POQUER DE VIES A LA SERRA DE CANALS

 DIUMENGE, 30 DE NOVEMBRE

Com cada setmana comencem el torn de trucades per quedar el dissabte, però aquesta vegada el grup s'ha dispersat, uns per feina , d'altres per temes familiars i algú per que vol anar a llocs mes temperats.

Tan sols quedem el Pere i jo.

                                                              VIA   ULLETS

Ens trobem com sempre a les 8,30 a Jorba sense encara tenir un objectiu clar. Però el Pere diu que a Oliana farà millor temps que a Santa Anna que es la meva proposta.

Com que les parets no es mouen de lloc, decidim anar a la Serra de Canals on encara tenim vies pendents.

Arribats a Oliana encara fa fred i decidim esmorzar al bar, que sempre estarem mes calents que al pàrquing.

Una vegada al pàrquing ja hi ha un grup de gent que es prepara per anar a la ferrada i nosaltres ens preparem per passar un mati amb unes perspectives bastant gelades, estem a tres graus !!!.

El problema el tenim al escollir els objectius, cap dels dos ens agrada repetir vies si es possible, però avui en tenim moltes per escollir, jo d'aquest sector he fet dues vies i en Pere tres que no son les mateixes , o sigui que cinc vies del sector no les volem fer.

Comencem per la via Ullets, que no ens costa gens trobar perquè en Pere ha fet la via “Zero total” que està al costat.

La primera tirada es una rampa que quasi no podríem catalogar de tirada però com que deixem material al terra si que la fem encordats.

                                                       VIA   TOTUM REVOLUTUM

La segona tirada ja es un xic mes exigent, no es difícil però es una rampa amb poca presa que cal fer com si féssim adherència i amb llas tretes que si les piques sonen a buit, una vegada t'acostumes a aquesta escalada es fàcil i divertida. Aquesta tirada es posa mes tiesa poc abans d'entrar a la reunió. Trobarem tres parabolts a la tirada.

La tercera tirada està molt mes assegurada i també es mes difícil amb un parell de passatges de A0. Trobarem vuit parabolts i la reunió està darrera un arbre.

La quarta tirada comença amb un tram vertical que primer es deixa fer però ala segona assegurança ja ens ha calgut fer A0 per sortir en diagonal a la dreta per anar a cercar un altre mur vertical, aquest un xic mes fàcil que en deixa al cim, on no trobem la reunió fins que no baixem a l'altre vessant i veiem una baga en un arbre, (molt amagada).

Per baixar a peu de via fem servir els ràpels de la via “Totum Revolutum” que amb dos ràpels en deixa al terra.

                                                           VIA RARA  AVIS

Ja que som a peu de via decidim fer aquesta via per la que hem baixat.

La primera i segona tirada tenen les mateixes característiques que la via anterior, però la tercera ja et fa escalar mes concentrat.

Aquesta tirada comença amb un tram de placa per arribar sota un desplom on veurem una llastra a l'esquerra que fa por de mirar, de fet ni la hem tocat, per sobre un diedre ben assegurat ens porta a una placa que no deixem fins la reunió de la que hem rapelat abans.

Dos nous ràpels i tornem al terra. Ara cada vegada fa millor temperatura i ens fa mandra deixar d'escalar. Aprofitem que estem aquí per fer la via “Rara avis” que tenim uns metres a la dreta.

Com totes les vies del sector , una primera via ajaguda i fàcil ens deixa a peus d'una placa, aquesta es un xic mes mantinguda que les segones tirades que hem fet fins ara.

                                VIA EXCURSIO VERTICAL sortida ESPERÓ OLIANA

La tercera surt per l'esquerra de la reunió per enfilar-se per una placa en direcció a uns desploms , aquí en un terreny un xic trencat per les mans hem posat un flotant tot i que poc després ens hem topat amb un parabolt que no es veia, superen un petit diedre on la roca de les mans es dolenta, (el segon a flanquejat a l'esquerra i ha trobat millor roca) després tan sols resta superar un petit mur per sortir a la carena on tampoc hem trobat reunió , però un deu metres a l'esquerra tenim la reunió de la via “Totum Revolutum” que hem aprofitat.

Dos ràpels mes i tornem a terra.

Ara ens decantem per marxar, però tot marxant ens engresquem en provar la via “Espero Oliana” , que el Pere ha fet de baixada.

D'entrada ens equivoquem i ens posem a una via de mes a l'esquerra que resulta ser la via “Excursió Vertical” que hem seguit fins la segona tirada, però després el Pere recordava per on havien baixat i ens hem decantat a la dreta per recuperar l'itinerari de l'Esperó Oliana en la seva darrera tirada.

Hem baixat per aquest espero i ara ja sabem el seu itinerari per fer-lo un altre dia.

Per avui ja en tenim prou i marxem satisfets i d'haver encertat amb al meteorologia.

JOSEP ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.............................. Ullets

APERTURISTES …..... Remi Brescó, Joan Asin

CORDADA..................... Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL..................... 10 cintes

DIFICULTAT.................. V+/A0

DADES DE LA VIA

NOM.............................. Totum Revolutum

APERTURISTES …..... Remi Brescó, Joan Asin

CORDADA..................... Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL..................... 10 cintes, Joc discret de Camalots

DIFICULTAT.................. V+

DADES DE LA VIA

NOM.............................. Rara Avis

APERTURISTES …..... Remi Brescó, Joan Asin

CORDADA..................... Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL..................... 10 cintes

DIFICULTAT.................. V+

DADES DE LA VIA

NOM.............................. Excursió Vertical sortida Espero Oliana

APERTURISTES …..... Remi Brescó, Joan Asin

CORDADA..................... Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL..................... 10 cintes

DIFICULTAT.................. V

VIA LES ESTAQUETES DEL PASTOR

 DIMECRES, 26 DE NOVEMBRE

Per aquest dimecres les previsions meteorològiques no son gaire bones, farà sol però amb temperatures molt baixes i molt de vent i la colla ha decidit refugiar-se a Montserrat.

Però tan el Genis com jo tenim ganes de fer quelcom més interessant i ens decantem per marxar a escalar a la zona d'Ager on segur que farà bon temps perquè el vent ve de Nord i estarem escalant a contravent.

També s'apunta amb nosaltres el Josep Lluís, un company que tan sols pot sortir a escalar esporàdicament però que fa anys havia estat un company assidu del grup.

A la zona de Cap de Ras hi ha moltes vies que encara no he fet i he buscat una via no gaire llarga i ben enclotada que estigui protegida del vent. Finalment em decanto per la via “Les estaquetes del pastor “ una via oberta ara fa un any i que per la zona on està ens assegura bona roca i resguard davant del vent.

Sortim a les vuit d'Esparreguera i a les deu ja som al pàrquing de sota la paret, avui aquí dalt hi ha poca gent, tan sols hem trobat dos cotxes aparcats a la pista, un a la zona de l'embut i l'altre a la zona central. A la zona del gran bloc, estem sols.

Esmorzem i ens anem aclimatant al fred que fa i després comencem la curta però cansada aproximació fins el peu de via.

La via comença a l'esquerra d'un triangle de roca característic que hi ha a peu de paret, a la dreta d'aquest triangle comença la via “Montsiciana” que ja he fet un parell de vegades i que ens va agradar molt, aquesta de avui , caldrà veureu !!!.

La primera tirada comença per un terreny un xic trencat fins arribar a un arbre llaçat que veiem des de peu de via, amb una dificultat de cinquè grau suau, per sobre veiem un parabolt. En aquest parabolt cal deixar de pujar i anar a la dreta per una feix eta fins a trobar un punt on podrem pujar fins un arbre en una fissura que va de dreta a esquerra , aquest arbre no es veu des de el terra, hi ha una baga al arbre, seguim pujant pel diedre a l'esquerra per entrar en un diedre molt marcat que superarem , està protegit per un parabolt i just a sobre trobarem la reunió.

En aquesta tirada cal anar en compte amb les cordes perquè l'itinerari fa un quatre i el fregament es important.

La segona tirada comença amb un petit diedre que surt a la dreta i que et permet pujar fins un replà on veurem dos parabolts, aquest tram es potent i un xic desplomat que hem fet amb A0, a partir d'aquestes assegurances hi ha un tram que cal protegir amb flotants fins arribar a un parabolt. Aquest tram comença fàcil i protegible per acabar amb un tram molt difícil abans d'arribar al parabolt, després mes fàcil fins la reunió , just a la dreta en una feixa.

La tercera tirada comença recte amunt sobre la reunió però sense assegurances, nosaltres hem anat un xic a la dreta i fent el “Tarzan” hem arribat a l'altura del primer parabolt (on hi ha l'únic pas de Ae de la via), sortint d'allà els companys han vist un arbre llaçat que jo no he vist una corda que baixa d'un parabolt en una zona bruta i trencada.

Sortint d'allà una placa amb petits tubs d'orgue ens convida a anar a l'esquerra tot progressant fins a veure un nou parabolt amb un maillon en meitat de la placa, d'allà fins la reunió ja es mes fàcil. La reunió es un parabolt i un pont de roca.

La quarta tirada surt recte amunt per uns tubs d'orgue però sense cap assegurança a la vista però amb possibilitat de posar flotants, uns metres mes amunt veurem un parabolt ,mes per senyalar el camí que no pas per la necessitat de protegir el pas i entrarem en una feixa d'on surten dues fissures, cal agafar la de la dreta que comença fàcil però que en acabar la fissura trobarem un pas que et deixa descol·locat i cal apretar, després fàcil fins el cim on trobarem la reunió sota uns boixos.

Per sort la reunió encara està en aquesta vessant perquè al sortir a la carena un vent geladissim ens a rebut després de no patir gens de fred a la via.

Sense perdre temps hem sortit patint a buscar el camí de baixada no sense abans admirar el meravellós espectacle de tot el Pirineu nevat.

La baixada , ja sense vent ha estat tranquil·la i marxem satisfets a casa no sense abans fer una aturada per dinar a Les Avellanes.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM........................... Les estaquetes del pastor

APERTURISTES........ Dani Tiñena, Anna Vila

CORDADA.................. Josép Lluis Gómez, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL.................. 12 cintes, Joc de Camalots fins nº3

DIFICULTAT................ 6a/Ae

VIES LE GRAND BAVARD I GRAN DIEDRE A LA PARET D'EN GRAU

 DIMECRES, 19 DE NOVEMBRE

Aquest dimecres la meteo no es gaire bona i caldrà anar a buscar Sol perquè la temperatura serà baixa.

Tenim propostes per anar a Montserrat i a Malanyeu, però el Genis i jo tenim altres propostes que enviem a la colla, però a tots els fa mandra fer quilometres i no s'apunten.
Nosaltres tenim intenció d'anar a la Serra de Canals. A darrera hora també s'apunta en Pere o sigui que serem tres.

                                                          LE GRAND BAVARD

Arribem a Oliana sobre les deu del mati amb tot el cel emboirat i una humitat molt gran així que decidim anar a Ca la Marisol per fer un cafè i esperar que la boira s' aixequi, però allà ens diuen que avui res de res, la boira aguantara tot el dia, que si volem Sol cal anar darrera el tunel.

En vista de les perspectives decidim fer cas al personal de la zona i decidim anar a provar sort a Coll de Nargó.

Tal com han dit, ha estat creuar el tunel que hi ha al pantà d'Oliana que el temps ha fet un canvi radical, aquí hi ha mes Sol que no pas boira.

Pugem directes a Coll Piquer que ja està quasi ple de furgonetes, i marxem a peu de via. Tot pujant el Genis ens comenta que no hi ha escalat mai en aquesta paret .

Com que soc previsor, de casa he portat les ressenyes de varies zones de L'Alt Urgell en previsió de no poder anar als nostres objectius, o sigui que tenim les ressenyes de la zona.

Les vies fàcils i les equipades fàcils ja les he fet quasi totes , però encara en tinc alguna de pendent. Avui proposo anar a la via “Le Grand Bavard” però entrant per la via “Manelet” que es mes assequible que la entrada original d'aquesta.

La primera tirada te uns trenta cinc metres i està ben assegurada amb parabolts i un pont de roca, tot i que crec que hem agafat alguna xapa que no ens corresponia de la via de la dreta, la via “Gallifantes” però si que hem fet reunió on corresponia. Hem posat set assegurances.

La segona tirada es un flanqueig a l'esquerra que passa per la reunió de la via original i va en direcció a una fissura ample, es un tram que comparteix amb la via de “ l'Enforcall”, però que als pocs metres es decanta a l'esquerra per anar a cercar un esperó que sobresurt sobre els desploms que tenim a l'esquerra. En aquesta tirada trobarem sis parabolts. Farem reunió en un replà completament penjat.

                                                         EL GRAN DIEDRE

La tercera tirada segueix tot l'esperó amb dos trams força difícils, un al principi de tirada i l'altre quasi al final. El primer es pot reforçar amb algun flotant per escurçar la distancia entre assegurances. La roca per la zona mes fàcil sembla trencada però es ben solida i poc abans del final hi ha un mur compacte un xic extra plomat però ben assegurat, he fet un descans al segon parabolt perquè tenia els braços com bombetes. A la tirada trobarem deu parabolts.

Nosaltres encara hem fet una petita travessia després per anar a cercar el rapel de la via “Manelet” que baixa més neta.

Una vegada al terra, veiem que encara tenim temps de fer una nova via, però aquesta més suau per descansar i proposo anar a fer la via “ Gran diedre” que tenim uns metres a la dreta.

En aquesta via ja hem passat un xic de fred perquè el Sol està girant i quasi no ens toca.

En acabar la via crestegem fins a trobar els ràpels de la via Africa i “Jardí de les mentides” per baixar. Ara si que ja en tenim prou i marxem contents d'haver encertat el lloc i poder escalar amb caloreta quasi tota l'estona.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................. Le Grand Bavard

APERTURISTES............ J. G. Coca, i amics

CORDADA..................... Pere Giró, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL.................... 10 cintes

DIFICULTAT................... 6a

DADES DE LA VIA

NOM.............................. Gran Diedre

APERTURISTES........... J. G. Coca i amics

CORDADA..................... Ginés Rodríguez, Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL.................... 10 cintes

DIFICULTAT................. V+

VIES "EN MEMÒRIA PER GAZA"+ "ÈPICA CONTRASTADA" ALS CINGLES DE LA CREUETA

 DISSABTES, 15 DE NOVEMBRE

Aquesta setmana tan sols puc sortir a fer una matinal i el dimecres vaig comentar-ho al grup i el Josep va dir que a ell també li anava be, o sigui que ja tinc “parella de ball”.

Deixem passar uns dies per acabar de decidir on anar perquè la meteo està moguda i finalment el divendres parlem de les opcions que tenim.

                                                      VIA EN MEMÒRIA PER GAZA

Per que no tingui que fer molts quilometres decidim anar al Berguedà, de fet des de casa tan sols tinc una hora de cotxe .

Per la tarada em truca el Genis que també s'apunta , ja serem tres.

Amb el Josep em quedat de trobar-nos al Rosal i marxem directes fins allà on ja el trobem esperant.

De les propostes que he fet el Josep diu d'anar a la que es tingui que caminar menys, perquè porta tota la setmana sortint a escalar i eta cansat.

Aleshores proposo anar a fer la darrera via oberta als Cingles de la Creueta, no es la millor opció perquè es una via orientada al Oest i ja comença a fresquejar.

Podríem deixar el cotxe a la vessant Est dels Cingles i creuar pel coll fins el peu de via, però prefereixo pujar fins la casa de la To i deixar el cotxe a l'era de la casa.

El camí està bastant malmès per les pluges i cal anar molt en compte, però amb paciència podem arribar-hi.

Esmorzem a l'era tot i esperant al Sol que ens escalfi perquè el fred es força viu, crec que anem un xic tard per anar a fer aquestes vies, però ja som aquí i decidim continuar amb el plans fets.

Per fer l'aproximació anem trobant fites que ara amb la caiguda de fulles estan quasi tapades, però que ens van senyalant el millor camí fins a peu de via.

Aquest peu de via està a pocs metres del peu de via de la via “Èpica Contrastada” que ja vaig fer a poc d'obrir-la i la veritat que aquesta entrada es molt més interessant.

Comença per un diedre bavaresa potent i mes avui que tenim part de la paret mullada. La reunió es la mateixa que la de l'altre via que hi ha. La tirada està protegida amb set parabolts. El fret als dits es important i arribem a la reunió tots amb els dits adolorits pel fred.

                                                       VIA ÈPICA CONTRASTADA

La segona tirada surt per la dreta de la reunió amb un petit flanqueig per situar-nos sobre uns gendarmes, per sobre un tram amb regletes ens deixa sota una placa molt llisa que amb els peus bruts de fang ens costa de superar i la reunió està sobre una petita franja de terra que està completament mullada. La tirada està protegida per tres parabolts i un pont de roca.

Com podem aix ugem els peus de gat del fang i ens posem a la tercera tirada, un tram molt vertical i mullat que està cobert de molsa on regalima l'aigua, aquest es el tram mes difícil de la via, el Josep se la cruspit en lliure i la resta amb A0.

El primer tram que es molt vertical i mullat es deixa fer bé però en acabar aquest tram hi ha uns passatges molt fins on cal apretar, es la zona on trobarem un pitó, (que per cert es mou), no hem pogut repicar-lo perquè no portem cap martell, compta !!!.

La resta de tirada ja es mes fàcil fins arribar al cim. Baixem amb tres ràpels fins el peu de via.

Aquí el Genis ens diu que ja ha passat massa fred per avui i que marxa al cotxe on ja i tenim Sol.

Nosaltres encara volem fer la via “Èpica Contrastada”. La primera tirada es un xic mes suau que la de la seva veïna però es mes ombrívola i rellisca molt, trobarem tres ponts de roca o arbres llaçats i fa reunió al mateix lloc que l'anterior.

La segona tirada, puja recte a munt per una placa molt compacta, el Josep quasi se la ha tret en lliure però hi ha un passatge on sembla que s'ha trencat un “cantell” que no ho ha pogut fer, la resta si. Jo amb A0 com un rei.

Aquesta tirada està protegida per quatre parabolts i fa reunió a l'altura de la segona tirada de l'anterior via però mes a ponent.

Aquí la via deixa la vessant per on pugem Sud Oest per entrar encara mes al Oest i enfila per una fissura que amb els peus enfangats ens fa suar, per sort es mes suau de grau.

Trobarem tres parabolts i tres ponts de roca intercalats en el recorregut i en acabar la fissura cal sortir per terreny trencat fins el cim.

Tres ràpels i ja tornem al terra. Ara si que ja en tenim prou i marxem al cotxe..

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM..................................... En Memòria per Gaza

APERTURISTES.................. Joan Rovira, Jaume Prat

CORDADA............................ Josep Aiguade, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL............................ 10 cintes, Joc discret de Camalots o Aliens

DIFICULTAT …..................... 6a/A0

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Èpica Contrastada

APERTURISTES................ Joan Rovira, Pere Giró

CORDADA …...................... Josep Aiguade, Josep Estruch

MATERIAL........................... 10 cintes, Joc discret de Camalots o Aliens

DIFICULTAT......................... 6a/A0