DILLUNS, 23 DE
SETEMBRE
Portem dos dies
d’escalada i hem acumulat més de mil
metres, ja és hora de fer un recés si no volem cremar-nos i avui dilluns ha
sorgit l’oportunitat.
El Ahmed (propietari
del alberg) diu que baixarà a Tinghir per comprar al mercat i decidim acompanyar-lo.
Això de visitar mercats és deformació professional i sempre que visito llocs
nous m’agrada visitar el seu mercat.
Mentre ell fa les
compres, nosaltres fem el tafaner per les diferents parades fins el migdia en
que decidim tornar al alberg i fer una petita escalada per la tarda.
Com que ja coneixem
les diferents orientacions de les parets ens decidim per anar a l’aguille des
palmieres per on puja una via que darrerament s’ha fet coneguda per el seu
traçat i l’abundància d’assegurances. La via “Berbertraum”.
Nosaltres volem fer
el primer tram i deixar la part superior per un altre dia ( el descens
d’aquesta part superior és complicat) tot i que la guia assenyala com a descens
equipat amb ràpels.
Comencem la via per
una zona on hi ha varies vies equipades per fer esportiva tan a dreta com a
esquerra , però seguint la linia de parabolts arribem a la reunió corresponent.
La segona tirada
comença per un díedre i superat aquest s’enfila per unes plaques fins un gran amfiteatre on trobem la segona
reunió just sota la paret on comença la següent tirada.
La tercera tirada és
la més mantinguda i excessivament assegurada, comença amb un tram molt vertical
i poc a poc va perdent força fins una reunió mig amagada, crec que nosaltres
hem fet dues tirades en una.
La quarta tirada és
curta amb un flanqueig a l’esquerra fins a situar-nos sota un díedre, aquesta
reunió és còmoda.
La cinquena tirada
supera el díedre que és mes impressionant que no difícil i una vegada superat i
sobre una petita agulla fem un pas per situar-nos a les plaques de la dreta i
que remuntarem fins sota la cúpula final de l’agulla.
La darrera tirada és
curta i bonica, supera uns murs vertical fins el cim d’aquesta primera agulla.
És el final de la nostra escalada, a partir d’aquí la via s’endinsa en una
paret més gran seguint una canal i acaba uns 150 metres més amunt sobre
“l’aguille des palmeraies”.
Nosaltres, en lloc
d’ascendir , fem una petita desgrimpada vers la dreta (est) per anar a cercar
un seguit d’instal·lacions de ràpel que ens deixaran a peu de via.
Cal dir que per anar
i tornar d’aquesta via, cal travessar el riu i no hi ha cap pont, per tant toca
descalçar-se i mullar-se procurant no caure.
De tornada a la
kasbha el mateix ritual de cada dia, coca cola fresca per beure in situ i un parell de garrafes
d’aigua per portar a casa.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada