DISSABTE, 08 D’ABRIL
Aquesta setmana hem
quedat el Joan Asin, en Juan Carles Sanchez i jo per sortir, encara que
inicialment tenim propostes diferents , aviat arriben a un consens que ens
agrada a tots.
Visitarem una zona on
no hi hem escalat mai i sempre quedava a l’espera d’una oportunitat, anirem al
pantà de Canelles. Més concretament a la via No t’en galletis que sembla que és
la via que te el grau més amable.
Sortim com sempre i
anem directes a esmorzar al lloc de costum , el bar Sport de Bellcaire, una
vegada satisfets seguim els plans previstos i continuem per la carretera
direcció Alfarràs i Benavarri fins a trobar el creuament d’ Estupiñan i d’allà per carreteres petites fins el
pantà.
Deixem el cotxe a
l’entrada del tunel i ens endinsem en la
foscor fins a trobar la primera sortida de ventilació que és per on tenim que
sortir per arribar a peu de via.
De fet d’aquest punt
surten quasi totes les vies que pugen aquest pany de paret .
Ens repartim les
tirades i per no fer canvis de corda sovint el Joan farà les primeres , el Juan
Carles les del mig i jo les últimes.
La via no és consum
massiu i molt poc equipada, de fet en tot el recorregut tan sols hi ha un pitó
i mitja dotzena de ponts de roca llaçats. Inclòs les reunions estan amb ponts
de roca, però les fissures et permeten assegurar-la al gust amb flotants.
La primera tirada no
presenta un bon aspecte amb roca dubtosa al principi i terra en arribar a la
reunió però a mitja tirada hi ha un tram força bonic.
La segona s’enfila
per un díedre molt vertical, nosaltres l’hem trobat més difícil del que diu la
ressenya, (en unes graduada de V+ i altres de 6a, jo hem decanto pel 6a., a més
no és gaire fàcil d’assegurar.
La tercera canvia
radicalment, la roca molt bona i les fissures molt franques et permeten
progressar amb comoditat, cal dir que seguint les recomanacions del Luichy i
tal com diu la ressenya que portem hem carretejat dos camelots del quatre que
en algun punt ens han anat de conya ( en algun punt el del cinc podria anar
millor, però amb el quatre ja funciona).
La quarta tirada és
la única en la que trobem un pitó , la tirada comença amb placa per passar a
superar un sostre per l’esquerra , en aquest tram cal estar àgil perquè demana
obrir les cames amb ganes per poder progressar amb dignitat.
Aquí fem el canvi de
cordes i hem toca guiar la cordada, i sembla que he començat malament, una
placa no gaire agraïda a la dreta per terreny indefinit i anar a cercar un
arbre sota un sostre, però no m’ha semblat be fer la reunió aquí i he continuat
fins un lloc on hi ha una possible reunió (aquesta possibilitat la presenten en
la seva ressenya els aperturistes), però crec que l’opció presentada pel Luichy
és millor, jo he arribat molt just (portem cordes de cinquanta) a la reunió i
los cordes tiben molt..
Aquí hi ha dues
possibilitats, la del Luichy de fer reunió sobre un díedre perfecte que tenim
sobre o la dels primers que van fer fins el cim. Aquí he tornat a marrar-la, he
volgut fer-me el ganes i he pujat fins el cim amb la conseqüent tibada de
cordes els darrers metres que m’han
impedit gaudir amb comoditat de la molt bona tirada final. Millor fer reunió en
un arbre al final del díedre i gaudir i molt de la darrera tirada.
Una vegada al cim tan
sols resta baixar direcció al pantà tot seguint unes fites que hem perdut i
trobar una línea de ràpels, nosaltres volíem baixar per la via yayos hem acabat
baixant per la via No t’entaleguis.
Una vegada al cotxe,
decidim tornar per l’altre costat de pantà i sortir a Os de Balaguer i d’aquí
directes al bar Sport per fer la cervesa de rigor..
J. ESTRUCH
Bona colla us heu juntat ! sembla que et van tocar les tirades mes lletges...per que la resta de tirades es veuen maques i atlètiques.
ResponEliminaEnhorabona.
Hola Jaumed,
ResponEliminaAmb la primera no vaig tenir sort, però la darrera val molt la pena, és molt guapa, començant pel diedre i sobretot la placa final (estil vilanova).
Ës un racó molt interesant, llastima que totes les vies piquen molt.
Josep