DIRECTA ALMENDRADOS

DISSABTE, 7 DE DESEMBRE

Aquesta setmana ja teníem aparaulat de sortir el dissabte, sobretot aquest que hi ha tants dies de festa i tothom aprofita per anar lluny o a esquiar. Tant l’Isabel com jo tenim compromisos i tan sols podem fer-ho el dissabte.

No teníem clar l’objectiu, però al Sud donen bon temps i nosaltres tenim  un petit objectiu pendent de la darrera visita. La “Directa almendrados” que l’ Isabel volia fer i que jo la vaig convèncer per fer la “Suspiros almendrados” i de fet tan sols podem fer-la aquesta setmana o la vinent perquè entrarem en època de restriccions fins l’estiu.

Aquesta vegada ens ho prenem amb calma, sortida a les vuit i aturada a esmorzar sobre les nou. Desprès mitja horeta més de cotxe i ja estem al pàrquing.

L’aproximació, sense les preses ni la pressió de l’altre dia perquè hi havia molta gent i no volíem perdre la via ens ha resultat suau i tranquil·la.

Aviat hem trobat el peu de via, ben senyalitzat amb una fita i un pal clavat.

Fem una primera tirada de cinquanta metres molt fàcil.

La segona la fem de trenta metres, també igual de fàcil i la tercera de vint metres, aquesta també és fàcil però la roca no es tan bona i la paret comença a redreçar-se.

La quarta tirada és la més potent de la via, molt ben assegurada que et permet forçar en lliure fins que puguis, nosaltres hem forçat fins sota un desplom amb passatges de fins a cinquè superior però amb les assegurances molt juntes.

Sota el desplom hi ha un parell de passatges molt forts que millor fer-los amb estrep i superats aquests uns cinc metres ens separen de la reunió.

La cinquena tirada és un díedre vertical però ben assegurat. Les assegurances demanen pujar per la paret de la dreta però si segueixes el díedre , sense entrar-hi dins et permet assegurar-te be i és còmode de pujar.

Aquest diedre ens deixa sobre la feixa i ara tan sols resta fer la darrera tirada que ja varem fer . Aquesta vegada me’l demano jo perquè va agradar-me molt la primera vegada que vaig fer-lo i ara vull provar-lo de primer.

Segons la ressenya és una tirada de cinquè grau, però hi ha un pas a uns deu metres de la reunió que és un xic més fort. La resta de la tirada, una disfrutada bestial !!! amb roca de primera , vertical i amb cigronets que recorden les agulles de Montserrat. Molt bona tirada !!!!.

Aquí s’acaba la via i podríem rapelar-la però preferim baixar pels ràpels del coll i anar a mirar unes vies obertes per la zona més propera.

Hem vist les dues vies que sabia que hi havia , mes una tercera que no tenia controlada i que no se el nom.

Però aviat ens tocarà l’ombra i comença a fer fred i decidim acabar el dia de forma més agradable. Anem al bar Grau d’ Horta per fer una bona cervesa i agafar ànims per tornar a casa.

 

J. ESTRUCH