ARESTA RIBAS

 DIMECRES, 23 DE DESEMBRE

Seguim amb ple confinament i tot i que ara es comarcal, el problema segueix sent el mateix, el grup de companys que poden sortir es reduït i coincidir els pocs que podem als mateixos dies és difícil.

Diumenge ja no vaig poder sortir al no trobar company per fer-ho. Avui tinc que sortir com sigui, si no caldrà esperar desprès de festes i son molts dies sense tocar pedra.

Avui coincidim amb l’Isabel i li proposo fer quelcom de llarg, dins de les nostres limitacions de moviments.

Proposo anar a l’Aresta Ribas, que fa molts anys que no faig i segons diuen esta re equipada.

Quedem a Collbató però al tenir el bar Muntanya tancat, optem per baixar fins la Colònia Sedó on segur que esmorzarem bé. No tenim presa i així esperarem que el Sol escalfi la roca.

A les deu ens posen en solfa i comencem l’aproximació, tot i ser un dia normal, hi ha un munt de cotxes al aparcament.

Arribats a peu de via, trobem una cordada que esta començant per l’entrada directa, parlem uns moments i quedem que nosaltres entrarem per la entrada original mentre ells fan la directa i així no ens molestarem, (esperem anar rapits per no fer-los perdre temps).

El primer pas de cinquè que trobem a la via, (pocs metres desprès de començar) ,ens posa els colors, la presa on cal posar el peu per fer un petit flanqueig a la dreta rellisca molt i la roca freda no ajuda gens.

Seguint les ressenyes de gent que l’ha fet fa poc, aconsellen saltar-se la segona tirada i fer reunió a la tercera. Ho fem així però cal dir que les cordes tiben molt.

La següent tirada la fem fins el collet.

La tercera tirada la fem fins sobre el desplom, hi ha gent que la allarga fins el replà on comença la tirada difícil, però nosaltres per passar el tram difícil , ja hem notat que les cordes tibaven molt i hem decidit fer reunió , just superat el  flanqueig .

Cal dir que el re equipament ha estat fet amb gust, tan sols traient peces velles i posant parabolts nous i deixant algun pitó en bon estat.

La tirada difícil esta molt ben protegida, recordava haver posat quelcom en una llastra però aquesta vegada no ha fet falta. Hem fet reunió acabada la placa.

Les dues tirades següents les hem fet juntes, la primera fàcil i la segona ben assegurada fins arribar a un collet enfonsat on fem reunió.

La següent tirada teòricament hi ha dos ponts de roca i un parabolt, nosaltres tan sols hem trobat un pont de roca en el primer tram i el parabolt quan les dificultats baixen.

Teòricament amb 60 metres podríem sortir per dalt però les cordes tiben molt i decidim fer reunió just sota la fissura final.

La darrera tirada supera un petit desplom i s’ enfila per un díedre fissura fins el cim on trobem una reunió, darrera l’arbre on fèiem reunió abans.

Ara ens cal decidir per on baixem, i decidim fer-ho pel camí del Pont, una bona caminada per a tornar al cotxe. El primer tram, fins el començament de la canal fosca , marcat amb fites. D’ allà fins a trobar el cruilla de camins el camí està remenat pels senglars i cal intuïció per seguir-lo.

Ah !!!. La cervesa hem tingut que fer-la als bancs de Collbató i comprar-la al forn perquè l’ hostaleria esta tota tancada.

J. ESTRUCH