TRANSTALÒS

DIMECRES, 04 DE DESEMBRE

Aquesta setmana “pinten bastos” , tan dimecres com dijous ens creuarà una llevantada que complicarà tots els plantejaments que tinguem per anar a escalar.

Però , fidels com som al meteoblue, fem un seguiment de les diferents possibilitats que ens dona  i sembla que tenint molta fe amb els pronòstics, podrem escalar si anem a ponent.

Primera part, solucionada, ara tan sols queda trobar companys que vulguin sortir amb aquestes previsions, i finalment sembla que serem quatre.

Un altre dels inconvenients que tenim és trobar el objectiu , però en Joan s’encarrega de solucionar-ho i proposa anar a acabar la via que estan obrint amb l’ Isabel, a Alòs de Balaguer. La meteo sembla que els dona la raó, el temps aguantarà fins la tarda en aquella contrada

Sortim com sempre del Hotel del Bruc, però finalment tan sols serem tres, el quart, s’ho ha pensat millor i no vol arriscar-se a fer una sortida tan sols per esmorzar.

Desprès d’esmorzar a Artesa anem  fins el pàrquing de sota la paret i com és lògic no hi ha cap més cotxe, de capsots com nosaltres no n’hi ha gaires més.

Preparem el material i fem la curta aproximació fins la via.

La proposta és que jo faré la via de primer i ells , darrera aniran netejant i fent algun retoc al recorregut.

La primera tirada, un xic bruta, no presenta dificultats excessives, tan sols un pas a mirar per entrar en un díedre, això si, cal anar en compte per no tirar pedres als companys. Els dos problemes els solucionaran els companys, netejant d’herbes i pedres soltes el recorregut, (sort que no hi ha mes personal per sota perquè la pedregada és important).

La segona tirada ja esta més neta, amb una segona reunió un xic incomoda perquè esta en una aresta i no hi ha molt d’espai, però els metres finals de la tirada son molt bonics i força verticals.

La tercera tirada és espectacular, cal seguir el fil de l’aresta fins travessar tota l’agulla, no és difícil però si molt aeri.

La quarta tirada és la que m’ha costat més, primer un mur de roca arrodonida que anem seguint i decantant-nos a l’esquerra per arribar a un esperó on hi ha un parabolt visible des de la reunió. Aquí cal entrar en la canal que hi ha a l’esquerra del esperó. La canal , tot i la neteja que havien fet amb antel.lació esta molt bruta i plena d’herbes, tan que no veus exactament on t’agafes , ni com esta la roca on t’agafes.

 Aquí si que han fet un bon treball de neteja i hem passat una bona estona fent de jardiners, amb un resultat força visible.

La següent tirada, comença amb un flanqueig a l’esquerra per creuar una placa vertical i fina, on hi ha un dels “passatges” de la via , desprès un díedre curt que esta barrat per un arbre i finalment una aresta que és el tram final de la via “ cabró de bloc”  que varem fer fa un temps, fent reunió al mateix lloc.

Fins aquí arriba la via, però en Joan i jo mateix havíem llegit que el Jordi va sortir de l’agulla per dalt fent un sol ràpel i hem decidit acabar la via com ell i baixar per darrera i així allargar uns metres i fer mes còmoda la baixada.

Baixem caminant i just quan arribem al cotxe, comencen a caure les primeres gotes (en serio) ja que fins aleshores havia fet un parell d’intents sense arribar a mullar-nos.

Fem al camí de tornada a Artesa ja sota un bon ruixat.

Però la cervesa ja no ens la traurà ningú.

J. ESTRUCH