AVENTURA A LA PARET D'ARAGÓ

DISSABTE, 09 DE MAIG

Aquesta setmana hem volgut anar de sobrats i ens han picat les crestes (per espavilats!!).

Són les set del matí i encara no sabem on anar, tenim diferents propostes que porta el Lluis, Canalda, Abella,...... però jo prefereixo deixar aquestes opcions per una època amb els dies més curts i li proposo anar a la Paret d’Aragó, un lloc on fa molt de temps que volem anar , però no trobem el moment, suposo que l’instint de supervivència fa la seva feina i sempre trobem excuses per ajornar la visita.

Però avui he trobat al Lluis disposat a fer un sacrifici i decidim anar-hi tot i que som conscients que anem tard.

A les 9 del matí estem a Viacamp, però el bar encara està tancat i decidim baixar fins Pont de Muntanyana per esmorzar . Tot i així a les 10 del matí estem aparcats i preparant el material al pàrquing d’Estall, on tan sols hi ha un cotxe.

Aquí comencen els despropòsits, com que ha estat tot tan precipitat només portem la ressenya de la Santiago Domingo que fa temps tenim en cartera i enfilem direcció als prats basant-nos tan sols en el record que tenim de l'aproximació. Aquí és on fem la primera marrada, en lloc d’agafar el camí que ressegueix la base de la paret, baixem pels fons de torrent i enfilem direcció a la zona on hi ha la via on arribem amb una hora , però ben cansats.

La segona marrada ha estat confondre la inscripció del peu de paret amb la que teníem que trobar, però varem creure que algun graciós va repicar el nom i semblava qualsevol cosa menys SD que era el que deia la ressenya, (ara sabem que l'inscripció deia rig, que és el que tenia que dir) .

Però bé, convençuts, comencem a pujar, tot i que als primers metres li comento al Lluis que el teòric cinquè de la primera tirada era potent però com que definir uns graus és molt particular varem seguir pujant..

La segona tirada, la ressenya diu roca crostosa i a fe que ho era, més que crostosa, diria cutre, però endavant. La reunió segons la ressenya queda a l’esquerra però a nosaltres ens queda quasi sobre , però creiem que és un lapsus del Luichy (cosa molt i molt difícil, perquè totes les seves ressenyes són molt acurades.....però!!)

La tercera tirada diu la ressenya que té 60 metres, amb alguna salvetat vaig trobant el que diu, un arbre , un pas que tot fer-se en artificial? Una placa de cinquè, i per entrar a la reunió un tram de quart grau, i....... je je, l’entrada presenta un desplom considerable i tinc que tibar com un cosac per entrar a la reunió, (coll.....ns amb els quarts!!)

La quarta tirada li toca al Lluis, teòricament un cinquè molt bonic, però quan si posa li surten tots el colors, sobretot a la part final de la tirada.

La cinquena tirada és un llarg flanqueig a l’esquerra d’uns 50 metres i teòricament de primer grau, i per poc no ens partim de riure amb el primer grau que es presenta, ja , ja , hi ha trams que tens que anar penjat de braços i molt delicats, tan sols puc posar un camelot als vint metres i resar per no caure. Per acabar de rematar la feina , el Lluis em crida que s’ha marejat (té un cop de calor) i no veu clar la continuació. Jo sospeso el fet de fer reunió on soc però si està marejat dubto que pugui fer el flanqueig amb condicions i com que tan sols he posat una protecció en quaranta metres decideixo recular i deixar l’aventura per un altre dia.

I aquí tenim la tercera marrada, per tal de no pujar pes, hem volgut fer la via amb una corda i ara ens tocarà fer el doble de ràpels per arribar al terra.

De tornada decidim seguir la fresa que ressegueix el peu de paret i que resulta ser el millor camí,.... però per pujar.

Una cosa és certa, ara ja coneixem el camí per arribar-hi d’una forma més còmoda.

Una vegada a casa he anat repassant les diferents marrades hi he arribat a una conclusió , la via no era la Santiago Domingo, si no, que era la del Rigol i amb flanqueig de la cinquena tirada marxava de la via i anava a terreny desconegut. Per cert la tirada que teníem per sobre ens hauria acabat de treure tots els colors.

Esperem tornar-hi aviat , amb la lliçó ben apresa i no menysprear la paret d’ Aragó. Per molt assequible i repetida que es presenti la via si no coneixes l'indret cal anar amb compte.

De baixada ens aturem a Bellcaire on coincidim amb membres de la colla Xapautot i passem una bona estona fent-la petar i gaudint del Barça davant d'una bona cervesa.

J. ESTRUCH