjor roca del recorregut, la tirada es fàcil de grau, però està trencada i amb roca escamosa, tan sols està protegida per un pont de roca.
Ara estem a l'altura de la feixa d'escapament però volem fer tota la via i fem la tirada d'enllaç, entre el contrafort que tenim sobre i el bosc cal anar pujant amb tendència a la dreta fins a trobar un parabolt i d'allà creuar per un camí fet arran de paret fins el peu de la part final, (la via segueix per un diedre molt marcat just abans dels gran desploms que tenim a la dreta).
Aquestes tirades les he trobat bastant mes dures i difícils.
La setena tirada comença pel diedre i trobarem dos ponts de roca un a pocs metres del terra i el segon en un arbre llaçat, per sobre un diedre on posar peces grans. La part final del diedre sort n'hi ha d'una arrel que segueix el diedre i encara està molt forta, el dia que no hi hagi arrels, deu ni dor com serà pujar per allà`. La reunió es tot un despropòsit, i mes per nosaltres que anem dues cordades, molt incomoda.
La vuitena tirada te una semblança amb la primera, primer un tram vertical abans de superar un desplom, per sort aquest es mes suau que el primer i un gran arbre que hi ha facilita la sortida, per sobre una placa molt bonica que es deixa fer fins quasi el final on trobem un petit bombo molt difícil que ens a calgut fer amb A0, després ja més fàcil fins la reunió per sobre d'uns blocs que salvem per l'esquerra.
Ara tan sols resta fer la darrera tirada, un flanqueig a la dreta per anar a cercar uns petits diedres on la roca es escamosa, per sobre dos parabolts, un d'ells no es veu des de la reunió, després un tram vertical amb dos passos llargs d'artificial i una sortida en lliure impressionant però no difícil abans d'arribar a la reunió.
Nosaltres ens hem acostat a la darrera reunió de la via de “L'Alba” però hem vist que era penjada i hem reculat per baixar per la nostra via.
La nostra cordada ha fet dos ràpels perquè no teníem clar si les cordes arribaven a la feixa, però l'altre cordada han fet un sol rapel de seixanta metres justos
La resta de baixada a està de descoberta perquè la nostra via va força amb diagonal i no està equipada per baixar , nosaltres hem intentat seguir la via “de l'Alba). Hem fet quatre ràpels però hi hem deixat tres mallons.
Molt bonica via, però per a fer a la primavera o amb el dia mes llarg, a nosaltres quasi ens toquen les “puputs” i hem arribat al cotxe amb les darreres llums.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM........................................ Això es el que té el gel
APERTURISTES..................... Paco Vargas
CORDADA.............................. Josep Aiguade, Josep Estruch
MATERIAL.............................. 15 cintes, Joc de Camalots fins el nº2 (repetir grans)
DIFICULTAT............................. 6a/Ae
