VIA TASMANIA A LA PARET DEL PONT

 DISSABTE, 29 D'AGOST

Aquesta setmana estem cansat de fer quilometres i decidim quedar-nos per les rodalies.

A les vuit ens trobem amb el Genis a Collbató on també trobem d'altres companys que han decidit sortir .

No tenim clar on anar però una escalada a l'ombra es fa imprescindible.

Mentre esmorzem anem fent propostes i finalment ens decantem per anar a la Paret del Pont , un lloc on segur que no ens toca el Sol fins el migdia.

Al pàrquing “Nubiola” hi ha pocs cotxes, a la gent no li agrada la calor i comencem a remuntar el camí del Pont fins arribar sota la paret.

El desviament per anar a peu de via es veu clar, però està molt malmès per les pluges, per sort es curt i una vegada a peu de vies , veiem una cordada que està començant la via “Tasmània”.

Ens saludem ui per no molestar-nos proposo anar a fer les vies de l'esquerra.

Remuntem la canal i “sorpresa , hi ha una altre cordada començant una altre via de l'esquerra. Jo diria que la “Didjeridú”. Per no molestar-los decidim anar mes a l'esquerra per fer la via “Crispin”. Però no hem sabut trobar-la, a tocar del diedre que limita la paret hem pujat uns trenta metres sense trobar cap assegurança i aleshores ens hem despenjat d'un arbre fins el terra novament.

La cordada veïna tot baixant en rapel han localitzat la reunió primera nostre però no hem vist cap assegurança intermitja, finalment ens hem decantat per tornar al primer sector per veure si fèiem la via “Roy Brian”.

Arribem al sector i la cordada que feia la Tasmània està començant a rapelar i decidim esperar que arribin a baix per evitar pedregades. Mentre anem parlant amb els companys amb els que hem coincidit darrerament alguna vegada, ( en Bernat i en David) que son del Maresme. Ells van justos de temps i comencen a escalar la via “Anonymous”, nosaltres esperem que la cordada que baixa arribi a terra i ens decantem per fer la via “Tasmània”.

Mirant des de peu de via, no es veu cap assegurança (estan totes rovellades i es mimetitzen amb la roca, però ens han dit que hi son totes.

La via ens ha semblat mes mantinguda que no recordàvem, però cal dir que d'això fa molts anys i la edat no perdona.

La primera tirada, la mes llarga hi trobarem nou assegurances, però son difícils de veure.

A la segona hi ha sis assegurances però es mes curta

La tercera trobarem quatre assegurances i a la quarta en trobarem sis.

En aquesta tirada ens ha calgut fer dos passos de A0 perquè no teníem força per superar-nos i tot i així sortir en lliure se les porta.

La baixada en dos ràpels llargs.

Just arribar a la darrera reunió i ja ha començat a entrar el Sol.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................ Tasmània

APERTURISTES............. Josep Escofet, Joan Charles Peña

CORDADA....................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL....................... 12 cintes

DIFICULTAT..................... V/A0

VIA PAS DU TOUT A LA FULLETERA

 DIMECRES, 26 D'AGOST

Aquest dimecres molts companys segueixen de vacances i el Ramir ens proposa anar a la Fulletera i trobar-nos allà dalt amb el Carlos que està de vacances a la Cerdanya.

D'aquí baix , tot hi haver-ho fet extensiu a la colla, tan sols ens apuntem el Genis i jo.

Quedem a les vuit en trobar-nos a Collbató i marxar ràpidament cap la Cerdanya i hem quedat en trobar-nos al pàrquing del poble de Porta.

Arribem puntuals però ells no hi son, per telefon ens diuen que son al pàrquing de peu de via, però nosaltres volem esmorzar i els diem que ja ens veurem.

Poca estona després, arriben caminant a on som i reculem tots cinc fins aparcar sota la paret.

Ells diuen que han pujat tres, el Aris, el Asin i el Carlos, però el Asin ha marxat per fer una solitària a una altre via. Nosaltres anirem tal com havíem quedat a fer la via “Pas du tout “

.

A peu de via decidim que ells vagin davant perquè son dos i aniran mes ràpid, nosaltres al darrera amb tota la tranquil·litat del mon.

La via es com totes les vies de la zona, amb una roca bruta i amb molsa però ben assegurades i amb un grau amable.

Tan sols la tercera tirada surt de la norma, com la seva veïna la “ Gold Slab” on també trobem una tirada mes difícil que la resta.

Total que a les dues del migdia ja tenim la feina feta i ens plantegem si tornar a casa o quedar-nos per la zona a dinar.

Finalment en Carlos ens convida a fer un vermouth/dinar a casa seva on coneixem a la seva senyora i d'altres veïns. Moltes gracies , Carlos i la Silvia.

Després ben tips, si que tornem amb tranquil·litat a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Pas du tout

APERTURISTES................. Felip Linares, Joan Asin

CORDADA.......................... Ginés Rodríguez, Ramir Aparisi , Josep Estruch

MATERIAL........................... 12 cintes

DIFICULTAT......................... V/A0

MATINAL AL SANTUARI DE CORBERA

 DIMECRES, 19 D'AGOST

Estem en ple mes d'agost i això es un no acabar mai amb les anades i tornades del personal.

Dema tornem a marxar amb la família per anar uns dies a Bèlgica, un lloc on per cert el desnivell mes gran que puc fer es un campanar. Per tant cal marxar amb les “piles” ben carregades de natura.

                                                                 VIA   EL  GALL

Com que tampoc es qüestio de fer-se mal abans de marxar, proposo una zona tranquil·la per fer metres i anar relaxats, el Santuari de Corbera.

Aquesta vegada a mes del Ramir, també s'apunta en Pere que si comptem amb el Carlos que vindrà de la Cerdanya podrem fer dues cordades autònomes.

A les nou estem tots als prats de sota el Santuari on esmorzem i preparem el material.

Hem decidit que farem dues cordades, el Carlos i el Pere per un costat i el Ramir i jo per l'altre.

Nosaltres portem per objectiu la part dreta de la paret, perquè hi ha alguna via que no hem fet. Ells aniran a la part esquerra.

La primera via que fem es la del “Gall” que comença al mateix indret on comencen les vies dels pollets, però als pocs metres es decanta a l'esquerra per un petit esperó. Està marcat amb una cinta al segon o tercer parabolt on a partir d'allà es independent fins arribar a la tercera reunió.

                                                           VIA   GALLINETA

Com totes les vies de la paret està híper assegurada.

A la primera tirada trobarem tres pitons, quatre ponts de roca o arbres llaçats i dos parabolts en una tirada d'uns quaranta metres i una dificultat màxima de quart grau.

La segona tirada es la millor, supera la placa característica d'aquesta part de paret però veiem dues línies de parabolts, i ens decantem per els de la dreta, primer amb uns passatges fins i verticals per després entrar en un tram mes trencat que correspon a la via “Gallineta”, seguim fins a trobar una reunió.

He trobat quatre parabolts, dos pitons i sis ponts de roca.

Com que ens a quedat el dubte en aquesta tirada decidim rapelar-la i tornar a la reunió anterior per repetir-la per l'altre línia de parabolts.

La tirada es com l'anterior amb un tram bonic, el de la placa inicial i després va a cercar la línia de la “Gallineta”.

                                                                  VIA    TIETES

Novament a la reunió decidim fer dos ràpels per tornar a peu de via per agafar el material que hem deixat, però per no tornar caminant decidim fer la via “ Gallineta “ fins el cim per després poder rapelar per la via “Tietes” que es el nostre proper objectiu.

Aquesta via va completament paral·lela a la via “Placa de la llum” però comença al mateix lloc on comencen les vies del “Iaios”.

El primer rapel ens deixa a la primera reunió i el segon com que recte avall està molt brut, el fem dominat seguint la línia de la via.

La primera tirada comença per terreny brut de fulles i humitat mentre som entre els arbres però després la roca es bona fins a dalt.

En la primera tirada hi ha onze parabolts.

A la segona tirada en trobarem deu i a la tercera sis.

La via va uns pocs metres a l'esquerra de la via “Placa de la llum”.

Ara ja comença a escalfar el Sol i decidim marxar al càmping per fer la cervesa, ja que el Carlos torna a la Cerdanya amb la família i a Berga agafarem direccions oposades.

Molt bona matinal per fer metres sense compromís.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................... El Gall

APERTURISTES................. J. Baraldés, F. Panyella

CORDADA......................... Ramir Aparisi, J. Estruch

MATERIAL.......................... 15 cintes

DIFICULTAT........................ V+

DADES DE LA VIA

NOM................................... La Gallineta

APERTURISTES................. J. Baraldes, F. Panyella

CORDADA......................... Ramir Aparisi, J. Estruch

MATERIAL.......................... 15 cintes

DIFICULTAT........................ V+

DADES DE LA VIA

NOM................................... Tietes

APERTURISTES................. J. Baraldés, F. Panyella

CORDADA......................... Ramir Aparisi, J. Estruch

MATERIAL.......................... 15 cintes

DIFICULTAT........................ V+

VIES MI ARMA + CHIKILICUATRE AL MIRADOR DELS HERMITANS

 DIUMENGE, 16 D'AGOST

Aquest cap de setmana torno a tenir compromisos familiars que em condicionen les sortides i tan sols puc fer una matinal.

El divendres faig les pertinents propostes i per diumenge tan sols el Pep pot sortir, caldrà cercar alguna escalada del seu nivell i que jo pugui seguir tot i que sigui “xisclant”.

                                                                 VIA  MI ARMA

La proposta es anar al Monestir per fer dues vies noves que han obert a les Escales dels pobres amb un grau on el Pep disfrutarà i jo intentaré fer el que pugui.

Ens trobem a les vuit a Collbató i després d'un cafè marxem directes al pàrquing on encara podem aparcar força amunt, després una petita passejada fins arribar al peu de via de la via “ Camí de l'Alsina” on ens aturem per decidir si començar per aquí o pujar per les escales fins on comença la segona part de la paret i on comencen les vies que volem fer.

Mentre ens ho mirem arriba una cordada que si que ho tenen clar i van directes a peu de via. Nosaltres tenim la opció de fer la entrada original perquè ells volen entrar per el diedre de la via “ cami del Xas” però tenim dubtes que després faci molta calor i no continuem. Finalment ens decantem per seguir pujant escales i anar fins a peu de via del segon tram.

La primera que volem provar es la via “Mi arma” que segons he llegit al bloc del Manel & Ita presenta una primera tirada molt contundent. Com es evident , li cedeixo els honors al Pep.

Ell, amb tres caigudes i dos A0 se la menga, jo he suat cansalada en tota la tirada i al diedre he fet quatre A0, algun apretant de valent, tot i anar de segon, fins que no he sortit del diedre no he pogut escalar, però aquí no s'acaba la dificultat però ja es una placa montserratina on cal llegir la roca i anar progressant amb cura. Els braços han quedat a “caldo”. La reunió està equipada amb anelles per rapelar i a la tirada hi ha tretze assegurances

La segona es un xic mes fàcil, però també demana concentració. Trobarem set assegurances i fa la reunió al peu de la darrera placa de la Miranda del Pas dels Francesos, es la mateixa de la via “ El Camí de l'Alsina”

La tercera ja es la placa final que coincideix amb la via “El Camí de l'Alsina”, una placa amb bona roca on trobarem sis parabolts. La reunió es un sol parabolt just sobre el cim.

Al no veure les darreres reunions equipades per rapelar, decidim baixar per les escales i tornar a peu de via.

                                                          VIA   CHIKILICUATRE

Ara son les dotze i veiem que podem intentar la segona via, tot i que fa molta calor.

La via “Chikilicuatre”, aquesta via està equipada com l'anterior, però amb les assegurances mes allunyades, vaja que cal escalar mes concentrat.

La primera tirada comença uns metres a l'esquerra de l'anterior sota uns arbres i segueix per l'esquerra la línia de la via “El Camí de l'ALsina”, els primers metres son suaus, tot i que crec que es mes cinquè grau que quart grau com marca la ressenya, cal arribar fins un desplom amb tres assegurances, la primera es pot agafar be , però després desploma molt i ha calgut fer A0, per sobre un tram mes suau fins arribar a una fissura que creuarem, aquí he trobat un passatge delicat, no per la dificultat (V+) sinó per la por de caure abans de xapar i picar a la fissura, una vegada superat el tram, la paret afluixa però està mes trencada fins arribar a la reunió darrera uns arbres que per sort en donen molta ombra. A la tirada trobarem dotze parabolts.

La segona tirada, es mes contundent i amb la mateixa alegria entre assegurances, primer un tram fàcil fins arribar a la placa pròpiament dita on trobem la primera assegurança, un pas fort per agafar una bavaresa, però amb perill per als turmells si caus, després un festival de perda vertical on anar a caçar parabolts, no sempre de forma fàcil ni directa, fins arribar a la mateixa reunió de cim que abans. A la tirada hem trobat onze parabolts.

Ara si que ja en tenim prou i tornam a baixar per les escales per recollir les motxilles i anar directes a Collbató per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................ Mi Arma

APERTURISTES............. Joan Grau, Joan Boter

CORDADA...................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL...................... 14 cintes

DIFICULTAT..................... 6a/A0 (6b+)

DADES DE LA VIA

NOM................................. Chikilicuatre

APERTURISTES..............

CORDADA....................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL....................... 14 cintes

DIFICULTAT...................... 6a/A0