Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimecres, 16 de març del 2016

CAMEL + 5 FEIXES

DISSABTE, 12 DE MARÇ

Porto dues setmanes fent “casing” i ja tinc unes ganes boges de pujar parets, per això al trucar-me el Josep Lluis, a mitja setmana per sortir, no vaig dubtar-ho gens i varem començar a moure fils per fer una escapadeta el dissabte.
El Josep Lluis és un company amb el que  coincidim molt poques vegades i les poques que podem cal aprofitar-les. L’endemà de trucar-me vaig fer-li tres propostes, però és un enamorat de Vilanova, com el Visa, i no vaig dubtar gens que escolliria anar-hi a escalar.
Li proposo fer la via Camel, per aprofitar el sol del mati i tastar com estem.


A les deu del mati, ja estem a peu de via, i preparats per començar.
La primera tirada , ens deixa en una rapissa al començament del díedre, no és gaire difícil, fa molts anys que l’havia fet portant cursetistes però tan sols recordava passatges puntuals, avui al fer-la he entrat pel díedre de l’esquerra que desprès he vist que era d’una altre via perquè la nostre puja directament, no he vist una assegurança que hi ha per entrar-hi recte.


La segona , li toca al Jose Luis, i tot i fer molt de temps que no escala , l’ha tret amb molta solvència, i ha aprofitat per practicar la col·locació de flotants.


La tercera i quarta les he fet jo, perquè recordava que els cursetistes patien molt en aquestes tirades , però ell no ha patit gens i les ha gaudit molt. Tan sols a la quarta que està molt polida, li ha costat un xic però ràpidament l’ha solventat .


La cinquena ha estat bufar i fer ampolles per ell i ens hem trobat al cim, més ràpidament del que no em pensava.


Ara mentre baixem li proposo si vol fer una nova via aprofitant que és molt aviat i accepta, per tant baixem al cotxe per fer un mos i li dic per anar a la nova via del company Baraldes que tenim just sobre nostre, segons les ressenyes i els comentaris està equipada i hi ha algun tram de roca interessant.


El Josep Lluis , fa la primera tirada que resulta de 60 metres perquè anem fins el peu del següent ressalt, d’aquests 60 metres, uns 15 et permeten escalar i la resta és caminar, hi ha alguna pedra ballarina encara, tot i  la feina de neteja que han fet els aperturistes.


La segona , ja amb la roca bastant més bona, hem trobat que era un xic més fàcil que no diu la ressenya, la tirada té les mateixes característiques que l’anterior, uns metres d’escalada i una gran feixa que cal travessar.


La tercera, és tota en roca, primer uns metres de grimpada per anar a cercar dos petits murs força compactes i bonics.


La quarta tirada , és completament de caminar, cal travessar una gran feixa a la recerca d’un díedre molt marcat que hi ha al següent ressalt.


La cinquena, per mi la millor de totes les tirades, comença amb uns passos desplomats que cal agafar de dreta a esquerra fins a situar-te sota del díedre, els passos més difícils estan justament abans d’entrar al díedre amb un tram vertical i amb poca presa i com a cloenda un magnífic díedre. Nosaltres tot i que hi ha una reunió per fer el ràpel de baixada , hem anat fins el peu del següent ressalt fent reunió en un arbre.


La sisena tirada és un xic més fàcil que l’anterior però molt disfrutona, hem fet reunió en un arbre que desprès utilitzarem per baixar. En aquest punt dubtem si seguir i fer l’última tirada que veiem passada una nova feixa o baixar , perquè el vent és molt fred, però ja que estem aquí dalt, millor acabar la via .
Aquesta tirada és més fàcil però bonica i fem reunió en un arbre.
La baixada, seguim les instruccions i en un no res ja estem a la carretera i al cotxe que tenim a tocar.
D’ aquí directes al bar Cirera, per fer la cervesa i veure el barça

J. ESTRUCH
 



1 comentari:

  1. Ei Josep,
    La via de les 5 feixes te això , 5 feixes per les que hem de caminar, però també algun tram de roca prou bonic. Me'n alegro que us hagi servit per completar la jornada.
    Salut i a escalar

    ResponElimina