VIA DESTROYER AL MONTROIG

 DIUMENGE, 19 D'ABRIL

Hem passat del fred a la calor sense ni adonar-nos i ara ja cal estudiar molt be on anar per no patir una solejada.

Per aquest diumenge hem quedat amb la colla del Penedes però sense cap objectiu establert, tot i així hem quedat de trobar-nos a Jorba,,,,,, el que significa anar a Ponent..

El Pere te entre cella i cella la nova via oberta al Montroig.

Avui hem coincidit cinc companys o sigui que caldrà fer dues cordades.

Esmorzem al pàrquing i acabem de decidir cordades i objectius.

Finalment es decideix que el Pep i jo farem cordada, ell a mirat la via Destroyer de la Pala del Pelats i li fa gracia fer-la. Jo recordo haver mirat la tercera tirada el dia que varem fer la via “L'era del Pardals” amb el Juan Carlos i recordo una fissura molt vertical i d'aspecte molt difícil, ja se que em tocara partir !!!.

Els companys com no pot ser d' altre manera van a la nova via “Guerrers Osage”.

Sortim del pàrquing per la drecera i sortim just on comença la pujada a peu de via. Nosaltres som els primers que deixem el corriol i ens decantem a la dreta a cercar la via.

La via comença uns deu metres a la dreta del principi de la canal de baixada però ens costa força esbrinar el peu de via. (segons la ressenya, tan sols hi ha un espit a uns deu o quinze metres del terra , just on hi ha un petit sostre) Per sort recordo on comença la via que varem fer i això limita molt el terreny de recerca.

Finalment localitzem l'espit i ens preparem per l'escalada

Aquesta primera tirada te trenta cinc metres i supera un diedre /fissura vertical amb tan sols el espit que hem vist com a assegurança, la resta cal protegir-lo amb flotants.

El pas mes difícil de la tirada es on hi ha l'espit que es un pas de contorsionista, la resta es amb roca a controlar però no dolenta del tot , això si, mantinguda i molt vertical.

La segona tirada comença amb un mur vertical on veiem un espit però aquest queda molt a l'esquerra del recorregut lògic de la tirada que va a cercar un diedre característic, per no fer una volada massa gran ens hem apropat al espit per xapar-lo, per sobre segueixen un passatges atlètics per entrar al diedre on hi ha un pitó que no es veu, cal remuntar el diedre i sortir per la dreta on he trobat un passatge mes difícil del compte i sense possibilitat de protegir-lo. Superat aquest passatge, ja mes fàcil fins la reunió que es fa en una gran savina per sota i a la dreta de la fissura..

Aquesta tirada es amb diferencia la mes bonica, difícil i assegurada de la via, hi trobarem cinc espits i un pitó. El Pep se la ha cruspit quasi tota en lliure tan sols en un punt no ha pogut alliberar-la, (a casa hem vist que una piulada parla de la necessitat de pitonar en aquest punt). Jo he aguantat el tipus fins a mitja tirada i d'allà fins al final de la fissura he utilitzat un estrep aprofitant que amb les bagues passades podia arribar a la següent assegurança. Del darrer espit fins a la reunió encara resten uns deu metres molt verticals però ja amb millor presa.

A la reunió de sobre la ressenya parla de fer-la en uns arbres però a quatre metres a la dreta hi ha una reunió de parabolts que hem aprofitat.

La darrera tirada arriba fins el cim anant sempre en diagonal ascendent a l'esquerra, primer hem trobat dos parabolts en el primers deu metres i després ja res de res fins el cim,per sort es molt mes fàcil que la resta.

Quan baixem a la canal veiem els companys que estan enllestint la seva segona via, nosaltres baixem fins el peu de la via nova, sense acabar de decidir si ens hi posem o no, finalment decidim deixar-ho per una altre visita i marxem tots a Vilanova de la Sal per fer la cervesa abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................ Destroyer

APERTURISTES................. Rafa i Tonet

CORDADA........................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL........................... 15 cintes, Camalots fins nº 2, Aliens, Joc discret fissurers

DIFICULTAT.......................... 6b/A1

VIA REVOLTA PAGESA A LA PARET DE COSP RASQUERA

 DIMECRES, 15 D'ABRIL

Aquest dimecres sortim sols , el Pep i jo però encara no hem decidit on anar. Com que sempre la colla em deixa que proposi aquesta vegada deixo que el Pep porti las rendes de la cordada, encar que ja se que patiré anem on anem.

Fa poc temps ell acompanyat del Joanet varem obrir una via a Rasquera , a la paret de Cosp, zona de les Picossies i tot i que ja la ha fet, te ganes de forçar un passatge que se li resisteix.

Com sempre sortim a les vuit, però aquesta vegada en lloc de fer-ho a Jorba, ens trobem a Vilafranca del Penedes.

Després de trobar-nos fem la primera aturada per esmorzar al Perelló i així estalviar-nos anar fins Rasquera i tornar.

Com quasi sempre que venim a aquesta zona estem completament sols i ara amb la pista ben arranjada es fa de bon pujar.

Fem la curta aproximació i comencem la feina. 

Una primera tirada que comença suau però que poc a poc va complicant-se. EL Pep s'ha aturat en una reunió que hi ha a trenta metres sobre un petit replà, la tirada està assegurada amb set parabolts però el tram final abans d'entrar a la reunió es molt fi. La dificultat ha passat de cinquè grau els primers metres fins a 6b en aquest tram final.

La segona tirada es molt curta però crec que es bona idea fer la reunió on som, perquè els quinze metres que separen les dues reunions son molt intensos i fins. Sortim de la reunió amb una dificultat de 6a per passar aviat a 6b+ ( aquí tot i anar de segon , he fet un pas de A0, hi ha sis parabolts.

La tercera tirada creua la gran placa que domina aquest pany de paret, uns metres per sota de l'itinerari de la via “ Agustí Ventura”, aquesta tirada personalment crec que es la millor de la via, comença amb un flanqueig descendent per anar a cercar una canal cega de roca cantelluda, aquest tram es difícil i desplomat amb una dificultat que deu ser propera al 6a+, després cal remuntat tota la placa amb moviments molt estètics i d'equilibri per anar a cercar un pi característic, (darrera del que hem improvisat una reunió), no es la reunió de la via que està uns deu o quinze metres per sobre.

La reunió la hem fet amb un parabolt i dos aliens que queden a caldo. En aquest tram de placa trobarem cinc parabolts i un pitó . Les dificultats de la placa son de 6a+ al principi i 6a mantingut la resta.

La segona part de la tirada comença amb un petit flanqueig a la dreta amb peus dolents per situar-te a la placa de sobre la reunió i que superarem amb tendència a l'esquerra, (ull!! perquè hi ha un parabolt molt situat a la dreta que enganya per seguir l'itinerari mes fàcil. Hi ha quatre parabolts. A l'entrada a la reunió la roca deixa de ser gris compacte i trobarem un tram de roca arrodonida.

Aquesta reunió es còmoda, sobre de la reunió veurem l'espàrrec d'un parabolt fruit d'un intent de sortida de la reunió que han rectificat per sortir per la dreta amb millor roca.

La darrera tirada era l'objectiu de venir a fer-la, el Pep volia forçar un pas de 6c que se li va resistir fins ahir...... jej, je...... ara ja no se li resisteix.

La tirada es mooolt mantinguda, ja d'entrada es difícil 6a+, però hi ha una secció a la part final que m'ha calgut a mes de l'ajuda d'anar de segon, posar una baga al peu per arribar a terreny mes suau.

Per acabar la sortida de la paret fins la reunió també te el seu encís, un desplom amb bones mans però sense peus, tot això després del patiment de sota.

La via esta equipada per rapelar i amb dos ràpels ja som al terra.

Aquí fa molta calor, no com a la paret on hi havia una brisa suau. Decidim que ja en tenim prou per avui i marxem a Rasquera per fer un bon àpat abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................. Revolta Pagesa

APERTURISTES............... Pep Riba, Joan Solé

CORDADA......................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL......................... 15 cintes ( joc discret d'Aliens per la reunió opcional)

DIFICULTAT....................... 6c (6a+ A/0)

VIA LAURA NOVO A SANT LLORENÇ DE MONTGAI

 DISSABTE, 11 D'ABRIL

Un nou cap de setmana on tan sols puc fer alguna matinal i per si fos poc , per el diumenge la previsió es dolenta arreu de Catalunya.

Solució, sortir el dissabte .

Quan s¡apropa el cap de setmana començo amb la ronda de trucades per trobar company i el “Mam” s' apunta, ( a ell sempre li va be, fer aquestes sortides curtes i tornar aviat a casa), quedem en trobar-nos a ca l'Anna tot esmorzant.

Mentre esmorzem van arribant companys i finalment som quatre els companys que decidim fer una escapada.

Com que el Carles també s' ha apuntat i es una persona que li agrada conduir rapit proposem anar a Sant Llorenç de Montgai per fer la darrera via oberta a la Formiguera.

El Mam ja la va fer just el dia que van dir-nos que era oberta, quasi troben als aperturistes penjats a la paret !!!.

Però diu que aquell dia al no conèixer que es trobarien va fer una escalada mes conservadora, avui ja podrà forçar-la més.

Farem dues cordades, davant anirem el Mam i jo i a la cordada de darrera el Josep i el Carles.

La primera tirada comença per un terreny amb roca no gaire bona els primers metres però aviat aquesta millora i molt, sobretot amb la bona neteja feta i la bona protecció que hi ha. Trobarem nou parabolt i dos pitons a la tirada, el primer tram de 6b que jo he fet amb A0 i la resta de cinquè i cinquè superior.

La segona tirada es curta, uns quinze metres, comença amb un tram explosiu que es pot fer amb A0 per després seguir una fissura vertical amb molt bons cantells fins arribar a l'altura d'una petita feixa que seguirem a l'esquerra fins la reunió.

La tercera es la mes bonica i equilibrada de la via, també la mes llarga, uns trenta metres.

Comença amb un flanqueig ascendent a l'esquerra per anar a cercar un petit esperó que remuntarem recte a munt fins el cim. Està assegurada amb onze parabolts i presenta una dificulta de 6a amb un tram un xic mes picant quasi al final del recorregut.

Una vegada al cim anem caminant per la carena en direcció a llevant fins trobar el rapel de la via Verd Glas que amb trenta metres ens deixa a peu de via.

Ara ja anem justos de temps i decidim marxar.

Arribem al Bruc a les tres de la tarda, tinc el temps just de fer la cervesa amb els companys i marxar a casa per complir amb els deures familiars.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM........................................ Laura Novo

APERTURISTES..................... J. Casas, J. Gutiérrez, M. A. Garcia, J. Baños

CORDADA............................... Josep Aiguade, Josep Estruch

MATERIAL.............................. 12 cintes

DIFICULTAT............................. 6b/A0

VIA DEL KILLO A LES ROQUES DEL PELAT

 DIMECRES, 08 D' ABRIL

Aquest dimecres, fent la ronda de trucades ens assabentem que els companys César, Visa i Ramon, van a Vilanova de Meià, som conscients que pot ser de les darreres vegades que el temps ens permetrà anar-hi aquest any, donat que les temperatures comencen a apretar.

Ells es troben a la carretera de Berga però a nosaltres ens es mes còmode anar-hi per Cervera, per tant decidim que ja ens trobarem al Cirera mentre esmorzem.

Sortim d' Esparreguera poc abans de les vuit i no ens aturem fins arribar a Vilanova de Meià on els esperem tot esmorzant i allà mateix decidim que volem fer cada cordada.

Nosaltres volem anar a la zona de la Font Blanca però ells tenien intenció d'anar a la paret de Zaratustra. Però durant la conversa els parlo de la via Eva Solans i finalment fan un canvi d'objectiu. Nosaltres per la nostra part també canviem l'objectiu per anar a una via mes propera on seran ells, la via “ del Killo”.

L' aproximació totes dues vies es la mateixa fins arribar sota la paret però la nostre està un xic a l'esquerra.

La via “del Killo” no te res a veure amb la via Eva Solans , ni amb la roca ni amb les assegurances, je, je.

La primera tirada comença sota la fissura mes marcada però salvant el desplom del principi per l'esquerra. També es pot entrar per alguna de les feixes que surten horitzontals fins arribar a la fissura, mes fàcils però sense assegurances, ni possibilitats de posar-ne.

La roca en general es arrodonida i un xic crostosa i va perdent capes de sorra a mida que les toques.

La primera tirada supera un desplom amb roca trencada i s'enfila per l'esquerra de la fissura fins a trobar la reunió, un xic penjada. Hi ha un pont de roca i un parabolt.

La segona tirada comença amb un pas “tonto” per sortir de la reunió i a uns pocs metres trobarem un pont de roca, al superar-lo cal anar amb tendència a l'esquerra per trobar el tram de roca millor de tota la via, també hi trobarem dos parabolts i un arbre llaçat just abans d'entrar a la reunió que farem en un arbre.

La tercera tirada surt amb un flanqueig a la dreta fins a trobar un pitó que no es veu fins que no ets allà i després s'enfila per una paret de còdols arrodonits que no fan bona cara, cal anar a cercar un arbre llaçat amb una baga. Una vegada superat el arbre cal caminar fins a trobar un arbre suficientment gran com per fer-hi reunió. Nosaltres hem aprofitat per fer alguna foto dels companys.

La quarta tirada es un canvi de reunió d'uns trenta metres, cal anar en direcció a la canal per on baixa la “ferrada” i fer reunió en qualsevol arbre que trobem sota una xemeneia que s' obre sobre nostre.

La cinquena tirada teòricament hi ha un pitó i un pont de roca com assegurança, però tan sols hem trobat el pont de roca i ara la entrada a la tirada fa molt respecte i es expo al no haver-hi possibilitats de posar-hi res que no sigui un pitó.

Després dels primers metres “expo” podem agafar una branca que surt de la fissura , (mentre hi sigui, perquè es mou molt) i arribarem al pont de roca.

A partir d'aquí cal sortir de la fissura tenint molta cura amb la roca que no es cap meravella fins arribar al cim i trobar un bon arbre per fer-hi reunió.

Al costat esquerra (pujant) i per terreny molt embrossat trobarem el final de la “ferrada” que es el camí de baixada.

Mentre els companys baixen , el Genis i jo anem fins una clariana per fer fotos de la paret abans no baixem tots a Cal Cirera per fer un bon àpat.

JOSEP ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM..................... …...... Del Killo

APERTURISTES............ Gerard Folch (Tiny, Mrta, Jorx, Gery) DkP

CORDADA..................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL..................... 12 cintes, Joc de Camalots fins nº 5

DIFICULTAT.................... V+/A0