Sembla mentida el
que costa expressar uns sentiments que et roseguen per dins, fa dos dies que
intento començar però a les poques ratlles he de deixar-ho perquè el cap i els dits
segueixen un camí diferent, el cap volant
entre records alegres, anècdotes amb un
afany de reviure uns moments que no
tornaran i els dits intentant plasmar el sentiment de tristor que ara per ara
m’envaeix.
Una cosa és
explicar els fets i les anècdotes d’un dia d’escalada amb els companys on exposes
pensaments , reaccions , emocions que sents en un moment determinat de
l’activitat però una altra cosa és intentar transmetre l’angoixa que sents al saber que el moment que tant esperaves i
tan temies ja és aquí.
El Josep ens ha
deixat!!.
El dissabte vaig
rebre la noticia de la mort del meu amic Josep Mª Sánchez Carrasco. Durant
molts anys havia estat el meu company de cordada fins que la malaltia que se
l’ha endut va començar a fer estralls en el seu cos, obligant-lo a deixar
l’activitat que tant estimava, l’escalada.
Amb ell vàrem
començar a escriure les primeres activitats d’aquest blog .
Josep, descansa amb pau, però tingues el
convenciment que sempre estaràs amb nosaltres
J. ESTRUCH
t`acompanyo en el sentiment.Ara toca anar a buscar una bona paret i obrir-li una bona via,Jo t`acompanyo.Ânims!
ResponEliminaOstres!! Quina mala notícia. Quan em van dir que estava molt malalt, vaig pensar que no podia ser, que només feia quatre dies encara m'he l'havia trobat apretant al Sector dels Roures a Perles. Quin greu que em sap.
ResponEliminaParce
Carai, ens deixa un referent, segueix tibant allà on estiguis Josep.
ResponEliminaUna abraçada Josep! sempre el recordarem com el gran escalador que era.
ResponEliminaFa molts anys que ens coneixíem, un bon home i un bon escalador, anem desfilant, es possible que algun dia ens tornem ha trobar ..?
ResponEliminaLes seves obres donen fe de la seva enyorada presencia
Guillem