CRESTA DEL NINET sortida ONLY FARM'S als MOLLONS

 DIMECRES, 07 D'OCTUBRE

Aquest dimecres disposo de molt poc temps per sortir a escalar i a mes el fet de que quasi tota la nit ha estat plovent em donen poques expectatives de poder escalar avui.

He quedat amb el Guillem i el Genis de totes maneres per sortir i mes no anar a esmorzar al Bruc.

A les vuit sortim d'Esparreguera encara envoltats de núvols i amb la muntanya completament tapada de boira baixa per tant ens ho agafem amb filosofia i resignació.

A ca l'Anna tan sols hi som nosaltres fins que apareixen el Manel i el Pepe, aleshores comencem a pensar en fer quelcom. Ells prefereixen cercar refugi a la Codolosa, però jo proposo anar als Mollons de la Pobla de Claramunt per fer alguna via , ja que es terreny calcari i sempre s'asseca mes ràpidament que el conglomerat a mes es una zona que el Guillem no coneix i em permetrà ensenyar-li per si vol tornar-hi amb els seus companys.

Sortim del Bruc direcció Igualada completament envoltats de boira baixa i fins que no creuem el tunel del Bruc no comencem a veure clarianes. Just sobre Igualada ja veiem la línia que separa les boires del Sol, molt ben definit i marcat de Nord a Sud.

Quan arribem al pàrquing, els Mollons encara estan tapats però ja tenim el canvi de temps a sobre i no dubtem que tindrem Sol.

Per poder ensenyar-li quasi tota la escola decidim anar a fer la clàssica Cresta del Ninet que està al Molló Petit, així creuarem per sota totes les parets.

Comencem la via i a la reunió em trobo la sorpresa ,han equipat la reunió amb dos parabolts i anella,- Moltes gracies als equipadors !!!- La resta està com sempre.

Es una lliçó que tindríem que ensenyar a tots els escaladors, les reunions son sagrades i cal mantenir-les amb condicions.

Les tirades cal que estiguin com van deixar-les els aperturistes o com a màxim fer canvis de peça per peça, ( el material es fa vell i cal renovar-lo com ho fem amb els peus de gat)

La segona tirada la fem fins sota el Ninet i la tercera ens entretenim en pujar-lo i despenjar-nos des de la reunió que hi ha al cim.

La darrera tirada la fa el Guillem però en lloc de sortir per la cresta a vist la sortida de la Only Farm's que es mes evident que la creta i ha sortir per ella.

Una vegada a la creu veiem que ja tinc el temps masa just per fer una nova via i decidim anar a fer la cervesa al Bruc.

Una bona matinal, curta però aprofitada.

J. ESTRUCH.

DADES DE LA VIA

NOM............................... Cresta del Ninet sortida Only Farm's

APERTURISTES …....... F. Aguilera , J. Vives, R. Villarrubias (Cresta del Ninet)

J. Vidal, S. Alella (Only Farm's)

CORDADA.................... Guillem Estruch, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL.................... 12 cintes

DIFICULTAT................... V+

CRESTA DE LA VALL-LLONGA AL SOLSONES

 DISSABTE, 03 D'OCTUBRE

Aquest cap de setmana ho miris per on ho miris les previsions son molt dolentes i a partir de dissabte per la tarda hi haurà restriccions de mobilitat a tot el litoral i el pre litoral.

A darrera hora decideixo preparar el material i pujar a esmorzar a Ca l'Anna per veure si hi ha algú que vulgui sortir a escalar.

A l'esmorzar tan sols som el Ramir i el Carles els que desafiant el mal temps han sortit de casa per intentar escalar.

Ara resta el mes difícil, escollir un objectiu. Montserrat està molt mullat, tan sols resta cercar per l'interior.

Aleshores recordo que hi ha una via amb poca aproximació i grau amable que podríem fer i que ens permetria tornar al Bruc a l'hora de dinar.

La meva proposta es fer la “Cresta de la Vall-Llonga” una carena llaminera que hi ha a prop de Sant Llorenç de Morunys. Ells no hi han escalat mai i jo he fet una via, el que ens permet conèixer l'aproximació i el descens.

Com que el Carles es el mes ràpid conduint, optem perquè sigui ell el que posi el cotxe. I amb poc mes d'una hora ja som aparcats al pàrquing on cal deixar el cotxe.

Ens repartim el material i comencem l'aproximació, creuem el tunel i el pont en direcció a Sant Llorenç i abans d'entrar al següent tunel ens decantem a la dreta per saltar la tanca de la carretera, la via la tenim a cinquanta metres d'aquesta.

La primera tirada la veiem plena de regalims però també veiem algun parabolt i sense dubtar-ho comencem l'escalada.

Entre els regalims i la roca d'aspecte poc fiable anem pujant fins que a uns trenta cinc metres trobem la reunió amb dos espits. A la tirada hem trobat quatre espits/ parabolts i un pitó. La roca a tractar amb molta cura.

La segona tirada es una matada, es molt mes fàcil però amb roca mes trencada on cal anar amb comte per no apedregar als companys, la llargada de la tirada tampoc acompanya, uns seixanta metres fins arribar a la carena on fem reunió en una savina característica.

En la tercera tirada tenim el primer contacte amb la roca de la cara Nord, que està molt xopa i regalima, la herba mullada tampoc ajuda. Segons la ressenya es una tirada de primer grau però amb aquests condicionants la hem trobat mes difícil. Amb seixanta metres arribem a peus d'un mur que serà la següent tirada. La reunió es un gran pi a peus de la paret.

La quarta tirada en lo que es refereix a l'escalada es la millor, una placa de bona roca dona pas a una fissura oberta que ens deixa sobre un gendarme, per sobre cal superar un mur amb roca de paret Nord que per sort està ben protegit. Als trenta metres hi ha un pi gran que hem aprofitat per fer reunió. A la tirada hi ha dos ponts de roca, dos espits i dos pitons.

Aquí creiem que tan sols ens quedaven dues tirades, una com la tercera i una altre un xic mes difícil er arribar al cim. Però no, la cinquena tirada ha estat de seixanta metres de grimpada de tercer entre matolls, roca trencada i caminar i he fet reunió ens uns arbres a peu d'un mur.

La sisena tirada superem el mur fins un coll on hi ha un gran pi, però per sobre encara ens resta un tram de cresta fàcil, tal hem fet trenta metres per fer reunió en uns arbres que hi ha a la carena sota un ressalt on veiem un parabolt.

La setena tirada segons intuïm a la ressenya es de quinze metres, els primers verticals i assegurats pel parabolt que hem vist, però després cal carenejar fins a trenta metres per trobar un arbre on fer reunió, just després de superar el cim.

Una vegada reunits tots a la reunió desgrimpem uns metres per arribar a una savina d'on recordo haver baixar en rapel. Trobem la instal·lació amb un maillon però no hi ha manera de saltar a la paret i decidim baixar per la carena Oest fent dos ràpels de trenta metres fins el coll.

Ara si des del coll veiem alguna fita que ens porta per sota la paret Sud fins la carretera i el cotxe.

Mentre baixem veiem que les boires guanyen terreny i abans d'arribar a Cardona ja la tenim sobre i no ens deixa fins arribar al Bruc.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Creta de la Vall-Llonga

APERTURISTES................. Marià Garriga, J. Mª. Cases

CORDADA.......................... Carles Farre, Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL.......................... 12 cintes, Joc discret de Camalots

DIFICULTAT......................... V

VIES DRECERA VERTICAL + ANTONIO ALARCON A SERRAT DE LA PASTERETA

 DIMECRES, 30 DE SETEMBRE

Avui la meteo no es presenta gaire bona i tota la colla fem cap a ca l' Anna per esmorzar i decidir que farem.

A primera hora ja som uns deu companys que tenim ganes d'escalar, cada un amb les seves prioritats. Mentre esmorzem els grups es van definint però com sempre tots apunten al pla conservador i opten per anar a la Codolosa o als Graus.

Per sort avui també s'ha apuntat el Guillem i decidim marxar nosaltres a l'aventura.

                                                           VIA DRECERA VERTICAL

Fa un temps en Joan Rovira va fer-me arribar la ressenya de la via “Antonio Alarcon” una via que havien obert amb en Jaume Prat al Fals espero de la Pastereta (un espero situat just a la dreta de la Pastereta on ell mateix juntament amb en Carles Llovet havien obert la via “Fals espero de la Pastereta” que vaig fer, però que no em va agradar gaire (l'esperó en si, no dona per mes).

Això va fer que no li dones importància a aquesta nova via i la deixes arraconada.

L'any passat van obrir també una petita via sota la carena de la Pastereta ,de dues tirades, però que no em va cridar l'atenció.

Avui amb el dia rúfol i amb el condicionant de tenir que estar pendent del telefon per temes familiars, crec que es bon moment per anar a tastar-la o tastar-les depenent de si tindrem temps o no.

                                                         VIA   ANTONIO ALARCON

Nosaltres anem directes al pàrquing on cal deixar el cotxe per pujar pel Clot de la Mònica i comencem a pujar-lo fins arribar al pi on surt la drecera que ens puja fins la Pastereta, uns metres mes amunt d'aquesta drecera s'intueix una altre drecera que ens apropa a peu de via del nostre primer objectiu , la via “ Drecera Vertical”

La primera tirada te trenta metres i fa reunió al costat d'un arbre, a la tirada trobarem dos parabolts (just al començar) i un arbre llaçat amb una baga. El pas mes difícil es posar els dos peus a la paret, la resta es deixa fer be.

La segona tirada surt per l'esquerra de la reunió on hi veurem dos parabolts, es un tram vertical que hem pogut fer amb A0, per sobre del segon parabolt hi ha un tram fi fins a trobar un pitó que no es veu fins arribar a tocar-lo, després fàcil però trencat. El mes difícil es trobar un lloc on fer reunió, després de superar varies savines que hem desestimat per dolentes hem arribar a una olivera borda on hem fet reunió, aquests darrers 20 metres son caminant.

Mentre fèiem aquesta tirada han caigut quatre gotes que no han arribat a mullar el terra i decidim seguir.

Ens calcem les sabates i caminem un centenar de metres direcció al fals esperó. Una vegada a lloc, la foto de la via no ens quadra amb el que veiem. Aleshores la estudiem amb cura fins a esbrinar que la via comença molt mes a la dreta, en plena cara Est.

Anem vers el Est per un terreny trencat i un xic perillós però trobem el peu de via sense problemes.

Aquí em porto la primera sorpresa del dia, la paret no te res a veure amb el “Fals espero de la Pastereta”, un mur vertical amb molt bona roca s'ens presenta al davant per començar.

El primer tram, els tres primers parabolts, es molt exigent i difícil , nosaltres hem fet A0 després ja es suavitza de grau però continua la bona roca. Tan sols el darrer tram de la tirada presenta un roca a controlar. Trobarem onze parabolts i un arbre llaçat.

La primera reunió la reconec, estem a la dreta del pany de paret anomenat “Totxo de la Pastereta” i la via “Fals espero de la Pastereta” va per tota l'aresta.

La nostra via va un xic a la dreta i supera una fissura amb forma d'arc a la dreta, molt bonica.

Aquesta tirada comença amb uns passatges difícils (un xic menys que els de la tirada anterior) però que també fem amb AO, però aviat ja ens permet pujar en lliure per la placa de la dreta però fent servir alguna vegada la fissura , una vegada finalitzat el diedre ve un tram de roca dolenta que cal negociar amb compte abans d'arribar a la reunió.

A la tirada trobarem 2 ponts de roca i onze parabolts.

A la reunió hi ha dos parabolts i un mallon, si volem podem rapelar per la vessant Oest del espero i arribaríem a peus de vies del “Totxo de la Pastereta”.

Nosaltres ens decantem per seguir pujant.

La tercera tirada comença amb un tram de quart grau protegit per dos parabolts, després la carena s'ajeu i no trobem res mes fins arribar als trenta metres on hi ha un parabolt.

Nosaltres seguim pujant i fem reunió al capdamunt de l'agulla, un 65 metres en total.

Aquí ens trèiem les cordes i els peus de gat.

Encar ens toca remuntar per plaques ajagudes fàcils fins el cim de la Pastereta i després anar seguint un corriol que ens deixa al camí de l'ARtiga Baixa que ve de les Gorres fins el Colt de la Mònica i d'allà sense pèrdua fins el cotxe. Un bon passeig !!!.

Per celebra-ho tornem al Bruc per fer la cervesa amb els companys que segurament hi seran dinant.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...................................... Drecera Vertical

APERTURISTES.................. Joan Rovira, Jaume Prat

CORDADA............................ Guillem Estruch, Josep Estruch

MATERIAL............................ 10 cintes, Joc Camalots fins nº1

DIFICULTAT........................... A0/V+

DADES DE LA VIA

NOM........................................ Antonio Alarcon

APERTURISTES ................... Joan Rovira, Jaume Prat

CORDADA............................ Guillem Estruch, Josep Estruch

MATERIAL............................ 14 cintes, Joc Camalots fins nº1

DIFICULTAT........................... A0/V+

VIA FUNCIÓ CLOROFIL·LICA A LA PASTERETA

 DIUMENGE, 27 DE SETEMBRE

Ahir no vaig tenir una bona tarda i al vespre vaig començar a trucar per poder sortir el diumenge , tot i que tan sols podria fer una matinal.

El Genis va respondre i el primer que fem es pujar al Bruc per fer un bon esmorzar, l'activitat esdevé secundaria si tens la imperiosa necessitat de esbargir-te.

Després d'esmorzar ho veiem mes clar i comencem a escollir objectius, però molts dels que proposo no son gaire viables perquè cal caminar una hora llarga per arribar-hi. Finalment decidim quedar-nos a mig camí i anar a la Pastereta.

Mentre anem pujant ja veiem que hi ha gent a la via “ Vilmambar” un dels nostres possibles objectius.

Mentre ens preparem arriba una altre cordada amb el mateix objectiu i nosaltres que no tenim predilecció decidim canviar d'objectiu..

El Genis no recorda si ha fet cap via d'aquell sector i primer ens mirem la via “ Josep Nieto” que tan sols he fet un parell de vegades des de que la varem obrir, però no tinc el dia per apretar gaire , i molt menys d'entrada i prefereixo anar mes tranquil. Li proposo fer la “ Funció clorofíl·lica” que ell creu que no ha fet (a la segona tirada, diu que li sembla que si que la ha fet) Beneit sigui no tenir memòria perquè sempre fas vies noves !!!.

Ara ja estem posats, la primera tirada igual que la seva veïna , te la primera assegurança un xic enlairada, però es mes suau la entrada, després cal seguir els parabolts fins la reunió. Hem trobat onze parabolts.

La segona tirada segueix el fil d'una aresta a l'esquerra del gran diedre que ratlla la paret, es una tirada agraïda i amb bona presa, trobarem set parabolts.

La tercera surt sobre la reunió i aquí atrapem a la cordada que feia la “Vilbambar” que estan fent la ultima tirada de la seva via..

La nostra tercera tirada comença amb un tram vertical però aviat comença la rampa que ens porta fins la reunió . Hi ha sis parabolts.

Tot baixant deixem que la cordada vagi per davant nostre ja que no tenim cap presa i baixem darrera d'ells.

Després directes al bar per fer la cervesa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................... Funció clorofíl·lica

APERTURISTES................ Joan Rovira, Ricard Darder

CORDADA......................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL.......................... 10 cintes

DIFICULTAT …................. V