Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 5 de febrer del 2026

SOLIUS: ROQUES BESSONES I L'ELEFANT

 DIMECRES, 04 DE FEBRER

La pluja ens torna a empaitar cap el Est, i no es la primera vegada.

Aquesta setmana amb una predicció molt incerta i dolenta sembla que plourà arreu del territori, tan sols hi ha una petita esperança per la zona de Girona.

A principis de setmana comencem la ronda de contactes i d'entrada el Ramir i el Genis s'apunten a la sortida que d'entrada proposem que sigui a Solius.

                                                            GAVINODROM

Altres companys del grup també volen sortir i preparen una visita a Roca Maura.

El dimarts sembla que els dos grups tenen l'objectiu definit i quedem de bon mati per marxar a terres de Llevant, però a primera hora el grup de Roca Maura decideixen posposar-ho per la possibilitat de pluja i vent a la zona. Nosaltres decidim seguir amb els plans inicials.

Ens trobem a la Roca del Vallés per deixar un cotxe i fer la resta de viatge junts.


Arribem al pàrquing on trobem tot mullat amb dolls d'aigua arreu i amb un cel poc encoratjador, però el meteoblue segueix dient que no plourà i sortira el Sol,- estem una mica “mosques” i després d'esmorzar al pàrquing decidim baixar fins a Santa Cristina d'Aro per fer un cafè i veure com evoluciona el temps.

A les deu i mitja sortim del bar amb alguna clariana al cel i decidim anar a provar sort.

Tornem al pàrquing i aquesta vegada sense dubtar-ho agafem el material i anem a la zona d'escalada.


El nostre primer objectiu es fer la via Arrels de la Roca Ponça, i marxem a cercar-la, però a peu de via està completament xop i al ser una via difícil no ens atrevim a posar-nos-hi.

Cal cercar alternatives.

El Ramir no ha escalat mai al sector de les Roques Bessones i proposo anar-hi tot i que el Genis i jo ja hem fet la via llarga de la zona “Gavinidrom”, caldrà repetir-la, però avui l'important es salvar el dia.

Baixem fins la pista que tenim uns pocs metres per sota la Roca Ponça i la seguim direcció Llevant fins a veure les roques Bessones. Aquí una pista trialera ens apropa fins la paret.


La paret està xopa, però la poca dificultat de la via ens anima a provar-ho.

La primera tirada una rampa de tercer grau amb un passatge un xic mes difícil ens deixa a la reunió. En aquesta tirada trobarem dos parabolts i un arbre llaçat, en vint-i-cinc metres.

La segona es un xic mes curta, uns vint metres però presenta un flanqueig horitzontal protegit per dos parabolts, aquesta tirada cal anar molt en compte perquè està forrada de molsa verda que amb l'agua rellisca molt.


                                                           AGULLA DE L'ELEFANT

La tercera tirada es la millor de la via, te vint-i-cinc metres també però amb una dificultat de cinquè superior en algun tram, per sort està protegida per sis parabolts.

La darrera tirada es la tirada de sortida de la via, cal travessar tota la carena de la paret Sud on per assegurar-nos trobarem dos parabolts i una cadena, aquesta tirada, fins a trobar el corriol de baixada te uns trenta metres.

Una vegada fora de la paret, el dia cada vegada es millor i llueix un Sol gratificant. Ja que som aquí decidim anar a conèixer aquest sector de Solius i ens decantem per anar fins l'Elefant una agulla amb vies d'escalada esportiva assequible.


El primer intent de trobar-la, fallem, hem agafat una trialera de bici que baixa d'aquella direcció però quan ens adonem ja som dalt la carena. Aleshores decidim agafar una pista que torna a baixar en direcció a les agulles i hem tingut sort, directes al objectiu.

La paret Sud presenta vies assequibles i ens decantem per les primeres que trobem al arribar a peu de via,. Les vies son-.”Days go by”, “C'est la vie” i “La cresta de l'onada”, totes amb una dificultat de quart o quart superior, però que traduït a llenguatge clàssic diria que son de cinquè grau.


Ens hem fet la proposta de deixar d'escalar a les 14, 30 hores i tenir temps per anar a dinar sense trobar cap cuina tancada.

Dit i fet, a l'hora establerta hem acabat havent fet tots tres les tres vies i marxem directes a Vidreres on l'altre via varem menjar molt be.

Acabem el dia molt contents d'haver pogut escalar i sense mullar-nos.

JOSEP ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM....................................... Gavinodrom

APERTURISTES …..............  Els Fills de Solius

CORDADA............................. Ramir Aparisi, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL............................. 10 cintes

DIFCULTAT............................ V+


DADES DE LA VIA

NOM.................................. L'ELEFANT (Days go by- C'est la vie- La cresta de l'onada)

APERTURISTES.............   Els Fills de Solius

CORDADA........................ Ramir Aparisi, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL........................ 10 cintes

DIFICULTAT...................... V

dilluns, 2 de febrer del 2026

ESCAPADA AL PANTA DE SANTA ANNA A LA RECERCA DEL "CALORET"

 DIUMENGE, 01 DE FEBRER

El divendres començo a preparar la sortida de diumenge i com sempre faig la trucada al grup del Penedes per si tenen alguna proposta.

El Pep va amb el Joanet a Rasquera perquè volen obrir una altre via al sector de les Picossies i l'Angel amb el Pere també baixen però a fer alguna via de la zona esquerra de la paret. Però jo ja les repetit un parell de vegades i prefereixo cercar nous territoris

                             VIES MAXICOSI+ TORRI+PLUJA D'ESTELS+ LIAM LA LIA

El Josep Aiguade també vol sortir però li queda molt lluny baixar fins Rasquera , i decidim marxar per la nostra banda a cercar un lloc mes proper i amb caloreta.

Quedem a les 8,30 en trobar-nos a Cervera i allà acabar de decidir el millor lloc.

Abans de sortir de casa miro la meteo i sembla que on farà millor temperatura serà a Sant Anna i li proposo d'anar-hi, com que ell no hi ha escalat mai, es una proposta win win.

Arribem a Alfarràs passades les nou però amb la mosca darrera la orella, no estava previst cap tipus de pluja i ara aquí està plovent i el terra mullat.


Per fer temps, anem a esmorzar al bar i donem temps a que escampi la pluja.

A les deu marxem fins el pàrquing de Santa Anna on no hi ha cap cotxe i li proposo anar a fer alguna via que encara tinc pendent a les Agulles de Santa Anna.

Arribem a peu de via i com sempre en aquest racó tot està moll i ombrívol però decidim seguir endavant. Avui començarem per la via “Maxicosi” que presenta una tirada d'uns trenta metres curts i està protegida per dugues bagues en arbres i cinc parabolts, hem fet reunió a la via “Miguel Urbano”.


La segona tirada segueix la gran diagonal fins a trobar la reunió de la via “Del Salla Gran” que es el camí normal per anar al segon pany de paret.

La tercera tirada es creuar la canal que separa les dugues agulles però aquesta vegada anem a cercar la reunió que hi ha mes a l'esquerra que es d'on surten les tres vies que volem fer.

La primera que fem es la via “Torri” que ens queda just a sobre,la fem amb una sola tirada saltant-nos la reunió inter mitja. Trobarem uns onze parabolts i un pont de roca en quaranta cinc metres. Un sol rapel ens deixa altre vegada a la reunió.


                                         VIA CUA DEL DRAC variant LLANGARDAIX

La segona via que fem es la “Pluja d'estels” que per mi es la millor de les tres, aquesta via es un xic mes curta uns quaranta metres i trobarem onze parabolts i quatre ponts de roca o arbres llaçats que no hem utilitzat. Un altre rapel i tornem a la reunió.

Ara fem la darrera via d'aquesta paret , es la via que resta mes a l'esquerra de totes, també es un xic mes curta, com l'anterior i està protegida per dotze parabolts i sis ponts de roca que tampoc hem utilitzat. Ara he donat per amortitzada aquesta paret i baixem caminant per darrera l'ermita, però com que anem be de temps, li proposo fer la via “ La cua del Drac” però agafant la variant “Llangardaix”.


La primera tirada, com sempre humida i poc abans d'arribar a la reunió veiem un químic descaradament a la dreta decantant-se a la vertical i deixant l'aresta. Darrera l'esperó ja veiem la reunió.

Ara estem a la variant “Llangardaix” que resulta força divertida, personalment excessivament assegurada però això no es problema, si no vols no els utilitzes. La tirada es divertida i amb bona roca, cal posar les bagues allargades per evitar fregament i torna a fer reunió una vegada superat un diedre i sobre la carena.


La tercera tirada la fem llarga per arribar a la darrera reunió, uns cinquanta metres ja per la via “ La Cua del Drac”.

Ara tan sols ens resta fer els vint metres finals per arribar al castell i al camí de baixada..

Aquí donem per acabada la jornada i marxem amb una bona solellada que està caient, tan que patíem a primera hora i ara ens sobra tota la vestimenta que portem.

JOSEP ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM........................... “Maxicosi”+ “Torri” + “Pluja d'estels “ + “Liam la Lia”

APERTURISTES …... Agustí Sanz, Pep Godoy

CORDADA................. Josep Aiguade, Josep Estruch

MATERIAL.................. 15 cintes

DIFICULTAT............... 6a, V, V+, V.


DADES DE LA VIA

NOM........................... La Cua del Drac variant “Llangardaix”

APERTURISTES....... Agustí Sanz, Pep Godoy

CORDADA................. Josep Aiguade, Josep Estruch

MATERIAL................. 15 cintes

DIFICULTAT................ V

dijous, 29 de gener del 2026

INTEGRAL 2 A LES AGULLES DE SOLIUS

 DIMECRES, 28 DE GENER

Ara fa uns tres anys vaig conèixer aquesta zona d'esportiva acompanyat del Lluís Gabernet, aleshores tan sols coneixíem l'existència d'una sola via llarga, la via “Gavinodrom” que va esser el nostre objectiu principal, però donat que era una via rapida de fer i per amortitzar el viatge varem fer alguna via d'esportiva que hi ha a les rodalies.

Com que no estic especialment atret per la escalada esportiva, creia que ja no tornaria a la zona per manca d'objectius.


L'any passat el Manel i la Ita van donar a conèixer una línia que enllaçava diferents agulles sense necessitat de desencordar-se i amb un traçat molt atractiu que va despertar la meva curiositat, tant que el darrer novembre ens hi varem apropar per fer-la.

La via ens va agradar molt i a mi es va despertar un “cuquet” per cercar altres opcions.

Al desembre vaig trobar per casualitat la referencia que hi havia una nova guia de Solius i vaig comprar-la.


Aquesta setmana el temps no es gaire bo arreu de Catalunya però a la costa sembla que es millor, (es el moment de tornar a Solius !!!).

Amb la ronda de trucades, d'entrada estem interessats el Ramir i jo, però avui som quatre perquè el Carles Vallés i el Joan Abril també s'apunten.

Tenim tres propostes a la cartera, una baixar fins les roques bessones per fer la via “Gavinodrom” i alguna esportiva, una segona de anar a les Agulles de Solius , (aquí jo porto la proposta de fer la integral proposada pel Manel i la Ita, però per vies completament diferents), i la tercera anar a la Roca Ponça.


Finalment la meva proposta es la que millor s'adapta als nostres interessos i baixem decidits a provar-ho.

Ara amb la nova guia sabrem on ens posem i veurem alguna marrada que varem fer en l'anterior pujada.

A peu de l'Agulla Petita de Baix comencem a pujar per la via “La Missió” (veiem que el primer tram ja el varem fer l'altre vegada) però ara abans d'entrar a diedre xemeneia de la “Normal” anem a la dreta a cercar un mur desplomat. Els primers moviments d'aquest mur el fem amb A0 i teòricament caldria anar mes a la dreta però no veiem cap assegurança i decidim seguir una línia de parabolts que corresponen a la via “Cassafantasmes” de (6b+) que ens toca fer quasi tota amb A0 fins arribar a la darrera assegurança abans de la reunió on cal apretar el culet, si o si !!!.. De la reunió fins al arbre del cim, es fàcil.


Hem trobat en tota la tirada 9 parabolts i una dificultat de V+/A0. (Des de la reunió hem vist els espits de la tirada que volíem fer molt mes a la dreta però amb passatges esposats a mitja tirada, on no hem vist assegurances).

Fem la desgrimpada per anar a la segona agulla, l'Agullola, i ens preparem per fer la via del mateix nom que està a la dreta de la que varem fer l'altre vegada. Qui tornem a trobar discrepàncies, segons la guia l'altre vegada teníem que baixar uns metres mes per trobar el peu de via de la via “Sintesis” però varem pujar per la que avui volem fer que coincideixen a la reunió. Total que repetim la tirada.


A la reunió, la via “Sintesis” segueix un diedre a l'esquerra, nosaltres en cal flanquejar a la dreta, (es veu que aquesta via no es fa gaire perquè està plena de liquen i amb un tram llarg expo, però per sort fàcil. Hi ha una reunió inter mitja que ens saltem i anem directament al cim . La tirada te trenta metres amb un pitó i cinc parabolts d'assegurança, la dificultat es de cinquè grau amb algun passatge de cinquè superior.

Ara toca fer un rapel de vint-i-cinc metres par baixar de l'Agullola i arribar a un coll que la separa de l'Agulla de Dalt.


L'altre vegada varem fer la via “Entranyable Roser” però aquesta vegada volem pujar per la via “Ballet de Granit” que comença a la vessant Est, per arribar a peu de via cal baixar del coll per una canal orientada a l'Est, just abans d'acabar la canal a ma esquerra tenim el peu de via.

La primera tirada, un mur negre protegit amb cinc parabolts on la roca es molt bona i una dificultat de quart grau. La reunió està a uns vint-i-cinc metres darrera un arbre mort que hi ha a mitja paret. La segona tirada es la millor de tot el recorregut, un mur de vint-i-cinc metres mantingut en cinquè grau i protegit per vuit parabolts. Per arribar al cim de l'agulla on trobarem el rapel resta fer un tram de quinze metres de grimpada fàcil


Ara tan sols resta fer la darrera agulla, la agulla del Pi, fem el rapel de trenta metres i ens apropem a la darrera via, aquesta vegada escollim la via “Solstici d'estiu” que comença amb un tram vertical de uns vint metres, segons la ressenya de cinquè grau però que nosaltres creiem que mig grau mes no li faria mal (això en tota la graduació de la via, els graus els hem trobat tots apretats). La tirada està protegida per cinc parabolts.

Per sortir cal anar en compte perquè la roca es desfà amb tan sols mirar-la, però es un tram curt i després cal creuar tot el cim de l'agulla per baixar per la vessant Nord, nosaltres ho hem fet d'una alzina surera que hi ha just al final, però hi ha una instal·lació de rapel en un gran pi a la vessant Oest del cim.


Ara son les dues tocades i ja volem marxar perquè comença a apretar el vent i el fred es fa notar.

JOSEP ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM.................................. INTEGRAL 2 A LES AGULLES DE SOLIUS

            Agulla de Baix .......... Via La Missió sortida Cassafantasmes

            L'Agullola ................   Via L'Agullola

            Agulla de Dalt.........    Via  Ballet de Garnit

           Agulla del Pi............    Via Soltici d'estiu

APERTURISTES............... Els Fills de Solius

CORDADA........................ Joan Abril, Josep Estruch

MATERIAL....................... 15 cintes

DIFICULTAT...................... V+/A0

dilluns, 26 de gener del 2026

MATINAL AL GARRAF

 DIUMENGE, 25 DE GENER

Portem molts dies amb pluja que no ens deixen sortir a escalar, sempre plou els dies que podria sortir !!!.

Per això aquest diumenge hem quedat amb la colla del Penedes que ens trobaríem al Bruc per esmorzar i una vegada allà decidiríem on anar.


                                                   VIA ESPIGOLO sortida  SKY LINE

Mentre esmorzem anem descartant llocs, ja sigui per la roca mullada, per la neu que ha enfarinat totes les muntanyes per sobre dels 500 metres o pel vent que la meteo diu que avui bufara de valent.

Finalment decidim arriscar-nos i baixar a Garraf on sembla que millor temperatura farà.

Com que tots venim de contrades diferents i una vegada acabada l'activitat volem tornar a casa sense fer quilometres en excés decidim baixar amb cotxes diferents. El Ramir que ve de Barcelona, baixa sol, jo que tindre que tornar al Montserratí, també baixo sol i la colla del Penedes, els surt mes còmode tornar per les costes del Garraf.


Arribem al port de Garraf i tota la zona d'aparcament està plena i ens cal repartir-nos per el poble per trobar aparcament.

El Ramir i jo que farem cordada, hem pogut aparcar a l'entrada del poble, però quan baixem al port per anar a la zona d'escalada encara trobem als companys del Penedes cercant lloc per aparcar.

En Ramir i jo hem decidit que anirem a fer la via Espigolo i la sortida Sky Line que no he fet.


La primera part de la via , he vist ara que ja vaig fer-la amb el Luis Gabernet fa uns anys, però varem sortir per el “Super diedre”, avui fare una nova sortida, per la “ Sky Line”.

Aquesta tirada comença amb un flanqueig caminant a la dreta per situar-te sobre una cornisa on hi ha un parell de Parabolts que s'enfilen per un desplom, hi ha molt bona presa , però cal tenir resistència de braços, al segon parabolt s'ha imposat un descans, per sobre una tibada potent per posar-se dret sobre una fissura ample que permet progressar amb equilibri sobre un bons peus fins la reunió que està al final de la fissura.


D´aquesta reunió fins el cim hi ha poc s metres un quatre o cinc però no hi ha res i cal cercar un arbre que veiem a certa distancia. Aquesta sortida la hem trobat difícil perquè cal tibar de preses arrodonides que hi ha al cim.

Al estar la via equipada la hem fet molt ràpid i decidim mentre baixem que farem una altre via.

El camí de baixada està bastant malmès per arbres que han caigut i barren el camí.

Una vegada a baix decidim anar a fer la via “ Cantos Gregorianos” que està un xic a la dreta de la que hem fet abans.


                                       VIA CANTOS GREGORIANOS sortida ESPIGOLO

Teòricament per fer la primera tirada cal seguir uns parabolts vermells però a l'esquerra n'hi ha uns de grisos que en algun passatge hem aprofitat, sobretot a mitja tirada que es on apreta mes la dificultat.

La segona tirada es la mes bonica, surt a l'esquerra de la reunió i supera un petit diedre de roca polida fins un petit cercle on hi ha una reunió, nosaltres continuem per la seva dreta seguint un diedre amb passatges força bonics , trobarem la reunió uns metres per sobre una vegada superat el mur.


Ara tornem a ser a la zona intermitja i cal decidir per on sortir, com que jo no he fet la sortida normal de l'espigolo tornem a fer la tirada de transició fins la reunió de sota el tram final.

El Ramir fa poc temps que va fer-la i em deixa a mi la possibilitat de fer-la de primer.

La penúltima tirada ja la hem fet abans i la repetim , aquesta vegada jo de primer i fem reunió en el punt on es separen les dues sortides, la “Sky Line” i la “Espigolo”.


Aquesta darrera tirada també es bonica però no tant com l'anterior, si que te un passatge potent a mitja tirada, però es deixa fer.

El Ramir m'ha dit que hi ha una reunió abans del tram final amb un parabolt i un pitó, però no la he trobat, el parabolt si, però el pito no i he decidit pujar fins el cim i fer reunió amb flotants en uns grans blocs.


Una vegada a dalt decidim que ja en tenim prou per avui i baixem per la carena per no repetir la baixada. Una vegada al port, directes a la plaça per fer una bona cervesa.

I encara he arribat a temps a casa per dinar amb la família.

JOSEP ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM.................................... Espigolo sortida Sky Line

APERTURISTES.................

CORDADA.......................... Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL.......................... 12 cintes , Joc discret de Camalots

DIFICULTAT........................ V+


DADES DE LA VIA

NOM.................................. Cantos Gregorianos sortida Espigolo

APERTURISTES................

CORDADA.......................... Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL......................... 12 cintes

DIFICULTAT........................ V+