VIES GUILLOTINA I FA FRED AL ROC DEL CAPÓ

 DIMECRES, 08 DE JULIOL

Seguim dins d'una torradora i ara amb molt espais tancats pel Pla Alfa.

Nosaltres amb la dèria de sortir i no fer gaires quilometres seguim optant per anar al Ripollès, on encara tenim molta feina per fer.

Per aquest diumenge planejam tornar a pujar-hi però per no repetir zona ens decantem per la Vall de Camprodon.

Mes concretament  i bàsicament per les poques ganes de caminar sota aquest Sol de justícia ens decantem per anar al Roc del Capó on a mes de la via “Castor” que ja hem fet, hi ha d `altres i mes ara que ens hem trobat amb la colla dels “Rumba Team” al la Font del Viver i ens han informat que anaven a acabar de netejar una nova via en aquell sector.

                                                       VIA    LA GUILLOTINA

Un bon “bravo” per a ells que ens preparen molt bones vies per a gaudir en aquest sector tant fresc sobretot ara amb aquesta calor.

Ja hem decidit les cordades que farem i la primera aniran el Pep i el “ Mam” i darrera el Ramir i jo.

Després de saludar-nos i fer-la petar una estona ens posem en marxa, i amb una bona noticia mes. Hi ha un passatge còmode per passar el riu, (l'altre vegada varem fer equilibris sobre un arbre per no mullar-nos, i ben just que va anar).

Ara hi ha dos arbres paral·lels tombats sobre la llera del riu que sembla posats expressament i unes fites que ens hi porten directament, tot un luxe.

Una vegada als peus de la via “Del castor” seguim pujant per l'esquerra de la paret fins a veure un cordino blau a uns cinc metres del terra, (cal remuntar la canal uns cinquanta metres), estem al principi de la via “La Guillotina”..

La primera tirada, fins un tac de fusta es fàcil i d'aquest pots agafar un pitó abans d'entrar en un diedre penjat que remuntem a la dreta , on trobarem algun passatge finet i de col·locació, sortint del diedre hi ha un altre pitó i quan surt trobarem un parabolt que no es veu fins a tocar-lo. Segueix amb un tram de grades mes fàcils fins arribar a un mur un xic desplomat sota la reunió, aquest tram està assegurat amb dos parabolts, es el tram mes difícil de la tirada. Superat el mur trobarem un parabolt amb anella i per sobre dos parabolts mes abans d'entrar a la reunió.

En aquesta tirada cal posar bagues llargues per estalviar-nos un fregament important de cordes al entrar a la reunió.

La segona tirada comença amb un passatge gradust de 6c+ que la cordada de davant han estat es barallant-se una bona estona i l'han acabat traient sense fer servir l'estrep, però nosaltres ni ho hem intentat , directament un estrep al primer parabolt i també a la segona assegurança que es un pitó, ( ull amb el primer parabolt , perquè hi ha un cordino amb baga per arribar-hi i si penges l'estrep de la baga, el nus tapa l'ull de la plaqueta i no pots posar la cinta exprés i cal anar directe al pitó). Una vegada superat el desplom trobarem un parabolt i un arbre per protegir un tram vertical on cal cercar el millor camí i ja mes fàcil fins la reunió a la carena final. Aquesta tirada te quatre parabolts un pitó i una baga llaçada.

Com que volem fer la via del costat no fem la ultima tirada i amb un rapel de 60 metres tornem al terra.

Ara ens toca seguir pujant per la canal uns vint metres mes on trobarem l'entrada a un diedre molt marcat, que es la via “Fa fred”. Aquesta via es molt mes senzilla que l'anterior però ens pot servir per anar a cercar el nostre tercer objectiu que està en una paret diferent i mes a l'esquerra de la que estem.

                                                               VIA   FA FRED

La primera tirada segueix tot el diedre i va a parar a la mateixa reunió que la via anterior, tan sols hi ha un parabolt a mitja tirada per sota del passatge mes compromès.

La segona tirada surt de la reunió per l'esquerra per superar un petit mur i entrar en una placa molt bonica arribant a la reunió dos que coincideix també amb la via anterior però entrant mes per l'esquerra. En aquesta tirada trobarem un pitó just al costat de la reunió, un arbre llaçat just a l'entrada de la placa i un pont de roca a mitja placa.

Una vegada tots a la segona reunió si que fem la tercera tirada que te uns 20 metres per arribar a un coll darrera la agulla, aquesta tirada no presenta cap dificultat.

Aquí sorgeix l'etern dilema, escalar o anar a dinar, on quasi sempre guanya el dinar (les parets no es mouen de lloc i els dinars després de les tres de la tarda es possible que no dinis)

Per anar a cercar el tercer objectiu cal remuntar el bosc fins un coll que està mes elevat i baixar per l'altra vessant tot resseguint la paret,hem mirat però tot i veure un començament lògic de la via no em vist cap assegurança i em decidit deixar-ho per a una propera visita ara que ja tenim una nova via per fer.

Després de dinar portem al “Mam” a casa seva , però nosaltres tres no hem acabat les aventures. Ens ha enganxat el foc de Navarcles en plena C-25 i hem estat aturats sota un Sol de justícia unes dues hores.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM--------------------------- La Guillotina

APERTURISTES............. J. Grau, J. Quellos

CORDADA...................... Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL........................ 10 cintes, estrep`, Joc de Camalots (discret)

DIFCULTAT...................... 6a/Ae

DADES DE LA VIA

NOM................................. Fa Fred

APERTURISTES.............. J. Grau, J. Quellos

CORDADA....................... Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL...................... 10 cintes, Joc de Camalots (discret)

DIFICULTAT..................... V

VIA XUSTIYOU A LA PARET DE RUIRA

 DIUMENGE, 05 DE JULIOL

Tot i la calor que fa, no volem perdre una sortida i com sempre comencem a moure fils el dissabte per saber qui s'apunta a la sortida i on anar

Hi ha personal molt moderat que proposa anar al Pedraforca o al Bages pel fet de no fer molts quilometres i d'altres que proposen anar a zones altes i mes fresques.

Finalment guanya la opció d'anar al Ripollès.

El Josep que viu a Manlleu també s'apunta i el passem a recollir per casa seva.

Aquí surt una nova divergència, hi ha qui proposa anar molt alt tot i tenir que caminar i els que proposen poca caminada.

Aquesta vegada guanya l'esperit conservador i decidim anar a la Paret de Ruira per fer la via “Xustiyou” , una via rapida i com diuen els seus aperturistes, sense pretensions.

Anem fins a Queralbs i pugem per la carretera de Fontalba sense saber si els controls de la carretera ens deixaran passar, (per pujar a Fontalba cal fer reserva prèvia per internet, si no hi ha reserva , no puges).
Per sort al dir-li que tan sols anem uns metres mes amunt i que anem a escalar a la Paret de Ruira, no ens posa cap impediment i ens deixa passar.

El pàrquing per anar a aquesta paret està en el tercer revolt pronunciat a esquerres d'aquesta carretera , mes o menys un quilometre després de deixar l'asfalt.

Ara fa uns dos o tres anys varem fer la via “Wilkenny” d'aquesta mateixa paret o sigui que mes o menys recordem l'aproximació, però ara hi ha un handicap important, la important vegetació que ha crescut a amagat el camí i tot el recorregut d'aproximació està quasi cobert d'herba i molta d'ella es ortiga, o sigui que si algú va a escalar millor portar pantaló llarg i els braços tapats si no vol passar molta estona gratant-se.

Per arribar a peu de via cal arribar fins el barranc de Ruira i remuntar-lo una bona estona fins a trobar un diedre profund que s'intueix a la dreta..

Les dues primeres tirades estan equipades generosament. L a primera segueix tot el fons del diedre amb un tram final mes difícil que la resta, està assegurada per deu parabolts i un pitó. La reunió no la veus fins que no ets fora del diedre.

La segona tirada s'enfila per unes grades i va cercant el s trams mes nets de la paret fins quasi la reunió a la que entrem per una rampa de terra. La reunió es un gran arbre amb una baga. La tirada està protegida per sis parabolts i tres pitons.

La tercera tirada surt per l'esquerra a cercar unes plaques tombades i una aresta, a pocs metres i a la paret trobarem un burí vell que no encaixa amb la via i pocs metres després i per sobre hi ha el únic parabolt de la tirada, i sobre d'aquest un pitó abans d'entrar a la reunió. Nosaltres ens hem passat de llarg i hem arribat fins l'aresta mes marcada, pujant per allà fins la reunió, però no hem trobat cap assegurança, (la cordada del Pep i en Pere, assabentats, si que han pujat per la via.

La quarta tirada surt per l'esquerra de la reunió per un diedre brut d'herbes i en direcció a un pont de roca llaçat, visible des de la reunió, però nosaltres ens ha semblat el diedre molt brut i hem pujat per un esperó a l'esquerra d'aquest, un sic mes difícil però que es pot protegir, tots dos itineraris porten al pont de roca i d'allà directes a la reunió.

La cinquena tirada també surt per l'esquerra amb lleugera diagonal ascendent, d'entrada no es veu cap assegurança però aviat hem anat trobant els cinc parabolts que diu la ressenya, la reunió es darrera en esperó i no es gens visible.

La sisena tirada surt per aquest esperó sense deixar la vessant on hi ha la reunió, primer trobarem un parabolt abans d'arribar a la carena i una vegada en aquesta la seguirem pel seu fil i trobarem dos pitons mes abans d'entrar a una feixa que remuntarem fins arribar a un arbre on farem reunió.

Aquesta reunió està sota un gendarme que es la part final de la via, primer cal superar un petit contrafort per l'esquerra i una vegada sobre cal creuar en diagonal a l'esquerra fins una canal per on sortirem a terreny fàcil fins un arbre. Trobarem dos pitons en el recorregut.

Ara ja som dalt i ens cal baixar, però no comptàvem amb el creixement de la vegetació i el camí que varem fer l'altre vegada ha estat completament impossible de seguir, ens ha calgut pujar per la tartera fins sota un contrafort de roca que queda a la dreta i allà creuar per terreny poc evident fins una represa de formigo que al creuar-la ens deixa en un camí que seguim fins uns prats que ens permeten baixar fins una corba de la pista i allà .

Per no seguir la pista hem creuat pel bosc i en mitja hora hem arribat al cotxe.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................... Xustiyou

APERTURISTES............... D. Martínez, A. Rafart, X. Gómez, J. Fonts, S. Martínez

CORDADA.......................... Josep Aiguade, Josep Estruch

MATERIAL........................... 12 cintes, Joc de Camalots

DIFICULTAT....................... 6a

VIA CAROLA ALS CINGLES DE LA XORIGUERA

 DIMECRES, O1 DE JULIOL

Tornem a preparar la sortida per dimecres i cada dia fa mes calor, el que ens obliga a cercar llocs amb la temperatura mes baixa i com sempre apareix la zona del Ripollès com a una de les mes afavorides .

Però tampoc volem fer una aproximació massa llarga perquè la calor també castiga.

Per sort encara ens resten per fer algunes vies amb poca aproximació que son bones per aprofitar aquests dies tòrrids.

Aquesta vegada escollim anar a conèixer la via “Carola”, una via que està a prop del pàrquing de la Coma de l'Orri amb una aproximació i un retor curts.

Finalment serem cinc, el Genis, el Josep Luis, el Ramir, el Pep i jo.

Sortim a les set i després de recollir al Pep a Manresa fem la primera aturada a la benzinera de Ripoll per esmorzar.

La segona aturada ja al punt on tenim que deixar el cotxe, uns cinc cents metres mes a munt del pàrquing de la Coma de l'Orri direcció Vallter 2000.

Des del mateix pàrquing ja veiem la via sencera i l'aproximació.

Baixem per la carretera fins la corba de la carretera que hi ha sota la paret i d'allà, sense camí definit fins el peu de via. Segons les indicacions hi ha una fletxa gravada al peu de via, però no la hem vist.

Nosaltres hem volgut començar des del punt mes baix de la paret, però el Pep que va de primer diu que està molt trencat i no ha trobat el pitó que marca la ressenya, s'atura al primer parabolt i nosaltres pugem per mes a la dreta on hi ha un tram de roca que sembla millor, aquí si que trobem el pitó que no hem sabut veure al principi..

El Pep intenta superar el tram de Ae en lliure però troba les preses molt brutes de terra i desisteix després d'un parell de relliscades, la resta de tirada, assegurada amb parabolts es fa sense problemes tot i que el tacte de la roca es estrany. Hi ha dos pitons i sis parabolts en el recorregut, la reunió es un arbre.

La segona tirada es bàsicament un canvi de reunió, sortim de la reunió seguint una petita carena fins arribar sota una agulla molt vertical on fem reunió, també en un arbre a l'ombra , cosa que s'agraeix.

La tercera tirada es curta però amb males intencions, cal superar la paret que tenim davant i on tan sols hi ha un parabolt i un pitó quasi a dalt de tot, no es molt difícil però demana col·locar-se be per anar progressant, a pocs metres del terra hem posat un camalot.

Per no fer reunió a dalt hem baixat per l'altre vessant aprofitant una cinta i hem fet reunió a l'ombra d'un altre arbre.

La quarta tirada es un canvi de reunió caminant fins sota la paret que tenim darrera. No hi ha res i a la reunió podem muntar-la amb Camalots petits.

La cinquena tirada surt en diagonal a l'esquerra per superar el mur i arribar a un collet, aquest tram es mes finet i tan sols hi ha un parabolt a la part final, però hem posat un camalot petit a meitat del flanqueig i un arbre llaçat al començar a remuntar el mur, abans del parabolt. La reunió també en un arbre.

La sisena tirada es la ultima, sembla que tingui que pujar pel fil de l'aresta i segons la ressenya hi ha un parabolt, però el primer tram supera un sostre i no he pogut posar cap protecció sota i el pas m'ha fet “yu-yu”, sense protecció. He nat a l'esquerra per aprofitar un arbre i he superar el tram per com diuen , (el camí de l'ermita). Una vegada sobre aquest desplom he vies el parabolt encara mes amunt i ja he continuat fins la reunió , també en un arbre.

Ja som dalt i una vegada tots reunits remuntem per una canal fins un coll per on hem creuat a la vessant Est i directes avall fins el cotxe.

Avui la via s'ens ha fet curta però ens ha permès baixar a una hora raonable i poder anar a fer un menú a qualsevol dels restaurants que trobarem pel camí.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM..................................... Carola

APERTURISTES.................. Josep, Núria, Sergi

CORDADA........................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL........................... 10 cintes, Joc de Camalots

DIFICULTAT......................... V/Ae

VIA SAM UEV A LA DENT D' EN ROSSELL

 DIUMENGE, 28 DE JUNY

Tot i la remullada de l'altre dia, avui decidim tornar a pujar al Ripollès, de fet es l'únic lloc on les temperatures son agradables i ens permet escalar sense deshidratar-nos.

Aquesta vegada decidim anar a escalar una via que sempre queda relegada a pendent perquè n'hi ha de millors i mes ben assegurades, però aquesta te l'al·licient que es de les primeres vies obertes a la paret.

La via es diu SAM UEV i aprofita les debilitats de la paret aprofitant al màxim les feixes per començar el màxim d'amunt possible.

De fet pujar la feixa que hi ha sobre el tunel dels Arcs es un veritable calvari.

Avui som quatre i decidim fer dues cordades , cada una amb una corda , per estalviar-nos pes. Les cordades seran el Pep i el Pere per un costat i el “Mam” i jo per l'altre.

Sortim del pàrquing on ens ha costat trobar lloc, al ser diumenge , aquest està ple, i agafem l'antic camí del cremallera, aquest camí es mes ràpid que el camí vell però te l'inconvenient que no hi ha ombra, a mes ens estalvia un tram de camí al no passar per l'oratori.

Arribem sota la Dent de Rossell i per no fer la canal d'entrada decidim fer la part de baix de la via Laia però ens equivoquem i ens posem a la via “Pilar Ploramiques” i les dificultats que trobem no ens quadren amb el que recordem els que ja hem fet la via “Laia”, total que decidim baixar i pujar per la canal.

Després d'una bona estona fent herba tracció i cordes fixes arribem a peu de via on trobem una reunió just al fil de l'aresta.

Aquí sortegem quina cordada anirà davant i ens toca “cara” a nosaltres.

El Josep comença la tirada amb tan sols la referencia que tenim que anar a cercar un arbre sec, d'assegurances cap en el recorregut, ell assegura la tirada amb un parell de flotants i jo al darrera a mes dels flotants trobo un pitó a meitat del recorregut.

La reunió la fem amb flotants i el arbre, (després al cotxe i mirant la ressenya del Kim Gil veiem que hi ha una reunió uns metres a la dreta).

La segona em toca a mi, diuen les piulades que es la mes perdedora però he tingut sort i no m'ha calgut rectificar el recorregut en cap moment, primer un pas de A1 sortint de la reunió amb un camalot del nº 2 , després en un diedre he trobat una baga podrida però que m'ha ajudat a seguir pel bon camí i amb algun flotant petit he pogut protegir la tirada on hi ha algun passatge vibrant.

La reunió la fem en dos arbres característics i a l'ombra, just en el punt que quasi la via “Kuru” toca aquesta, ( hi ha un parell de parabolts visibles a l'esquerra de la reunió.

La tercera tirada surt a la dreta per creuar un petit esperó i una canal bruta. Una vegada creuada la canal s'enfila per unes plaques amb algun tram de bavaresa bonics i arriba a sota un sostre on trobem la reunió, aquesta si amb espits i parabolts. No hem vist cap assegurança en el recorregut.

La quarta tirada surt de la reunió amb un passatge fi i en horitzontal a la dreta, on he trobat un pitó, després entra en una canal que remuntem fins un desplom i la deixem per l'esquerra i situar-nos sobre de la reunió anterior. La reunió està equipada amb dos parabolts i un espit.

La cinquena i ultima tirada es la mes llarga de la via, uns cinquanta metres, no hi hem trobat res i va navegant entre petits diedres i plaques fins arribar a la canal de sortida on trobarem un arbre amb una baga coma reunió.

Qui s'acaba la via , però encara resta remuntar la canal fins a trobar alguna fita que ens portara al camí de baixada.

Arribem al cotxe aquesta vegada sense mullar-nos.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................. SAM UEV

APERTURISTES......... Unió Excursionista Vic

CORDADA.................. Josep Aiguade, Josep Estruch ( Pep Riba, Pere Giró)

MATERIAL.................. 10 cintes, Joc de Camalots fins nº3

DIFICULTAT................. V+