VIA AMATISTA

DISSABTE, 29 DE DESEMBRE

Amb tota seguretat aquesta serà la darrera sortida d’escalada de l’any i com a tal intentarem gaudir-la, avui tan sols sortim el Josep i jo i tenim moltes vies a la llista de pendents de fer. Com que conec al Josep sense dubtar-ho li proposo a mitja setmana anar a Vilanova de Meià, sé que és la seva zona predilecta per escalar. Ta sols hi ha un petit inconvenient, ell està encara convalescent i no vol forçar la màquina fins la darrera posta a punt que li faran al gener, per tant tindré que fer de primer i donar el do de pit quan calgui.

Al proposar-li anar a Vilanova el Josep diu que OK, vol anar a la via que teníem pensada per fer la setmana passada i varem deixar en standbay, perquè tenia una aproximació una mica més llarga que les roques del pelat, es refereix a la paret del Pas Nou..

La veritat al dir-me això va pujar-me un nus a la gola, uf, caldrà donar el do de pit en una via dura, (recordo que jo li havia proposat anar a fer la Imàgenes o la Dents de corall). He passat uns dies pensant com ho faria per passar la tercera tirada amb una mica de dignitat.

Per sort de bon matí tots els neguits s’esvaeixen, vol fer la via Amatista, la clàssica de la paret, jo ja la he fet un parell de vegades, però amb aquesta sí que em veig les orelles.

A les 9 estem al bar Cirera on coincidim amb el company del Blog Ninublog i amics seus que van a fer la via Pastilina a la Roca dels Arcs, nosaltres la varem fer ara fa dues setmanes i és una via disfrutona. Després de fer petar la xerrada, a les 10 del matí estem aparcats a peu de paret, tot i esperant que el sol escalfi tota la via, (a la primera tirada el sol no l’escalfa fins les 11 del matí). Comencem a fer l’aproximació a les 10,30 amb molta tranquil·litat i quan  arribem al peu de via ja ens  toca el sol, ha estat un càlcul acurat.

Començo la primera tirada, una combinació de fissures i plaques amb una dificultat de cinquè més, la llàstima que les preses son arrodonides i una mica gastades donant una sensació d’inseguretat, el passatge més difícil l’he reforçat amb un camelot del número 1, la resta tot i tenir les assegurances allunyades pot anar fent-se bé. El Josep puja a la reunió molt content, no ha patit gens i veu la seva recuperació cada cop més a prop.

La segona és molt curta , uns 15 metres, supera una petita cova que sembla molt difícil però que una vegada hi ets trobes preses de campionat, passat el passatge una placa fina i relliscosa ens porta a la reunió.

A la tercera tirada tenim dues opcions, sortir en diagonal a l’esquerra per on va la via o fer la segona tirada de la via veïna, la Frontera, que puja directe per una placa molt vertical fins la reunió. Escollim aquesta segona opció que encara que és una mica més difícil és molt més estètica.

En aquesta tirada em cal reforçar-la en dos llocs perquè la distància entre les assegurances és massa llarga per al meu gust. Aquesta és de les tirades que li agraden al Josep, per tant, tot i la dificultat de 6a+ i no tenir les forces al 100% no ha patit gens per superar-la.

La quarta tirada és una altre tirada per emmarcar, no tant difícil com l’anterior però molt estètica. Hi ha ressenyes que la graduen de cinquè i d’altres de 6a, personalment crec que un terme mig seria bo.

Una vegada al cim decidim no caminar i amb dos ràpels ens plantem al terra.

Ara tan sols resta fer el ritual de la cervesa i començar a parlar de la propera sortida que serà la primera de l’ any 2013.

J. ESTRUCH