VIA LA MAQUINA DEL TEMPS AL PELADET

 DIUMENGE, 17 DE NOVEMBRE

Aquest diumenge la colla del Penedès proposen anar al Peladet per fugir de la boira baixa que envaeix totes les fondalades del interior.

Sortim a les 8, 30 de Jorba i passem a recollir al “Mam” per Cervera sota una boira molt espessa i una vegada tots al cotxe directes fins el Coll de la Portella Blanca sense aturar-nos. Tenim previst esmorzar al pàrquing amb un bon Solet.

Ara es el moment de fer les cordades, som cinc, o sigui que farem una cordada de tres i una de dos.

Jo aprofitant l'avinentesa que el Pep farà cordada amb mi, proposo anar a treure'm una espineta que tinc des de fa deu anys, la via “Maquina del temps”.

Ara fa deu anys fent cordada amb el meu fill Guillem i en Paco Vargas varem fer la via “Festival eròtic” i com que per aquella època una via ens semblava poc, varem posar-nos a la “Maquina del Temps” que ens va posar a lloc i no varem poder superar la segona tirada. Total que com ja teníem una via al sarró varem marxar relativament tranquils.

En aquella època vaig escriure al Blog que la via ens havia semblat més difícil del que deia la ressenya................... avui ho ratifico i a la nostra ressenya assenyalo els graus que he trobat jo, tot i que no reflexa el grau d'exposició que per mi es excessiu, ( no pots matar-te, però si fer-te mal, una caiguda de 8/10 metres es massa per la meva edat) .

Els companys decideixen anar a l'altre costat de paret per fer la via “Esperit Mohicà” i nosaltres ens desviem just en acabar la canal de baixada de la Portella Blanca, tenim la via just sobre nostre.

La primera tirada comença amb un diedre sec que ens porta sota un gran sostre, aquí trobem el primer parabolt. Ara cal flanquejar per sota el sostre i sortir per la dreta d'aquest per enfilar un mur vertical, a uns cinc metres de la sortida del sostre trobarem el segon i últim parabolt de la tirada, per sobre encara tenim un bon tram de mur vertical abans d'arribar a la reunió. Tirada difícil de reforçar sobretot en els primers trams.

La segona tirada és un canvi de reunió caminant per una feixa fins arribar a peus del segon mur. Hi ha un parabolt a prop del terra.

Aquesta tirada es molt mantinguda des de bon principi, on cal treballar la posició per a progressar. L'altre vegada varem arribar a la quarta assegurança i aquesta vegada el Pep a arribat a la cinquena i la ha superat, però el tram de (6b) no ha estat possible i a reculat fins el darrer parabolt, (després de varis intents, hem decidit no arriscar més). Li proposo sortir per la via “David Duaigües” que tenim just a l'esquerra i que ja conec per haver-la fet. Uns metres de cinquè grau a l'esquerra ens deixen a la reunió d'aquesta via.

La quarta tirada, comença amb un diedre bavaresa que va pujant d'esquerra a dreta, per sobre la reunió hi ha un pont de roca llaçat i després dues fissures amples que van fins un petit desplom sota el que trobem un pitó, sortint del desplom trobarem un segon pitó a l'esquerra i sortim a un diedre superior on caldrà anar a l'esquerra per sobre d'una llastra i trobar dos ponts de roca a la mateixa altura, per sobre la mateixa fissura ample va superant petits desploms fins arribar a un arbre. La reunió està a l'esquerra del arbre (que tenim que rodejar per davant.

La següent tirada torna a ser un llarg canvi de reunió, uns vuitanta metres per anar a peus del següent mur. La via està un un pany de paret llis que veure'm a la dreta i segueix una fissura recte i vertical molt visible. A peu de paret trobarem un parabolt com a reunió.

La darrera tirada comença seguint la fissura vertical on podem assegurar-nos en un arbre inter mig que hi ha, per sobre cada vegada un xic més vertical fins arribar a l'altura d'un gran arbre on hi ha l'únic parabolt de la tirada. Per sobre un tram de coca a controlar i arrodonida amb els passatges més difícils de la tirada. Després anar seguint el millor terreny fins el cim. La reunió està un xic a l'esquerra just al fil de la carena.

Avui ja en tenim prou i esperem als companys que també han acabat per marxar a Artesa per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...................................... La Maquina del Temps

APERTURISTES................... Roger Blasco, Josep L. Ruiz, Eva Planas

CORDADA............................ Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL............................ 12 cintes, Joc de Camalots petits fins nº 1,(micros sobretot)

DIFICULTAT ......................... 6a

VADIELLO .... I DE CONSOLACIÓ LA VIA AFRODITA A PREDICADERA

 DIUMENGE, 10 DE NOVEMBRE

Aquest cap de setmana ja sabia d'antuvi que seria molt cansat. El dissabte amb el paper de pares ens toca anar a Pot Aventura amb la filla, això comporta hores i hores de cues a les atraccions i no parar fins ben entrada la nit. A més per diumenge he quedat amb el Jordi per anar a Vadiello , (volem escalar el Mallo Sant Jorge pe la via Obsesion Permanente) és una via sense compromís però molt llarga.

Sortim a les set d'Esparreguera i la primera aturada la fem a Sietamo per esmorzar i després directes a la presa de Vadiello on encara trobem lloc per aparcar. Son les deu del mati. Preparem el material i sortim vers el nostre objectiu on hi arribem en quaranta cinc minuts ,una bona pencada de pujada i unes quantes sifonades per creuar per sota el Puro i arribar al Mallo San Jorge, aquest darrer tram està un xic destrossat i perdut.

A peus del Mallo San Jorge remuntem la canal i !! sorpresa!!! el diedre d'entrada està sota una cascada d'aigua, de fet els primers cinc parabolts estan fent de saltants d'aigua, segur que si pugem l'aigua ens entrara per la ma i sortira pels peus i no es plan de fer tota la via mullats

De fet, després d'una bona estona negociant que fem, ens decidim a marxar, ara cal desfer el camí de pujada. Abans aprofitant que som aquí dalt mirem la opció de fer quelcom al puro, però tan sols portem bagues exprés i cap flotant, (per les característiques de la via que volíem fer). Total, amb la cua entre cames tornem al cotxe.

Son les dotze però ens resistim de tornar a casa de buit i com a previsió sempre porto ressenyes de les zones properes on visitem. Li proposo dues opcions, anar a la Paret de Bones o la Predicadera que està molt més propera.

Escollim aquesta opció i marxem fins l'aparcament de Predicadera que ja està ple, però que amb un xic d'habilitat aconseguim aparcar el cotxe sense perill que ens multin.

Ara toca fer l'aproximació, però aquesta vegada porto sobre totes les ressenyes de la zona.

El nostre objectiu es una via clàssica que no es fa gaire, la “Supernova”. Una vegada a peu de paret pugem per les “cordes” perquè la via està en aquest sector, primer pugem i després baixem per unes cordes fixes que hi ha però avui no tenim sort, arribem a peu de via, (just on hi ha un parabolt amb un maillon per baixar al torrent) però el gorg que hi ha als peus es ple d'aigua i no veiem manera de esquivar-ho.

Cal replantejar l'objectiu i si pot ser no repetir las poques que ja he fet. Li proposo anar a fer la via “Afrodita” que tot i pujar per una canal m'han comentat que no toques l'aigua i a més està completament equipada.

Cal tornar a remuntar les cordes fixes i acabar de pujar fins la plataforma on, ara si, anem directes al objectiu.

La via comença just a la dreta del “Esperó Estarlux”, però el peu de via està molt brut de branques i hi ha muntada una corda fixa a l'esquerra d'on comença la via Jabali Errante per baixar fins un petit replà on comença la via.

Al gorg hi ha aigua però encara queda espai per la reunió sense mullar-te.

La tirada va intercalant trams de romenaig amb trams de placa a la dreta de la canal amb dos tram intercalats mes difícils i on cal apretar, Crec recordar que hi han unes setze assegurances en trenta cinc metres. Nosaltres en portem tretze i les darreres assegurances varem tenir que deixar assegurances sense passar.

La segona tirada surt per la placa de la dreta de la canal i va superant un esperó amb algun passatge finet, hi ha nou parabolts i la reunió està amb tendència a tornar a la canal.

La tercera tirada es la més suau de la via, quasi tota es fa en romenaig sobre la canal amb aigua, hi ha també nou assegurances que primer sembla que sigui excessiu però que van molt be perquè la corda no es mulli. Fem reunió dins la canal on aquesta es divideix en dos.

La quarta tirada segueix el contrafort que formen les dues canals en que s'ha dividit la que seguíem, es una tirada molt bonica amb un tram finet i un altre de potencia per acabar l'esperó. Just per sobre cal cercar la reunió a la paret que ens queda a la dreta , just sobre un desplom, (no es evident i està posada en un lloc molt incomode.

La cinquena tirada comença molt difícil, nosaltres hem fet dos A0 com una casa,per després anar a la dreta del esperó i seguir per una canal molt bonica i més fàcil del que sembla. Acabada la canal un tros pla fins el darrer mur curtet que ens porta a la reunió. En aquesta tirada ens fan falta catorze cintes.

Nosaltres hem fet una tirada fàcil fins els replans de dalt abans de treure'ns les cordes.

La baixada tranquil·la per darrera la tartera i directes al cotxe.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................................. Afrodita

APERTURISTES.......................... Sueño Vertical

CORDADA................................... Jordi Rosillo, Josep Estruch

MATERIAL................................... 15 cintes

DIFICULTAT.................................. V+/A0

VIA SOBREDOSIS D'OXITOCINA AL SÒCOL DEL MONT ROIG

 DIMECRES, 06 DE NOVEMBRE

Per aquest dimecres he quedat amb el Ramir i l'Agustí per anar a la Paret del Doll però el fet de tanta pluja i que la via que volem fer segueix una canal de desguàs d'aigua ens fa canviar els plans, no sigui que la trobem molla i tinguem problemes.

                                                  VIA SOBREDOSIS D'OXITOCINA

En Ramir , te una proposta la via “Sobredosis d'Oxitocina” al Sòcol del Mont Roig.

Com que es una via que no he fet, accepto el canvi tot i sabent que suaré perquè es molt forta i mantinguda.

Sortim a les vuit d'Esparreguera i ens aturem per esmorzar, no tenim presa, la via es curta i l'aproximació encara mes.

Una vegada aparcats, som els primers en arribar a lloc. Poc després arriba una cordada de francesos però marxen en una altre direcció

El peu de via està just a la dreta de la via “Diluvi” i no ens costa gaire de trobar, però un parabolt entre les dues línies ens fa dubtar una estona. Finalment localitzem el parabolt que s'assenyala e la ressenya i ja no dubtem.

La primera tirada comença amb un tram brut, com un contrafort que puja a una canal, però als pocs metres tenim el primer parabolt en la paret de la dreta. Aquest passatge es el mes difícil de la primera tirada, hi ha bona presa , però es molt vertical i amb pocs peus,

a l'altura del parabolt es veu un pont de roca encara lluny per arribar-hi mentre em preparo per arribar-hi he vist un pitó que no surt a la ressenya just a la dreta, fet que suavitza la tensió dels següents moviment, estic en mig d'una placa típica de la zona amb forat e incrustacions.

A l'altura del pont de roca cal anar a la dreta per arribar a una fissura i seguir-la fins un replà on trobarem la reunió, en aquest tram hi ha tres pitons.

La segona tirada, surt el Ramir, es curta però molt dura, respecte a la graduació hem trobat més dur el primer tram que el segon, (la ressenya ho marca al reves). Un primer parabolt just sortir de la reunió i molt difícil fins arribar a una fissura que cal superar en Bavaresa a equipar. Aqui un petit ensurt pel Ramir al trencar-se una pedra, per sort els flotants que ha posat aguanten perfectament.

Superat el tram la tirada dona un xic de respir fins arribar al segon parabolt pocs metres per sota la reunió. Aquest tram l'hem fet per l'esquerra del parabolt perquè per la dreta es veu molt difícil, tot i així, de fàcil no en te res..

La tercera tirada es la més difícil de la via i també la més assegurada. Per sortir de la via uns passatges difícils fins arribar a un pont de roca, lloc on cal saltar un petit esperó per arribar a un parabolt es un tram molt delicat per la manca de peus bons, però el tram més difícil l'hem trobat en els dos següents parabolts amb moviments molt difícil o fer A0 fins arribar a un petit replà per descansar. Ull !!! a la dreta d'aquest replà hi ha un gran bloc que belluga i pot caure sobre la reunió. Per sobre tornem a trobar una placa com la de la primera tirada amb moltes formacions i forats, està ben assegurada i farem reunió just a l'aresta sota del cim.

La següent tirada surt per la vessant contraria i trobarem un pont de roca llaçat, més per indicar el camí, pujarem fins el cim i anirem a la dreta tot travessant un collet i farem reunió sota un petit mur on hi ha un parabolt i un pont de roca.

La darrera tirada aprofita el pont de roca i supera el mur entre dos grans blocs fins arribar a la feixa que travessarem fins a trobar el camí que enllaça les dues parts de la via “Diluvi”. Nosaltres hem fet reunió a la xarxa de contenció de blocs.

Ja hem acabat però encara volem fer quelcom més i proposo anar al “Espero Camarasa” que per les ressenyes que tenim ens queda molt proper.

                                                              VIA MALO MALOTE

Però en l'aproximació ens passem de llarg i acabem al espero que hi ha a la seva dreta que pertany al sector d'escalada esportiva de la Cova de l'escaleta.

Com que el espero es molt atractiu decidim pujar per on creiem que es la via i que resulta ser la via “ Malo Malote”· El que si hem encertat es en la dificultat, (tenim bon ull per aquests temes). Una tirada de molt bona roca d'uns trenta metres i ben assegurat amb parabolts.

A dalt la reunió veiem que no estem on creiem però ja en tenim prou i decidim arribar-nos a Sant Llorenç de Montgai per fer un bon àpat.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...................................... Sobredosis d'Oxitocina

APERTURISTES ................. Marta Boher, Gerard Folch

CORDADA.......................... Agusti Pallares, Ramir Aparici, Josep Estruch

MATERIAL........................... 12 cintes, Joc de Camalots fins nº2

DIFICULTAT ........................ 6b (6a/A0)

DADES DE LA VIA

NOM................................... Malo Malote

APERTURISTES .............. ????

CORDADA......................... Agusti Pallares, Ramir Aparici, Josep Estruch

MATERIAL......................... 12 cintes

DIFICULTAT ....................... V+

ESCAPADA A LA CATALUNYA NORD (VINGRAU)

 DILLUNS, 04 DE NOVEMBRE

Després de passar un cap de setmana llarg amb la família, cal fer la sortida d'aquest cap de setmana i aprofitant que els col·legis fan el dia de lliure disposició i tinc la família a casa proposo a la colla sortir a escalar el dilluns.

La meteo segueix revolucionada i per tot Catalunya tenim ruixats i tempestes. No hi ha cap zona que sembli lliurar-se de la pluja, per tant proposo saltar a la Catalunya Nord on sembla que el temps aguantara sense ploure.

Decidim anar a Vingrau, una escola que ja he visitat una vegada, però que alguns dels companys que s'han apuntat a la escapada no coneixen.

                                                             VIA    ?????

Serem quatre, en Ramir, el Ton, el Carles i jo o sigui que podrem fer dues cordades.

Els objectius previstos son unes vies que hi ha properes al pàrquing i que estan als Sectors “Carcassonnais” i “L'indien”.

Arribats al pàrquing, l' imatge no es gaire encoratjadora, una boira baixa quasi no ens deixa veure ni la paret i la humitat es molt alta, però amb fe, decidim acostar-nos a la paret per veure si el temps aguanta.

Primer ens decantem per visitar el sector “Carcassonnians” i amb alguna embolada creiem haver trobat la zona, una placa equipada amb químics i varies vies paral·leles i amb una dificultat aparent a la assenyalen les ressenyes.

Decidim les cordades i el Ton i jo en férem una i el Ramir i el Carles l'altre. I com hi ha dues vies ells agafen la de l'esquerra i nosaltres la de la dreta amb la intenció de fer un canvi de via en acabar.

La primera tirada està equipada amb nou químics i tot i que la ressenya en marca tan sols set, no ens estranya, la resta coincideix amb la dificultat,un cinquè grau i trenta cinc metres de recorregut.

La segona ja ens mosqueja un xic , una placa vertical que arriba fins la carena, (teòricament la via tenia que tenir tres tirades de trenta metres i on som no surten els metres a no ser que darrera hi hagi un altre mur que no veiem)

Fem la segona tirada on trobem set químics però on la dificultat es molt més alta que no diu la ressenya i amb alguna assegurança amb “aire” que ens obliga a fer servir els flotants. La tirada acaba a la carena i per darrera si que hi ha petites parets però no sembla que estiguem en el nostre objectiu. La nostra cordada que anem davant decidim fer uns metres de carena per veure que trobem, però no ens agrada, hem fet uns quaranta metres de carena fàcil i equipada amb ponts de roca. Ara estem convençuts que hem errat la via i decidim baixar i anar a la via de “L'Indien”.

Una vegada al terra reculem el camí per anar a l'altre sector i sort que hem trobat uns companys escaladors de la zona que ens han senyalat el començament de la via, sinó la tornem a liar. També ens diuen que la via es “potent”.

La primera tirada supera una placa amb una fissura central que la ratlla de dalt a baix, amb un secció central molt difícil on hem posat algun flotant, es una escalada de treballar la posició força mantinguda. La ressenya no li donen ni (6a), però per nosaltres ho es .....i potent. Està protegida per cinc químics per a vint-i-cinc metres.

                                                                  VIA L'INDIEN

Superat la primera tirada cal fer un canvi de reunió per anar darrera l'agulla i posar-nos al peu del segon tram d'escalada on hi farem dues tirades.

La tercera tirada es un joia un mur ben assegurat i ple de forats amb una dificultat baixa en porta fins una rapissa a mitja paret, hi ha diferents itineraris paral·lels però nosaltres hem agafat la més evident i fàcil. Les assegurances, hi ha de tot espits, químics i ponts de roca amb un total de set.

Una vegada tots a la rapissa dubtem quin es el itinerari bo, per la dreta una placa molt difícil, també hi ha una línia de pitons vells seguint un diedre i per l'esquerra de la reunió uns químics que superen un seguit de diedres i desploms, dubtem de quina és la bona i un altre vegada els companys francesos ens treuen de dubtes, cal anar per la línia difícil!!.

Un recorregut d'un trenta metres protegits per cinc o sis químics, però on hi hem posat tres o quatre flotants més.

Primer una placa difícil per arribar a la primera assegurança i poder entrar en un diedre que en els primers metres es deixa fer però hi ha un tram a la meitat on la roca rellisca molt i hem posat un estrep, per sobre un altre diedre que queda sota un sostre que cal evitar sortint a una aresta molt fina que ens deixa sota el darrer desplom on arribes amb els braços petats i on cal tibar de valent, per sort les fissures on agafar-te son molt bones.

Just superat aquest tram , la reunió.

Per baixar dos ràpel curts ens deixen darrera l'agulla de la primera tirada i per una tartera ens estalviem fer cap més ràpel.

En tot el dia no hem vist el Sol i ja tenim els braços a caldo, decidim marxar i deixar alguna via pendent per a properes visites.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................................. ?????

APERTURISTES........................... ?????

CORDADA...................................... Ton Antich, Josep Estruch

MATERIAL...................................... 12 cintes, Joc de Camalots fins nº1

DIFICULTAT.................................... 6a

DADES DE LA VIA

NOM................................................ L'Indien

APERTUIRSTES ............................ ?????

CORDADA...................................... Ton Antich, Josep Estruch

MATERIAL....................................... 12 cintes, Joc de Camalots fins nº1

DIFICULTAT..................................... 6a/A0