DIMECRES 28/03/2012
Una setmana més, són les 8 del matí del dimecres 28 de març i estic al bar de les Carabeles esperant als companys amb un bon cafè. El dimecres passat i com cada setmana que sortim, varem fer una proposta per anar a escalar el proper dimecres que tingués lliure i la proposta va ésser d'anar a Vilanova de Meià per intentar la via Cabaret galàctic, segons els diferents foros, està reequipada generosament des de fa molt poc.
Però ahir va trucar en Josep G (un dels visas) per afegir-se a la partida i varem decidir cambiar els plans per anar a fer la via Tom Sawyer o la Vibraciones ........... més assequibles i curtes.
A les 8 arriba el Josep R. i com a primer bon dia diu, - el Josep G. no ve -. Davant aquesta afirmació no vaig poguer aguantar-me i de dins meu va sorgir una exclamació, - vaja, avui, toca patir - semblava una qüestió premonitòria tot i no conèixer la via.
Sense entretenir-nos gaire, enfilem direcció a Vilanova per esmorzar i desprès una caminadeta fins a peu de via, de fet a les 11 hores ja estem a punt de començar.
La primera tirada, com sempre la fa en Josep R. i el primer pas ja adverteix de la tònica de la via, un pas de bloc (és un dir) de cinquè superior, desprès vertical i relliscós fins la reunió.
La segona tirada em toca a mi, fa un gran arc per superar els primers extraploms, no és molt difícil però la roca no és com per tirar coets i les assegurances, dons bé, val més deixar-ho. La reunió està en un balcó que sobresurt de la primera tirada i just sobre d'ella.
La tercera tirada comença per una placa en diagonal fins arribar a un extraplom que cal superar en diagonal a la dreta, per sobre d'aquest hi ha una altre placa amb uns passos molt tècnics i difícils. Aquí comencem a veure el concepte de, equipament alegre, que hem llegit en algun foro. ( Per cert, per nosaltres , equipament alegre, enteniem que hi ha assegurances en excés però per altres crec que vol dir tot el contrari, has d'anar alegre per poder passar-hi.).
La quarta tirada torna a tocar-me, és la tirada del 6c. Comença suau amb cinquè per anar-se posant dret, el pas clau és un flanqueig, jo no tinc força suficient per sortir i decideixo fer un pas de ganxo (els visas tenim solucions per a tot) . Desprès ve el diedre tècnic que cal protegir, hi ha un pitó que no veus fins que hi ets sobre i desprès una apretada per sortir del diedre , he posat dos micros per assegurar la progressió. Creia que ja s'havia acabat el patiment però per arribar a la reunió em caldrà superar una panxa que, deu ni do, ni pensar-ho d'anar d'assegurança en assegurança, cal apretar i força.
La cinquena la fa en Josep R, una placa estil Terradets amb un bombo final per rematar la feina, aquest darrer tram és molt extraplomat però hi ha unes preses de campionat, cal fer-la amb decisió si no vols quedar-te sense forces a mitja tirada..
La sisena és una tirada redreçada, no segueix l'itinerari original però cal dir que és molt maca i curtidora, ressegueix un extraplom que no és molt fort però si que és mantingut i amb la llargada de la tirada quedes amb els braços a caldo.
Com que no hem pujat amb les sabates , decidim que ja en tenim prou, ara queda una tirada de cinquè curta i un pas de bloc que segons diuen és, expo, i no estem per patiments, cal dir que a la propera reunió hi ha l'escape per la feixa i la part de dalt és optativa. A més a les dues darreres reunions no hem vist equipament per rappelar i no sabem si més amunt n'hi ha. per tant, rappels i cap a casa que hi falta gent.
Arrivem a Esparreguera a les 18 hores, satisfets i cansats, pensant ja amb una altre escapada per treure adrenalina. Però això serà un altre dia.
Josep Estruch
molt bo lo de l'equipament alegre jaaja!!
ResponElimina