VIES NANO NEGRA I LA CHIMENEA ALS BAÑOS DE PANTICOSA

 DIMECRES, 04 DE JULIOL

Aquesta setmana volem fer una escapada al Pirineu amb l'Angel i tot parlant el Genis també te uns dies lliures i s'apunta amb nosaltres.

                                                           ACTIVITAT DEL DIA

D'entrada els objectius eren de pujar al refugi de Bachi maña i fer campanya per aquella zona que no conec, però la meteo a fet un canvi radical de darrera hora i pujar allà dalt no es gaire aconsellable, (totes les tardes plourà de valent!!).

Finalment decidim no fer canvis de zona però si que millor quedar-nos per la zona baixa.

Volem fer la reserva a la “Casa de piedra” però no hi ha lloc per tres persones. Aleshores decidim quedar nos a Panticosa i pujar cada dia. Trobem lloc al Hotel Vicente.

VIA NANO NEGRA

 Sortim d'Esparregura a les set i passem a recollir l'Angel pel Penedes i després directes fins a lloc on no tenim entrada fins la tarda perquè volem aprofitar per escalar alguna via.

A les dotze ja som al pàrquing dels Baños de Panticosa, ara falta escollir alguna via per fer.

L'Angel ha fet els deures i porta un munt de ressenyes, moltes d'elles de nova factura, que jo ni sabia que hi eren.

Ens decantem per una via nova al primer muro, que es diu “Nano negra” que com totes les vies del “Nano” comencen just darrera el refugi. Aquesta comença completament a l'esquerra del mur. (hi ha una pedra amb el nom enganxada on comença).

Una primera tirada amb un passatge “finet” als pocs metres de començar es el mes destacable de la tirada, la resta un slab que cal anar en compte si està mullat.

Fem reunió darrera un gran arbre al costa d'un mur vertical d'on surten dues vies, la nostre i una que va a l'esquerra anomenada “ Nano Izquierda”.

                                             VIA LA CHIMENEA  (2º MURO)

La segona tirada supera un petit espero que tenim damunt i per plaques ajagudes puja fins el segon mur on fem reunió.

La tercera tirada supera aquest mur i fa reunió just sobre, tan sols te uns quinze metres.

La quarta tirada es una nova rampa que ens deixa a un gran arbre que es on acaben quasi totes les vies “Nano”.

Tot i que hem sentit alguna tronada no sembla que tinguem la turmenta prop i decidim pujar fins el segon mur d'on també portem la ressenya d'una via nova, situada a la dreta de la via “Escalera de color”. S'anomena “La Chimenea”

A peu de via alguna gota ens dona l'avís, però som molt tossuts i seguim endavant, per previsió pertem protecció per si fos el cas.

La primera tirada supera uns petits ressalts i va amb tendència a la dreta fins un replà on trobem una reunió , son uns trenta metres.

La segona tirada comença bruta però aviat s'enfila a un mur que creua a la dreta a mitja altura fent reunió després de recórrer uns vint metres al peu d'un encastament que dona nom a la via.

La tercera tirada supera l'encastament i una vegada superat segueix pel llom de la paret per uns canalons, hi ha un parell d'excèntrics entatxonats a la paret.

Aquí ja comença a ploure amb ganes i fem la darrera tirada sota una bona pluja, sort dels xubasqueros !!!.

Recollim el material i sortim caminant a cercar el cami de Bachimaña, amb molt de compte, perquè les pedres rellisquen molt. Arribem al cotxe,.... mullats però contents.

Ara ja quasi es l'hora d'entrar al Hotel i baixem per poder-nos canviar la roba.

Dema serà un altre dia.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................ Nano Negra

APERTURISTES............. Sendero Limite

CORDADA...................... Angel Guillen, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL......................... 10 cintes

DIFICULTAT....................... V+ (1 pas)

DADES DE LA VIA

NOM.................................. La Chimenea

APERTURISTES.............. Sendero Limite

CORDADA........................ Angel Guillen, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL....................... 10 cintes

DIFICULTAT …................ V

VIA GOLD SLAB A LA CERDANYA NORD

 DIMECRES, 25 DE JUNY

Aquesta setmana proposo al grup de pujar a la Cerdanya per fugir de la calor, però als companys els fa mandra, (no es pot ser vell a cap preu), tan sols el Genis sent l'atracció d'anar-hi.

Encara que marxem sols estem decidits a fer-ho.

Sortim a les set d'Esparreguera i poc després de les nou ja estem al pàrquing de Portè on esmorzem.

Per la carretera hem vist alguns dolls d'aigua senyal que aquesta nit a fet algun ruixat, però excepte alguns trams , la paret es veu seca.

Una vegada esmorzats agafem el cotxe i l'aparquem sota la paret, no hi ha cap cotxe i podem escollir lloc. Ho fem a la mateixa carretera on hi ha la petita resclosa de captació d'aigua.

Ara tan sols ens resta creuar la carretera i caminar cinc minuts per arribar a peu de via.

Per no pujar la tartera que es engorrosa de fer, decidim entrar per la via “ ni peur ni sueur” que comença abans.

La placa del principi està molla, però està ben assegurada amb vuit parabolts.

La segona tirada es un flanqueig caminant a l'esquerra per sota d'un contrafort de roca, fins a trobar la reunió de peu de via del nostre objectiu , la via “Gold Slab”. A peu de via hi ha una pedra amb el nom gravat enganxada a la paret.

La primera tirada de la via, comença amb un flanqueig a la dreta per anar a cercar l'aresta on trobarem un parabolt, per sobre una rampa ajaguda i amb molsa on no hi ha assegurances. Trobarem un nou parabolt quasi al final de la rampa just al entrar en una franja herbosa, remuntem la franja amb tendència a l'esquerra i veurem un nou parabolt en uns blocs poc abans d'entrar en un bosc, darrera del que trobarem en un diedre profund la reunió.

Aquesta es la primera de les tres tirades “potents “ que te la via, supera un seguit de plaques un xic desplomades on el mes difícil es posar-te sobre de cada una d'elles, a la segona placa ens ha calgut fer un pas de A0.

Superades les plaques cal creuar una altre feixa amb tendència a l'esquerra per anar a cercar la gran placa de la via.

Aquesta tirada si aprofites l'arbre que hi ha just al començament pots estalviar-te fer servir l'estrep, però una vegada superat aquest arbre cal fer un bon tram entre A0 i Ae perquè la verticalitat de la placa es molta, però amb els parabolts pots anar fent, fins que aquests s'acaben i cal sortir navegant, primer amb passatges difícils però poc a poc es va suavitzant. Hi ha alguna fissura on el camelot del 0,5 o 0,75 i queden molt be.

La següent tirada comença amb un petit mur de quatre o cinc metres i s'entra en una tartera. Aquesta tartera primer cal superar-la i trobarem una reunió al costat esquerra en un contrafort de roca.

D'aquesta reunió cal creuar la tartera , sense perdre altura , vers la dreta i seguint alguna fita, aquí ens ha costat un xic esbrinar per on seguia la via, de la darrera fita hem seguit remuntant ara per dins un bosc grades de roca , sense trobar res.

Aleshores hem tornat a la darrera fita i hem vist a la dreta en el sentit de pujada un petit rastre de pas entre els arbres i seguint-lo hem trobat la corda fixa que parla la ressenya.

A la dreta de la corda fixa , hi ha la reunió.

La propera tirada no es veu gaire encisadora, comença per un diedre ajagut que va tendència a l'esquerra on hi trobarem parabolts, no es fins a meitat de la tirada que aquesta es posa interessant per superar uns desploms .

La penúltima tirada, no gaire agraïda però trobarem algun passatge interessant, sobretot a la part final amb un placa llisa que cal superar. La reunió costa de veure entre mig dels arbres.

Ara tan sols resta una ultima tirada, fàcil fins a trobar la reunió abans d'arribar al cim.

La baixada la fem per la ferrada i en mitja hora ja som al cotxe.

Com que anem força be de temps truquem al company Lluís Gabernet per anar a saludar-lo a ell i a la seva senyora, la Elisenda. Que ens han tractat com a reis !!!. Moltes gracies !!!.

Ara si, amb tots els proposits aconseguits, carretera i manta i cap a casa, sota un Sol de justícia.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................. Gold Slab (entrada per la via Ni peur , Ni sueur)

APERTURISTES ….......... Carles Moyes, Joan Berrocal

CORDADA....................... Gines Rodriguez, Josep Estruch

MATERIAL........................ 15 cintes, estrep (opcional algun flotant)

DIFICULTAT …................. 6a/A0

VIA OZY MANDIAS AL SOCOL DE NARIEDA

DIUMENGE, 22 DE JUNY

Tot i haver sortit ahir, les bones costums no es poden perdre i com cada diumenge he quedat amb la colla del Penedes per sortir, però avui sense res concret. Tan sols hem quedat en pujar a Organyà per trobar-nos amb el Pep que està de vacances amb la família i farà una escapada per anar a escalar amb nosaltres.

Com que fa molta calor anem a una zona ombrívola a primera hora com es la cara Oest de Narieda i més concretament el Sòcol perquè a migdia ja tindrem el Sol apretant de valent.

Som quatre , el Pep, l'Angel , en Pere i jo, per tant podrem fer dues cordades independents i repartir-nos per les vies.

El Pere porta entre cella i cella fer la nova via que han obert a la zona, tot i que jo soc reticent d'anar-hi perquè els mateixos aperturistes diuen que està tendra.

Finalment decidim que el Angel i el Pep, faran cordada i es posaran a la via “Ozymandias” i el Pere i jo ens posarem a la via “Diedre Albal” que tenim mes a la dreta.

Comencem la via i sembla un bosc penjat, que amb la pluja de la nit a més es relliscosa, la veritat , molt desagradable de fer. Arribo als primers dos pitons que em costen de trobar i segueixo pujant però escalar fent tracció a les herbes i arbres no es agradable i quan trobo un arbre prou consistent decideixo baixar i que ho intenti en Pere.

Però ell no està per la labor i decidim marxar i anar darrera els companys, que tot i estar bruta , segur que en millors condicions que hem trobat aquesta estarà.

La concepció de la via es completament diferent, aquesta es una via per a gaudir amb moltes assegurances i poder forçar fins on puguis o vulguis sense por de fer-te mal.

L' altre es mes fàcil tècnicament però molt mes exposada.

La primera tirada de la via “Ozymandias” comença amb un tram d'adherència fins arribar a un desplom que es pot fer amb A0, per sobre una nova placa d'adherència on cal navegar per trobar el millor camí està protegida amb tretze parabolts i dos ponts de roca.

La segona tirada es la tirada que presenta la roca en pitjors condicions de tota la via, un tram de roca trencada, però sanejada on hi ha molta terra per la neteja feta, amb tranquil·litat es deixa fer be fins arribar a sota la reunió on trobarem un desplom que nosaltres hem fet amb A0, hi ha com una fissura a la dreta que demana molta col·locació i força de dits per superar els primers metres. Trobarem unesquatorzeassegurances.

La tercera tirada torna a presentar roca molt bona, uns primers metres que es deixen fer be fins arribar a un desplom de roca compacta però on hi ha poca presa, aquí no tan sols fer A0 , si no que un estrep pot ajudar... i molt !!!. Per sobre un tram de roca compacta on cal llegir la roca per trobar el millor camí, fins la reunió.

Arribem a la reunió i el Sol ja comença a tocar-nos, però amb dos ràpels tornem a ser al terra.

Mentre decidim que fer, la calor comença a aixecar grans castells de boires i comencem a sentir els primers trons per ponent.

Com no volem mullar-nos l'Angel i jo marxem cap el cotxe , mentre el Pep i el Pere tornen a intentar la via “Diedre Albal” però les primeres gotes i la dolenta sensació de la primera tirada fa que deixin el projecte i baixin de la primera reunió.

Com que el Sol ja fa de les seves , tornem al Pep a Organyà i ens acomiadem amb una bona cervesa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.............................Ozymandias

APERTURISTES ….... Miquel Garrell, Ramon Rubio

CORDADA.................. Pere Giró , Josep Estruch

MATERIAL................... 15 cintes, estrep

DIFICULTAT................ 6a/Ae 

DIRECTA NURIA A LA MIRANDA DE LES MAGDALENES

 DISSABTE, 21 DE JUNY

El dia es presenta calorós i decidim pujar al Bruc per esmorzar i aleshores decidir on anar, segur a cercar l'ombra.

Mentre esmorzem i decidim també han fet la mateixa pensada part de la colla,.

Finalment decidim pujar tots a Gorros i fer alguna via rapida per no passar calor.

El Genis i jo decidim anar a fer la Directa Núria a la Miranda de les Magdalenes i el el Ramon, el Joan i el César, prefereixen la Gorra Frígia i aniran a la via Pere Navalon.

Sortint a Sant Joan ens separem, nosaltres tenim una petita aproximació amb Sol per arribar a peu de via i ells aniran per la vessant Nord, sense Sol.

Arribem a peu de via on no trobem a cap cordada i comencem a pujar.

Ajuntem la primera i segona tirada en una per anar més rapits, primer una rampa suau i ben assegurada amb cinc parabolts. La segona un xic més vertical i assegurada amb vuit parabolts.

La tercera tirada marca la diferencia, puja per terreny molt més vertical amb un tram en la zona central on cal apretar de valent, per sort les assegurances estan properes. Ens calen quinze cintes per arribar a la reunió on hi arribem que ja hi toca el Sol.

Encara encordats fem una altre tirada per terreny ajagut fins uns arbres, on aprofitant l'ombra de les branques ens trèiem els arnesos i acabem de pujar caminant.

La baixada la fem per la vessant Nord on encara hi ha ombra.

Com que fa molta calor decidim baixar fins el Monestir per esperar als companys on aprofitem per fer una cervesa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Directa Núria

APERTURISTES …............ Guillem Arias

CORDADA.......................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL......................... 15 cintes

DIFICULTAT...................... V/A0