VIA LLEIDA

DISSABTE, 13 D’OCTUBRE 2012

Un dissabte més, aquesta setmana tot i ser un pont llarg no fem cap sortida especial, el temps no es presenta gaire segur i el divendres encara no tinc cap pla  per fer. Però a darrera hora  ve el meu fill Guillem, per tornar-me material i em proposa sortir el dissabte.

No cal dir que ràpidament vaig agafar-li la paraula. Mirant el Meteoblue, sembla que el millor temps estarà per Lleida i li proposo anar a Vilanova de Meià, encara que ja vaig anar-hi dimecres però hi ha moltes vies encara per fer.

Jo he escollit el lloc, el Guillem ho fa amb la via i vol anar a fer la Lleida. A mi personalment no em desagrada ja que fa bastants anys que la vaig fer i en tinc un bon record.

                         

Sortim d’Esparreguera a les 7,30 hores i a les 9 i poc més ja estem al bar Cirera  per esmorzar, encara que el Meteoblue diu que farà sol, aquí hi ha una boira molt potent i pixanera, no se pas si s’aixecarà!!

A les 10,30 ja estem a peu de via, i la boira segueix sense desaparèixer però aquí no mulla tant i decidim començar la via.

La primera tirada segueix una fissura en diagonal a la dreta i als pocs metres cal deixar-la per anar a navegar per una placa plena de gotes d’aigua fins un replà situat a uns 20 metres, la dificultat no és massa gran ( IV),  però la roca rellisca força.

  

La segona té una dificultat semblant a la primera i és una diagonal a l’esquerra navegant per un mar de roca, les assegurances que hi ha senyalen el camí però cal anar en compte no seguir una altre línea d’assegurances que hi ha a l’esquerra (més difícil).

La tercera és curta i més mantinguda, amb les dificultats concentrades en dos punts, el primer al començar la tirada on cal superar un petit sostre i al final de la tirada per superar una fissura força vertical. La dificultat és de (V+). La tirada acaba en una còmoda feixa.

La quarta tirada és la més difícil, comença amb un tram graduat de (6b+) que el Guillem intenta superar però de la primera a la segona assegurança se li resisteix i acaba tibant de baga, la tercera assegurança també costa d’agafar perquè queda desplaçada a la dreta del itinerari lògic de pujada.  A partir d’aquí cal tibar fort amb molt bona presa,  molt vertical fins agafar un arbre, a partir d’aquí una fissura díedre ja molt més fàcil et porta fins la reunió.

La cinquena tirada no és difícil, tan sols cal tenir bona navegació per la roca i protegir-la al gust de cada un. La part més complicada és trobar la reunió que no es veu fins que no la tens a sobre.

  

La sisena, és una excusa per sortir per dalt, comença amb roca compacte però poc a poc aquesta desapareix i al final és anar pujant a quatre grapes, hi ha cordades que fan la reunió als quinze o vint metres de començar la tirada , perquè hi ha un arbre força gran, però nosaltres hem fet la tirada fins la feixa i desprès hem sortit caminant fins el cim.

Just quan estem plegant les cordes el sol comença a treure el nas però encara amb molta timidesa, són les 13 hores.

J. ESTRUCH