EL SOMNI DE QUINFER Vilanova de Meia

DIMECRES, 10 D’OCTUBRE DE 2012

El Josep m’ha deixat l’ elecció del lloc a mi, però hi ha tants llocs on poder escalar que tinc molts problemes per decidir-me. Per fi i condicionat amb el fet que conec al Josep i sé la seves preferències, organitzo la meva recerca a Vilanova de Meià.

El lloc el tinc decidit, ara falta decidir la via i això ja és més complicat, per tant recullo totes les ressenyes que tinc, noves i antigues i les porto per decidir entre tots dos.

Mentre esmorzem  comencem a organitzar la jornada i sense proposar-ho surt la via Somnis de Quinfer, jo he fet la part superior amb el Josep Sánchez el dia que varem combinar la part inferior de Tierra de Nadie i la superior de Somni de Quinfer i el Josep no fa gaire temps va fer-la amb el Xavier i la Cristina, però està especialment picat amb la tercera tirada i vol forçar-la de la forma més neta possible (dins les nostres possibilitats),.

                                                
Comencem la via a les 10,30 hores i a la nostra esquerra tenim una parella d’anglesos que fan la Tierra de Nadie.

La primera tirada la fa el Josep, ja sigui perquè és el començament o bé perquè es difícil però costa molt superar el primer tram de paret, uns passatges fins i amb molt poca presa, el segon tram és més franc, sobretot perquè la roca millora i hi ha moltes gotes d’aigua, tot i així és molt vertical . La graduació d’aquesta tirada és de (6a) encara que el primer tram crec que seria quelcom més.

                                  

La segona tirada em toca suar-la, el Josep m’assegura que la graduació esta per sota de la dificultat ressenyada, encara que jo no les tinc totes amb mi, però amb toca i tinc que donar la talla (sinó, quina vergonya!!). La veritat és que tenia raó, amb alguns descansos per recuperar els braços, la tirada surt bé i crec que la dificultat amb els punts de descans que he fet serà de cinquè superior màxim de (6a), una molt bona tirada.

                                     

La tercera tirada és amb diferència la més difícil, inicialment pensàvem utilitzar qualsevol estratègia per superar-la però al Josep se li dóna bé la progressió i pot superar-la sense fer gaires  irregularitats. Jo al darrera aconsegueixo treure-la bastant dignament. La graduació és de (6b+)

                                                

La quarta tirada, és la segona vegada que la faig de primer i la progressió és ràpida, els dos passatges difícils (V+) que hi ha, no se’m resisteixen i quasi sense adonar-me’n ja estic a la reunió.

                                                   

Són les 13 hores. Fer la via ens ha costat unes dues hores, molt més ràpid que no ens pensàvem, ara tindrem més temps per fer la cervesa. Al camí de baixada ens trobem una acompanyant (mesura uns dos metres de llarg) , que ens dóna un ensurt, però crec que nosaltres l’hem espantat més a ella, que no pas ella a nosaltres.

                                             
J. ESTRUCH