EL SOMNI D'EN ROSSELL

DISSABTE , 20 DE JUNY

Aquesta setmana tan sols tenim dues propostes sobre la taula, Collegats o la Dent d’en Rossell, i ja sigui perquè diuen que farà molta calor,  per la distancia  o per visitar un lloc que visitem poc, ens decidim per la Dent d’en Rossell.

Sortim com sempre a les set del matí però avui portem l’esmorzar, no volem perdre temps i aturar-nos en un bar,  preferim esmorzar al lloc on deixarem el cotxe.

Per anar a la paret, tenim dues opcions, deixar el cotxe al principi de la pista i pujar caminant , però desprès ens caldrà tornar a baixar caminant o la segona i més atractiva, deixar el cotxe en la darrera corba abans d’arribar a Fontalba i baixar a cercar el començament de la via, però al acabar aquesta ja tindrem el cotxe més proper i no caldrà tornar a baixar.

Amb aquests arguments aquesta segona opció és l’escollida i pugem directes fins Fontalba sense aturar-nos.

A les 10. ja estem esmorzats i comencem a baixar per la carena que ens durà al coll i d’aquí al camí de l’antic cremallera que puja fins a Nuria, aquest trajecte ens costa una hora i a les 11 estem a peu de via, amb la sorpresa que just hi ha una cordada de tres escaladors de Sant Hilari Sacalm, davant nostre, que també acaba de començar. Per sort són força rapits, tot i anar tres,  tan sols ens els trobem a les  reunions, quan nosaltres entrem, ells estan a punt de sortir.

La primera tirada és força dura, podem pujar fins la segona assegurança apretant de valent però desprès hi ha un passatge que se’ns resisteix i acabem fent Ao, la resta tot i ser difícil surt bé. Per no molestar a la cordada precedent fem la primera reunió, mentre que ells han empalmat la primera i segona

La segona presenta un mur molt vertical i llis, per sort les assegurances estan molt properes hi no pateixes per una eventual caiguda, just al final del mur hi ha una reunió però me la salto i vaig directe a la tercera amb una grimpada de segon -  tercer grau, les cordes de 60 metres arriben just a la reunió.

La tercera comença amb un petit esperonet i aquí ja comencem a veure el que diuen les ressenyes, les assegurances no sempre estan situades al millor lloc i alguna d’elles  millor no passar-la si no vols trobar-te crucificat o fora de la ruta lògica. El Lluis també ha empalmat dues tirades però ell s’ha quedat a uns deu metres de la reunió i la ha muntat en un parabolt, però com que aquest darrer tram és de tercer no hi ha problema.

La següent tirada té les mateixes característiques que les anteriors, un tram difícil, per arribar a una feixa que cal seguir caminant, el primer tram és rebuscat, per  cercar la dificultat, desprès cal superar una placa tombada molt llisa que per l’esquerra de les assegurances és força més fàcil i entres a la feixa on hi ha la reunió però que també ens hem saltat per anar a cercar a la cordada de davant , però resulta que la reunió que tenia que estar al començament del díedre no hi és i ens ha calgut fer reunió abans d’arribar on són ells.  Ells en un parabolt i jo en un altre, per sort, sense fer cas de la ressenya he agafat els camelots i he pogut reforçar la reunió sense problemes.

Ara ja entrem en el segon tram de la via i les tirades són molt més mantingudes.

La cinquena li toca al Lluis, comença amb una placa fina que segueix la tendència d’assegurament que hem vist fins ara, cal passar l’assegurança i separar-te de la línia directe, si vols pujar tranquil, desprès s’endinsa en un díedre molt tancat que cal deixar als pocs metres per entrar a una reunió a la dreta, però els companys no l’han fet i nosaltres decidim seguir-los, la tirada segueix flanquejant a la dreta per agafar una canal que cal remuntar mig en romenaig obert, mig en arbre tracció fins just sota l’entrada de la reunió on cal fer una postura de contorsionista o bé fer un Ao completament fora de la línia d’ascensió, però és que l’assegurança està on està.

La sisena surt per la dreta i les assegurances et van portant fins una veritable selva verge, hi ha una reunió just al entrar-hi però he sentit als companys una mica més amunt i he decidit pujar a saludar-los i fer la reunió amb companyia, aquesta tirada no és gaire difícil, però el darrer tram és arbre tracció. Hem fet la reunió a les mateixes barreres de protecció d’allaus , en un replà ple de cables i filats gruixuts  completament coberts de vegetació.

La setena comença embardissada per agafar un díedre canal que supera la part selvàtica i fa reunió sota un desplom que és on hi ha el segon pas “dur” de la via.

Aquesta tirada em toca a mi, tindré que barallar-me amb el segon 6b de la via, el primer tram es deixa fer bé però aviat quedes sota el desplom i cal apretar fort, hi ha una presa que pots tibar d’oposició amb la dreta que es la posició normal però aleshores quedes desplaçat i no arribes a poder xapar, cal fer-ho amb l’esquerra i espatarrar-te molt per no relliscar, he pogut xapar, però he acabat agafant-me per superar el pas, la resta de tirada tot i ser difícil ja es deixa fer bé.

La novena tirada agafa una placa de la que sobresurt un petit esperonet  i recte amunt fins la reunió, no és molt difícil però si que hi ha un parell de passatges que cal mirar amb cura.

La desena és la millor tirada de tota la paret, vertical, amb moltes bones preses i mantinguda mentre superes el primer tram, desprès la paret s’ajup i canvia el panorama, les preses desapareixen i cal superar un slap amb equilibri i sabent llegir la roca , que no sempre la millor opció és pujar recte.

La darrera tirada , té dues opcions, escapol per la dreta caminant o bé fer un mur de 6b, nosaltres seguint als companys escollim la segona opció, primer caminant però desprès hi ha un pas molt dur per entrar al mur, no hem pogut i el Ao s’imposa fins arribar a una fissura on pots agafar-te bé i d’allà fins el cim ja és més humà i amb millor presa.

A la gespa de sortida ens trobem als companys que ens esperen i poder pujar plegats fins la carretera, situada un centenar de metres per sobre nostre, aquest darrer esforç és més cansat que tota la via en conjunt .

Baixem tots amb el cotxe i quedem en trobar-nos a Ribes per fer la cervesa de rigor

J. ESTRUCH