Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 17 d’agost del 2026

VIES MI ARMA + CHIKILICUATRE AL MIRADOR DELS HERMITANS

 DIUMENGE, 16 D'AGOST

Aquest cap de setmana torno a tenir compromisos familiars que em condicionen les sortides i tan sols puc fer una matinal.

El divendres faig les pertinents propostes i per diumenge tan sols el Pep pot sortir, caldrà cercar alguna escalada del seu nivell i que jo pugui seguir tot i que sigui “xisclant”.


                                                                 VIA  MI ARMA

La proposta es anar al Monestir per fer dues vies noves que han obert a les Escales dels pobres amb un grau on el Pep disfrutarà i jo intentaré fer el que pugui.

Ens trobem a les vuit a Collbató i després d'un cafè marxem directes al pàrquing on encara podem aparcar força amunt, després una petita passejada fins arribar al peu de via de la via “ Camí de l'Alsina” on ens aturem per decidir si començar per aquí o pujar per les escales fins on comença la segona part de la paret i on comencen les vies que volem fer.


Mentre ens ho mirem arriba una cordada que si que ho tenen clar i van directes a peu de via. Nosaltres tenim la opció de fer la entrada original perquè ells volen entrar per el diedre de la via “ cami del Xas” però tenim dubtes que després faci molta calor i no continuem. Finalment ens decantem per seguir pujant escales i anar fins a peu de via del segon tram.

La primera que volem provar es la via “Mi arma” que segons he llegit al bloc del Manel & Ita presenta una primera tirada molt contundent. Com es evident , li cedeixo els honors al Pep.


Ell, amb tres caigudes i dos A0 se la menga, jo he suat cansalada en tota la tirada i al diedre he fet quatre A0, algun apretant de valent, tot i anar de segon, fins que no he sortit del diedre no he pogut escalar, però aquí no s'acaba la dificultat però ja es una placa montserratina on cal llegir la roca i anar progressant amb cura. Els braços han quedat a “caldo”. La reunió està equipada amb anelles per rapelar i a la tirada hi ha tretze assegurances


La segona es un xic mes fàcil, però també demana concentració. Trobarem set assegurances i fa la reunió al peu de la darrera placa de la Miranda del Pas dels Francesos, es la mateixa de la via “ El Camí de l'Alsina”

La tercera ja es la placa final que coincideix amb la via “El Camí de l'Alsina”, una placa amb bona roca on trobarem sis parabolts. La reunió es un sol parabolt just sobre el cim.

Al no veure les darreres reunions equipades per rapelar, decidim baixar per les escales i tornar a peu de via.


                                                          VIA   CHIKILICUATRE

Ara son les dotze i veiem que podem intentar la segona via, tot i que fa molta calor.

La via “Chikilicuatre”, aquesta via està equipada com l'anterior, però amb les assegurances mes allunyades, vaja que cal escalar mes concentrat.


La primera tirada comença uns metres a l'esquerra de l'anterior sota uns arbres i segueix per l'esquerra la línia de la via “El Camí de l'ALsina”, els primers metres son suaus, tot i que crec que es mes cinquè grau que quart grau com marca la ressenya, cal arribar fins un desplom amb tres assegurances, la primera es pot agafar be , però després desploma molt i ha calgut fer A0, per sobre un tram mes suau fins arribar a una fissura que creuarem, aquí he trobat un passatge delicat, no per la dificultat (V+) sinó per la por de caure abans de xapar i picar a la fissura, una vegada superat el tram, la paret afluixa però està mes trencada fins arribar a la reunió darrera uns arbres que per sort en donen molta ombra. A la tirada trobarem dotze parabolts.


La segona tirada, es mes contundent i amb la mateixa alegria entre assegurances, primer un tram fàcil fins arribar a la placa pròpiament dita on trobem la primera assegurança, un pas fort per agafar una bavaresa, però amb perill per als turmells si caus, després un festival de perda vertical on anar a caçar parabolts, no sempre de forma fàcil ni directa, fins arribar a la mateixa reunió de cim que abans. A la tirada hem trobat onze parabolts.


Ara si que ja en tenim prou i tornam a baixar per les escales per recollir les motxilles i anar directes a Collbató per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................ Mi Arma

APERTURISTES............. Joan Grau, Joan Boter

CORDADA...................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL...................... 14 cintes

DIFICULTAT..................... 6a/A0 (6b+)


DADES DE LA VIA

NOM................................. Chikilicuatre

APERTURISTES..............

CORDADA....................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL....................... 14 cintes

DIFICULTAT...................... 6a/A0

dijous, 13 d’agost del 2026

VIES ARESTA DEL MORO + ARESTA KALIC A BEUDA

 DIMARTS, 11 D'AGOST

Aquest dimecres tenim l'eclipsi total a Catalunya i amb la família volem anar a gaudir-lo. Per tant cal sortir el dimarts si volem fer l'activitat normal.

La primera intenció era anar fins l'Arieja però la meteo no ho aconsella perquè per la tarda hi ha previsió de turmentes fortes .


                                                     VIA   ARESTA DEL MORO

Aleshores decidim amb el Genis anar de descoberta.

A l'Amporda hi ha una zona d'escalada esportiva que vaig visitar ara farà uns anys per fer la única via llarga que hi havia, “l'Aresta del Gendarme” i recordo que ens va agradar la zona per la tranquil·litat que si respirava.

Ara , a mes de moltes vies d'esportiva que s'han obert també hi ha tres arestes modestes que s'han obert en estil clàssic i volem anar a localitzar-les i si es possible fer-ne alguna.

Les referencies que en tenim , son poques, però confiem amb la intuïció i amb el record de l'anterior visita.


Sortim d'Esparreguera a les set del mati i com que anem sols no tenim que aturar-nos per recollir a cap company. El “maps” ens recomana anar per l'autopista de Girona i li fem cas, total que a les nou ja som al pàrquing on deixarem el cotxe i esmorzant.

Portem com a referencia la piulada d'en Sergi Alella en el seu Bloc “Les altres vies” que ens dona una orientació de com arribar-hi.

El primer tram de camí es planer fins a trobar un trencall on cal agafar el de l'esquerra que baixa al torrent que creuarem per remuntar-lo per l'altre costat per apropar-nos al sector “reggae” que superarem, un xic mes dins del torrent trobarem el sector “yonki” que també superem. Just darrera a l'esquerra trobarem el sector “TNF- Paret Nord” on veurem una corda a l'esquerra per acostar-nos als peus de via, també el superem.


Aquí ens hem liat un xic, entrem al torrent en una petita cubeta i seguim remuntant-lo però hem vist que ens allunyàvem de les parets i hem reculat fins a tornar a la cubeta del torrent.

Ara si, baixant hem vist la corda vermella de referencia per apropar-nos a les arestes. Està just davant del sector “TNF- Paret Nord”. De fet la foto de les ressenyes està feta des de aquest sector.

Cal tenir en compte que el bosc es molt tupi't, es com entrar a les canals d'agulles que una vegada dins cal saber on vas perquè no es veu res per sobre els arbres.

Deixem les motxilles i els pals a la torrentera i anem a provar la primera de les arestes, la “Aresta del Moro “. Superem la corda vermella i pugem per la canal de l'esquerra amb rastres de pas, primer trobem un contrafort de roca, però està molt brut i el descartem, uns metres mes amunt sembla que hi ha una entrada a l'Aresta i ens hi apropem, aquí ja es veu mes clara la continuïtat de la roca i muntem reunió en un arbre.


Teòricament aquesta tirada te uns quaranta metres i una dificultat de cinquè grau, d'entrada no ho es,...... un quart grau amable i bonic de fer, superem un diedre i trobem un pont de roca, estem a una via!!!!.

Seguim pel fil de l'aresta i no es fins a uns vint-i-cinc metres que no comença a posar-se vertical, sempre pel fil de l'aresta, en arribar al cim d'aquesta agulla trobem un pitó abans de creuar una cornisa plana i estreta que ens porta a un coll.

La tirada es bonica , fàcil de protegir i força estètica.


                                                                  VIA  ARESTA KALIC

Al altre costat del coll hi ha dues arestes paral·leles, cal anar a la de la dreta.

La segon tirada es com la primera , cal seguir el fil de l'aresta fins el final, no hi ha res , però com l'anterior hi pots posar el que vulguis.

Just sota el cim de l'agulla hi havia un camelot trencat, però ens ha sortit amb la ma i ens el hem emportat. La reunió la farem en uns arbres a tocar de l'agulla.

Per baixar ho hem fet amb una corda per la canal de la dreta (pujant) i amb vint o vint -i-cinc metres tornem a arribar al coll. Aquí hem creuat a la canal de l'esquerra per on hem fet l'aproximació i hem baixat fins la torrentera on tenim les motxilles.


Ara volem fer una altre aresta, però no acabem de decidir-nos quina fer.

Baixem amb tots el patracols , ( ara sortirem per dalt, Castell de Moros, i baixarem per la vessant Est, que es el camí que conec de l'altre visita a la zona).

Baixem per la torrentera fins a trobar una instal·lació de rapel amb cadena, just a la seva altura i a l'esquerra (baixant) trobarem un passamà ??? i al costat pintat a la paret el no de la via (KALIC).

Aquesta via diuen que es la millor de les tres, o sigui que no cal pensar-hi mes, anem amunt.


La primera tirada comença vertical i als pocs metres trobem un pont de roca, les característiques de la tirada son com la via anterior, fàcil d'assegurar, bona roca, etc, però aquesta està mes assegurada, trobarem cinc ponts de roca o arbres llaçats. La tirada te uns quaranta metres, però nosaltres hem fet reunió als trenta cinc perquè hi ha una reun ió amb parabolts que pertany a una via d'esportiva que comença a la dreta i des de aquest punt podia fer fotos al company mentre pujava. La reunió verdadera està uns cinc metres mes amunt amb dugues bagues a uns arbres.

La segona tirada surt per l'esquerra de la reunió per entrar en una canal que deixem en pocs metres per tornar a l'aresta i seguir per aquesta fins una feixa amb arbres. Uns pocs metres a la dreta del coll de la via anterior. En aquesta tirada hem trobat quatre ponts de roca.


La tercera tirada es bàsicament un canvi de reunió, cal creuar la feixa a la dreta fins a trobar un replà fet amb troncs i la inscripció “Kalic” a la paret. El canvi de reunió te uns vint-i-cinc metres i passarem per sota d'un espero que es per on puja la via “del mig”. La nostra es la de mes a la dreta.

La tirada quarta es la mes consistent i mantinguda, uns vint-i -cinc metres de cinquè. L'assegurança aquí no es tant evident però hi ha tres ponts de roca i es poden posar flotants petits. La reunió està just en el primer replà que trobem i es un cable amb un pitó i un pont de roca.

La cinquena tirada surt per la dreta de la reunió i tot crestejant arriba sota el castell. Nosaltres hem fet reunió en una altre reunió equipada per esportiva.


Encara ens quedem uns deu metres per arribar al replà del cim, al costat del castell..

La baixada la fem per l'altre vessant, primer per un camí dret que ens baixa fins un coll i després un altre de planer que ens porta a la carretera.

Una bona matinal per gaudir de tranquil·litat i escalada suau.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM........................................ Aresta del Moro

APERTURISTES.................... S. Regales, L. Oliveras, J. Vila

CORDADA............................. Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL............................ 10 cintes, Joc de Cama lots

DIFICULTAT........................... V


DADES DE LA VIA

NOM........................................ Aresta Kalic

APERTURISTES.................... S. Regales, L. Oliveras, J. Vila

CORDADA............................. Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL............................ 10 cintes, Joc de Cama lots

DIFICULTAT........................... V

divendres, 7 d’agost del 2026

VIES DE LA SERP I ZIGA ZAGA AL SECTOR COSTAFREDA

 DIMECRES, 05 D'AGOST

Per avui teníem previst pujar fins a França, però la meteo ens diu que per la tarda tindrem pluja i no volem arriscar-nos. Després de estudiar diferents alternatives ens decantem per anar a conèixer un racó que darrerament està agafant volada tot i ser un lloc petit i amb poques vies.

                                                  VIA   DE LA SERP

Recordo haver-hi pujat fa molts anys per fer alguna escalada en gel (algun any de molt fred), però fa uns anys els companys Baraldés i Panyella van decidir equipar alguna via de roca calenta que darrerament s'està posant de moda.

Ni el Genis ni jo havíem pujat encara a fer cap via i avui es el dia per anar a conèixer la zona.

Arribem al pàrquing i ja hi ha dos cotxes i un parell de cordades que fan l'aproximació a peu de via.

Nosaltres donat que anem de descoberta, aprofitem per esmorzar i veure quin es el seu objectiu per no coincidir en la via.


Ells van directes a la via “ ziga zaga” i nosaltres després d'esmorzar ens decantem per la via “de la Serp”.

Mentre ens preparem a peu de via, arriba una nova cordada, en Josep Maria, en Mamerto i el Xavi que al veure les vies ocupades es decanten per fer la via “Escaladors bucòlics” que tenim a la nostra esquerra.

La via que fem es dura, sort del bon equipament que et permet apurar i fer A0 quan ja no pots més.


La primera tirada comença amb un pas de A0 desplomat per continuar per unes fissures que van superant petits desploms fins arribar a un punt que aquests son mes importants i cal tornar a fer A0 un parell d'assegurances per tornar a agafar unes fissures petites que ens porten fins a una feixa on trobarem la reunió. En aquesta tirada hem trobat nou parabolts.

La segona tirada comença per un diedre molt marcat i evident , una vegada superat la via es decanta a la dreta on trobem dues opcions la de la dreta mes fàcil que la de l'esquerra, però donat que aquesta es veu ben assegurada ens decantem per provar-la. Es una bona opció. Comença per una placa que acaba en uns passatges de bavaresa molt bonics on cal apretar de mans perquè els peus estan molt venguts. Trobarem set parabolts.


La reunió es en una altre feixa.

La tercera tirada supera unes plaques llises que formen uns grans blocs despresos, la primera es deixa fer, però la segona per entra-hi hem fet A0, després una vegada en plena placa es deixa fer fins la sortida on trobem un altre passatge fi abans d'entrar a la reunió.

Aquí trobarem sis parabolts i un arbre llaçat.

La quarta tirada es la millor i mes mantinguda de la via, segueix una fissura que acaba en una canal, la roca es molt compacte en tot el recorregut però també molt arrodonida per l'aigua el que fa difícil de trobar bones preses, trobarem un tram mes difícil a mitja tirada. Hem utilitzat divuit cintes per assegurar el recorregut.


                                                      VIA     ZIGA ZAGA

La baixada la fem en rapel per la via on ens trobem a la corada que estava fent la via “Ziga Zaga” que resulten ser també coneguts de Terrassa, en Bere i companyia.

Amb dos ràpels tornem al terra i veient que encara es aviat ens decantem per anar a fer la via “Ziga Zaga” que ara està lliure.

La primera tirada es suau, uns metres de cinquè per superar una placa i dspres caminar per una feixa fins la reunió. Trobarem cinc parabolts.


La segona tirada comença amb un petit ressalt vertical protegit per dos parabolts fins arribar a una petita feixa on trobarem una corda fixa entre dos parabolts, cal anar caminant a la dreta fins el final de la corda on hi ha un petit desplom molt pronunciat que es pot fer amb A0 però tiba molt i es millor posar un estrep, superat el desplom cal anar a la dreta fins un arbre on trobarem la reunió. Quatre parabolts a la tirada.

La tercera tirada te les mateixes característiques que la darrera tirada de la via anterior, però es menys difícil. Segueix una fissura de dalt a baix amb roca polida per l'aigua on es difícil trobar bones preses, però el fet de ser menys vertical no exigeix tant esforç. Ens caldran també divuit cintes per fer la tirada.


Aquesta via també amb dos ràpels som al terra i decidim deixar-ho per avui i baixar a dinar. Al pàrquing ens trobem amb el companys i decidim anar a Maçaners per dinar plegats.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................. De la serp

APERTURISTES.............. F. Panyella, J. Baraldés

CORDADA....................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL....................... 18 cintes

DIFICULTAT...................... 6a/A0


DADES DE LA VIA

NOM................................. Ziga Zaga

APERTURISTES.............. F. Panyella, J. Baraldés

CORDADA....................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL....................... 18 cintes

DIFICULTAT...................... V+/Ae

diumenge, 2 d’agost del 2026

MATINAL AL SANTUARI DE CORBERA

 DISSABTE, 1 D'AGOST

Ja tenim aquí un altre cap de setmana en el que tan sols puc sortir a fer una matinal i amb aquestes calors cercar quelcom curt i sense calor per les rodalies es quasi impossible.

Per no perdre les bones costums quedem amb la colla per veure,ns al Bruc i mentre esmorzem acabar de decidir que fer i on anar.

A les vuit com sempre ja som davant la porta esperant que obrin i esmorzar ràpidament per poder fer alguna escalada. A l'esmorzar hi som quasi els de sempre i comencem a fer propostes per veure qui s'apunta amb qui.


                                                               VIA   RAMON

Finalment la proposta de pujar al Santuari de Corbera, tan sols ens hi apuntem el Ramir i jo, per tant una vegada ben esmorzats marxem directes al nostre objectiu.

Aquesta zona no la visito des de Octubre passat i des de aleshores s'ha fet molta feina, hi ha almenys tres o quatre vies noves que cal provar.

Al primer pàrquing hi ha un cotxe,però no sentim cap cordada, nosaltres aparquem al segon pàrquing i anem per feina.

La primera via oberta darrerament la trobem poc abans d'arribar a la via “Cati” que es de les primeres que es van obrir, per sort hi ha el nom a peu de via, si no ens liariem, segur.

Hi ha dues vies noves a tocar, primer la via del “4” i just a la dreta la via “Ramon”


Escollim començar per la via “Ramon” perquè la del “4” es veu mes potent d'entrada, i aquí ens adonem que ni el Ramir ni jo hem pensat en agafar la maquina de fotografiar...... ufff, no es pot anar amb preses.

Per sort porto el mòbil i alguna imatge podré agafar.

La primera tirada comença per la placa de la dreta d'un diedre vertical que es per on puja la via del “4” i va remuntant fent siga saga per la placa cercant la millor roca, està sanejada i ben assegurada per vuit parabolts, quatre pitons i dos arbres llaçats, a mes hi ha arrels d'arbres que han estat “podats” i que poden servir d'assegurança extra. El primer tram amb una graduació de (6a) en algun passatge, però de cinquè en general. Als vint -i -cinc metres veurem una reunió a l'esquerra que pertany a la via veïna, nosaltres hem seguit uns cinc metres mes per arribar a la carena que tenim a l'esquerra i hem fet reunió als dos ponts de roca de la via “ Cati”. Hem seguit per aquesta via fins el cim.


                                                                  VIA  JORDI PUIG

La baixada la fem en dos ràpels per aquesta via.

Una vegada al terra hem vist que aquí comença la via “Jordi Puig” i per no tornar a peu de via anterior ens decantem per fer aquesta.

La via comença per la canal fonda que separa les vies “Cati” i “Ivet”.

La primera tirada puja per dins la canal fins a trobar una reunió just al costat de la reunió primera de la via “Cati”, però aquesta te dos parabolts.


La tirada es bruta però te l'avantatge que es ombrívola i escalem fresquets, hi ha un passatge a mitja tirada on cal tibar d'un gran bloc que dona “yu-yu” , si cau va directe sobre el company, la resta suau fins la reunió, em trobat a la tirada tres arbres llaçats (o ponts de roca ) i cinc parabolts.

Una vegada a la reunió cal creuar la canal i posar-se a la paret per on puja la via “Ivet”.

Aquesta tirada ja apreta bastant mes que las que hem fet, però està mooolt assegurada, nosaltres hem comtat vint segurs però donat que tan sols en portem catorze, en ha calgut deixar-ne algun sense posar. Hi ha dos trams quasi seguits que ens ha calgut fer A0, en d'altres els mes difícils que hem fet algun passatge de 6a i la resta mantinguda en cinquè grau, es una tirada mantinguda i molt estètica.


Un rapel de seixanta ens deixa a peu de via.

Ara son les 13,30 hores i crec que encara tenim temps de fer una tercera via i anem peu de via de la primera que hem vis , la via del “4”.

La entrada es molt potent , tal i com ens ho imaginàvem, un diedre amb trams desplomats on tan sols hi ha presa de peu per l'esquerra i la dreta rellisca molt, amb una fissura de mans per fer bavaresa, però que al tercer moviment ens hem quedat sense preses i a calgut fer A0 un parell d'assegurances.



                                                                     VIA DEL 4

Una vegada superat el diedre ja es mes suau fins la reunió que hem vist al fer la via “Ramon”. A la tirada trobarem 14 assegurances.

La segona tirada surt per l'esquerra de la reunió amb un parabolt a tocar d'aquesta i s'enfila per la placa amagada que hi ha a l'esquerra, es una tirada lletja, bruta i trencada tot i la neteja que hi han fet. Està molt assegurada i a mes hi ha un munt de soques de matoll per progressar. Hem comtat sis parabolts i cinc arbres llaçats.


Al cim la reunió no te anella però a pocs metres al costat hi ha la reunió cimera de la via “Cati” per on hem baixat.

Ara si que ja vaig amb el temps just i marxem directes al Bruc on es queda el Ramir i jo sense aturar-me a casa.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM....................................... Ramon

APERTURISTES..................... Joan Arbos, Joan Baraldes

CORDADA.............................. Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL............................... 14 cintes

DIFICULTAT............................. 6a


DADES DE LA VIA

NOM....................................... Jordi Puig

APERTURISTES..................... J. Baraldés, F. Panyella, J. Puig, J. Dominguez

CORDADA.............................. Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL............................... 14 cintes

DIFICULTAT............................. 6a/A0


DADES DE LA VIA

NOM....................................... del 4

APERTURISTES..................... J. Baraldés, F. Panyella

CORDADA.............................. Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL............................... 14 cintes

DIFICULTAT............................. 6a/A0