.
DIMECRES, 26 DE JULIOL
Aquest dimecres he quedat amb el Josep Lluis, amb una
sortida que ja varem concretar l’ultima sortida ara fa dues setmanes.
Tan sols ens queda definir l’objectiu i abans de quedar
li faig algunes propostes, de les que accepta la proposta de anar a conèixer
una zona que ell no ha visitat.
La proposta és anar
a Collegats per fer la via Cosmos 1402, que tinc a la llista de pendents
des de fa molt temps, però tots els companys als que he proposat de fer-la , ja
la tenien tatxada de la llista.
Sortim com sempre a les set del matí i ens aturem a
Bellcaire per esmorzar, de fet entre esmorzar i la carretera arribem al congost
sobre les deu del matí,per sort l’aproximació és curta i a les 10, 30 ja estem
escalant.
La primera tirada la demana el Josep , en un principi la
roca li fa un xic de yu yu però aviat s’adapta i la treu amb solvència., la
tirada està ben assegurada i tan sols hem posat un camelot al costat d’un pont
de roca que tenia la baga un xic rossegada.
La segona em toca a mi i començo intentant reservar
forces pel tram final on la tirada és més exigent. En el primer pas desprès del
niu de voltors (abandonat) he tingut que fer un A0 i un segon repòs (aquest
molt més llarg) en l’assegurança d’abans del flanqueig abans no m’he decidit a
sortir, és un tram que presenta un parell de passatges de flanqueig a la dreta
molt tècnics i durs on cal posicionar be els peus si no vols sortir disparat.
Superat aquest tram ja és més fàcil fins la reunió
La tercera tirada és de tràmit, un flanqueig ascendent a
l’esquerra tot seguint les assegurances que marquen el camí fins arribar a una
feixa on fem reunió.
La quarta tirada segueix una fissura però sense tocar-la i pujant per les plaques de la seva dreta.
La cinquena segueix la mateixa tònica i fa reunió al principi d'una feixa
La tirada sis te uns metres bonics però comença per
terreny brut fins arribar a la paret, aquí cal pujar sobre un arbre per poder posicionar-te a la paret amb solvència
i fer alguns passatges difícils fins arribar a una canal on la dificultat baixa
ja fins la reunió.
La setena , comença amb un encastament, i tan sols hi ha
una assegurança al començament, nosaltres hem posat un micro abans de fer el
flanqueig a l’esquerra..
La vuitena no presenta gaires problemes dues petites
panxes ens deixen al principi del díedre de sortida, tan sols dir que la roca
aquí és diferent i deixem els còdols grans per moure’ns amb preses petites i
d’equilibri, tot un canvi pel subconscient !!.
La novena crec que juntament amb la segona és la millor tirada de la via , cal pujar pel
díedre fins que un petit sostre et barra la sortida però la presencia d’un
arbre al final del díedre facilita la tasca de sortida. La reunió la fem just
sobre la sortida en una veritable
balconada al precipici .
La desena tirada és de tràmit amb una sola assegurança a
mig recorregut però aviat surt a terreny planer..
La baixada per la ferrada ara és una joia comparat com
era fa una anys i en poca estona ja estem al cotxe.
De baixada , tranquil·litat i la parada obligatòria per
fer un mos i la cervesa.
El Jose Lluis, tot i que surt poc, deu ni do, el que
s’ enfila. Com diu el refrany, “qui ho te del néixer ja no ho deixa”
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada